Crida a participar en la Cimera Social pel Clima de la COP 25 a Madrid

Més enllà de la COP25: els pobles pel clima.

Les decisions unilaterals de govern xilè de Sebastián Piñera de cancel·lar la celebració de la COP 25 a Xile -ignorant als moviments socials xilens i de la resta d’Amèrica Llatina i el seu treball previ de mesos- i del govern de Pedro Sánchez d’acollir l’esdeveniment, obliguen els moviments socials de l’estat espanyol a prendre un relleu sobre el qual no han estat consultats, en un marc temporal gairebé inassumible per garantir una participació i contestació social adequades.

Sent conscients del clar eurocentrisme que implica la celebració d’una COP en un país europeu per tercer any consecutiu, vam acceptar el repte d’articular protestes i crítiques contra aquestes polítiques amb una enorme responsabilitat. Ho fem des de la ràbia i impotència davant les injustícies i atrocitats que s’estan cometent contra el poble xilè, des de la solidaritat i suport davant de la decisió de continuar amb la celebració de la Cimera dels Pobles i de la Cimera Social per l’Acció Climàtica a Xile, i des de la determinació d’intentar generar un espai on la seva veu també pugui ser escoltada.

Condemnem de manera contundent i sense embuts la violació de drets humans a Xile i exigim el seu cessament. La declaració de guerra contra el poble xilè per part del seu govern és un atac a la democràcia i a la lluita per la justícia social. Demandem que els responsables d’aquesta repressió siguin sancionats. Volem posar sota el focus que la protesta social a Xile i en altres llocs del món és també l’expressió de la crisi ecològica. El paradigma del creixement econòmic il·limitat està estavellant a la humanitat contra uns límits planetaris que des del sistema econòmic s’insisteix en invisibilitzar.

Vivim temps convulsos d’autèntica emergència ecològica, climàtica i social. El diagnòstic científic és diàfan pel que fa a la gravetat i la urgència de moment. El creixement econòmic es produeix en perjudici de les persones més vulnerables: les persones racialitzades, les persones indígenes, la pagesia, les persones empobrides, les persones migrants, les persones LGBTI i queer, les comunitats d’avantguarda en resistència… I es produeix també a costa del nostre entorn, les altres espècies i els ecosistemes. Les dones, que formen part de tots aquests col·lectius, es veuen afectades diferencialment i són víctimes de les pitjors conseqüències de el model capitalista cisheteropatriarcal.

Com activistes amb base a l’Estat espanyol i la Unió Europea, volem assumir la responsabilitat de denunciar el paper explotador de les regions enriquides del món i el seu protagonisme en la generació de “zones de sacrifici” en països empobrits, a través de l’extractivisme energètic, material i cultural, que destrueix comunitats i béns comuns. Estem vivint en països que impulsen el consum i la destrucció de la humanitat i la natura, imposant els nostres models i visions de món en altres parts de la planeta.

Des d’aquests mateixos països, que tenen una gran capacitat militar (especialment armament nuclear), s’impulsa un nou concepte de securitització climàtica per protegir els seus interessos per mitjà de l’ocupació d’importants nínxols de poder i deixant el control de tecnologies clau per a la transició energètica en mans de grans empreses de seguretat, mentre s’incrementa la militarització de les fronteres i es acaparen terres per tot el planeta. El canvi climàtic continuarà alimentant conflictes armats i guerres a gran escala i violència entre comunitats.

Des d’aquesta posició privilegiada, ens comprometem a assumir la responsabilitat del nostre passat comú, present i futur. Ens rebel·lem per canviar aquest sistema letal.

Cal desemmascarar la hipocresia de governs que porten dècades fracassant en les negociacions climàtiques, al mateix temps que blinden tractats comercials i d’inversions com a eines de dominació del capital, dirigits a perpetuar el desequilibri de poder que permeten el luxe d’unes poques persones a costa del patiment de la majoria, acaparant, privatitzant i financiarizant cada vegada més grans esferes de la vida. Aquests mateixos governs alimenten la indústria fòssil amb subsidis milionaris i protegeixen i rescaten bancs fòssils que es lucren amb la crisi climàtica i la devastació ambiental i social.

El paper de les empreses transnacionals espanyoles i europees en regions com Amèrica Llatina han suposat una prolongació de la llarga nit dels 500 anys de colonialisme, fent créixer la crisi ecològica, i minant les possibilitats de sobirania dels pobles. Xile, avui, és l’expressió del cansament de les polítiques neoliberals i extrtactivistes a tot el continent. Amèrica Llatina és Xile i Xile és Amèrica Llatina.

Creiem en la justícia climàtica com l’eix vertebrador de la lluita social del nostre temps: perquè la sostenibilitat és impossible sense justícia social, i la justícia no existeix sense un respecte a tots els éssers que viuen al planeta. La justícia climàtica és el paraigua més ampli que existeix per protegir sota la seva esfera tota la diversitat de lluites per un altre món possible: ecologisme, activisme climàtic, feminisme, LGBTIQ +, sindicalisme, antiracisme, antifeixisme, antimilitarisme, moviments decolonials, moviment indígena, moviment camperol, moviment rural … Promovem la justícia climàtica com un moviment de moviments en què càpiguen molts mons diversos.

Ens comprometem a treballar per donar visibilitat a les demandes que garanteixin una transició justa realitzada amb la rapidesa suficient, per evitar noves catàstrofes, com un escalfament per sobre dels 1,5° C o el col·lapse dels ecosistemes i la societat. Cal prendre decisions basades en la ciència; la comunitat científica ja ha indicat amb claredat la necessitat de deixar la major part dels combustibles fòssils en el subsòl, sense extreure, per aconseguir unes reduccions d’emissions de gasos d’efecte hivernacle que estiguin a l’altura de el repte climàtic.

Per això ens rebel·lem contra els models extrtactivistes relacionats amb la producció i consum d’energia fòssil a tot el món, així com rebutgem també amb especial èmfasi a l’ús civil i militar de l’energia nuclear.

Instem a un canvi radical en el model de mobilitat que condueixi a la reducció del transport massiu de mercaderies i persones, causants entre d’altres problemes de la turistificació i gentrificació exacerbades a les ciutats, on generen greus desigualtats socials. El model de transport ha de pal·liar a el mateix temps el creixent aïllament del medi rural, una de les causes del seu progressiu despoblament.

Denunciem els intents de promoure falses solucions com les basades en la geoenginyeria, que pretenen mantenir l’statu quo de l’actual sistema productiu, allunya el focus de les veritables solucions i amenaça, a més, amb desiguals impactes a escala planetària que novament sacrificarà primer a les comunitats més desfavorides.

Denunciem també la imposició d’un model de producció i consum que no reconeix l’alimentació com un dret i que és corresponsable de la crisi climàtica i de biodiversitat i condemna a la fam a més de 800 milions de persones. Exigim una transició agroecològica que impulsi sistemes justos i sostenibles, que respectin la sobirania alimentària dels pobles.

De la mateixa manera, denunciem la imposició d’un model de producció i consum basat en el “usar i llençar” que afecta un cop més a les persones més empobrides. Les quantitats ingents de residus produïts pels països enriquits són traslladats en la seva major part a països de Sud obligant a viure en una espiral de pobresa, violència i condicions insalubres a les comunitats i col·lectius més vulnerables que habiten aquests llocs.

D’altra banda l’explosió social xilena i la seva brutal repressió ens mostra que la crisi civilitzatòria que vivim és també una crisi democràtica. Necessitem avançar cap a la construcció de models més democràtics de societat, que garanteixin la presa de decisions col·lectives posant el bé comú en el centre. En aquest sentit, la decisió de traslladar la COP 25 a Madrid suposa també una minva democràtica al comprometre els treballs de mesos de nombroses xarxes, col·lectius i organitzacions de tot el món que no podran ara participar de la manera que haurien desitjat.

Ens solidaritzem amb els que més pateixen, amb les persones treballadores i amb les comunitats que estan en primera línia de resistència en tots els continents. També ens solidaritzem amb els que menys han participat en alimentar la crisi climàtica i més acusen els seus impactes. Donem suport a totes les persones de qualsevol gènere, origen, llengua, raça, ètnia, capacitat física, orientació sexual, experiència, edat i creença.

Fem una crida a persones i col·lectius a rebel·lar-se davant d’un sistema capitalista opressor que expulsa cada vegada a més persones -moltes de les quals es veuen obligades a migrar dels seus territoris- i exhaureix de forma creixent les bases que sostenen la vida. Fem una crida a participar a la resposta social a la COP25 i a teixir xarxa i construir comunitat davant d’una crisi climàtica que és només el símptoma més visible d’un sistema profundament injust.

Convidem a totes les persones i col·lectius que se sentin interpel·lats per aquestes demandes a participar en la construcció de la Cimera Social pel Clima, per rebel·lar-se, proposar i teixir comunitat. Davant la creixent repressió i les estratègies per dividir i desmobilitzar els moviments, mostrarem més unitat que mai en la lluita comuna per la justícia.