Justicia para Berta es justicia para el mundo

/ /by

Después de más de 5 años del asesinato de Berta Cáceres

Su asesinato afecta tanto a las víctimas directas como a la sociedad en su conjunto.

Berta Cáceres, mujer, indigena y defensora del medioambiente, denunció activamente violaciones de los derechos humanos y actos de corrupción perpetuados contra las personas más vulnerables en Honduras, por ello fue asesinada.

¡Es indispensable la búsqueda de la verdad y la justicia integral!

En la Causa Berta Cáceres es imprescindible, que el sistema judicial hondureño resuelva con independencia y avance en la implicación de los autores intelectuales, y que el Estado garantice que los procesos legales se desarrollen de acuerdo con los mejores estándares internacionales y la normativa interna.

David Castillo, es uno de los responsables del asesinato de Berta Cáceres. Empleado de la familia Atala Zablah, también involucrada en este crimen: Daniel Atala Midence, Jacobo Atala, Pedro Atala y José Atala, propietarios y directivos de la empresa DESA. El 7 de abril del 2021 fue suspendido el juicio iniciado un día antes, ante nuevas maniobras dilatorias de su defensa.

¡Estemos atentas! Este lunes 26 de abril, se ha reiniciado el juicio en contra de David Castillo

“El asesinato de Berta Cáceres tuvo su origen cuando se otorgó la concesión ilegal del Río Gualcarque a la empresa DESA. Esta empresa fue empleada para cometer actos de corrupción y atacar al pueblo Lenca”.

“David Castillo es responsable del crimen de Berta Cáceres, se valió de su cargo y posición de poder como presidente de DESA realizando actos previos y posteriores a su muerte siendo pieza clave para entrelazar la estructura conformada por funcionarios y empleados de DESA y la operativa que ejecutó el asesinato”.

(Acusación Privada)

¿Por qué se suspendió el 7 de abril?

Este cortísimo juicio se había iniciado con total falta de transparencia, obstaculizando por parte de la defensa la justicia para las víctimas y para el pueblo hondureño.

Laura Zúniga, una de las hijas de Berta Cáceres, tuvo que presentar al tribunal una petición de respeto y garantía a sus derechos como víctima en el juicio contra David Castillo, ya que el martes 6 de abril, el tribunal le negó el ingreso en la audiencia. Audiencia que, por otro lado, se había iniciado sin participación presencial de observadores nacionales e internacionales.

Las investigaciones del Ministerio Público y de expertos independientes señalaron que el asesinato de Berta Cáceres tuvo su origen en las denuncias que hizo contra el Proyecto Agua Zarca, la empresa DESA, la familia Atala y los funcionarios públicos que aprobaron el proyecto.

Además, abogados de la familia de Berta Cáceres presentaron pruebas que demuestran el vínculo comercial y sicarial entre Castillo y la familia Atala, como la transacción de 1 millón 200 mil dólares por parte de Daniel Atala a David Castillo el 29 de febrero del 2016, dos días antes del asesinato de Berta Cáceres.

La impunidad del poder financiero y la corrupción del Estado hondureño, continúan violando derechos ante la persistencia de sus proyectos extractivistas. Por ello y ante la magnitud de esta causa, todas las responsabilidades deben ser determinadas para una justicia integral y garantía de no repetición de más crímenes por defender el medioambiente y el territorio.

Desde Entrepueblos seguiremos acompañado esta lucha por la verdad y la justicia, denunciando las iregularidades de este proceso.

Nos sumamos al comunicado de la Red Europea de Solidaridad con Honduras

Comunicado público en solidaridad con la familia de Berta Cáceres y COPINH

6 de abril de 2021

La Red Europea de Solidaridad con Honduras (RESH), venimos caminando junto a Berta Cáceres por su legado de lucha integral, búsqueda de justicia y solidaridad que nos convoca para continuar con su cosecha de despertares y para exigir que se haga justicia por su asesinato.

Berta Cáceres, lideresa indígena del pueblo lenca en Honduras, defendió la madre tierra, los guancascos comunitarios para garantizar la vida y los derechos humanos, oponiéndose a las opresiones con las que operan empresarias y empresarios para imponer sus proyectos de muerte y de las autoridades que se supone están para resguardarlas ante las violencias.

Berta Cáceres fue asesinada por su lucha de justicia, solidaridad y por ser una mujer indígena lenca que no se doblegó ante estas opresiones patriarcales y capitalistas. Pasando a ser un feminicidio político y crimen de lesa humanidad.

Hoy, martes 6 de abril, más de 5 años después de su asesinato, se da inicio a la audiencia oral y pública contra el señor Roberto David Castillo Mejía, presidente ejecutivo de la empresa Desarollos Energéticos S.A. (DESA) y como tal subordinado a miembros de la familia Atala Zablah.

Desde las organizaciones que conformamos la RESH manifestamos lo siguiente:

Hay pruebas contundentes que señalan que Castillo es coautor del asesinato de Berta Cáceres por su acción en defensa de la vida y los ríos del pueblo Lenca, en concreto por su lucha en contra del proyecto hidroeléctrico “Agua Zarca” en el río Gualcarque. Sería de gran importancia que se juzgue a Castillo con imparcialidad y siguiendo las reglas del debido proceso sin recaer en irregularidades.

Con la sentencia de un coautor no se acabará la búsqueda de justicia en la Causa Berta Cáceres. Debe continuar hasta llegar a los autores intelectuales y complices del crimen.

Los jueces que fallaron sobre el juicio de los siete hombres condenados como autores materiales e intermedios por el asesinato de Berta Cáceres notaron en su veredicto oral que los ejecutivos de la empresa DESA conocían y consentieron el plan para asesinar a Berta Cáceres.

El Informe del Grupo Asesor Internacional de personas expertas (GAIPE) ya en el año 2017 constató que „se debe investigar, juzgar y sancionar tanto a los autores vinculados a la empresa DESA como a los organismos de seguridad del Estado que formaron y fortalecieron las estructuras criminales que han actuado en contra de las comunidades lencas de Río Blanco e integrantes del COPINH con el fin de desmantelar dichas estructuras y prevenir futuros actos de intimidación y violencia.“

Estaremos atentas y atentos a la actuación del Tribunal de Sentencia que anuncie justicia en la causa Berta Cáceres cómo feminicidio político y crimen de lesa humanidad. Así demostrando que es posible construir justicia en Honduras y que uno de los poderes del estado está cumpliendo con su labor dando esperanza a un pueblo que está siendo flagelado con un contexto político manchado de corrupción, de impunidad y de falta de garantías sociales para una vida digna, contexto que ha traspasado fronteras y está siendo visibilizando a nivel internacional.

Así se estará ratificando un camino de justicia en el caso de Berta Cáceres y velando por los derechos de sus familiares y del COPINH y marcando precedentes que ante la vulneración de derechos humanos habrá menos impunidad. Nadie está encima de la ley, tampoco miembros de familias pudientes de la oligarquía y que ante cualquier violencia a las defensoras y los defensores estos serán juzgados.

Los gobiernos europeos y su cooperación con el régimen narco-dictatorial tienen muchas responsabilidades sobre lo que pasa en Honduras: a partir del apoyo que se ha brindado y se brinda a los régimenes posgolpes, a los impactos de empresas transnacionales y bancos europeos, a los cuales han abierto la puerta, gracias a las políticas neoliberales de países europeos. Por lo que también nombramos a la ciudadanía internacional a que se plantee estar vigilantes de sus impuestos y de la creación de instancias honestas, para que haya auditorías a los fondos destinados a proyectos que llevan la muerte a las comunidades.

Reiteramos nuestro apoyo incondicional a la familia de Berta y al COPINH, la Solidaridad Internacional no detendrá su lucha hasta obtener la justicia, o sea hasta que se tornen efectivos los derechos de verdad, justicia, reparación y garantías de no repetición.

Estaremos pendientes de la audiencia contra Castillo y por eso se espera que el Poder Judicial transmita el mismo en vivo y con calidad técnica a través de sus medios. Nos unimos a las demás voces internacionales con acciones solidarias exigiendo justicia integral que incluya juzgar a la totalidad de los autores intelectuales y para que se revoque la concesión otorgada de manera fraudulenta sobre el río Gualcarque.

¡JUSTICIA PARA BERTA ES JUSTICIA PARA EL MUNDO!

 

→ Sigue toda la información en https://copinh.org/ y redes sociales

DONA’M CINE, Dona’m Feminismes

/ /by

DONA’M CINE és un concurs internacional de curtmetratges realitzats per dones que vulguin expressar-se a través del llenguatge audiovisual amb una perspectiva feminista. Se celebra bianualment a través d’Internet, per tal de reivindicar i celebrar la importància de les narradores feministes en el món audiovisual, sempre a través de les seves mirades feministes i diverses, orientades cap a la transformació social i crítiques a l’heteropatriarcat, que ens expliquen històries transversals i sorores, per i des de la transformació ecosocial i les resistències creatives.

El cinema com a escenari on projectar futurs feministes dignes de ser viscuts. El cinema com a eina per a la transformació feminista. Aquest és el plantejament principal de DONA’M CINE. Perquè necessitem imaginaris que ens projectin, que concebin futurs feministes dignes de ser viscuts, antipatriarcals, no normatius, no binaris, descolonials i antiracistes.

Aquest festival va néixer el 2010 com a iniciativa d’Entrepobles, associació de cooperació, solidaritat internacional i educació emancipadora, compromesa amb els feminismes i altres moviments socials, i Doble Banda, productora amb una àmplia experiència en cinema i documentals de contingut social.

Des del seu origen, l’objectiu base de DONA’M CINE és ser difusora de la veu de dones de tot el món en el relat de les seves realitats, els seus sabers i les seves rebel·lies diverses, i posar el feminisme com un eix vertebrador de tots els relats des de la “pedagogia de la desobediència” per transformar pràctiques i valors heteropatriarcals. Així mateix, aspira a contribuir a la construcció d’una societat amb més justícia social, inclusiva i solidària, que garanteixi els drets humans i l’equitat de gènere entre dones, identitats dissidents i homes, a través de l’audiovisual com a eina per a la transformació social.

DONA’M CINE en la seva V Edició (2020-2021) i amb un total de més de 400 curtmetratges inscrits en aquests 10 anys de vida, s’ha consolidat com la plataforma de creativitat i cultura en línia, de construccions col·lectives i de mirades feministes diverses, construint un espai per fer visibles produccions audiovisuals que no tenen cabuda en els mitjans de comunicació convencionals.

DONA’M CINE té un caràcter internacional, entenent que vivim en un món globalitzat i complex. En la realitat de les dones es barregen el gènere, la classe social, la identitat, el sexe, l’origen, l’ètnia, l’edat, la religió, la territorialitat i els contextos polítics. L’origen de les desigualtats és molt complex, però alhora permet una gran diversitat d’alternatives, rebel·lies i formes de teixir relacions, afinitats, vincles i aliances.

V EDICIÓ: DONA’M FEMINISMES. DONA’M CINE

Convocatòria oberta fins el 9 de maig de 2021

→ BASES                → INSCRIU-TE

 

Malgrat totes les vicissituds plantejades en aquests mesos, des de DONA’M CINE llancem aquesta V edició sota el lema “Dona’m feminismes. Dona’m Cine“, que posa en relleu les resistències protagonitzades per dones arreu del món, com les lluites feministes per la defensa del territori i de la vida, en aquesta ocasió sobre el rerefons de la pandèmia que estem travessant. I és que en el moment de llançament d’aquesta edició, no podem oblidar que en pocs mesos ens hem vist sorpreses a tot el món per una “emergència sanitària” provocada per la pandèmia de la COVID-19, que els seus impactes s’han sumat als ja provocats al llarg de dècades per les crisis alimentària, energètica, de les cures, crisi econòmica i financera, crisi migratòria i de refugiats, crisi climàtica i ecològica. Per això mateix, en aquesta edició, MÉS QUE MAI, les temàtiques a concurs continuen enfocades en els feminismes diversos: transversalitat, interseccionalitat, sororitat, transformació ecosocial, resistències creatives i crítica a l’heteropatriarcat.

– PREMI DEL JURAT –

El jurat constituït per a la V Edició DONA’M CINE triarà entre les obres seleccionades la guanyadora del PREMI DONA’M CINE.

– PREMI BERTA CÀCERES –

Una de les temàtiques que proposem des de la tercera edició del concurs posa el focus en les dones activistes i defensores dels drets de les dones, de la seva col·lectivitat i dels béns comuns de la naturalesa, en tant que la seva criminalització és un fenomen global en creixement, amb tendències que s’expressen en diferents graus i contextos. El “Premi Berta Càceres” es consolida un any més i serà un dels tres premis atorgats en la V edició de DONA’M CINE.

– PREMI DEL PÚBLIC –

Totes les obres seleccionades es sotmetran a votació popular a través de la pàgina web de DONA’M CINE. L’obra que aconsegueixi més vots serà la guanyadora del PREMI DEL PÚBLIC.

– CICLE DE PROJECCIONS V Edició DONA’M CINE –

Es programaran activitats culturals i de sensibilització social amb l’objectiu de visibilitzar, generar debats i reflexions al voltant dels temes de concurs. Aquestes activitats divulgatives sempre es realitzen sense ànim de lucre.

 

En aquesta cinquena edició de DONA’M CINE comptem amb la col·laboració de Dones Visuals, FemArt, Ca la Dona, La Bonne – Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, DEMUS Perú (Estudi per a la Defensa dels Drets de la Dona), Institut de Drets Humans de Catalunya, SICOM – Solidaritat i Comunicació, Zumzeig (Cinema-Cooperativa) i, amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Fem visibles les produccions audiovisuals que no tenen lloc en els mitjans de comunicació convencionals. Visibilitzem el cinema feminista.

#DonamCineFeminista #DameCineFeminista

→ https://www.facebook.com/donamcine/
→ https://www.instagram.com/donamcine
→ https://twitter.com/donamcine

 

 

#8M2021 Juntes i Diverses, als carrers (sempre amb seguretat covid)

/ /by

MANIFEST 8 MARÇ 2021

#ActivistesPerLaVida
#8Mnoemquedoacasa
#TotesJuntesIDiverses

 

Aquest any la COVID no permetrà visibilitzar-nos juntes, diverses i multitudinàries, però les feministes de tot el món no renunciarem a prendre els carrers (guardant totes les mesures de seguretat), no tindrem por, estarem en milers i milers de territoris.

Durant l’any 2020, la irrupció de la pandèmia de la Covid19, ha arribat a les nostres vides, i als territoris de tot el món, ocasionant al nostre voltant un panorama de dolor, mort i por, que ha transformat profundament les nostres relacions.

En aquest desastre com en totes les crisis, estem sent les dones, i en especial les que es troben en situació de més vulnerabilitat, les que més han patit les conseqüències d’aquesta pandèmia, i la seva gestió en els diferents àmbits.

La pandèmia ha donat nous aires al patriarcat i al capitalisme per tornar a ficar-nos a casa, posant el fre de mà a les múltiples i massives mobilitzacions de carrer dutes a terme per les dones. En aquestes cases en què, a més de la distància social, hem hagut de patir la pressió sobre les nostres espatlles, de les cures familiars, de l’atenció a l’educació de filles i fills, i suportar en molts casos amb més força, la violència domèstica i la convivència amb el maltractador.

A tot això se li uneix la precarització de les feines desenvolupades per dones. A primera línia, han estat les companyes sanitàries, les professionals de l’assistència domiciliària, les treballadores de camp -immigrants majoritàriament- professores, caixeres de supermercats, de l’hostaleria, entre d’altres sectors essencials, les que han vist minvats els seus ingressos i perillar els seus llocs de treball amb acomiadaments i tancaments i en molts casos amb cap o escassos mitjans de protecció sanitària.

Enmig de tot aquest caos, i d’emergència, urgia la regularització de les persones migrants que viuen al nostre país i que han estat patint condicions extremes d’amuntegament i de vida en els treballs de camp -cuidant la nostra sobirania alimentària- o en els treballs d’ajut domiciliari i atenció a la gent gran. La petició de regularització duta a terme per centenars d’entitats, amb una gran campanya de recollida de signatures, intervenció al Congrés dels Diputats, etc. va ser rebutjada pel Govern.

Aquestes situacions de precarietat no han estat acompanyades per polítiques públiques per al rescat de les persones com és l’exemple de la minsa i reduïda aplicació i desenvolupament de l’Ingrés Mínim Vital o la Renda Garantida de Ciutadania.

No volem oblidar-nos de les dones i homes grans, que s’han vist abandonats a la seva sort-mort, a les residències de gent gran, amb total impunitat i denigrant els seus drets bàsics d’una vida i una mort dignes. Ara s’ha vist la crueltat d’aquest negoci, que durant molts anys ha amassat fortunes a costa de la vulnerabilitat, i amb el consentiment de les institucions que l’han permès, externalitzant aquests serveis públics essencials a empreses “voltors”, i no han pres les mesures necessàries i urgents, abans, durant, o després de l’emergència.

També mirem amb molta preocupació, la situació que pateixen a Amèrica Llatina, les nostres companyes Defensores el Territori, amb un augment de la militarització, persecució, i assassinats, per part de l’extractivisme voraç de les transnacionals, en connivència amb els governs de torn.

Al nostre voltant, també són moltes les dones i homes dels barris empobrits, que estan patint l’extractivisme de les empreses elèctriques, que enmig d’aquesta crisi terrible, han deixat sense llum a milers de persones a llocs com la Cañada Real i en altres Cañadas que existeixen en el nostre territori, i en el Sud (entre altres la comunitat indígena urbana de Cantagallo de Lima-Perú) amb les institucions incapaces de solucionar aquesta emergència i altres emergències socials i d’empobriment, que han sorgit amb l’aturada de les petites empreses o mercats locals informals.

En aquest dolorós context, s’aprova els Fons de el Pla de Recuperació Europeus (anomenats Next Generation UE) amb 140.000 milions d’euros, que lluny de prioritzar l’atenció a les persones, sota el criteri de potenciar la transició verda i digitalització, tornen a posar el centre de les ajudes a grans empreses com Repsol, Ferrovial, Telefónica, ACS, Endesa, o al Corte Inglés, les prioritats de negoci i vulneració de drets, coneixem sobradament.

Tanmateix, enfront de tot aquest dolor, molts grups de dones s’han organitzat als barris, a les ciutats, o al camp, amb accions solidàries, de suport mutu, amb olles comunes, repartiment d’aliments i abric a persones “sense sostre “, atenció a les persones vulnerables, treballs comunitaris, oferint solucions i denunciant la falta d’atenció i l’abandonament de les diferents administracions.

En aquest difícil temps, són molts els debats i trobades on-line organitzats per grups i associacions de dones a tot el món, tractant de plantejar propostes davant els grandíssims reptes que els Moviments feministes tenen per davant. Les respostes feministes contra el sistema capitalista, patriarcal, colonial i racista en la defensa de la vida de les persones, del planeta i de tots els éssers vius, i la necessitat d’establir aliances i suport en uns feminismes internacionalistes, són algunes de les idees prioritàries, amb la sororitat com a eix fonamental per construir una vida més humana i vivible.

A l’estat espanyol, hi ha postures divergents i confrontades, entre els diversos col·lectius feministes, en temes com la prostitució/treball sexual, o la transsexualitat, en formes que no afavoreixen gens el diàleg col·lectiu, la diversitat i el pluralisme dels cossos, les experiències i els feminismes. Els reptes i alternatives davant aquesta crisi sense precedents en què ens trobem, plena d’incerteses i abismes, ens han de fer mirar amb amplitud les nostres lluites i propostes davant la precarització, les violències i els nous atacs als drets i les vides de les dones. En cap cas ens podem permetre agreujar la marginalització d’alguns col·lectius de dones més discriminats, l’avanç en drets per a unes que no sigui a costa de retrocessos per a altres.

Aquí estem un nou 8 de març, disposades a seguir denunciant la contradicció entre el capital i la vida, i exigint com sempre, i més que mai, LA VIDA DE LES PERSONES I EL PLANETA AL CENTRE:

  • Fi a la impunitat de les morts i desaparicions de Defensores el Territori.
  • Que se suspenguin tots els projectes denunciats per les defensores de drets humans i ambientals, especialment els d’empreses espanyoles
  • Politització de la feina de cures, perquè deixi de recaure sobre les vides de les dones.
  • Compliment dels drets humans i qüestionament de l’actual sistema de fronteres.
  • Regularització de les persones immigrants que resideixen al nostre país
  • Integració de les treballadores de la llar i les cures a el Règim General de la Seguretat Social perquè siguin reconeguts tots els seus drets laborals. No més pagament en espècies ni jornades inhumanes de treball i la ratificació del Conveni 189 de l’OIT.
  • Enfortiment dels serveis bàsics de salut, educació, i habitatge destinant fons per a la prevenció i l’emergència.
  • Per un model social equitatiu i just que acabi amb la desigualtat social i de gènere en la nostra societat.
  • Que es destinin recursos per dignificar la vida, ens només en les etapes juvenils de formació i productives, també fins a la fi dels seus dies, les seves cures, atencions i respecte i reconeixement per tota la societat
  • Que els fons europeus prioritzin l’atenció a les persones i no a les empreses.
  • No a les retallades en drets i als acomiadaments.
  • Llibertat d’expressió en totes les seves manifestacions

Els nostres lemes:

-ACTIVISTES PER LA VIDA
-JUNTES, DIVERSES I A TOTES
-TOTES LES VEUS, TOTS
-FEMINISMOS AMB TOTES
-CONTRA LES VIOLÈNCIES MASCLISTES, AUTODEFENSA FEMINISTA
-JUSTÍCIA SOCIAL I AMBIENTAL
-POLITITZAR LES CURES
-PLURALIDAD I DIVERSITAT PER LA NOSTRA ACCI
-CAP DONA ÉS IL·LEGAL
-REGULARIZACIÓN IMMIGRANTS JA ‘
-CONTRA LA MILITARITZACIÓ DE LA VIDA
-ECONOMIA FEMINISTA PER A LA VIDA
-COMBATIVAS CONTRA LA POBRESA
-COMBATIVAS PER LA DIGNITAT
-REBELDÍAS FEMINISTES DIALOGANTS
-CONTRA LA POBRESA FEMENINA
-ELS CURES BÉ SOCIAL
-LES DONES EMPOBRIDES, PRIMER ¡
-COSSOS I TERRITORIS SENSE VIOLÈNCIA
-TOTES LES VIDES COMPTEN ‘
-FONS PER A LA GENT, NO PER A EMPRESES

 [Imagen de portada manifestación a favor de la legalización del aborto en Honduras, de Fredy Rodriguez/Reuters]

Informe AOD

Cooperación autonómica: el riesgo de recortarla cuando más se necesita

/ /by

Presentamos el Informe sobre Ayuda Oficial al Desarrollo autonómica, un análisis que ofrece una fotografía sobre el compromiso de las comunidades autónomas con la cooperación. El informe ha sido realizado por la Red de Coordinadoras Autonómicas de ONG de Desarrollo.

Con una media de 0,11% destinado a cooperación en 2019, el estudio muestra que los fondos se encuentran muy lejos del compromiso del 0,7%.

El proceso de la reforma del sistema de cooperación iniciado este año es una buena oportunidad para reforzar esta política pública esencial en un contexto de crisis.

Consulta el informe en este enlace

La fotografía que ofrece el Informe presenta más sombras que luces: la tendencia a la recuperación se mantiene desde 2015, aunque con mucha timidez. En algunos casos, el punto de partida es tan bajo que el cambio apenas se percibe en términos porcentuales. Con una media de 0,11% destinado a cooperación en 2019 y de 0,10% el año anterior, el estudio muestra que los fondos se encuentran muy lejos del compromiso del 0,7%. Esa recuperación, por tanto, es claramente insuficiente sobre todo en un momento en el que la crisis provocada por la pandemia exige respuestas firmes que frenen las desigualdades y la pobreza.

Por otra parte, al comparar el mejor porcentaje global histórico -que se produjo en 2008, con un promedio de 0,28%- observamos que la tímida tendencia de mejora no responde ni al crecimiento económico ni a las enormes necesidades del momento. Es necesario un mayor esfuerzo.

El apoyo que ofrecen las ONG es crucial en un momento en el que la crisis afecta directamente a poblaciones que ya sufrían situaciones extremas. No fortalecer la cooperación supondrá un impacto directo sobre las condiciones de vida de miles de personas.

Zoom sobre las comunidades autónomas

Por encima del 0,20%: Euskadi, Extremadura y Navarra.
Entre 0,10% y 0,19%: Andalucía, La Rioja, Asturias, Catalunya, Comunitat Valenciana, Illes Balears.
Por debajo de 0,09%: Cantabria, Aragón, Galicia, Castilla y León, Castilla-La Mancha, la Comunidad de Madrid, la Región de Murcia y Canarias.

Evolución AOD

¿Cuánto supone el presupuesto de cooperación por persona y año?

Más de 10 €. Euskadi, la Comunidad Foral de Navarra y Extremadura.
Entre 6 € y 1 €, donde se sitúan la mayoría de las CCAA con un promedio 3,93 € en 2019. Aquí se ubican La Rioja, Andalucía, el Principado de Asturias, Illes Balears, Catalunya, la Comunitat Valenciana, Cantabria, Aragón, Castilla y León, Galicia y Castilla-La Mancha.
Menos de 1 €. Comunidad de Madrid, Canarias y la Región de Murcia, con una media de 0,46 € en 2019.

Alertamos: los riesgos de no reforzar la cooperación

La tendencia a la nula o tímida recuperación nos hace dar la voz de alerta. Existe un riesgo de que, en el contexto actual, la política de cooperación pueda ser nuevamente utilizada como moneda de cambio y que, con la excusa del “primero los de aquí” se reduzca significativamente su presupuesto. Esto sería un gravísimo error, porque si algo ha demostrado la pandemia es que todo el mundo sale de esto o no sale nadie. Por otra parte, el análisis de los datos demuestra la necesidad de reforzar las capacidades del sistema para alcanzar mayores niveles de ejecución y eficacia.

La búsqueda de datos para este informe ha sido extremadamente compleja lo que demuestra la escasa transparencia y la nula homogeneidad en los mecanismos de medición.

La necesidad de un cambio de rumbo

En un contexto marcado por la complejidad de la crisis mundial y, coincidiendo con el proceso de reforma del sistema de cooperación, es un deber garantizar el refuerzo de esta política pública desde todos sus ámbitos de actuación (incluido el autonómico y local).

Por ello, demandamos, entre otras medidas:

  • Recuperación de los fondos y aprobación de un calendario de cumplimiento hacia el 0,7%, en coherencia con el apoyo ciudadano a esta política pública.
  • Compromisos concretos con el fortalecimiento de la educación para la ciudadanía global, una cuestión clave en un contexto en el que aumentan los discursos de odio.
  • Refuerzo de las capacidades. No podemos continuar con las capacidades de hace años.
  • Mejorar la transparencia. Es urgente crear mecanismos de transparencia sobre los fondos destinados a esta política pública.
  • Homogeneizar criterios para contabilizar la Ayuda Oficial al Desarrollo autonómica. No podemos analizar con detalle y con perspectiva si no contamos con los mismos datos o no se contabiliza de manera adecuada.
  • Flexibilizar la burocracia. Los procedimientos y requisitos han de revisarse para facilitar el trabajo de todos los actores implicados en la cooperación.

Video de presentación del Informe sobre Ayuda Oficial al Desarrollo Autonómica

 

Descargar informe sobre Ayuda Oficial al Desarrollo autonómica (2018-2019)

“Vivim temps de dones”: feministes enforteixen la seva agenda en temps de pandèmia

/ /by

Cuba: XV Trobada Anual de la Xarxa Feminista “Berta Càceres”

Es necessiten noves accions i formes organitzatives per a encarar el patriarcat. El masclisme s’ha reafirmat i les dones viuen condicions molt difícils.

A continuar construint xarxes de suport solidàries i reafirmar la lluita en principis i pràctiques col·lectives contra el patriarcat es va pronunciar la XV Trobada Anual de la Xarxa Feminista “Berta Càceres”, realitzat entre el 21 i 23 d’octubre sota el precepte: “vivim temps de dones”.

La cita, que aquesta vegada va apel·lar a la modalitat virtual a causa del distanciament físic que imposa la pandèmia de la covid-19, va permetre l’activa participació des de diversos països de dones que integren la xarxa, coordinada pel Grup de Recerca “Amèrica Llatina: Filosofia Social i Axiologia” (Galfisa), de l’Institut de Filosofia de Cuba.

A partir de l’anàlisi de l’actual context feminista i la “nova normalitat” postpandèmica, les participants van reconèixer la necessitat de desplegar accions i noves formes organitzatives contra el patriarcat.

“Per a ningú és un secret que, sota la pandèmia, les formes d’opressió s’han fet més sofisticades i invisibles”, va sostenir Georgina Alfonso, de Galfisa.

“La vida quotidiana de les dones s’ha fet molt més difícil i el masclisme ha reafirmat la seva naturalesa dominadora, fent servir arguments com la capacitat d’abnegació, sacrifici i consagració per a la cura que tenim les dones”, va agregar.

A més del predomini de la racionalitat econòmica patriarcal a la recerca de maximitzar els guanys mentre el treball de cura i l’aportació de les dones a l’economia es fa invisible, Alfonso va descriure un panorama on prevalen la instauració del pànic, les desigualtats de temps i espais, s’incrementen les violències contres elles, el control dels seus cossos i altres pràctiques patriarcals que accentuen una subjectivitat opressora.

“Avui adquireix cada vegada més força la certesa que els posicionaments antipatriarcals són posicionaments anticapitalistes”, va sostenir Alfonso, i va dir que per a Cuba significa també assumir un feminisme crític, creador, transformador; superar la dinàmica economicista que naturalitza el sentit comú del capital i construir consens entorn d’un projecte país més just, solidari i cooperat.

Pandèmia endins

Els mesos de confinament han revelat desigualtats i accentuat el sistema d’opressions múltiples, amb objectiu en la vida i els drets de les dones, van reconèixer participants en la trobada virtual.

La pandèmia amaga veritables crisis preexistents, dominacions i discriminacions patriarcals, misògines i racistes, mentre el confinament aguditza la violència de gènere, accentua la diversitat de rols de les dones i ha portat a una desvaloració dels treballs de cures, van assenyalar a partir de les seves pròpies experiències quotidianes.

“El teletreball destrueix els límits de la jornada de vuit hores i llença una manta invisible sobre els temps de la vida. En el debat es col·loca el significat de la cura sota la bandera del sacrifici i així s’oculta una àmplia zona de cures que no són només mèdiques”, va reflexionar la cubana Llanisca Lugo, del Centre Memorial Martin Luther King Jr.

Amb ella coincideix Marbelis González Mesa, del Centre d’Intercanvi i Referència- Iniciativa Comunitària (CIERIC). “Caiem en el parany que hem d’esforçar-nos per a complir amb els múltiples rols de súper mares, súper filles, súper esposes treballadores; parlem de cura de la vida, però poques vegades pensem en la cura de la nostra vida. Ha estat i continua sent un parany el teletreball: té avantatges, indubtablement, però quantes hores li dediquem?”, va assenyalar.

La cubana Mely González, coordinadora del Grup de gènere i feminisme de la Universitat Central de las Villas, va significar el valor de les xarxes de suport per a assumir dignament el treball de cures, el negatiu de “romantitzar” el confinament i va fer una crida per a donar seguiment en “la nova normalitat” als riscos del teletreball per a les dones.

És per això que la peruana Walkiria Santa Cruz, militant de la col·lectiva feminista Resistència Rabona, aposta per “col·lectivitzar les cures i tornar-les responsabilitat de tothom”.

Mentrestant, Lil Romero, guionista de televisió, advoca per “pensar altres mesures que ens protegeixin en aquests temps i no només de la covid-19, sinó també de la violència, la sobrecàrrega, la discriminació laboral” i moltes altres injustícies.

Lluites i camins

Segons l’opinió d’Ana Bickel, del FMLN d’El Salvador i la Xarxa Mesoamaericana d’Educació Popular, l’increment de les contradiccions i les opressions també ensenya camins per a transformar.

“Des de les comunitats que han aconseguit cuidar-se davant les amenaces de la violència, que han diversificat la producció i maneres de cuidar i cuidar-se, han aconseguit millors resultats en el combat al virus, amb les dones com a protagonistes”, va exposar com a exemple.

D’altra banda, Bickel va alertar sobre que la lluita feminista per l’equitat està sempre davant el parany que les dones aspirem a transformar-nos com a subjectes personalitzades, creient que deslligar-nos de la col·lectivitat ens allibera. Una cosa és aprendre a afirmar-nos davant la col·lectivitat; una altra és creure que prescindim d’ella”, va sostenir.

Per a la periodista cubana Lirians Gordillo, la reflexió per pensar en com generar el canvi, no retrocedir i avançar en els drets de les dones i com connectar tot això amb la vida quotidiana, pràctica de la nació.

“El que s’ha aconseguit ha estat també generant espais col·lectius i públics, exigint el reconeixement dels nostres drets i, per tant, la posada en pràctica de polítiques que els garanteixin”, va argumentar.

En la seva opinió, es necessita combinar espais de sensibilització, capacitació, transformació individual i col·lectiva amb l’embranzida, el reclam, la construcció d’una agenda política en tots els ordres: legal, econòmica, laboral, agrària i cultural, entre altres.

Entre altres avanços, la xarxa va reconèixer el creixement dels grups en aquest camí, la incorporació de joves, el desenvolupament de recerques i la seva relació amb l’activisme, la creació d’espais de formació i intercanvi, participació en campanyes en defensa de tots els drets, la visibilització de projectes feministes, protocols de prevenció, tasques d’acompanyament, treball en comunitats, la incorporació d’homes als col·lectius i la reivindicació des de la història del paper de dones negres.

Igualment es van identificar desafiaments, com construir alternatives col·lectives contra el patriarcat i transformar pràctiques; crear espais col·lectius de cures, criança i educació; assumir la necessitat d’una agenda política en tots els ordres i mantenir la lluita pels drets de la dona, al costat dels esforços per recuperar l’economia.

Van alertar també sobre l’amenaça que representa l’avanç dels fonamentalismes en la reculada dels drets de les dones, l’emergència de projectes individualistes deslligats del col·lectiu, la necessitat de reconèixer el feminisme com a dimensió del desenvolupament, donar prioritat a l’escenari mediàtic en les lluites, obrir-se a l’aprenentatge i interpel·lació de diversos feminismes i obrir més espais de debat i articulació.

Durant la trobada es van presentar i van compartir els llibres El saber feminista, compilació de treballs del Grup d’Estudis de gènere i feminisme del Centre d’Estudis Comunitaris de la Universitat Central “Marta Abreu” de las Villas i Les cures en la ruta cap a l’equitat a Cuba, que reuneix recerques de les acadèmiques Georgina Alfonso González, Teresa Lara Junco, Magela Romero Almodóvar, Dayma Echevarría León i Clotilde Proveyer Cervantes.

La xarxa es va crear com la “Xarxa Ètica i Política del moviment de dones” i la seva primera trobada es va realitzar els dies 18 i 19 de març de 2011 amb l’objectiu de crear la xarxa i compartir els sentits ètics i polítics comuns en la construcció d’identitats i articulacions des del moviment de dones a Cuba i els seus vincles amb Amèrica Llatina, des de la perspectiva feminista llatinoamericana.

Després, el 2016, va adoptar el nom actual de Xarxa Feminista “Berta Cáceres”, en crear-se l’Espai Feminista d’igual nom, que fa homenatge a la líder popular hondurenya i aposta per la comunió d’idees “que convoquin a l’acció contra la dominació, explotació, discriminació i violència patriarcal”.

Sara Más Ameco Press i SEMLAC

Butllletí 74: Activistes per la vida

V aniversario de la siembra de Berta

/ /by

Esta semana se cumplen 5 años de la SIEMBRA de BERTA CÁCERES, la lideresa lenca que trabajó por los movimientos campesinos, feministas e indígenas.

#5AñosJuntoABerta

El 2 de marzo de 2016, Berta Cáceres fue asesinada en medio de una fuerte oposición contra el Proyecto Hidroeléctrico “Agua Zarca”, impulsado por la empresa nacional Desarrollos Energéticos (Desa) en territorios ancestrales, al noroeste de Honduras.

Desde Entrepueblos queremos acompañar a la familia y al COPINH, nos sentimos parte de este movimiento internacional en la lucha contra la impunidad en este crimen por defender los derechos ambientales. Exigimos justicia para Berta y castigo a los Atala, autores intelectuales de su asesinato.

Berta Cáceres fue galardonada en 2015 con el prestigioso Premio Ambiental Goldman. Este galardón coincidió con la publicación de un informe de Global Witness, que declaró Honduras como el país más peligroso del mundo para los activistas del medio ambiente y de la tierra.

Acompáñanos en las jornadas especiales que se han preparado desde muchos rincones del mundo para honrar a Berta el día de su siembra.

Únete a las distintas acciones y juntxs exijamos #JusticiaParaBerta ✊🏽

‼️5 años después, Berta sigue haciéndose millones‼️

Estas son las actividades que desde Entrepueblos estamos organizando para el 3 de marzo: 

➡️ ZOOM (también por streaming en YOUTUBE LIVE)

19:30 – Globalizando resistencias en el V aniversario de la Siembra de Berta

Debate con:
  • Gemma García, de Contrast. Coautora del documental
  • Paula Santos, de Mujeres Migrantes Diversas
  • Plataforma por Honduras de Madrid
  • Dolores García, de Entrepueblos
  • Y una intervención del COPINH

20:45 – Estreno en youtube del documental “Las Semillas de Berta”

Organizan: Entrepueblos –  Plataforma por Honduras de Madrid – Mujeres Migrantes y Diversas – Xarxa Teixint Resistències amb les Defensores d’Amèrica Llatina
➡️ Casa América de Catalunya (C/ Còrsega, 299, entresòl, Barcelona)
.
18:30 – Presentación del libro “Activistas por la vida”
Con la participación de:
  • Gervasio Sánchez, autor
  • Leopoldo Blume, editor
  • Alex Guillamon, Entrepobles

Organizan: Blume – Casa América Catalunya – Entrepobles – Agència Catalana de Cooperació de Catalunya

➕ Súmate al Concierto virtual “Justicia para Berta” organizado por el COPINH

SÍGUENOS TAMBIÉN EN CULTOPÍAS

Cultopías, “IniciARTives” per canviar el món

/ /by

Ja fa gairebé una dècada des que Entrepobles vam decidir crear Cultopías, un espai web on homenatjar, agrair i donar a conèixer a persones i col·lectius que posen les seves experiències creadores i generositat solidària a el servei de la transformació social i cultural.

Cultopías va néixer, impulsada amb aquesta pretensió de mostrar les diverses formes en què les disciplines artístiques s’acosten a les problemàtiques socials, que acompanyen la vida social i cultural als països objecte de la nostra preocupació, que serveixen de suport i reforç a la feina solidària i de denúncia que des d’Entrepobles volem impulsar. Ens referim a aquelles persones, entitats socials i col·lectius que fan del teatre, de la música, de l’escriptura, de la imatge, etc. la seva aportació a aquesta solidaritat i denúncia de la qual parlem.

Per incloure aquest apartat social, necessitàvem un nou espai que visibilitzés notícies, assenyalés enllaços a altres webs, donés a conèixer locals, artistes i les seves obres i informés d’estrenes culturals amb compromís social. Una eina difusora d’experiències artístiques i de trobada amb una mirada transformadora i uns objectius molt clars: fomentar la cooperació solidària i l’educació emancipadora a través de les disciplines artístiques i culturals, així com apropar i posar en valor el punt de trobada entre art i compromís social al servei de la solidaritat i el treball social com a eina de recursos per a la ciutadania global.

En aquests deu anys, Cultopías ha mostrat prop de mil notícies i creacions que esperem hagin servit almenys per donar a conèixer diferents experiències culturals transformadores al voltant del planeta. Algunes d’elles estan vinculades directament als col·lectius i moviments socials amb els que treballem o acompanyem en diferents països, moltes són també iniciatives professionals que amb la seva qualitat faciliten la comunicació.

Tanmateix, a les alçades de 2018 el sistema de publicació de Cultopías havia quedat obsolet i incompatible amb les noves versions del llenguatge de programació, i això feia que el web fos molt vulnerable. Aquestes circumstàncies “tècniques” ens van animar a repensar la web amb un nou disseny i un altre enfocament menys estàtic que la versió anterior, amb nous sistemes de gestió de continguts, amb un sistema de programari obert i lliure, d’acord amb els principis d’Entrepobles, i que s’adapta millor a l’ús de les xarxes socials.

Mitjançant el projecte “Cultopías, iniciatives per transformar a el món”, cofinançat per la Junta de Castella i Lleó, vam poder posar-nos a aquesta tasca.

Per a aquesta nova estrena, vam veure oportú recollir les consideracions dels representants de col·lectius de Castella i Lleó vinculats a l’art, a la gestió cultural i a ONG. Per a això, vam establir nombroses entrevistes presentant-los la iniciativa, recaptant propostes i suggeriments, i valorant la seva necessitat. D’aquesta manera va sorgir aquest projecte, que des del seu origen va ser creat a manera de motxilla o sarró on reunir “IniciARTives” “artivistes”, experiències artístiques o esdeveniments culturals, nacionals i internacionals, que acompanyen i posen veu a les lluites dels moviments per la justícia social.

Els continguts de la nova Cultopías consisteixen en hipervincles a PDF que ja són públics, tràilers que figuren a les webs oficials, espais públics de lliure difusió i/o Creative Commons. Cap enllaç es vincula a obres protegides per drets d’autor-a, i tots són sense ànim de lucre. En aquest punt, també cal ressaltar que les il·lustracions de Pep Boatella www.pepboatella.com són creacions originals realitzades específicament per a Cultopías, per a les que comptem amb la seva cessió d’ús.

Amb ell vam realitzar la presentació pública de la nova Cultopías a Castella i Lleó, juntament amb un seguit d’activitats entrellaçades amb els objectius del web en diverses localitats de Castella i Lleó comptant amb la col·laboració de l’activista dels drets de les dones i lideresa indígena guatemalenca, Lolita Chávez, amb La Otra, cantautora i música involucrada amb els moviments socials i el feminisme, presentada per les cantants val·lisoletanes Llei Mostassa, així com amb l’àcida ironia i afilat humor sarcàstic d’Irantzu Varela, introduïda per Susana Rioseras, polifacètica creadores artística burgalesa.

I és que en aquests temps estranys que ens ha tocat viure, s’ha fet més palpable si escau la necessitat d’aquest tipus d’iniciatives “IniciARTivas” “artivistes”, que treballen, abans i després de la COVID-19, en pro de la transformació social, per potenciar la veu de col·lectius i persones preocupades pels problemes socials apressants, models i ritmes de vida que hem portat fins ara, tremendament injustos i fràgils, que ens porten a creure, ara més que mai, en la necessitat d’estimular la creativitat i la comunicació col·lectiva mitjançant la paraula, el cos i la interacció a través dels mitjans disponibles, per fer efectiva la necessitat de generar consciència social i exigir compromisos als qui ens governen.

El nostre afany resideix en poder donar una llarga continuïtat en el futur a aquest projecte, més dinàmic i proper, perquè tota la feina i bagatge acumulat a les nostres esquenes no caigui en sac trencat, i per a això necessitem les teves Cultopías. Perquè volem seguir avivant la flama de l’activisme i la mobilització ciutadana, continuar arribant a la gent, a un gran públic cada vegada més divers i inquiet a qui saciar les seves ganes de saber alhora que generem més fam de coneixements, d’expandir els seus horitzons culturals i ampliar les seves mirades cap a una visió més prismàtica i perifèrica de la realitat, a través d’altres existències. Vides carregades de problemes apressants que s’apilen en aquest sistema neoliberal i masclista que dóna més poder a les multinacionals extrtactivistes que als drets humans, i que alimenta crisi climàtiques que expulsen comunitats i pobles dels seus territoris provocant migracions que al seu torn tanquen portes a aquelles persones que es veuen obligades a migrar.

I a través d’aquest caminar arribem a tu que ens llegeixes, i que et mous a l’artivisme. Volem compartir amb tu aquest projecte, al què et convidem a participar. Acompanya’ns per poder apropar els teus coneixements i sabers, i qui sap … potser crear alguna cosa juntes.

Carolina Sáez, Elena Frare i Manuel Espinilla (Entrepobles Valladolid)

Butllletí 74: Activistes per la vida

A diez años de la primera sentencia a Texaco-Chevron por su crimen en la Amazonía Ecuatoriana

/ /by

Conmemoramos diez años de la primera sentencia que declara culpable a Texaco-Chevron por su crimen en la Amazonía Ecuatoriana

LAGO AGRIO.- El 14 de febrero, del 2011

Luego de más de 18 años de lucha jurídica,  el presidente de la Corte provincial de Justicia de Sucumbíos en Lago Agrío, dictó la primera sentencia condenatoria en contra de la empresa Petrolera Chevron (antes Texaco). Más de 30.000 personas, pertenecientes a ocho Pueblos y Nacionalidades Indígenas (Cofán, Kichwa, Siekopai, Siona, Shuar, Waorani) y diversas comunidades colonas, tenían razón en sus reclamos.

Esta sentencia fue ratificada por todas las instancias judiciales del Ecuador, incluso en junio 2018 por la Corte Constitucional del Ecuador, que emitió su fallo inapelable e imprescriptible, con el cual puso fin al litigio en el Ecuador. Desfortunamente, dos meses despuès, Chevron obtuvo un laudo arbitral favorable a la petrolera que entre otras cosas dispone que el Gobierno del Ecuador realice todas las acciones necesarias para que logre la nulidad de la sentencia del caso Lago Agrio, además que impida que los demandantes del caso Lago Agrio podamos realizar la ejecución de la sentencia fuera del Ecuador.

Somos conscientes de la necesidad de globalizar esta lucha colectiva.

En este proceso, nos hemos unido a una campaña internacional para elaborar junto a centenares de organizaciones un Tratado vinculante para que las trasnacionales respeten los derechos humanos  actualmente debatido en las Naciones Unidas.

Participamos en la campaña internacional en contra los laudos arbitrales privados que ponen los intereses de las transnacionales por encima de los derechos humanos. En septiembre de 2020, una corte Holandesa, emitió una sentencia de primera instancia, favorable a Chevron y contraria al Estado ecuatoriano. No siendo las personas afectadas parte de ese proceso judicial, es indudable la afectación a los derechos humanos.

Además, ha sido necesario el apoyo de más de 240 organizaciones representando más de 285 millones de miembros en el mundo, para que el Estado ecuatoriano siga con su acción de nulidad del laudo arbitral delante de las cortes holandesas. Desafortunadamente hasta ahora, el Estado no ha dado ninguna información sobre el contenido o los resultados de esa acción.

 

Ver noticia completa: http://www.udapt.org/conmemoramos-diez-anos-de-la-primera-sentencia-que-declara-culpable-a-texaco-chevron-por-su-crimen-en-la-amazonia-ecuatoriana-2/

NOTA-PRENSA.-10-ANOS-DE-SENTENCIA-ESP

Una muntanya {zapatista} a alta mar

/ /by

El comunicat de l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional, intitulat “Una muntanya a alta mar”, es pot llegir en: http://enlacezapatista.ezln.org.mx/2020/10/05/sexta-parte-unamontana-en-altamar/

Donat a conèixer pel seu portaveu, el Subcomandant Moisès, el 5 d’octubre passat, conté reflexions de llarg alè sobre la realitat nacional i mundial. Així com l’anunci d’una propera sortida de delegacions zapatistes pels cinc continents, començant per Europa, i planejant arribar a Madrid, la capital espanyola, el 13 d’agost de al 2021, “500 anys després de la suposada conquesta del que avui és Mèxic.” 

En aquest món que els maies zapatistes observen “malalt i fragmentat en milions de persones, obstinades en la seva supervivència individual, però unides sota l’opressió d’un sistema que va en contra de l’existència del planeta Terra”, amb” la naturalesa ferida de mort, i que, en la seva agonia, adverteix a la humanitat que el pitjor està encara per venir”, les seves delegacions aniran a trobar, sostenen, “el que els fa iguals.”

Volen, específicament, parlar amb els pobles de l’estat espanyol: “No per amenaçar, retreure, insultar o exigir. No per demanar-que ens demani perdó. No per servir-los ni per servir-nos. Anirem a dir dues coses senzilles: Una: Que no ens van conquerir. Que seguim en resistència i rebel·lia. Dos: Que no tenen per què demanar que els perdonem res. Ja n’hi ha prou de jugar amb el passat llunyà per justificar, amb demagògia i hipocresia, els crims actuals i en curs, com el del germà Samir Flores Soberanes; els genocidis amagats darrere de megaprojectes, concebuts i realitzats per content del poderós -el mateix que flagel·la tots els racons del planeta; l’alè monetari i d’impunitat per als paramilitars; la compra de consciències i dignitats per 30 monedes.”

Davant les manipulacions de la història des del poder presidencial, s’externen les crítiques severes del zapatisme al que considera “nacionalisme passat de moda”, que “vol sembrar la rancúnia racial (…) amb el supòsit esplendor d’un imperi, l’asteca, que va créixer a costa de la sang dels seus semblants, i que ens vol convèncer que, amb la caiguda d’aquest imperi, els pobles originaris d’aquestes terres vam ser derrotats. Ni l’Estat Espanyol ni l’Església Catòlica han de demanar-nos perdó de res. No ens farem ressò dels farsants que es munten sobre la nostra sang i així amaguen que tenen les mans tacades d’ella.”

Assenyalen que els poderosos s’amaguen i repleguen en els anomenats Estats Nacionals i els seus murs. “I, en aquest impossible salt cap enrere, reviuen nacionalismes feixistes, xovinismes ridículs i un xerrameca ensordidora”, i, en aquest punt, adverteixen guerres per arribar, “les que s’alimenten d’històries falses, buides, mentideres i que tradueixen nacionalitats i races en supremacies que s’imposaran per la via de la mort i destrucció.”

I en aquesta foscor i confusió que precedeix a aquestes guerres, el zapatisme denuncia “l’atac, cèrcol i persecució de qualsevol indici de creativitat, intel·ligència i racionalitat. Davant el pensament crític, els poderosos demanen, exigeixen i imposen els seus fanatismes.”

Aquesta audaç iniciativa de viatge planetari es correspon amb la seva persistent voluntat política de trencar els cèrcols que l’Estat mexicà ha imposat a l’EZLN en els múltiples fronts de la guerra contrainsurgent –militar, paramilitar, mediàtic, xarxes socials, programes clientelars, campanyes difamatòries delirants -, ja sigui amb la històrica multiplicació de cinc a 12 Juntes de Bon Govern, que va tenir lloc al 2019; les reunions internacionals de milers de dones de més de 40 països en els seus territoris, el 2018 i 2019; el seminari sobre el pensament crític enfront de l’hidra capitalista, en el qual es va convocar a la formació de l’intel·lectual col·lectiu que requereix la lluita dels pobles, el 2015; els cursos de la “Escuelita”, el 2013, en què van compartir el seu procés autonòmic; les marxes multitudinàries per les capçaleres municipals el 2012, amb motiu de la “fi del món”; i els seus recorreguts, ja memorables, pel país, com les dels 1111, el 1997, o la Marxa del Color de la Terra de l’any 2001, la Trobada Intergalàctica de 1996, la primera reunió contra el neoliberalisme en l’àmbit mundial, després de la implosió de l’URSS i el suposat “fi de la història”.

Aquest falsedat d’un moviment aïllat, essencialista, corporatiu, propalat pels serveis d’intel·ligència de l’Estat mexicà i els seus portaveus en els mitjans de comunicació de pagament, i que ara reprenen els defensors a ultrança de la 4 T, no té cap aspecte de credibilitat o sosteniment.

Davant neoliberals i neoconservadors, l’EZLN representa la consciència crítica de país, invisibilitzada per uns i altres. Tanmateix, el seu missatge de resistència, rebel·lia i vida trobarà, sens dubte, oïdes receptius, en aquest món nou que es construirà des de baix.

Gilberto López y Rivas

Butllletí 74: Activistes per la vida

 

➕ #ViajeZapatistaPorLaVida

La desforestació darrere de l’impacte dels huracans

/ /by

“Seguirà plovent sobre mullat. La terra ja no aguanta tanta aigua”. Així s’expressava a Twitter el passat dilluns 23 de novembre la líder afrodescendent de l’Organització Fraternal Negra Hondurenya (OFRANEH).

I no li faltava raó. La matinada següent, la ciutat de la Lima, al nord d’Hondures, es tornava a inundar per quarta vegada en dues setmanes. L’aigua que ha deixat sobre el país aquesta temporada ciclònica, especialment després del pas dels huracans ETA i IOTA, ha fet que els rius Chamelecón i Ulúa creixessin considerablement. Les primeres pluges del mes de novembre es van dur per davant el Canal Maya i les vores de contenció que protegeixen aquesta ciutat situada gairebé a la costa del Carib. Ja sense aquesta protecció, l’aigua, el fang i les pedres van ocupar habitatges i collites. Una imatge que es va repetir en tota la Vall de Sula.

Fins fa diverses dècades, rius com el Chamelecón i el Ulúa, que formen part de la gran xarxa hidrogràfica d’Hondures, eren fins i tot aptes per a la navegació durant tot l’any. Tanmateix, en algunes zones s’han convertit en rierols que, en els mesos d’estiu, es poden creuar caminant. Fins que venen pluges com les de les últimes setmanes.

Cada vegada són més els experts que, al costat d’altres factors, vinculen aquests desbordaments de rius i inundacions amb la desforestació. Segons explica Héctor Orlando Portillo, biòleg de la Fundació de Ciències per a l’Estudi i Conservació de la Biodiversitat, “això passa com a conseqüència de la desforestació a les parts altes, mitjanes i baixes de les conques on neixen aquests rius. Un dels factors perquè aquesta acció es doni, és la problemàtica social i econòmica de la nostra població, com a conseqüència de la desatenció dels governs que eternament els han marginat”. D’acord amb dades de el Centre Agronòmic Tropical de Recerca i Ensenyament, en els últims seixanta anys s’han desforestat a Hondures al voltant d’1.2 milions d’hectàrees. Només en els últims 20 anys, s’haurien perdut entre 23.000 i 58.000 hectàrees anuals.

L’enginyer especialista en Control i Gestió de Catàstrofes Naturals d’Ordre Hidrològic, Juan Mejía, va explicar a Ràdio Progreso que Hondures és un país amb el 77% de la seva geografia muntanyenca, però amb la tala d’arbres les muntanyes han perdut la seva capacitat de retenció d’aigua. Segons es va perdent la seva cobertura boscosa, es produeixen esllavissades, erosió, i els rius acaben arrasant tot el que troben al seu pas. Això és precisament el que ha passat a la Vall de Sula, on les grans extensions de monocultius d’arròs, canya de sucre i, en menor mesura, banana han contribuït també a aquests efectes. “Si les muntanyes del centre i l’occident de país estiguessin degudament reforestades, els sòls serien més resilients i tindrien més capacitat per retenir l’aigua per després anar alliberant-la a poc a poc”. En aquest sentit, Juan Mejía, també responsable de l’àrea d’investigació del Moviment Ampli per la Dignitat i la Justícia (MADJ) assenyala que “la política forestal no només té a veure amb els preus de la fusta; té a veure amb el que els boscos signifiquen per a aquestes serralades”.

“Hem d’exigir a les empreses depredadores que estan destruint la natura, que parin ja. Com no s’han de desbordar tots aquests rius si dalt, on les fonts d’aigua, no només viu gent, sinó que hi ha projectes que destrueixen els boscos”, denuncia Miriam Miranda mentre recorda que Hondures necessita que els boscos puguin captar l’aigua de la pluja i aquí reposi abans de baixar a les zones baixes on viu la gent. Miranda es refereix també al canvi climàtic davant el qual Hondures és un dels tres països més vulnerables d’acord amb l’Índex de Risc Climàtic de Germanwatch de 2018.

La lluita pels boscos

Al costat de la desforestació, des del MADJ es refereixen també a altres pràctiques empresarials com les construccions a gran escala i en zones no aptes per a habitar, l’extracció desmesurada de minerals, l’adulteració i canvis de direcció en les lleres dels rius que, asseguren “estan vinculades a un model econòmic que despulla i assassina a qui s’oposa a aquestes pràctiques”. De fet, segons l’informe de Global Witness (2019), avui dia Hondures s’ha convertit en el lloc més perillós del món – per assassinat per càpita- per a les persones defensores de la terra i de l’ambient. Aquestes persones són víctimes de la majoria dels casos de violència, difamació i criminalització. Si atenem a les xifres proporcionades per la Via Campesina, actualment a Hondures hi ha un total d’aproximadament 7.000 persones criminalitzades, 1.700 de les quals són dones.

Una d’aquestes dones que enfronta amenaces i incidents per la seva defensa el territori és Maria Felicita López, indígena feminista de el Departament de la Paz. Des del seu municipi, Santa Elena, porta anys defensant el patrimoni natural dels interessos hidroelèctrics vinculats a una diputada de el Congrés Nacional d’Hondures. Des de fa temps treballa també per evitar els més de 26 plans de gestió i permisos ambientals per a l’explotació de fusta que actualment existeixen en el seu departament. “L’Institut de Conservació Forestal (ICF) els atorga sense consultar a les comunitats i pobles i sense esbrinar l’impacte ambiental que això tindrà sobre les fonts d’aigua de les comunitats”, explica Felicita López.

Precisament per evitar aquest augment de la desforestació, i conscients de la importància de defensar la terra i el territori, organitzacions camperoles com la CNTC i la Via Campesina presentaven el passat mes de febrer la proposta de Llei d’Emergència per a la Reactivació del Sector Agrícola, pecuari i Forestal per al Combat de la Pobresa. Entre les propostes d’aquest document es troba “un pla massiu de reforestació amb preferència en les zones de reserva i conques hidrogràfiques productives d’aigua a nivell nacional”. D’aquesta manera, s’evitaria que, un cop més, plogui sobre mullat.

Brigades de Pau Hondures

Butllletí 74: Activistes per la vida