Hi ha algú, a Europa o en qualsevol altra part del món, que no vulga defensar als seus sers estimats d’una possible amenaça? Que no desitge allunyar l’ombra terrible de la violència de la seua vida i la dels seus? Que no somie amb un futur en el qual els seus fills i filles, els dels seus amics i veïnes puguen viure en pau, desenvolupar-se com a persones, tindre treballs dignes, habitar un planeta habitable, tindre un sostre sobre els seus caps, gaudir de la cultura o de les relacions socials enriquidores i constructives i viure vides lliures de tota mena de violències? La societat necessita la seguretat que dona una sanitat i educació públiques de qualitat per a totes les persones, la joventut necessita una casa on viure, els nostres majors no volen veure perillar la seua pensió i, sobretot, no volem que els nostres fills i nets visquen l’horror de la guerra.

En quina mesura exactament contribueix a eixe futur en pau l’augment desenfrenat de la despesa militar que es proposen aprovar els governs europeus sense debat ciutadà, sense transparència ni detall i amb urgència? Quina part d’eixos milers de milions va destinada a millorar l’educació, la sanitat, la terrible situació de l’habitatge, la precarietat en la cultura, l’harmonia mediambiental o la solidaritat internacional? No seria necessari invertir en majors esforços polítics i diplomàtics que davant les amenaces d’agressió busquen camins de diàleg encara no explorats?

No, no ens resignem a la guerra. El rearmament d’Europa no portarà la pau, no contribuirà a la distensió, sinó que ens acostarà encara més a la guerra. Els contextos militaristes solen anar acompanyats, a més, de retrocessos en drets, llibertats i polítiques socials, originen por i alarma social, escenari idoni per a normalitzar mecanismes de repressió i d’autoritarisme, com ja s’està començant a veure.

Ens preocupa que aquesta estratègia porte a una llarga guerra amb Rússia, que sabem que no és per a defensar el Dret Internacional Humanitari, la llibertat, els drets humans o per a protegir els més febles. En aquest cas, l’actitud enfront de Netanyahu seria la mateixa que enfront de Putin. Aquesta Europa que calla o, pitjor encara, fa costat a Israel en el seu genocidi a Gaza i Cisjordània i fins i tot persegueix als qui el denuncien, necessita redefinir clarament quins són eixos valors comuns la defensa dels quals es planteja com a justificació per al rearmament.

L’augment de la despesa militar europeu -fins a 800.000 milions d’euros en quatre anys- anunciat per la presidenta de la Comissió Ursula von der Leyen, es realitzarà a través d’un mecanisme d’excepcionalitat que evitarà el debat en els parlaments i, en general, la informació clara i detallada a la ciutadania europea.

No podem ni volem acceptar que els diners dels nostres hospitals públics, les nostres escoles i les nostres Universitats públiques, el nostre sistema d’atenció a la dependència, les nostres polítiques de protecció i de cobertura social per als moments de dificultat, de lluita contra el canvi climàtic, la violència masclista, el racisme o de protecció enfront d’emergències, de cooperació, vaja a ser destinat a comprar tancs, fusells, caces i míssils per a la guerra, perquè així ho hagen decidit les elits bel·licistes que governen actualment Europa i els EUA.

La veritable seguretat que necessitem és la seguretat vital que ens aporten amb la seua sola existència les nostres pensions públiques, els nostres metges i metgesses d’atenció primària, els nostres tractaments gratuïts en hospitals públics contra qualsevol malaltia o malaltia que ens afecte, la nostra formació garantida en escoles i Universitats públiques que ens doten d’igualtat, el nostre sistema de beques, les nostres prestacions per desocupació en cas de necessitat, l’Ingrés Mínim Vital, els nostres bombers i bomberes apagant incendis en les nostres muntanyes o rescatant gent als nostres pobles i ciutats quan es deslliga una emergència, o el desenvolupament i posada en pràctica de polítiques públiques feministes que avancen en la defensa i protecció dels drets de les dones i en la lluita per l’erradicació de les violències masclistes.

Els climes bèl·lics es dissenyen en còmodes despatxos, però són els pobles els qui paguen les conseqüències. Per això, aquest moment és d’extrema importància per a dissipar la tensió creixent i defensar un model de pau, de benestar social i d’ampliació de drets per a tots. El moment present requereix de responsabilitat, polítiques audaces, altura de mires i cultura de pau.

No ens resignem a la guerra, perquè no volem la pau dels cementeris, perquè la història ens demostra que l’únic camí realista per a aconseguir la pau no és militar, sinó polític. Posen-se a la feina i treballen per la pau, li ho exigim.

Des d’Entrepobles volem acompanyar a la família i al COPINH, ens sentim part d’aquest moviment internacional en la lluita contra la impunitat en aquest crim per a defensar els drets ambientals. Exigim justícia per a Berta i càstig als Atala, autors intel·lectuals del seu assassinat.

Compartim el comunicat “9 anys sense Berta! Que no siguen 10 sense justícia”

Hui, 2 de març de 2025, es compleixen 9 anys de la sembra de la nostra germana Berta Cáceres, lluitadora incansable pels drets dels pobles indígenes, de la naturalesa i de la vida a Hondures. A quasi una dècada del seu assassinat, el camí cap a la justícia ha sigut ardu i marcat per obstacles imposats pels qui han volgut garantir la impunitat dels autors intel·lectuals del crim.

Al novembre de 2024, la Cort Suprema de Justícia va ratificar les sentències contra els set condemnats per l’assassinat de Berta Càceres i l’intent d’assassinat de Gustavo Castro.

Entre ells, David Castillo, president de DESA i exmilitar d’intel·ligència, va ser assenyalat com a coautor del crim. No obstant això, la Cort va reduir la seua condemna, deixant en evidència la influència dels poders sobre el sistema judicial hondureny.

Aquesta fallada va confirmar l’existència de l’estructura criminal que va assassinar a Berta, vinculada a la família Atala Zablah i forces de seguretat estatals. Malgrat això, els autors intel·lectuals segueixen en la impunitat.

Al seu torn el ple de la Cort Suprema de Justícia d’Hondures ha confirmat la condemna a Sergio Ramón Rodríguez Orellana, ratificant que és culpable d’assassinat agreujat del crim contra Berta Cáceres i la condemna de 30 anys de presó.

En aquests nou anys, la família Atala ha respost cadascuna de les nostres accions amb campanyes de desprestigi, atacs mediàtics, pressió en la Cort Suprema i agressions als nostres plançons. La persecució contra els moviments socials i defensors del territori no ha cessat. Les mateixes estratègies usades contra Berta s’han repetit amb altres companys i companyes.

L’assassinat del defensor ambiental Juan López, el 14 de setembre de 2024, és una prova d’això. Com Berta, Juan López va ser amenaçat i tenia mesures cautelars de la CIDH, però l’Estat d’Hondures no va garantir la seua protecció.

La violència contra els qui defensen la vida i els béns comuns continua sent una estratègia de terror imposada pel poder empresarial i criminal al país.

En aquest nové aniversari, exigim que les investigacions avancen sense interferències i que els autors intel·lectuals siguen processats. La conformació del Grup Interdisciplinari d’Experts i Expertes Independents (GIEI) és clau per a això. El seu treball ha de comptar amb totes les garanties per a investigar les responsabilitats intel·lectuals del crim, els delictes de corrupció i els fraus financers.

Encara que hem avançat, la justícia continua incompleta. Exigim la identificació i enjudiciament de tots els responsables Als qui van idear aquest assassinat i als qui el van finançar. Daniel Atala, segueix pròfug de la justícia perquè es va evidenciar i hi ha proves contundents de la seua vinculació amb l’assassinat de Berta.

Berta Càceres viu en la lluita dels pobles. El seu llegat ens impulsa a continuar defensant la vida, la justícia i la dignitat dels nostres territoris.

Berta viu, la lluita segueix!

Dau en L’Esperança, Intibucá, als 2 dies del mes de març de 2025.

“Amb la força ancestral de Berta, Lempira, Mota, Iselaca i Etempica s’alcen les nostres veus plenes de vida, justícia, llibertat, dignitat i pau.”