Durante octubre de 2024 desde la Asociación Entrepueblos organizamos la Gira europea “Yasunicemos el Mundo: de la ecotopía a la realidad”.…
50°C volum II ens porta més enllà del diagnòstic de l’emergència climàtica, amb els seus impactes cada cop més freqüents, com les sequeres, les…
El primer aniversari de la Consulta del Yasuní, el 20 d’agost, va ser la constatació que la societat civil i, especialment, les poblacions indígenes locals treballen ja en un nou escenari social i econòmic post extractivista, deixant enrere dècades d’explotació petroliera en la Amazonia equatoriana.
Al llarg de la jornada, es va commemorar el resultat de la Consulta de 2023, que va tenir un suport de gairebé 60% de la ciutadania a favor de deixar sota terra el petroli sense explotar, una fita en la justícia climàtica i de la democràcia participativa a l’Equador i el Planeta. Però, sobretot, es va reivindicar que siguin les comunitats locals pobladores les que decideixin sobre la transició en el Yasuní.
“El govern no ha complert amb el compromís que va fer amb la Amazònia. Venim de tan lluny i som aquí per a demanar que es respectin els drets dels Waorani i dels pobles en aïllament voluntari, Tagaeri i Taromenane”, va dir Alicia Cahuiya, líder Waorani.
Al costat de la Confederación de Nacionalidades Indígenas de Ecuador (CONAIE) i altres organitzacions socials i ambientals, la Nacionalitat Waorani de l’Equador (NAWE) es va mobilitzar a Quito enfront del Ministerio de Energía y Minas per a exigir, en paraules del seu president Juan Bay, que el poble que representen (el grup humà més nombrós que habita aquest Parc Nacional) “sigui considerat part del Comitè d’Execució de la Voluntat Popular Yasuní”, creat el mes de maig pel president Daniel Noboa.
En aquest sentit, la NAWE va organitzar una cimera internacional pel Yasuní els 28, 29 i 30 d’agost en Puyo, Pastaza, en la qual va començar a desenvolupar un Pla d’Acció Post-Consulta Popular, promovent alternatives a l’extractivisme.
Des d’Acción Ecológica, una de les nostres organitzacions aliades a l’Equador i referent en la defensa ambiental, assenyalen que el gran repte per a dur a terme una transició justa és saber “què fer amb les zones que ja van ser sacrificades i amb la infraestructura que ja està posant en condicions de vida “no digna” a les poblacions que habiten aquests llocs“.
“Si mirem enrere al que va passar amb els grans desastres com Brumadinho (trencament d’una presa el 2019, al Brasil), el cas Chevron-Texaco a l’Equador, o ara, amb el canvi climàtic (…) ens adonem de l’important que és parlar del desmantellament i reparació de les zones ja afectades, i crec que aquesta és la gran oportunitat. l’Equador pot ser el líder, no sols per aconseguir amb el vot de 5 milions d’equatorians parar una operació i salvar una àrea protegida, sinó perquè aprendrem que una vegada les zones són sacrificades, la decisió no pot ser l’abandó”, explica Esperanza Martínez.
Amb motiu del 20 d’agost, Acción Ecológica destaca també l’èxit de l’altra Consulta Ambiental que va tenir lloc fa 12 mesos, coincidint amb les eleccions presidencials a l’Equador: la decisió ciutadana de preservar el Chocó Andino i eliminar les concessions de mineria metàl·lica.
“És crucial que les institucions de l’Estat realitzin una auditoria transparent de les concessions mineres, i, que es protegeixi el Chocó Andino, un territori que els seus habitants defensen amb pràctiques sostenibles i culturalment adequades“, va explicar l’organització en la roda de premsa del col·lectiu Quito sin Minería.
Acción Ecológica dedica un butlletí especial (que us recomanem llegir) a totes dues lluites i al futur imminent de cadascuna d’elles.
A Entrepobles, com a part del nostre suport i acompanyament a la defensa del Yasuní, donem suport a la reivindicació de la nacionalitat waorani i treballem ja en noves accions de la nostra campanya Yasunitzem el Món per donar suport a una transició ecosocial justa en la Amazonia equatoriana donis de la corresponsabilitat que les nostres institucions i empreses tenen en aquest territori.
Entrevista de Climàtica a tres dels impulsors de la Consulta del Yasuní (publicada al juny de 2024).
El proyecto quiere contribuir a empoderar y potenciar la participación política y organizativa de las mujeres en su rol de defensoras del territorio;…
Ja tenim la nova revista número 81 d’Entrepobles que inclou una anàlisi sobre la resistència de les comunitats de Pal Cremat i Les Pampes, a…
Mapatge de l’oferta formativa a la ciutat de València sobre la utilització dels instruments internacionals de protecció de drets humans en els…
Entrepobles continua col·laborant en tots els seus territoris amb la situació provocada a Gaza pels atacs israelians des del passat 7 d’octubre. Com a part de la nostra solidaritat amb les i els ciutadans gazians i gazianes, hem contribuït a l’enviament de fons als hospitals que gestiona l’organització palestina Al Awda Health and Community Association (Awda) en la Franja de Gaza, a través de l’organització Paz con Dignidad.
A més, continuem actives en les protestes i actes reivindicatius per a exigir a Europa la fi del genocidi i el bloqueig econòmic i cessament de venda d’armament a Israel, com les que van tenir lloc a Bilbao i Pamplona el passat 9 de juny, amb motiu de les Eleccions Europees.
El nostre company Gonçal Barris, com a representant de la Plataforma Unitària del Camp en Solidaritat amb el Poble Palestí, va participar aquest mes en l’acte de reconeixement per l’ambaixador de Palestina en l’Estat espanyol. Aquesta Plataforma de l’àmbit de Camp de Tarragona està formada per 14 grups (partits polítics, sindicats i entitats de la societat civil com la Coordinadora d’ONG de Tarragona, que al seu torn està formada per 9 ONG).
I, a Barcelona, vam estar en l’acampada feminista antimilitarista convocada el 24 de maig per la pau i el desarmament.
Des de Entrepueblos i en col·laboració amb l’alumnat de Clínica Jurídica per la Justícia Social de la Universitat de València publiquem l’informe…
Desde Entrepueblos hemos creado este documento de “Materiales de difusión para sensibilización e incidencia social” como herramienta de sensibilización…
Des de Entrepobles ens sumem a la campanya del moviment “Ens plantem”. En el dia de lluites globals llauradores, 17 d’abril, liderades per la Via Campesina, el moviment estatal Ens plantem, se suma a les reivindicacions de l’organització internacional per a reivindicar la necessitat d’una transició agroecològica urgent que afavorisca i faça costat a l’agricultura familiar i social. Davant la crisi actual de l’agricultura, el moviment advoca per la defensa de la sobirania alimentària, basada en la cura de les persones i els ecosistemes.
Amb motiu del Dia Mundial de la Lluita Llauradora, 17 d’abril, el moviment Ens Plantem, del qual formem part més de 50 organitzacions, reclamem la necessitat d’apostar per una transició urgent cap a mètodes de producció agroecològics, sostenibles i diversificats, baix projectes familiars pròspers i a petita escala. Reivindiquem, al seu torn, un sistema agroalimentari en mans de les persones agricultores i consumidores, que no estiga dominat pel poder de la indústria agroalimentària, els grans supermercats ni els lobbies de l’agroindústria. Les persones consumidores volen poder accedir fàcilment a aliments sans, produïts de manera justa i sostenible.
Aquest model agroecològic, que respon als reptes socials i ambientals actuals, cerca també la preservació de la biodiversitat i la pau amb justícia social, solucions llauradores a la crisi alimentària i climàtica que es viu a Espanya i en altres llocs del món. Davant aquesta transició, des del col·lectiu també considerem imprescindible l’accés a la terra, preus justos per a les productores i les consumidores, la promoció de l’agroecologia i les llavors llauradores i la defensa de la sobirania dels pobles.
La disminució del nombre de persones agricultores, l’augment de la superfície de les explotacions de gran grandària i la disminució de les de petit i mitjana grandària o la distribució desigual de les ajudes de la Política Agrària Comuna (PAC), mostren la realitat d’un model imperant a Espanya: una agricultura sense agricultors, dominada pels mercats, els acords de lliure comerç, i normes i polítiques a mesura de l’agroindústria, que deixa arrere l’agricultura familiar i social basada en l’agroecologia.
L’agricultura familiar a Espanya suposa el 82% de les explotacions agràries, i és fonamental per a la cohesió social en el món rural, per a la cura de la biodiversitat agrària que produeix aliments sans i sostenibles, i per al desenvolupament del model agrari socialment just i sostenible. Sobre aquesta agricultura han de centrar-se el desenvolupament de sistemes alimentaris sostenibles i resilients davant la crisi ecosocial, climàtica i de biodiversitat.
Per això, des de les organitzacions que conformem La Via Campesina, així com des de Ens plantem, recordem la importància de fer costat a les finques familiars i socials a petita escala cap a una transició més sostenible i justa des d’un enfocament social, mediambiental i econòmic que enfortisca la sobirania alimentària.
Carrer d’en Blanco, 73 1º pis
BARCELONA – 08028
+34 93 268 33 66 – +34 690 743 407
Projecte web finançat per: