Gracias Chon por este caminar compartido: La verdadera grandeza no hace ruido, sólo deja huella.

El 3 de agosto nos ha dejado nuestra compañera y amiga, Ascensión Redondo, Chon, que nos ha acompañado desde la creación de Entrepueblos – Entrepobles – Entrepobos – Herriarte en las luchas feministas, en las calles, pero también reflexionando en lo interno de Entrepueblos.

Chon fue un pilar del compromiso internacionalista de Entrepueblos. Desde su activismo constante, defendió una cooperación transformadora, construida junto a las comunidades del Sur Global. Apoyó luchas populares en América Latina, proyectos de soberanía alimentaria y derechos de las mujeres, y cultivó vínculos de confianza con nuestras organizaciones aliadas. Su mirada crítica, su compromiso político y su sensibilidad estuvieron siempre al servicio de una solidaridad entre iguales.

A todas las que hemos compartido alguna parte de nuestro caminar con ella nos resuenan imágenes, palabras, sonrisas, abrazos de Chon, siempre activa, jugando, charlando, realizando proyectos, soñando con un mundo más justo…

Chon ha formado parte de Entrepueblos desde su fundación en 1988. Ella participaba en los comités de solidaridad con Centroamérica, El Salvador, etc., que existían en los años 80, de los que nació Entrepueblos en todo el Estado español.

Chon ha estado en la Junta Directiva desde 1993 hasta 2020, como vocal, representando a la organización de Madrid. Durante esos 33 años participó en todas sus Asambleas anuales, celebradas cada año en una ciudad diferente, recorriendo todo el país.

Entre asamblea y asamblea también tuvo una participación activa en las diferentes reuniones y encuentros que se han ido desarrollando. Por esto, Chon ha ido conociendo a todas las personas que han formado parte de Entrepueblos a lo largo de los años. Es conocida y reconocida en cualquier rincón donde hay o ha habido actividad solidaria.

En Madrid, desde el principio formó parte del núcleo activo, que ha sido variable en cantidad e intensidad. Su mayor actividad se centró en su pueblo, San Sebastián de los Reyes, donde coordinaba la presentación de proyectos de cooperación en su ayuntamiento, así como en el de Alcobendas, además de llevar adelante diferentes actividades solidarias y de educación transformadora, y realizar una incidencia incansable en el Consejo de Cooperación y en las diferentes instituciones locales.

Esta vida ha estado salpicada de viajes a aquellos sitios donde Entrepueblos tiene trabajo de solidaridad –El Salvador, Guatemala, Nicaragua…– y otros en los que no, como Colombia, a través de la asociación Katío. En todos ha ido tejiendo relaciones con personas que la recuerdan.

Chon comenzó muy joven su carrera profesional como maestra de Enseñanza Primaria en la España rural, en escuelas mixtas, con alumnado de todas las edades y de grandes carencias materiales. La Maestra lo fue todo para aquellas gentes.

En San Sebastián de los Reyes, Chon fue una maravillosa maestra de Educación Infantil en una Escuela pionera en renovación pedagógica, gestión democrática colegiada, experiencias en conocimiento significativo y emocional, educación en valores coeducativos, pacifistas, inclusivos, etc.

Chon fue la primera maestra y amiga que se jubiló como referencia de vocación y profesionalidad con el ejemplo de ser una activista por los DD HH (Entrepueblos) que arrastró a muchas compañeras de ese tiempo.

Queremos destacar también su compromiso personal y coherente con la transformación de los modos de vida. ¡Chon cuestionaba los modelos de consumo y estilo de vida dominantes, y durante años participó activamente en el grupo de consumo agroecológico BAH! (Bajo el Asfalto está la Huerta), fortaleciendo las relaciones comunitarias desde la autogestión y la sostenibilidad.

Su casa, en Madrid, fue siempre un espacio abierto y acogedor. Allí se encontraban amigas y compañeras de Entrepueblos que pasaban por la ciudad, cooperantes que llegaban o regresaban de sus viajes, aliadas de otros países. Chon recibía con cariño, comida rica y conversaciones sinceras. Siempre tan comprometida, tan buena anfitriona, tan generosa con su tiempo y su escucha.

Te enviamos, allá donde estés, estas frases que tan bien te representan:

-La verdadera grandeza no hace ruido, solo deja huella.
-En un mundo donde muchos buscan destacar con gritos, aplausos o apariencias, existen personas cuya luz no necesita reflectores.
-Son aquellas que, sin buscar reconocimiento, tocan vidas, inspiran corazones y dejan huellas imborrables.

Siempre te recordaremos comprometida, firme y tierna.
Hasta siempre, compañera y amiga.

La veu crítica de la joventut menorquina s’alça per un món millor

“Un activista no fa coses grosses, sinó petites accions que canvien el món.”

Aquesta és una de les frases que recull el vídeo col·lectiu La joventut de Menorca, activistes per un món millor, elaborat per vuitanta alumnes de secundària de l’illa. Un projecte que fa visible la mirada crítica i compromesa de la joventut menorquina sobre els drets humans i les lluites socials del nostre temps.

🎬 Veure el vídeo

 

El passat 6 de juny, en el marc del Fòrum Joves activistes per un món millor, es va estrenar aquest projecte audiovisual impulsat des dels instituts IES Cap de Llevant, CC Sant Francesc de Sales i CC Nostra Senyora de la Consolació, amb el suport d’Entrepobles i el finançament de la Direcció General de Cooperació i Immigració del Govern Balear.

Durant mesos, l’alumnat de 2n i 3r d’ESO ha treballat col·lectivament per identificar problemàtiques que els toquen de prop —com la manca d’aigua potable, la dificultat d’accedir a un habitatge digne o la violència en l’esport— i han connectat aquestes realitats amb les causes globals que les provoquen. El resultat és un vídeo que no només denuncia, sinó que proposa: des de campanyes locals fins a idees per transformar l’entorn.

Aquest projecte, titulat Activistes per la vida, reconeix la importància de donar espai i legitimitat a la veu de la joventut. Perquè sí, tenen molt a dir. I ho fan des del seu entorn, des de les aules, amb valentia i esperit crític:

“Ens hem adonat que tenim veu i podem fer propostes per canviar les coses.”

La presentació del vídeo va reunir tot l’alumnat implicat en un acte col·lectiu que va fer visible la força de treballar en xarxa, des de diferents centres però amb una mateixa mirada: la de construir un món més just, més habitable i més digne per a totes.

📩 Més info: activistesmenorca@gmail.com. Laura Anglada, Entrepobles

Temps d’acció social: construint una transició ecosocial justa i feminista

Davant la crisi climàtica, ecològica, econòmica i de les cures, a Entrepobles ens preguntem: com construïm un futur més just sense deixar ningú enrere? La resposta que proposem és clara: avançant cap a una transició ecosocial amb mirada feminista i de justícia global. I això és precisament el que impulsa la campanya comunicativa #Tempsd’Acció

Aquesta campanya forma part d’una aposta estratègica per visibilitzar i articular les transformacions ecosocials que ja estan en marxa. És una crida a l’acció col·lectiva i a la mobilització, posant en el centre alternatives ecosocials com les economies feministes, buscant la sostenibilitat de la vida davant les crisis econòmiques, socials, ecològiques i de cures.

Què estem fent?

Des d’Entrepobles estem impulsant accions que connecten la mobilització ciutadana i la construcció d’alternatives concretes per fer possible una transició ecosocial amb justícia global.

  • Una sèrie d’il·lustracions que expliquen, de forma visual, per què cal una transició ecosocial i quin paper hi juguen les economies feministes.

Il·lustració 1: No hi ha transició ecosocial sense justícia global.

Il·lustració 2: Defensem els drets humans. Defensem la vida. Defensem a qui la defensa.

Il·lustració 3: Què passa quan les polítiques locals escolten les veus globals?

Il·lustració 4: Les economies feministes són essencials per a una transició ecosocial justa.

A més,

  • Impulsem espais de diàleg i intercanvi entre col·lectius del Nord i del Sud, per compartir sabers, resistències i alternatives.
  • Connectem projectes: articulant dues línies de treball —la de transició ecosocial i la d’economies feministes— com a part d’una mateixa aposta política per la sostenibilitat de la vida i la justícia global.
  • Col·laborem amb moviments feministes, ecologistes i de defensa dels drets humans i el territori, per construir plegades.
  • Organitzem trobades i presentacions com els del llibre “Voces desde las economías feministas”, generant espais de diàleg i reflexió compartida.

Amb aquesta campanya volem posar de manifest la necessitat urgent d’un canvi de paradigma cap a les transicions ecosocials i les economies feministes, oferint respostes integrals a les crisis que afecten tant el Nord com el Sud, promovent un futur més just i feminista.

Per més informació, descarrega recursos i materials a través d’aquest enllaç.

 

Amb el suport de: Ajuntament de Barcelona i Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD)

 

Estreno en abierto: “Las Caminantas”, un documental sobre las trabajadoras del hogar y los cuidados

 ¿Las trabajadoras del hogar y los cuidados sostienen la vida… pero, ¿quién las cuida a ellas?

Este 30 de marzo, Día Internacional de las Trabajadoras del Hogar y los Cuidados, Desde Entrepueblos, en colaboración con el colectivo Las Caminantas Teatro y la dirección de Mayo Pimentel, anuncia el estreno en abierto del documental “Las Caminantas”, que aborda las luchas y resistencias de las personas migrantes que realizan trabajos relacionados con el sector del hogar y los cuidados, y sus condiciones precarias, creando con el teatro un espacio que contribuya a la sanación emocional y la reflexión entorno a estos trabajos invisibilizados.

Un testimonio de lucha y sanación

El documental recoge el proceso de construcción de la obra teatral “Se fue el país y quedamos nosotras”, bajo la dirección Pamela Palenciano y Laura Pacas, donde sus protagonistas, mujeres migrantes, narran sus propias historias de precarización laboral, invisibilización y resistencia. Dirigido por Mayo Pimentel y con el apoyo de Entrepueblos, “Las Caminantas” no solo denuncia las condiciones en las que trabajan miles de mujeres en el sector de los cuidados, sino que también muestra cómo el teatro puede ser un espacio de sanación, reflexión y reivindicación de derechos.

Disponible en abierto 

A partir de hoy, 30 de marzo, el documental estará accesible para todo el público de manera gratuita. Puedes verlo a través del canal de Youtube de Entrepueblos.

Ayúdanos a difundir esta historia

El trabajo del hogar y los cuidados sostiene la vida, pero sigue siendo uno de los sectores más precarizados y desprotegidos. Comparte este documental en redes sociales con el hashtag #LasCaminantas y ayúdanos a visibilizar esta realidad.

Para contactar con “Las Caminantas”: lascaminantasteatro@gmail.com

manifiesto
rearme
trump

Manifest ‘No ens resignem al rearmament i a la guerra a Europa’

Hi ha algú, a Europa o en qualsevol altra part del món, que no vulga defensar als seus sers estimats d’una possible amenaça? Que no desitge allunyar l’ombra terrible de la violència de la seua vida i la dels seus? Que no somie amb un futur en el qual els seus fills i filles, els dels seus amics i veïnes puguen viure en pau, desenvolupar-se com a persones, tindre treballs dignes, habitar un planeta habitable, tindre un sostre sobre els seus caps, gaudir de la cultura o de les relacions socials enriquidores i constructives i viure vides lliures de tota mena de violències? La societat necessita la seguretat que dona una sanitat i educació públiques de qualitat per a totes les persones, la joventut necessita una casa on viure, els nostres majors no volen veure perillar la seua pensió i, sobretot, no volem que els nostres fills i nets visquen l’horror de la guerra.

En quina mesura exactament contribueix a eixe futur en pau l’augment desenfrenat de la despesa militar que es proposen aprovar els governs europeus sense debat ciutadà, sense transparència ni detall i amb urgència? Quina part d’eixos milers de milions va destinada a millorar l’educació, la sanitat, la terrible situació de l’habitatge, la precarietat en la cultura, l’harmonia mediambiental o la solidaritat internacional? No seria necessari invertir en majors esforços polítics i diplomàtics que davant les amenaces d’agressió busquen camins de diàleg encara no explorats?

No, no ens resignem a la guerra. El rearmament d’Europa no portarà la pau, no contribuirà a la distensió, sinó que ens acostarà encara més a la guerra. Els contextos militaristes solen anar acompanyats, a més, de retrocessos en drets, llibertats i polítiques socials, originen por i alarma social, escenari idoni per a normalitzar mecanismes de repressió i d’autoritarisme, com ja s’està començant a veure.

Ens preocupa que aquesta estratègia porte a una llarga guerra amb Rússia, que sabem que no és per a defensar el Dret Internacional Humanitari, la llibertat, els drets humans o per a protegir els més febles. En aquest cas, l’actitud enfront de Netanyahu seria la mateixa que enfront de Putin. Aquesta Europa que calla o, pitjor encara, fa costat a Israel en el seu genocidi a Gaza i Cisjordània i fins i tot persegueix als qui el denuncien, necessita redefinir clarament quins són eixos valors comuns la defensa dels quals es planteja com a justificació per al rearmament.

L’augment de la despesa militar europeu -fins a 800.000 milions d’euros en quatre anys- anunciat per la presidenta de la Comissió Ursula von der Leyen, es realitzarà a través d’un mecanisme d’excepcionalitat que evitarà el debat en els parlaments i, en general, la informació clara i detallada a la ciutadania europea.

No podem ni volem acceptar que els diners dels nostres hospitals públics, les nostres escoles i les nostres Universitats públiques, el nostre sistema d’atenció a la dependència, les nostres polítiques de protecció i de cobertura social per als moments de dificultat, de lluita contra el canvi climàtic, la violència masclista, el racisme o de protecció enfront d’emergències, de cooperació, vaja a ser destinat a comprar tancs, fusells, caces i míssils per a la guerra, perquè així ho hagen decidit les elits bel·licistes que governen actualment Europa i els EUA.

La veritable seguretat que necessitem és la seguretat vital que ens aporten amb la seua sola existència les nostres pensions públiques, els nostres metges i metgesses d’atenció primària, els nostres tractaments gratuïts en hospitals públics contra qualsevol malaltia o malaltia que ens afecte, la nostra formació garantida en escoles i Universitats públiques que ens doten d’igualtat, el nostre sistema de beques, les nostres prestacions per desocupació en cas de necessitat, l’Ingrés Mínim Vital, els nostres bombers i bomberes apagant incendis en les nostres muntanyes o rescatant gent als nostres pobles i ciutats quan es deslliga una emergència, o el desenvolupament i posada en pràctica de polítiques públiques feministes que avancen en la defensa i protecció dels drets de les dones i en la lluita per l’erradicació de les violències masclistes.

Els climes bèl·lics es dissenyen en còmodes despatxos, però són els pobles els qui paguen les conseqüències. Per això, aquest moment és d’extrema importància per a dissipar la tensió creixent i defensar un model de pau, de benestar social i d’ampliació de drets per a tots. El moment present requereix de responsabilitat, polítiques audaces, altura de mires i cultura de pau.

No ens resignem a la guerra, perquè no volem la pau dels cementeris, perquè la història ens demostra que l’únic camí realista per a aconseguir la pau no és militar, sinó polític. Posen-se a la feina i treballen per la pau, li ho exigim.

Comunicado: Alerta. El sistema de cooperación internacional peruano, en peligro

Desde el Foro de ONGD Españolas en el Perú, plataforma que agrupa a 25 organizaciones que desarrollan proyectos de cooperación internacional, entre las cuales se encuentra Entrepueblos, expresamos nuestra profunda preocupación por la aprobación del dictamen de modificación de la Ley de creación de la Agencia Peruana de Cooperación Internacional (APCI) el pasado 12 de marzo por el Pleno del Congreso Peruano.

Esta propuesta, aprobada sin un debate amplio ni consulta con sectores clave para el desarrollo y la democracia en el país, afecta de manera grave el trabajo que realizamos las ONGs en apoyo a los segmentos más vulnerables y menos atendidos de la población peruana. Desde Entrepueblos nos hacemos eco de las preocupaciones manifestadas por las organizaciones y movimientos nacionales que representan o acompañan a poblaciones indígenas, mujeres y diversidades, personas defensoras de derechos humanos y ambientales, víctimas de violencia política y represión, entre otras, quienes podrían verse aún más afectadas y revictimizadas por los impactos de esta ley.

Desde Entrepueblos, con presencia y proyectos en Perú, alertamos sobre los riesgos que esta reforma supone para el espacio cívico y la democracia en el país. La imposición de sanciones arbitrarias y desproporcionadas a las ONGs, incluyendo la posibilidad de cancelación de su inscripción, obstaculiza el acceso a la justicia para las víctimas de violaciones de derechos humanos y pone en peligro el trabajo en favor de la igualdad y la defensa del medio ambiente.

Nos sumamos a las solicitudes que la Red EU-LAT dirige a la Unión Europea, las Embajadas de los Estados Miembros y a la comunidad internacional en general, y, en particular, nos dirigimos al Ministerio de Relaciones Exteriores del Estado español y concretamente a la Embajada de España en Perú para solicitar su apoyo en la difusión de estas preocupaciones y en el fomento del diálogo, para que la Cooperación Internacional que ejecutamos se sujete al marco de garantías y derechos previstos por los tratados internacionales ratificados por el Perú.

Ante esta preocupante situación, reiteramos nuestra disposición, junto con el Foro de ONGD Españolas en el Perú y demás redes internacionales, a entablar un proceso de diálogo con el Gobierno para revisar esta decisión. Es fundamental construir una normativa que garantice la fiscalización de los fondos de cooperación sin vulnerar el derecho de la sociedad civil a participar activamente en la promoción de los derechos humanos y el desarrollo de los sectores más vulnerables.

Descarga el comunicado a través de este enlace.

Comunicat COPINH: 9 anys sense Berta! Que no siguen 10 sense justícia!

Des d’Entrepobles volem acompanyar a la família i al COPINH, ens sentim part d’aquest moviment internacional en la lluita contra la impunitat en aquest crim per a defensar els drets ambientals. Exigim justícia per a Berta i càstig als Atala, autors intel·lectuals del seu assassinat.

Compartim el comunicat “9 anys sense Berta! Que no siguen 10 sense justícia”

Hui, 2 de març de 2025, es compleixen 9 anys de la sembra de la nostra germana Berta Cáceres, lluitadora incansable pels drets dels pobles indígenes, de la naturalesa i de la vida a Hondures. A quasi una dècada del seu assassinat, el camí cap a la justícia ha sigut ardu i marcat per obstacles imposats pels qui han volgut garantir la impunitat dels autors intel·lectuals del crim.

Al novembre de 2024, la Cort Suprema de Justícia va ratificar les sentències contra els set condemnats per l’assassinat de Berta Càceres i l’intent d’assassinat de Gustavo Castro.

Entre ells, David Castillo, president de DESA i exmilitar d’intel·ligència, va ser assenyalat com a coautor del crim. No obstant això, la Cort va reduir la seua condemna, deixant en evidència la influència dels poders sobre el sistema judicial hondureny.

Aquesta fallada va confirmar l’existència de l’estructura criminal que va assassinar a Berta, vinculada a la família Atala Zablah i forces de seguretat estatals. Malgrat això, els autors intel·lectuals segueixen en la impunitat.

Al seu torn el ple de la Cort Suprema de Justícia d’Hondures ha confirmat la condemna a Sergio Ramón Rodríguez Orellana, ratificant que és culpable d’assassinat agreujat del crim contra Berta Cáceres i la condemna de 30 anys de presó.

En aquests nou anys, la família Atala ha respost cadascuna de les nostres accions amb campanyes de desprestigi, atacs mediàtics, pressió en la Cort Suprema i agressions als nostres plançons. La persecució contra els moviments socials i defensors del territori no ha cessat. Les mateixes estratègies usades contra Berta s’han repetit amb altres companys i companyes.

L’assassinat del defensor ambiental Juan López, el 14 de setembre de 2024, és una prova d’això. Com Berta, Juan López va ser amenaçat i tenia mesures cautelars de la CIDH, però l’Estat d’Hondures no va garantir la seua protecció.

La violència contra els qui defensen la vida i els béns comuns continua sent una estratègia de terror imposada pel poder empresarial i criminal al país.

En aquest nové aniversari, exigim que les investigacions avancen sense interferències i que els autors intel·lectuals siguen processats. La conformació del Grup Interdisciplinari d’Experts i Expertes Independents (GIEI) és clau per a això. El seu treball ha de comptar amb totes les garanties per a investigar les responsabilitats intel·lectuals del crim, els delictes de corrupció i els fraus financers.

Encara que hem avançat, la justícia continua incompleta. Exigim la identificació i enjudiciament de tots els responsables Als qui van idear aquest assassinat i als qui el van finançar. Daniel Atala, segueix pròfug de la justícia perquè es va evidenciar i hi ha proves contundents de la seua vinculació amb l’assassinat de Berta.

Berta Càceres viu en la lluita dels pobles. El seu llegat ens impulsa a continuar defensant la vida, la justícia i la dignitat dels nostres territoris.

Berta viu, la lluita segueix!

Dau en L’Esperança, Intibucá, als 2 dies del mes de març de 2025.

“Amb la força ancestral de Berta, Lempira, Mota, Iselaca i Etempica s’alcen les nostres veus plenes de vida, justícia, llibertat, dignitat i pau.”

 

Comunicat 8M: Cuidar la vida, transformar el món!

Des de Entrepueblos-Entrepobles-Entrepobos-Herriarte, aquest 8 de març de 2025 amb motiu del Dia Internacional de les Dones i les Xiquetes, una vegada més, alcem les nostres veus per a unir-nos al ressò que ressona en cada racó del món. Reivindiquem drets, celebrem els avanços reeixits i mantenim visca la memòria dels qui, amb la seua valentia i els seus esforços, van obrir camí.

Persistim en la resistència contra les vulneracions de drets que encara ens travessen i teixim, amb fils d’esperança, un futur on la igualtat i la justícia siguen realitats tangibles per a totes. Les nostres veus s’entrellacen amb les d’altres territoris, on dones, comunitats i pobles desafien les violències del capitalisme heteropatriarcal, racista, militarista i colonial.

Ens reconeixem part de moviments feministes i ecofeministes, tant locals com globals. Reafirmem el nostre compromís amb la defensa de la vida i la justícia global, no sols per a nosaltres, sinó per al planeta.

CURES I SOBIRANIA PER A LA VIDA DES DE LES ECONOMIES FEMINISTES

Sostenim la vida en un món que ens explota i invisibilitza, amb un sistema de cures precaritzat i sense corresponsabilitat col·lectiva. El capitalisme heteropatriarcal imposa despulla, migració forçada i explotació, negant drets a milions de dones que sostenen economies senceres. Denunciem el racisme estructural que sotmet a treballadores de la llar i de cures a violència i explotació, i ens solidaritzem amb les migrants que enfronten fronteres criminals. Des de les economies feministes, impulsem una transformació basada en la interdependència, la interseccionalitat i la sostenibilitat de la vida, enfortint aquest 2025 les resistències en trobades internacionals.

ENFRONT DE L’ASCENS DE LA ULTRADRETA I LA GUERRA: FEMINISMES, ALIANCES I REBEL·LIES

Enfrontem una ofensiva global de la ultradreta que busca desmantellar drets i reforçar el heteropatriarcat, el colonialisme i l’explotació capitalista. Denunciem la criminalització de defensores de drets humans, la militarització i les guerres que destrueixen comunitats i perpetuen la violència, especialment contra dones i xiquetes. Rebutgem el genocidi a Gaza i els conflictes armats que sostenen el capitalisme extractivista. Enfront d’això, defensem feminismes antimilitaristes i la pau global, enfortint aliances per a resistir i avançar juntes.

SOLIDARITAT I RESISTÈNCIES FEMINISTES

Des de Abya Yala, Àfrica i Àsia, dones i dissidències resisteixen l’espoli de terres, la criminalització i la violència imposada per Estats i corporacions. Ens solidaritzem amb els qui lluiten contra l’extractivisme i la repressió, especialment defensores de l’aigua i els territoris. Defensem la sobirania alimentària i la justícia ecològica enfront del capitalisme depredador i les seues falses solucions. Des de feminismes interseccionals i anticolonials, construïm xarxes de suport i alternatives comunitàries, organitzant-nos per a resistir, cuidar i defensar la vida i la justícia global.

JUSTÍCIES I DRETS SENSE FRONTERES

Reclamem des dels nostres carrers. Les nostres veus s’entrellacen en barris i places, defensant la vida i la dignitat. Som arrel i som vent, perquè la justícia només és real quan és compartida.
Reivindiquem des del local i abracem les accions globals, construint juntes un món on la vida estiga en el centre, no el capital.

• Fi de la precarització de les cures i exigència de corresponsabilitat estatal i social. Condicions laborals justes i dignes, amb accés a tots els drets.

• Reconeixement de les cures com un dret fonamental.

• Garantir espais i vides lliures de violències masclistes, incidint de manera real i efectiva en les seues causes estructurals i assumint el compromís i la responsabilitat col·lectiva per a la seua erradicació.

• Models econòmics que prioritzen el benestar de les persones i la sostenibilitat de la vida sobre el benefici del capital, amb regulacions justes per a l’economia informal, que garantisquen la protecció en la vellesa, la infància o l’adolescència.

• Pel dret a l’habitatge, als subministraments bàsics, a la salut i a l’educació: Serveis Públics , universals i gratuïts.

• Per un avortament lliure, segur, universal i gratuït, en els Serveis públics.

• L’erradicació de lleis i polítiques que criminalitzen la migració i perpetuen la desigualtat estructural. Fi de les Deportacions, i tancament dels CIES. Regularització de les persones migrants.

• Justícia climàtica real, que respecte l’autodeterminació dels pobles i pose fi a l’extractivisme destructiu.

• Fi de la impunitat de la violència contra defensores de drets humans i territorials.

•Redistribució global de la riquesa i ruptura amb els mecanismes d’explotació del capitalisme heteropatriarcal, racista i colonial.

• Resistència i acció enfront de l’avanç de la ultradreta, enfortint xarxes feministes internacionals.

• Polítiques públiques que reconeguen la interdependència, la interseccionalitat com a principi fonamental per a l’equitat social i la diversitat funcional, garantint l’autonomia i la vida digna sense capacitisme ni discriminació.

• Un rebuig total a la militarització i la guerra, exigint la fi del genocidi a Gaza, la retirada de les forces d’ocupació i el cessament de la producció d’armes que sostenen els conflictes globals.

Aquest 8M, ens unim en un crit comú: Cuidem la vida, transformem el món!

Som part d’una marea que no es deté, d’un entramat de lluites que desafiaven l’ordre imposat i reimaginen un món on la vida estiga en el centre, no el capital. La justícia feminista, social, antimilitarista i climàtica són inseparables.

Per una justícia global feminista, antimilitarista, antiracista, anticapitalista, interseccional i decolonial!

Descarrega aquí el comunicat complet

Descarrega aquí l’annex amb les activitats al 8M

 

Comunicat de la Comissió de Feminismes d’Entrepobles, març 2025

Asamblea General 2025: “Sembrem solidaritat, resistència i rebel·lia”

Arriba la XXXVII Assemblea General d’Entrepobles-Entrepueblos-Entrepobos-Herriarte!

L’Assemblea sota el lema “Sembrem solidaritat, resistència i rebel·lia” que celebrarem a Bilbao el 10 i 11 de maig de 2025 i esperem rebre la vostra inscripció.

Ens retrobarem, compartirem activismes i debatrem col·lectivament els reptes que tenim per davant i continuar teixint camins de justícia i solidaritat.

Com podeu veure en el PROGRAMA, comptarem amb un acte públic sobre “transicions ecosocials justes en el “nou” ordre mundial”, tallers sobre construcció col·lectiva i aprenentatges, laboratori d’idees, escenaris de futur d’Entrepobles, cures i cercles de sanació i un altre taller sobre comunicació feminista.

Durant el cap de setmana, es realitzarà en paral·lel l’Assemblea Entrepeques, amb activitats per a les xiquetes i xiquets assistents, que també presentaran les seues conclusions en el plenari final del diumenge. Us agrairíem que els qui aneu a assistir amb xiquets i xiquetes ens ho feu saber en la inscripció, per a poder preparar bé aquest espai.

És fonamental la vostra participació en aquest esdeveniment clau. Si necessiteu suport econòmic per a assistir, no dubteu a posar-vos en contacte a través del correu electrònicasamblea2025@entrepueblos.org.

Adjuntem la fitxa d’inscripció (lloc de celebració, on dormir, menjars i sopars) que us demanem que completeu i envieu a l’adreça de correu electrònic esmentada anteriorment.

Per a facilitar les tasques d’organització i sempre que siga possible, us agrairíem que, una vegada completada i enviada la fitxa d’inscripció, feu l’ingrés (segons l’opció triada) en el compte d’Entrepobles: Triodos Bank ES05 1491 0001 2130 0007 9938

També pots fer l’ingrés per Bizum, en l’apartat fer donacions, introduir els dígits 11160 (Indicar en l’ingrés el nom, cognom i població. També podeu enviar el comprovant de l’ingrés).

Data límit inscripció: 28 de març de 2025

A més, enguany necessitarem la vostra col·laboració per a construir conjuntament la línia del temps de Entrepueblos, a través de les teues fotografies, relats i anècdotes amb els quals jugarem amb la identitat individual, per a transformar-la en memòria col·lectiva que ens servisca d’inspiració i pertinença a Entrepueblos. Envia les teues fotos a basesocial@entrepueblos.org

També ens pots escriure, si tens alguna actualització en les teues dades, adreça postal o correu electrònic: asamblea2025@entrepueblos.org

¡No t’ho pots perdre! ¡Tenim moltes ganes de veure-us!

¡Inscriu-te!

 

 

Nou curs online: Incidència Política en Drets Humans.

Entrepobles, Reds i Taula per Mèxic, en col·laboració amb la Xarxa EU-LAT i la Plataforma per la Pau i els Drets Humans Mèxic-Unió Europea, tenim el grat de convidar-los a participar del Cicle formatiu “Incidència política en espais internacionals de protecció dels Drets Humans”, dirigit a entitats locals i a organitzacions de persones defensores de DH a Europa i Amèrica Llatina.

El cicle formatiu té com a objectiu principal enfortir les capacitats dels titulars de drets i de responsabilitats per facilitar el disseny i l’activació dels seus processos d’incidència política en DH i defensa del territori en organismes internacionals. Entre altres tòpics, s’abordaran eixos temàtics com: Què és i per a què fer incidència?, Anàlisi i mapatge d’institucions i els seus integrants, la CIDH, instruments i mecanismes de NU, paper de les institucions de la UE en la política exterior.

Dates: Tots els dimecres des del 26 de febrer al 26 de març 2025
Horari: De 17.30 a 20.00 CET
Format: En línia
Inscripcions: https://forms.gle/9Exs3zig2MkWM8Vv7