1 any del #SíalYasuní: la Nacionalitat Waorani reclama formar part de la recuperació social i ambiental del territori

/, , , /by

El primer aniversari de la Consulta del Yasuní, el 20 d’agost, va ser la constatació que la societat civil i, especialment, les poblacions indígenes locals treballen ja en un nou escenari social i econòmic post extractivista, deixant enrere dècades d’explotació petroliera en la Amazonia equatoriana.
Al llarg de la jornada, es va commemorar el resultat de la Consulta de 2023, que va tenir un suport de gairebé 60% de la ciutadania a favor de deixar sota terra el petroli sense explotar, una fita en la justícia climàtica i de la democràcia participativa a l’Equador i el Planeta. Però, sobretot, es va reivindicar que siguin les comunitats locals pobladores les que decideixin sobre la transició en el Yasuní.

“El govern no ha complert amb el compromís que va fer amb la Amazònia. Venim de tan lluny i som aquí per a demanar que es respectin els drets dels Waorani i dels pobles en aïllament voluntari, Tagaeri i Taromenane”, va dir Alicia Cahuiya, líder Waorani.

Al costat de la Confederación de Nacionalidades Indígenas de Ecuador (CONAIE) i altres organitzacions socials i ambientals, la Nacionalitat Waorani de l’Equador (NAWE) es va mobilitzar a Quito enfront del Ministerio de Energía y Minas per a exigir, en paraules del seu president Juan Bay, que el poble que representen (el grup humà més nombrós que habita aquest Parc Nacional) “sigui considerat part del Comitè d’Execució de la Voluntat Popular Yasuní”, creat el mes de maig pel president Daniel Noboa.
En aquest sentit, la NAWE va organitzar una cimera internacional pel Yasuní els 28, 29 i 30 d’agost en Puyo, Pastaza, en la qual va començar a desenvolupar un Pla d’Acció Post-Consulta Popular, promovent alternatives a l’extractivisme.

Des d’Acción Ecológica, una de les nostres organitzacions aliades a l’Equador i referent en la defensa ambiental, assenyalen que el gran repte per a dur a terme una transició justa és saber “què fer amb les zones que ja van ser sacrificades i amb la infraestructura que ja està posant en condicions de vida “no digna” a les poblacions que habiten aquests llocs“.

 

“Si mirem enrere al que va passar amb els grans desastres com Brumadinho (trencament d’una presa el 2019, al Brasil), el cas Chevron-Texaco a l’Equador, o ara, amb el canvi climàtic (…) ens adonem de l’important que és parlar del desmantellament i reparació de les zones ja afectades, i crec que aquesta és la gran oportunitat. l’Equador pot ser el líder, no sols per aconseguir amb el vot de 5 milions d’equatorians parar una operació i salvar una àrea protegida, sinó perquè aprendrem que una vegada les zones són sacrificades, la decisió no pot ser l’abandó”, explica Esperanza Martínez.

 

Auditoria transparent de las concessions mineres

Amb motiu del 20 d’agost, Acción Ecológica destaca també l’èxit de l’altra Consulta Ambiental que va tenir lloc fa 12 mesos, coincidint amb les eleccions presidencials a l’Equador: la decisió ciutadana de preservar el Chocó Andino i eliminar les concessions de mineria metàl·lica.

“És crucial que les institucions de l’Estat realitzin una auditoria transparent de les concessions mineres, i, que es protegeixi el Chocó Andino, un territori que els seus habitants defensen amb pràctiques sostenibles i culturalment adequades“, va explicar l’organització en la roda de premsa del col·lectiu Quito sin Minería.

Acción Ecológica dedica un butlletí especial (que us recomanem llegir) a totes dues lluites i al futur imminent de cadascuna d’elles.

A Entrepobles, com a part del nostre suport i acompanyament a la defensa del Yasuní, donem suport a la reivindicació de la nacionalitat waorani i treballem ja en noves accions de la nostra campanya Yasunitzem el Món per donar suport a una transició ecosocial justa en la Amazonia equatoriana donis de la corresponsabilitat que les nostres institucions i empreses tenen en aquest territori.

Entrevista de Climàtica a tres dels impulsors de la Consulta del Yasuní (publicada al juny de 2024).

Guanya el Sí en la Consulta del Yasuní a l’Equador. Guanya la vida.

/, , , /by

La victòria del Sí en la Consulta del Yasuní, el passat 20 d’agost de 2023, obre un període esperançador per a l’Equador i per als pobles llatinoamericans. Aquest plebiscit nacional ha deixat clar que una majoria social de tot l’Equador aposta per una alternativa econòmica, social i ambiental, per deixar de costat el model del petroli i la mineria (aquest mateix dia va arrasar la Consulta per a protegir de la megaminería el Chocó Andino, una altra de les reserves naturals del país), per preservar la naturalesa i a les comunitats que habiten en ella. El resultat, sens dubte, marcarà un abans i un després en la lluita pels pobles i els territoris a tot el món: són molts els Yasuní, moltes les consultes pendents en tot el Planeta.

Per al Nord global, en deute ecològic amb l’Equador, és el moment d’aprendre d’aquesta Consulta, aconseguida gràcies a la unitat i la perseverança de les organitzacions socials, indígenes i ecologistes del país. Les nostres legislacions han de recollir la possibilitat que sigui la ciutadania la que decideixi directament sobre política climàtica, ja que actualment no és possible a l’Estat espanyol.

Yasunitzem el món!

Igualment, urgeix impulsar organismes i instruments legals perquè les empreses que operen a l’estranger, especialment les petrolieres i les companyies de mineria, no vulnerin els drets humans ni els drets de la naturalesa. Iniciatives com el Centre d’Empreses i Drets Humans van en aquest camí i és important continuar treballant perquè realment contribueixin a una transició social i econòmica justa i equitativa a Llatinoamèrica.

Després de la victòria del diumenge 20, les entitats i organitzacions que han impulsat la consulta van oferir una roda de premsa, de la qual recollim quatre extractes. Ha estat un orgull per a Entrepobles col·laborar en aquesta campanya, justa, bella i diversa, que ens recorda que la naturalesa és la casa gran, que la vida sempre ha d’estar en el centre, i que la democràcia només té sentit des de baix, escoltant als qui habiten i cuiden els territoris.

Alejandra Santillana, Yasunidos: “La democràcia des de baix és el camí possible per a mitigar aquest col·lapse”

 

Leonidas Iza, president de la CONAIE: “Aquest procés és un fet històric en la lluita contra la devastació dels pobles indígenes”

 

Esperanza Martínez, Acción Ecológica: “Cap candidat ha tingut tant suport com el Yasuní i com el Chocó Andino”

 

José Fajardo, UDAPT: “Petroecuador té el rècord més gran de desastres ambientals en la Amazonía equatoriana: 1.588 vessaments des de 2012 en la part de Sucumbios i Orellana”

Necessitem la teva signatura! Suport Internacional pel Sí al Yasuní

/, , /by

UNEIX-TE AL SUPORT INTERNACIONAL PEL SÍ AL YASUNÍ EN LA CONSULTA DEL 20 D’AGOST A L’EQUADOR 

Signa aquí

(Vegeu les signatures al final del manifest)

  • Es compleixen ja deu anys des que el col·lectiu Yasunidos va realitzar una extraordinària campanya recollint 750.000 signatures -legalment eren necessàries 508.000- per a exigir una Consulta popular que posés fre a l’explotació petroliera al Parc Nacional del Yasuní, declarat Reserva de la Biosfera per la UNESCO i habitat pels últims pobles indígenes en aïllament voluntari de l’Equador. El govern va intentar impedir la Consulta anul·lant amb raons inconsistents la majoria d’aquestes signatures, la qual cosa va iniciar un llarg i tortuós procés legal resolt finalment aquest mes de maig amb la sentència de la Cort Constitucional ordenant la celebració de la Consulta, que tindrà lloc el pròxim 20 d’agost al costat de les eleccions presidencials.
  • Volem donar la nostra enhorabona, reconèixer i agrair l’esforç sostingut pel col·lectiu Yasunidos, a les i els joves que el van promoure, als pobles indígenes, al moviment ecologista equatorià i a totes les persones i organitzacions socials, que des de 2013 han sostingut contra vent i marea aquesta causa legal per a la defensa del dret a la Consulta, dels drets de la naturalesa i dels pobles indígenes, reconeguts per la vigent Constitució de Montecristi de 2008.
  • Perquè tantes dècades successives de model extractivista i d’explotació petroliera s’han demostrat totalment incapaces de complir les promeses i expectatives de prosperitat per al poble equatorià, i solament han collit desigualtats socials, pobresa, exclusió de les comunitats indígenes, pageses i de les majories urbanes, emigració, dependència, destrucció del patrimoni ambiental del país i corrupció.
  • Un comunicat de l’organització ecologista equatoriana Acció Ecològica afirmava ja en 2013 que “l’Equador no és responsable de l’escalfament global, però la seva societat ha estat capaç de construir i defensar propostes enfront de la crisi climàtica, com és la conservació de la zona més bio diversa del planeta, el Yasuní, i respectar als pobles Tagaeri i Taromenane“. En l’actual context global extremadament crític d’emergència climàtica, energètica i de biodiversitat, aconseguir detenir l’explotació petroliera en el Yasuní és una qüestió que transcendeix l’àmbit local. Encara que és una decisió sobirana del poble equatorià, tothom es juga alguna cosa en el Yasuní. Com va dir recentment l’activista kichwa sarayaku Helena Gualinga a París al costat de l’activista sueca Greta Thunberg i la ugandesa Vanessa Nakate, la Consulta pel Yasuní “és un precedent extremadament important, que pot replicar-se a tot el món i hauria de ser un senyal d’esperança (…) que la gent pot decidir en quina direcció vol anar“.

La Consulta pel Yasuní “és un precedent extremadament important, que pot replicar-se a tot el món i hauria de ser un senyal d’esperança (…) que la gent pot decidir en quina direcció vol anar“. (Helena Gualinga, activista kichwa sarayaku).

  • Per això mateix també volem denunciar la hipocresia dels països del Nord global que, mentre proclamen plans i programes verds com els Green Deal, continuen incomplint sistemàticament acords i resolucions com les del COP que, des de 2009 reclamen el suport als països del Sud Global per a una transició ecosocial i energètica justa. En aquest cas, la millor manera de saldar el deute ecològic històric dels països del Nord global amb l’Equador és contribuir per a la superació del model extractivista, que fins ara continua sumint al país en una dependència insostenible de l’exportació de matèries primeres i combustibles fòssils.
  • Finalment, fem una crida a les organitzacions climàtiques, ecologistes, sindicals, pageses, solidàries, feministes, etc. a difondre la Consulta, a donar a conèixer els seus motius i implicacions i, de manera especial a fer costat a la diàspora equatoriana a Europa per aconseguir una observació transparent del procés d’escrutini i la màxima votació pel “SÍ AL YASUNÍ”.

Existeixen alternatives. El Yasuní depèn de tu. SÍ AL YASUNÍ!

Signa aquí

Fes una donació a la campanya

 

 

Signa aquí

¿Por qué es un hecho histórico que la Corte Constitucional de Ecuador apruebe la Consulta Popular en el Yasuní?

/, , , /by

El miércoles 10 de mayo recibimos la noticia de que la Corte Constitucional de Ecuador había aprobado la Consulta Popular por el Yasuní, impulsada por el colectivo YASunidos desde 2013 y que permitiría a los ecuatorianos y ecuatorianas frenar la explotación petrolera en una de las zonas con mayor riqueza biológica del planeta. 

Una semana más tarde, se confirmaba que el 20 de agosto de 2023, coincidiendo con las elecciones legislativas y presidenciales tras la llamada ‘muerte cruzada’ (disolución de la Asamblea Nacional) del presidente Guillermo Lasso, tendrá lugar la consulta popular bajo la pregunta:

“¿Está usted de acuerdo en que el gobierno ecuatoriano mantenga el crudo del ITT, conocido como bloque 43, indefinidamente en el subsuelo?”.

En concreto, la ciudadanía decidirá acerca de la permanencia bajo tierra del crudo de los campos Ishpingo, Tiputini y Tambococha, el bloque petrolero 43 (que hace frontera con Perú), también llamado ITT, en el entorno del Parque Nacional Yasuní, declarado reserva de la biosfera por la Unesco en 1989.

“Aunque una gran parte de la infraestructura petrolera ya está construida, tocará decidir si el crudo que aún está en el subsuelo permanece allí y que con esto la frontera petrolera no se extienda sobre el Ispingo –campo que linda con la zona intangible–, territorio de los pueblos Tagaeri y Taromenane (en aislamiento voluntario)”, escribía Esperanza Martínez, de Acción Ecológica, una de las organizaciones que integran Yasunidos y con la que cooperamos en Entrepueblos, en su artículo para la Revista Entrepueblos 78.

El fallo judicial confirma que Petroecuador (petrolera estatal que opera ya en esta zona) tendría por tanto que salir de la zona ITT en el plazo de un año de forma ordenada y progresiva si la consulta tiene un resultado positivo, explicó Jorge Espinosa, integrante de Yasunidos, en una entrevista a Wambra Medio Comunitario.

Éxito para la democracia participativa

Además del reconocimiento de los derechos ambientales y la oportunidad histórica de no avanzar más en la destrucción del Yasuní, en su sentencia, la Corte Constitucional “reprocha el conjunto de acciones estatales que en su momento obstaculizaron el pleno ejercicio de los derechos de participación de los solicitantes”. En efecto, las integrantes de Yasunidos fueron acosadas y criminalizadas por su reivindicación de la consulta, boicoteada a lo largo de esta década por los sucesivos gobiernos de Correa, Moreno y Lasso.

“Todos estos actores políticos no se comprometían, en parte, porque el extractivismo encadena al sector político, no es posible hacerlo dentro de toda esta lógica del crecimiento absoluto del Estado a cambio de la extracción de los recursos. Por eso esta consulta es un ‘bypass’ a toda esta lógica de la corrupción y la abundancia, a todo el sistema. Por primera vez, en todo el Planeta, estamos decidiendo colectivamente dejar el petróleo, y es la única medida real de hacer frente al cambio climático”, añade Espinosa.

“El Yasuní llegó a ser una de las utopías más concretas del ecologismo ecuatoriano. Los últimos 12 años han sido una franca batalla por la utopía, por la comprensión de otras formas de pensar la existencia y por abrir fisuras con la participación ciudadana para conservar este territorio”, subraya también Esperanza Martínez.

 

Tras 10 años de lucha y activismo, esta decisión de la Corte supone un hecho histórico en Ecuador, ya que es la primera consulta popular de alcance nacional propuesta por la ciudadanía. Esto también marca un precedente mundial sobre la defensa de los derechos humanos y de la naturaleza.

Para Yasunidos, “esta consulta popular realza la importancia de la participación ciudadana y demuestra que podemos fiscalizar directamente al Estado e incluso detener actividades extractivas a través de procesos democráticos“.

“El haberla conseguido es una muestra clara de que la organización popular puede defender derechos, impulsar cambios significativos y frenar el extractivismo que está destruyendo al planeta. Este proceso democrático abrirá un importante debate sobre el modelo de desarrollo actual y plantea nuevas opciones para el futuro del Ecuador. Estamos seguros de que este será el primero de muchos casos impulsados por una ciudadanía que busca un mejor futuro para todos y todas“, concluye Yasunidos.

La pregunta que desde YASunidos se propone para la consulta es:

Lee el artículo de Esperanza Martínez, de Acción Ecológica, sobre la Consulta del Yasuní en la revista Entrepueblos.

 

Fuente: Yasunidos.