El nostre compromís des d’Entrepobles Mallorca
Joana M. Perelló (membre de l’OT EPMallorca i vocal de la Junta Directiva)
Sempre m’he considerat una persona activa, compromesa i vinculada d’una manera o altra amb el món del voluntariat amb la idea, molt personal és clar, de fer les coses pensant no només en mi mateixa, sinó en els altres i en el món en què vivim. I en aquest compromís sempre he tingut tendència a inclinar-me pels infants i pels més vulnerables, tant des del meu activisme com des de la meva professió.
En el meu cas, ser voluntària i activista ha esdevingut una opció de vida fins i tot abans que jo mateixa en fos realment conscient. Fent meves les paraules de J.Mújica, <abraçar-me a la vida, abraçar-me a una causa>, forma part del meu “mantra” personal que em reafirma dia a dia en les meves conviccions i amb la meva manera de fer i estar en aquest món. Perquè si no és així… què hi fem aquí?
Entenc que viure, més enllà de cobrir les meves necessitats bàsiques, implica qüestionar-me la meva manera d’estar aquí en perjudici d’altres persones i territoris, ser crítica amb el que passa al meu voltant, identificar i assenyalar les causes i els responsables que provoquen les injustícies arreu i denunciar-ho. És aprendre dels pobles originaris la seva extraordinària capacitat de viure en harmonia amb la Mare Terra respectant-la, cuidant-la i cercant el bé comú, és construir des de la col·lectivitat per generar xarxes de suport mutu… i és intentar cercar per damunt de tot la coherència personal per dur un estil de vida el més d’acord possible amb unes opcions de consum ètiques i responsables ensopegant de tant en tant amb contradiccions que cal acceptar i superar per seguir caminant.
I fou en aquest deambular quan ens trobàrem cap a l’any 2000 a Mallorca un grup de joves que veníem de camins distints però que compartíem les mateixes inquietuds de voler viure de manera compromesa per un món més just i que teníem un nexe en comú, una persona que ens va unir i que va ser un gran mestre per tots nosaltres, en Pep Manel. Ell, acabat d’arribar del Brasil després de molts anys convivint amb els més desfavorits i acompanyant moviments com el MST, amb el seu carisma i entusiasme i amb el seu gran esperit crític, ens confrontava amb la realitat fent-nos qüestionar sempre les coses per no quedar-nos merament com a observadors, i ens parlava d’aquelles persones que allà feien part de la “tribu d’homes i dones que des d’allò quotidià, treballen per humanitzar la vida i per cuidar-la, protegir-la, defensar-la i promoure-la on sigui més necessari…”, persones que fan part de la comunitat de Pere Casaldàliga.
Nosaltres volíem cercar la nostra pròpia tribu aquí i la trobàrem a Entrepobles. La carta de presentació fou na Mª Gabriela Serra, qui aleshores era la coordinadora de l’organització, i que ens va transmetre amb la seva empenta i energia el missatge de compromís que s’amagava darrera aquesta associació. Ens va convèncer aquesta manera d’entendre la solidaritat internacional des de la cooperació entesa com a estratègia de treball i el suport mutu entre persones, organitzacions i moviments socials, amb una responsabilitat social i de restitució, acompanyant i compartint les lluites, punts claus per a la vertadera transformació social. I a més, amb el valor afegit que des de cada un dels territoris cada OT tenia autonomia pròpia per canalitzar la participació i l’acció de la manera com trobés, partint de l’activisme voluntari de cada una de les persones membres que, al cap i a la fi, són les que donen coherència i independència a l’organització. Així doncs, ens semblà l’espai idoni per continuar caminant junts i al 2001 ens constituírem com a organització territorial d’EP a Mallorca.
En la nostra primera etapa prioritzàrem constituir-nos formalment, cohesionar-nos com a grup i sobretot formar-nos, sempre respectant el ritme i la implicació que cadascú podia aportar. Alhora, també teníem ganes de conèixer des de més endins les entranyes d’EP: com treballàvem a l’altre costat, amb qui, com ens veien…? I així, a l’estiu del 2003, tinguérem l’oportunitat de viatjar a Cuba a conèixer de prop alguns dels projectes que acompanyàvem en relació a educació, agricultura i sanitat. Fou una experiència molt enriquidora, tant com a grup com pel que va suposar comprovar de primera mà com EP entenia la solidaritat i la cooperació, promovent models de desenvolupament que partien de les necessitats i capacitats locals, sempre acompanyant des de l’horitzontalitat i amb el suport mutu. Progressivament ens endinsàrem més en l’organització, participant de les assemblees anuals, coneixent a companys i companyes d’altres territoris, demanant-los què feien, com s’organitzaven… començant a establir llaços d’amistat i complicitat.
També el fet de presentar projectes de cooperació a les nostres administracions públiques, ha estat una manera d’anar coneixent les nostres contraparts a Guatemala, Nicaragua, Equador, Brasil, Perú… fent-ne el seguiment i assumint-ne un paper actiu. I en aquests darrers anys, formar part de les comissions de treball del nostre pla estratègic, participar de les trobades anuals amb les diferents OTs i de les escoles d’estiu… completen aquest camí. Camí però que fou sacsejat de manera sobtada al 2006 amb la pèrdua del nostre company i amic Pep Manel. El grup es ressentí molt però teníem clar que calia continuar amb el llegat que ell ens deixava i que fins el darrer dia ens va animar a seguir.
I així arribem on estem ara, on tenim un paper més actiu formant part de la junta directiva, espai on vertaderament te n’adones del què, com i per què de la nostra organització. Participar de les juntes és tota una escola d’aprenentatge on es mesclen les generacions, s’aporten experiències viscudes i noves idees, i tot barrejat esdevé un treball en equip col·lectivitzat i compartit amb els voluntaris més actius dels diferents territoris, els cooperants i l’equip de l’oficina tècnica.
Personalment, després d’haver viscut experiències com la de Cuba, la de Brasil coneixent la gent dels campaments i assentaments del MST a la zona de la perifèria de Sao Paulo, el voluntariat d’un any al Perú acompanyant a comunitats afectades per les activitats extractives defensant el seu dret a decidir sobre els seus territoris com a pobles originaris i l’empenta d’aquestes dones batallant a primera fila per lluitar pels seus drets, i més recentment la vivència d’haver participat a la Caravana Obrint Fronteres a Melilla per denunciar la vulneració dels DDHH de les persones en moviment a Europa… em reafirmen en el manteniment que la lluita i la defensa pels nostres drets humans i socials no la podem fer soles, sinó des de la mirada global i l’acció local.
Per això des d’EP entenem que per a la vertadera sensibilització i per fer incidència social i política per transformar les causes que generen les injustícies, ens cal treballar des de xarxes locals, nacionals i internacionals. I concretament a Mallorca, això ho hem fet sempre vinculades amb altres col·lectius del nostre territori amb els quals compartim objectius comuns, com ara al Fòrum Social de Mallorca i l’Assemblea de Moviments Socials, a la Plataforma contra els Tractats de Lliure Comerç, amb la Xarxa per la Sobirania Energètica, amb MBM per aturar les prospeccions al nostre mediterrani… Alhora també donem suport col·laborant en campanyes relacionades amb la defensa del territori enfront del turisme entès ja com una altra “activitat extractiva” d’aquest món occidental i que ens cal sostenir a les nostres Illes.
I arribats aquí, al 30è aniversari d’EP, gairebé disset anys després d’haver-nos constituïts a Mallorca, el grup s’ha mantingut i seguim, cuidant-nos uns als altres, i mantenint la fermesa del compromís de seguir treballant per transformar i denunciar aquest capitalisme depredador, resistint i impulsant un món en condicions de justícia per a tothom. Tenim clar que EP és el lloc, és l’espai des d’on podem alçar la veu i visibilitzar totes aquestes causes i lluites… És allà on volem ser i seguir sent per molts anys més…