Estreno en abierto: “Las Caminantas”, un documental sobre las trabajadoras del hogar y los cuidados

 ¿Las trabajadoras del hogar y los cuidados sostienen la vida… pero, ¿quién las cuida a ellas?

Este 30 de marzo, Día Internacional de las Trabajadoras del Hogar y los Cuidados, Desde Entrepueblos, en colaboración con el colectivo Las Caminantas Teatro y la dirección de Mayo Pimentel, anuncia el estreno en abierto del documental “Las Caminantas”, que aborda las luchas y resistencias de las personas migrantes que realizan trabajos relacionados con el sector del hogar y los cuidados, y sus condiciones precarias, creando con el teatro un espacio que contribuya a la sanación emocional y la reflexión entorno a estos trabajos invisibilizados.

Un testimonio de lucha y sanación

El documental recoge el proceso de construcción de la obra teatral “Se fue el país y quedamos nosotras”, bajo la dirección Pamela Palenciano y Laura Pacas, donde sus protagonistas, mujeres migrantes, narran sus propias historias de precarización laboral, invisibilización y resistencia. Dirigido por Mayo Pimentel y con el apoyo de Entrepueblos, “Las Caminantas” no solo denuncia las condiciones en las que trabajan miles de mujeres en el sector de los cuidados, sino que también muestra cómo el teatro puede ser un espacio de sanación, reflexión y reivindicación de derechos.

Disponible en abierto 

A partir de hoy, 30 de marzo, el documental estará accesible para todo el público de manera gratuita. Puedes verlo a través del canal de Youtube de Entrepueblos.

Ayúdanos a difundir esta historia

El trabajo del hogar y los cuidados sostiene la vida, pero sigue siendo uno de los sectores más precarizados y desprotegidos. Comparte este documental en redes sociales con el hashtag #LasCaminantas y ayúdanos a visibilizar esta realidad.

Para contactar con “Las Caminantas”: lascaminantasteatro@gmail.com

manifiesto
rearme
trump

Manifest ‘No ens resignem al rearmament i a la guerra a Europa’

Hi ha algú, a Europa o en qualsevol altra part del món, que no vulga defensar als seus sers estimats d’una possible amenaça? Que no desitge allunyar l’ombra terrible de la violència de la seua vida i la dels seus? Que no somie amb un futur en el qual els seus fills i filles, els dels seus amics i veïnes puguen viure en pau, desenvolupar-se com a persones, tindre treballs dignes, habitar un planeta habitable, tindre un sostre sobre els seus caps, gaudir de la cultura o de les relacions socials enriquidores i constructives i viure vides lliures de tota mena de violències? La societat necessita la seguretat que dona una sanitat i educació públiques de qualitat per a totes les persones, la joventut necessita una casa on viure, els nostres majors no volen veure perillar la seua pensió i, sobretot, no volem que els nostres fills i nets visquen l’horror de la guerra.

En quina mesura exactament contribueix a eixe futur en pau l’augment desenfrenat de la despesa militar que es proposen aprovar els governs europeus sense debat ciutadà, sense transparència ni detall i amb urgència? Quina part d’eixos milers de milions va destinada a millorar l’educació, la sanitat, la terrible situació de l’habitatge, la precarietat en la cultura, l’harmonia mediambiental o la solidaritat internacional? No seria necessari invertir en majors esforços polítics i diplomàtics que davant les amenaces d’agressió busquen camins de diàleg encara no explorats?

No, no ens resignem a la guerra. El rearmament d’Europa no portarà la pau, no contribuirà a la distensió, sinó que ens acostarà encara més a la guerra. Els contextos militaristes solen anar acompanyats, a més, de retrocessos en drets, llibertats i polítiques socials, originen por i alarma social, escenari idoni per a normalitzar mecanismes de repressió i d’autoritarisme, com ja s’està començant a veure.

Ens preocupa que aquesta estratègia porte a una llarga guerra amb Rússia, que sabem que no és per a defensar el Dret Internacional Humanitari, la llibertat, els drets humans o per a protegir els més febles. En aquest cas, l’actitud enfront de Netanyahu seria la mateixa que enfront de Putin. Aquesta Europa que calla o, pitjor encara, fa costat a Israel en el seu genocidi a Gaza i Cisjordània i fins i tot persegueix als qui el denuncien, necessita redefinir clarament quins són eixos valors comuns la defensa dels quals es planteja com a justificació per al rearmament.

L’augment de la despesa militar europeu -fins a 800.000 milions d’euros en quatre anys- anunciat per la presidenta de la Comissió Ursula von der Leyen, es realitzarà a través d’un mecanisme d’excepcionalitat que evitarà el debat en els parlaments i, en general, la informació clara i detallada a la ciutadania europea.

No podem ni volem acceptar que els diners dels nostres hospitals públics, les nostres escoles i les nostres Universitats públiques, el nostre sistema d’atenció a la dependència, les nostres polítiques de protecció i de cobertura social per als moments de dificultat, de lluita contra el canvi climàtic, la violència masclista, el racisme o de protecció enfront d’emergències, de cooperació, vaja a ser destinat a comprar tancs, fusells, caces i míssils per a la guerra, perquè així ho hagen decidit les elits bel·licistes que governen actualment Europa i els EUA.

La veritable seguretat que necessitem és la seguretat vital que ens aporten amb la seua sola existència les nostres pensions públiques, els nostres metges i metgesses d’atenció primària, els nostres tractaments gratuïts en hospitals públics contra qualsevol malaltia o malaltia que ens afecte, la nostra formació garantida en escoles i Universitats públiques que ens doten d’igualtat, el nostre sistema de beques, les nostres prestacions per desocupació en cas de necessitat, l’Ingrés Mínim Vital, els nostres bombers i bomberes apagant incendis en les nostres muntanyes o rescatant gent als nostres pobles i ciutats quan es deslliga una emergència, o el desenvolupament i posada en pràctica de polítiques públiques feministes que avancen en la defensa i protecció dels drets de les dones i en la lluita per l’erradicació de les violències masclistes.

Els climes bèl·lics es dissenyen en còmodes despatxos, però són els pobles els qui paguen les conseqüències. Per això, aquest moment és d’extrema importància per a dissipar la tensió creixent i defensar un model de pau, de benestar social i d’ampliació de drets per a tots. El moment present requereix de responsabilitat, polítiques audaces, altura de mires i cultura de pau.

No ens resignem a la guerra, perquè no volem la pau dels cementeris, perquè la història ens demostra que l’únic camí realista per a aconseguir la pau no és militar, sinó polític. Posen-se a la feina i treballen per la pau, li ho exigim.

Comunicado: Alerta. El sistema de cooperación internacional peruano, en peligro

Desde el Foro de ONGD Españolas en el Perú, plataforma que agrupa a 25 organizaciones que desarrollan proyectos de cooperación internacional, entre las cuales se encuentra Entrepueblos, expresamos nuestra profunda preocupación por la aprobación del dictamen de modificación de la Ley de creación de la Agencia Peruana de Cooperación Internacional (APCI) el pasado 12 de marzo por el Pleno del Congreso Peruano.

Esta propuesta, aprobada sin un debate amplio ni consulta con sectores clave para el desarrollo y la democracia en el país, afecta de manera grave el trabajo que realizamos las ONGs en apoyo a los segmentos más vulnerables y menos atendidos de la población peruana. Desde Entrepueblos nos hacemos eco de las preocupaciones manifestadas por las organizaciones y movimientos nacionales que representan o acompañan a poblaciones indígenas, mujeres y diversidades, personas defensoras de derechos humanos y ambientales, víctimas de violencia política y represión, entre otras, quienes podrían verse aún más afectadas y revictimizadas por los impactos de esta ley.

Desde Entrepueblos, con presencia y proyectos en Perú, alertamos sobre los riesgos que esta reforma supone para el espacio cívico y la democracia en el país. La imposición de sanciones arbitrarias y desproporcionadas a las ONGs, incluyendo la posibilidad de cancelación de su inscripción, obstaculiza el acceso a la justicia para las víctimas de violaciones de derechos humanos y pone en peligro el trabajo en favor de la igualdad y la defensa del medio ambiente.

Nos sumamos a las solicitudes que la Red EU-LAT dirige a la Unión Europea, las Embajadas de los Estados Miembros y a la comunidad internacional en general, y, en particular, nos dirigimos al Ministerio de Relaciones Exteriores del Estado español y concretamente a la Embajada de España en Perú para solicitar su apoyo en la difusión de estas preocupaciones y en el fomento del diálogo, para que la Cooperación Internacional que ejecutamos se sujete al marco de garantías y derechos previstos por los tratados internacionales ratificados por el Perú.

Ante esta preocupante situación, reiteramos nuestra disposición, junto con el Foro de ONGD Españolas en el Perú y demás redes internacionales, a entablar un proceso de diálogo con el Gobierno para revisar esta decisión. Es fundamental construir una normativa que garantice la fiscalización de los fondos de cooperación sin vulnerar el derecho de la sociedad civil a participar activamente en la promoción de los derechos humanos y el desarrollo de los sectores más vulnerables.

Descarga el comunicado a través de este enlace.

Comunicat COPINH: 9 anys sense Berta! Que no siguen 10 sense justícia!

Des d’Entrepobles volem acompanyar a la família i al COPINH, ens sentim part d’aquest moviment internacional en la lluita contra la impunitat en aquest crim per a defensar els drets ambientals. Exigim justícia per a Berta i càstig als Atala, autors intel·lectuals del seu assassinat.

Compartim el comunicat “9 anys sense Berta! Que no siguen 10 sense justícia”

Hui, 2 de març de 2025, es compleixen 9 anys de la sembra de la nostra germana Berta Cáceres, lluitadora incansable pels drets dels pobles indígenes, de la naturalesa i de la vida a Hondures. A quasi una dècada del seu assassinat, el camí cap a la justícia ha sigut ardu i marcat per obstacles imposats pels qui han volgut garantir la impunitat dels autors intel·lectuals del crim.

Al novembre de 2024, la Cort Suprema de Justícia va ratificar les sentències contra els set condemnats per l’assassinat de Berta Càceres i l’intent d’assassinat de Gustavo Castro.

Entre ells, David Castillo, president de DESA i exmilitar d’intel·ligència, va ser assenyalat com a coautor del crim. No obstant això, la Cort va reduir la seua condemna, deixant en evidència la influència dels poders sobre el sistema judicial hondureny.

Aquesta fallada va confirmar l’existència de l’estructura criminal que va assassinar a Berta, vinculada a la família Atala Zablah i forces de seguretat estatals. Malgrat això, els autors intel·lectuals segueixen en la impunitat.

Al seu torn el ple de la Cort Suprema de Justícia d’Hondures ha confirmat la condemna a Sergio Ramón Rodríguez Orellana, ratificant que és culpable d’assassinat agreujat del crim contra Berta Cáceres i la condemna de 30 anys de presó.

En aquests nou anys, la família Atala ha respost cadascuna de les nostres accions amb campanyes de desprestigi, atacs mediàtics, pressió en la Cort Suprema i agressions als nostres plançons. La persecució contra els moviments socials i defensors del territori no ha cessat. Les mateixes estratègies usades contra Berta s’han repetit amb altres companys i companyes.

L’assassinat del defensor ambiental Juan López, el 14 de setembre de 2024, és una prova d’això. Com Berta, Juan López va ser amenaçat i tenia mesures cautelars de la CIDH, però l’Estat d’Hondures no va garantir la seua protecció.

La violència contra els qui defensen la vida i els béns comuns continua sent una estratègia de terror imposada pel poder empresarial i criminal al país.

En aquest nové aniversari, exigim que les investigacions avancen sense interferències i que els autors intel·lectuals siguen processats. La conformació del Grup Interdisciplinari d’Experts i Expertes Independents (GIEI) és clau per a això. El seu treball ha de comptar amb totes les garanties per a investigar les responsabilitats intel·lectuals del crim, els delictes de corrupció i els fraus financers.

Encara que hem avançat, la justícia continua incompleta. Exigim la identificació i enjudiciament de tots els responsables Als qui van idear aquest assassinat i als qui el van finançar. Daniel Atala, segueix pròfug de la justícia perquè es va evidenciar i hi ha proves contundents de la seua vinculació amb l’assassinat de Berta.

Berta Càceres viu en la lluita dels pobles. El seu llegat ens impulsa a continuar defensant la vida, la justícia i la dignitat dels nostres territoris.

Berta viu, la lluita segueix!

Dau en L’Esperança, Intibucá, als 2 dies del mes de març de 2025.

“Amb la força ancestral de Berta, Lempira, Mota, Iselaca i Etempica s’alcen les nostres veus plenes de vida, justícia, llibertat, dignitat i pau.”

 

Comunicat 8M: Cuidar la vida, transformar el món!

Des de Entrepueblos-Entrepobles-Entrepobos-Herriarte, aquest 8 de març de 2025 amb motiu del Dia Internacional de les Dones i les Xiquetes, una vegada més, alcem les nostres veus per a unir-nos al ressò que ressona en cada racó del món. Reivindiquem drets, celebrem els avanços reeixits i mantenim visca la memòria dels qui, amb la seua valentia i els seus esforços, van obrir camí.

Persistim en la resistència contra les vulneracions de drets que encara ens travessen i teixim, amb fils d’esperança, un futur on la igualtat i la justícia siguen realitats tangibles per a totes. Les nostres veus s’entrellacen amb les d’altres territoris, on dones, comunitats i pobles desafien les violències del capitalisme heteropatriarcal, racista, militarista i colonial.

Ens reconeixem part de moviments feministes i ecofeministes, tant locals com globals. Reafirmem el nostre compromís amb la defensa de la vida i la justícia global, no sols per a nosaltres, sinó per al planeta.

CURES I SOBIRANIA PER A LA VIDA DES DE LES ECONOMIES FEMINISTES

Sostenim la vida en un món que ens explota i invisibilitza, amb un sistema de cures precaritzat i sense corresponsabilitat col·lectiva. El capitalisme heteropatriarcal imposa despulla, migració forçada i explotació, negant drets a milions de dones que sostenen economies senceres. Denunciem el racisme estructural que sotmet a treballadores de la llar i de cures a violència i explotació, i ens solidaritzem amb les migrants que enfronten fronteres criminals. Des de les economies feministes, impulsem una transformació basada en la interdependència, la interseccionalitat i la sostenibilitat de la vida, enfortint aquest 2025 les resistències en trobades internacionals.

ENFRONT DE L’ASCENS DE LA ULTRADRETA I LA GUERRA: FEMINISMES, ALIANCES I REBEL·LIES

Enfrontem una ofensiva global de la ultradreta que busca desmantellar drets i reforçar el heteropatriarcat, el colonialisme i l’explotació capitalista. Denunciem la criminalització de defensores de drets humans, la militarització i les guerres que destrueixen comunitats i perpetuen la violència, especialment contra dones i xiquetes. Rebutgem el genocidi a Gaza i els conflictes armats que sostenen el capitalisme extractivista. Enfront d’això, defensem feminismes antimilitaristes i la pau global, enfortint aliances per a resistir i avançar juntes.

SOLIDARITAT I RESISTÈNCIES FEMINISTES

Des de Abya Yala, Àfrica i Àsia, dones i dissidències resisteixen l’espoli de terres, la criminalització i la violència imposada per Estats i corporacions. Ens solidaritzem amb els qui lluiten contra l’extractivisme i la repressió, especialment defensores de l’aigua i els territoris. Defensem la sobirania alimentària i la justícia ecològica enfront del capitalisme depredador i les seues falses solucions. Des de feminismes interseccionals i anticolonials, construïm xarxes de suport i alternatives comunitàries, organitzant-nos per a resistir, cuidar i defensar la vida i la justícia global.

JUSTÍCIES I DRETS SENSE FRONTERES

Reclamem des dels nostres carrers. Les nostres veus s’entrellacen en barris i places, defensant la vida i la dignitat. Som arrel i som vent, perquè la justícia només és real quan és compartida.
Reivindiquem des del local i abracem les accions globals, construint juntes un món on la vida estiga en el centre, no el capital.

• Fi de la precarització de les cures i exigència de corresponsabilitat estatal i social. Condicions laborals justes i dignes, amb accés a tots els drets.

• Reconeixement de les cures com un dret fonamental.

• Garantir espais i vides lliures de violències masclistes, incidint de manera real i efectiva en les seues causes estructurals i assumint el compromís i la responsabilitat col·lectiva per a la seua erradicació.

• Models econòmics que prioritzen el benestar de les persones i la sostenibilitat de la vida sobre el benefici del capital, amb regulacions justes per a l’economia informal, que garantisquen la protecció en la vellesa, la infància o l’adolescència.

• Pel dret a l’habitatge, als subministraments bàsics, a la salut i a l’educació: Serveis Públics , universals i gratuïts.

• Per un avortament lliure, segur, universal i gratuït, en els Serveis públics.

• L’erradicació de lleis i polítiques que criminalitzen la migració i perpetuen la desigualtat estructural. Fi de les Deportacions, i tancament dels CIES. Regularització de les persones migrants.

• Justícia climàtica real, que respecte l’autodeterminació dels pobles i pose fi a l’extractivisme destructiu.

• Fi de la impunitat de la violència contra defensores de drets humans i territorials.

•Redistribució global de la riquesa i ruptura amb els mecanismes d’explotació del capitalisme heteropatriarcal, racista i colonial.

• Resistència i acció enfront de l’avanç de la ultradreta, enfortint xarxes feministes internacionals.

• Polítiques públiques que reconeguen la interdependència, la interseccionalitat com a principi fonamental per a l’equitat social i la diversitat funcional, garantint l’autonomia i la vida digna sense capacitisme ni discriminació.

• Un rebuig total a la militarització i la guerra, exigint la fi del genocidi a Gaza, la retirada de les forces d’ocupació i el cessament de la producció d’armes que sostenen els conflictes globals.

Aquest 8M, ens unim en un crit comú: Cuidem la vida, transformem el món!

Som part d’una marea que no es deté, d’un entramat de lluites que desafiaven l’ordre imposat i reimaginen un món on la vida estiga en el centre, no el capital. La justícia feminista, social, antimilitarista i climàtica són inseparables.

Per una justícia global feminista, antimilitarista, antiracista, anticapitalista, interseccional i decolonial!

Descarrega aquí el comunicat complet

Descarrega aquí l’annex amb les activitats al 8M

 

Comunicat de la Comissió de Feminismes d’Entrepobles, març 2025

Asamblea General 2025: “Sembrem solidaritat, resistència i rebel·lia”

Arriba la XXXVII Assemblea General d’Entrepobles-Entrepueblos-Entrepobos-Herriarte!

L’Assemblea sota el lema “Sembrem solidaritat, resistència i rebel·lia” que celebrarem a Bilbao el 10 i 11 de maig de 2025 i esperem rebre la vostra inscripció.

Ens retrobarem, compartirem activismes i debatrem col·lectivament els reptes que tenim per davant i continuar teixint camins de justícia i solidaritat.

Com podeu veure en el PROGRAMA, comptarem amb un acte públic sobre “transicions ecosocials justes en el “nou” ordre mundial”, tallers sobre construcció col·lectiva i aprenentatges, laboratori d’idees, escenaris de futur d’Entrepobles, cures i cercles de sanació i un altre taller sobre comunicació feminista.

Durant el cap de setmana, es realitzarà en paral·lel l’Assemblea Entrepeques, amb activitats per a les xiquetes i xiquets assistents, que també presentaran les seues conclusions en el plenari final del diumenge. Us agrairíem que els qui aneu a assistir amb xiquets i xiquetes ens ho feu saber en la inscripció, per a poder preparar bé aquest espai.

És fonamental la vostra participació en aquest esdeveniment clau. Si necessiteu suport econòmic per a assistir, no dubteu a posar-vos en contacte a través del correu electrònicasamblea2025@entrepueblos.org.

Adjuntem la fitxa d’inscripció (lloc de celebració, on dormir, menjars i sopars) que us demanem que completeu i envieu a l’adreça de correu electrònic esmentada anteriorment.

Per a facilitar les tasques d’organització i sempre que siga possible, us agrairíem que, una vegada completada i enviada la fitxa d’inscripció, feu l’ingrés (segons l’opció triada) en el compte d’Entrepobles: Triodos Bank ES05 1491 0001 2130 0007 9938

També pots fer l’ingrés per Bizum, en l’apartat fer donacions, introduir els dígits 11160 (Indicar en l’ingrés el nom, cognom i població. També podeu enviar el comprovant de l’ingrés).

Data límit inscripció: 28 de març de 2025

A més, enguany necessitarem la vostra col·laboració per a construir conjuntament la línia del temps de Entrepueblos, a través de les teues fotografies, relats i anècdotes amb els quals jugarem amb la identitat individual, per a transformar-la en memòria col·lectiva que ens servisca d’inspiració i pertinença a Entrepueblos. Envia les teues fotos a basesocial@entrepueblos.org

També ens pots escriure, si tens alguna actualització en les teues dades, adreça postal o correu electrònic: asamblea2025@entrepueblos.org

¡No t’ho pots perdre! ¡Tenim moltes ganes de veure-us!

¡Inscriu-te!

 

 

Nou curs online: Incidència Política en Drets Humans.

Entrepobles, Reds i Taula per Mèxic, en col·laboració amb la Xarxa EU-LAT i la Plataforma per la Pau i els Drets Humans Mèxic-Unió Europea, tenim el grat de convidar-los a participar del Cicle formatiu “Incidència política en espais internacionals de protecció dels Drets Humans”, dirigit a entitats locals i a organitzacions de persones defensores de DH a Europa i Amèrica Llatina.

El cicle formatiu té com a objectiu principal enfortir les capacitats dels titulars de drets i de responsabilitats per facilitar el disseny i l’activació dels seus processos d’incidència política en DH i defensa del territori en organismes internacionals. Entre altres tòpics, s’abordaran eixos temàtics com: Què és i per a què fer incidència?, Anàlisi i mapatge d’institucions i els seus integrants, la CIDH, instruments i mecanismes de NU, paper de les institucions de la UE en la política exterior.

Dates: Tots els dimecres des del 26 de febrer al 26 de març 2025
Horari: De 17.30 a 20.00 CET
Format: En línia
Inscripcions: https://forms.gle/9Exs3zig2MkWM8Vv7

Les xiquetes triomfen! l’Equador i Nicaragua condemnats per forçar a xiquetes a la maternitat.

Aquest 20 de gener de 2025 el Comité de Drets Humans de Nacions Unides ha condemnat a l’Equador i Nicaragua per violar els drets humans de Norma, Lucía i Susana, tres xiquetes que han sobreviscut a la violència sexual. A aquestes menors se’ls va negar l’accés a la interrupció de l’embaràs, forçant-les a convertir-se en mares.

Aquesta decisió, impulsada per les demandes del “Movimiento Son Niñas, No Madres”, obliga els Estats a garantir l’accés ple als drets sexuals i reproductius i a erradicar aquesta forma de violència institucionalitzada.

Des d’ Entrepobles hem donat suport a l’organització equatoriana Surkuna, part d’aquest moviment, i celebrem aquesta fita històrica que ajudarà a previndre futures violacions a xiquetes a Amèrica Llatina i en el món. A més, la fallada exigeix una reparació integral per a les supervivents i la implementació de polítiques públiques que protegisquen les xiquetes d’embarassos imposats, reafirmant que han de ser xiquetes, no mares.

Aquesta victòria global reforça la lluita per un canvi estructural que pose fi a les maternitats forçades, promoga la justícia i garantisca el dret de totes les xiquetes a decidir sobre les seues vides, lliures de violències.

Pots llegir el comunicat del “Movimiento Son Niñas, No Madres” ací: https://www.ninasnomadres.org/alza-la-voz/wp-content/uploads/2025/01/Comunicado-Decisiones-Son-Ni%C3%B1as-No-Madres.docx-1.pdf

25 de novembre: un crit global per erradicar les violències masclistes

Por un compromiso feminista internacionalista desde Entrepueblos-Entrepobles-Entrepobos-Herriarte.

Cada 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de les Violències contra les Dones i les Nenes, les organitzacions feministes omplim els carrers d’arreu del món per clamar amb força: prou violències masclistes.

Reivindiquem el nostre dret a una vida lliure de violències, conscients que aquestes constitueixen una greu vulneració dels drets humans, sistèmica i estructural, contra més de la meitat de la població. Afecten totes les societats, tot i que romanen invisibilitzades o minimitzades.

Es parla poc de les violències masclistes; només es veu la punta de l’iceberg quan hi ha feminicidis o casos greus d’agressions físiques. Però les violències que patim les dones travessen les nostres vides de manera profunda i multidimensional: violències sexuals, discriminacions laborals, prejudicis de gènere, violència econòmica i patrimonial, violència institucional, violència vicària, violència digital…

Les violències masclistes són l’engranatge que ordena i estructura la nostra societat. No obstant això, socialment no es reconeixen com a tals. Segons alguns estudis, les notícies que neguen les violències masclistes multipliquen el seu impacte a les xarxes socials. Per la seva banda, el sensacionalisme i la justificació de les agressions reben una cobertura mediàtica molt superior a les informacions amb context i perspectiva de gènere.

Denunciem que les violències masclistes no són fets aïllats, sinó part d’una estructura patriarcal interconnectada que afecta totes les dones i les identitats dissidents, tot i que amb intensitats diverses.

A l’Estat espanyol, exigim visibilitzar aquelles violències masclistes oblidades i silenciades:

  • Les que pateixen les dones grans per la manca de cures dignes i els abusos en residències.
  • Les agressions a les treballadores de la llar i de les cures, sovint migrades i precaritzades.
  • Les exercides contra dones i identitats dissidents que desafien els rols de gènere imposats.
  • Les violències obstètriques que menyspreen la salut de les dones.

També denunciem accions institucionals que perpetuen aquestes violències, com la recent obertura a Alacant d’una “oficina de suport a la maternitat.” Finançada amb fons públics, aquesta oficina antiavortista incompleix les legislacions que regulen els drets sexuals i reproductius i constitueix un acte de violència institucional i de gènere.

Un panorama global de violència estructural

Les violències masclistes no es limiten a les nostres fronteres.
A Mesoamèrica, entre el 2012 i el 2023, la Iniciativa Mesoamericana de Dones Defensores de Drets Humans (IM-Defensoras) va documentar:

  • Més de 35.000 agressions contra 8.926 defensores i 956 organitzacions a El Salvador, Hondures, Mèxic i Nicaragua.
  • Durant aquest període, 200 defensores van ser assassinades i 228 van sobreviure a intents d’assassinat.

Aquestes agressions, perpetrades en molts casos per autoritats estatals, evidencien com el patriarcat busca silenciar les veus de les dones i les dissidències sexuals que lluiten per un món més just. Davant d’això, les xarxes de protecció integral feminista han demostrat ser essencials.
Des del 2010, IM-Defensoras ha protegit més de 18.000 defensores en risc mitjançant més de 19.000 accions d’acompanyament, construint esperança davant les violències.

Exigim un canvi estructural

Reivindiquem una vida lliure de violències per a totes les dones, nenes i identitats dissidents. Som supervivents, no víctimes, i no acceptem més silenci ni complicitat.
Exigim compromisos reals dels governs i institucions per combatre la precarietat, la desigualtat i les violències.

Ens solidaritzem amb:

  • Les dones migrades i racialitzades, víctimes de les violències de fronteres, lleis d’estrangeria i guerres que perpetuen el colonialisme i el militarisme patriarcal.
  • El poble palestí, condemnant el seu genocidi.

També alcem la veu i expressem la nostra solidaritat amb les persones afectades per la recent DANA, que ha devastat comunitats senceres. En particular, denunciem la gestió irresponsable i inhumana al País Valencià, amb resultats de morts evitables i injustes. Exigim en cada territori un sistema d’emergències eficaç i integral que incorpore un enfocament feminista i de gènere. Ens sentim identificades amb les organitzacions feministes valencianes, que expressen: “Des del dolor i la ràbia, les feministes ens organitzem, treballant en una resposta col·lectiva, no sols davant aquesta catàstrofe, sinó també enfront de la crisi permanent a la qual ens aboca el capital”.

Crida feminista i global

Ens alcem com a feministes internacionalistes, teixint xarxes i construint un front comú que Ens alcem com a feministes internacionalistes, teixint xarxes i construint un front comú que transforme aquest sistema que perpetua opressions patriarcals, racistes i colonials.

És hora de construir una societat on puguem viure amb llibertat, dignitat i sense violències masclistes. Juntes i diverses, ho farem possible.

Les nostres consignes:

  • Per un futur de suport mutu i esperança!

  • Prou violències masclistes, s’ha acabat!

  • Ni una menys! Ens volem vives!

  • Que la por i la vergonya canviïn cap als agressors!

  • Que els governs i els estats assumeixin responsabilitats!

  • Ni més violència ni impunitat: feminismes diversos, antiracistes i decolonials!

  • Aturem el genocidi del poble palestí! feminisme antimilitarista!

  • Juntes, diverses i rebels, derroquem el patriarcat global!

  • Ni un pas enrere: dignitat i feminismes als carrers!

Nou suplement “Dones entre lluites” en col·laboració amb La Directa

Des d’Entrepobles i en col·laboració amb La Directa publiquem “Dones entre lluites” una investigació coordinada per Entrepobles i Berta Camprubí de La Directa, per mostrar com moltes dones del sud global lideren resistències els territoris colpejats per la violència física i econòmica o les vulneracions dels drets humans. Algunes es veuen obligades a migrar per salvaguardar la vida i han d’encarar noves formes de lluita en els llocs de destí.

Descarrega a través d’aquest enllaç el suplement

Defensores de la vida i el territori, contra l’extractivisme de persones i recursos

Les activistes per la vida, especialment dones del Sud Global, defensen els seus territoris, el medi ambient i els drets humans, enfrontant-se sovint a la violència i les amenaces d’actors poderosos i extractivistes. Dones com Roseli Finscue i Yessica Trinidad arrisquen la seua vida per a protegir les seues comunitats i recursos naturals de l’explotació. Malgrat aquestes adversitats, moltes es resisteixen a abandonar les seues terres, encara que unes altres, com Regina Zoe o Luz Helena Ramírez Hache, es veuen forçades a migrar per a protegir-se. Per a algunes, aquest desplaçament és l’única eixida davant les creixents amenaces a la seua integritat i la de les seues famílies.

En la seua migració cap al nord, aquestes defensores s’enfronten a noves formes d’extractivisme laboral, treballant en condicions precàries i sense drets laborals, moltes vegades en ocupacions de cura i domèstics. Així i tot, algunes aconsegueixen trobar en els seus nous contextos l’oportunitat de continuar la seua lluita, ara en defensa de les persones migrants i contra les polítiques restrictives d’immigració, com la llei d’estrangeria o el pacte europeu d’asil. Així, aquestes activistes no sols defensen el seu dret a una vida digna, sinó que també desafien les dinàmiques globals que obliguen les seues comunitats a desplaçar-se i que perpetuen l’explotació i la injustícia social.