Informe Entrepobles en temps del COVID

LA DISTÀNCIA NO SEMPRE ÉS L’OBLIT. INFORME ENTREPOBLES EN TEMPS DEL COVID

“¿Quién dijo que todo está perdido? Yo vengo a ofrecer mi corazón”, Fito Páez

(Als milers de cors que durant aquestes setmanes ens han mostrat que no està tot perdut)

PRESENTACIÓ

Estimades amigues i amics d’Entrepobles:

Hem travessat més de dos mesos d’una experiència inèdita en les nostres vides i en la nostra humanitat. Un llarg parèntesi en la “normalitat”, per enfrontar el desafiament d’aquesta nova pandèmia (prevista, però no previnguda) de l’COVID-19, amb les seves conseqüències socials, culturals, psicològiques i de tota mena, l’abast de les quals encara és aviat per dimensionar amb precisió. Durant totes aquestes setmanes els estats d’ànim, les expectatives, personals i col·lectives, han anat evolucionant. Ara estem en aquest moment agredolç en què, d’una banda, s’obren les perspectives d’un retrobament físic amb els carrers, amb els paisatges i amb els afectes socials, però alhora també sortim a la intempèrie del que ens reservi un futur ple d’incerteses en els diferents àmbits de les nostres vides.

Aquesta crisi del COVID-19 cal entendre-la com un episodi més de la crisi global, una història l’inici de la qual podríem situar en la recessió de 2008, que tenia com a rerefons el pic del petroli. En altres paraules, estem parlant de l’esgotament del model de creixement i globalització capitalista. Una crisi multifacètica (ecològica, econòmica, social, política, cultural, energètica, etc.), en què l’economia global trontolla en alts i baixos (cada vegada menys “alts” i cada vegada més “baixos”). I de la que, segur, no trigarem a veure més capítols. Per exemple, potser aquest proper estiu amb onades de calor inusuals.

Com venen assenyalant des de fa dècades cada vegada més veus, una sortida humanament acceptable d’aquesta crisi requereix el canvi profund i integral de model de societat i cultura. Per evitar l’altra possible sortida, la humanament inacceptable, és urgent un major protagonisme social. Aquest tipus de canvis no sorgiran dels grans poders econòmics, sinó malgrat ells. Tampoc per iniciativa de les institucions polítiques (ni tan sols de les que estan gestionades per grups o persones més crítiques). Requereixen impulsos des de baix, basats en la reconstrucció de comunitat, des del terreny local amb consciència de ciutadania global.

En tots els continents un eixam de persones, comunitats, organitzacions i moviments vibren en la mateixa ona d’empènyer els canvis necessaris des dels seus territoris. Una xarxa extensa en defensa de la vida i de la justícia social de la qual volem sentir-nos part.

Per això, quan a continuació us presentem les activitats que Entrepobles i les nostres organitzacions aliades d’aquí i d’Amèrica Llatina / Abya Yala estem impulsant en aquest context, ho fem no només amb la finalitat de rendir-vos comptes perquè sapigueu en què es tradueix el vostre suport , sinó també per reflectir el moviment d’aquesta comunitat global, ni que sigui d’una petita part: la que es mou a les rodalies d’una petita organització com la nostra.

⬇️

EL NOSTRE TREBALL EN XARXA AMB MOVIMENTS IBÈRICS I EUROPEUS

Des del primer moment del confinament vam voler fer la nostra petita aportació a aquesta reflexió i acció col·lectiva, al menys entre els sectors socials propers del nostre país i d’Amèrica, amb diverses activitats que agrupem sota el lema de “per no tornar a la normalitat”. Particularment destaquem les dues principals vídeo-conferències realitzades, que a dia d’avui han tingut més de 12.500 visualitzacions en conjunt, les gravacions de les quals podeu reproduir:

La pandèmia de l’Covid-19, ha afectat 195 països, i ha portat a el confinament de més d’una tercera part de la humanitat. Ens mostra que som un sol món, que no som immunes a qualsevol dels impactes d’aquest sistema econòmic en els ecosistemes i en la salut de les persones en qualsevol altre lloc del món. És a dir, ens ha fet més patents les vulnerabilitats de la nostra forma de vida i els límits de el creixement econòmic. No hi ha solucions nacionals i a el mateix temps les solucions passen per la relocalització de gran part de les nostres activitats. És a dir, per una sobirania internacionalment compromesa i solidària.

Per això, al costat d’altres organitzacions i d’algunes coordinadores d’organitzacions de cooperació hem volgut sortir a el pas el discurs del “primer el nostre”, sostingut amb diferents arguments des de l’extrema dreta fins als mitjans de comunicació i fins i tot per administracions “progressistes”. Estem fent un seguiment de les reaccions de les diferents institucions respecte a la gestió de la cooperació durant aquest període d’alarma, en el curt termini, i sobretot els indicis que aquestes administracions van apuntant pel que fa al futur de les polítiques de cooperació a mig i llarg termini. No hi ha espai aquí per entrar a el detall d’aquestes reaccions, perquè són extremadament variades. Però no hi ha dubte que, amb l’inici de la desescalada ens espera un període molt intens, ja que ens toca sostenir les dificultats, precarietats i greus tensions que viuen les nostres organitzacions i comunitats aliades a Amèrica Llatina (ara en plena expansió de la pandèmia ) i, al mateix temps, les exigències, rigideses i pressions de la maquinària administrativa de les nostres institucions públiques.

En el terreny de la intervenció social hem tractat de participar i/o donar suport a algunes causes que s’han aixecat al mig de el confinament i que coincideixen amb els temes que veníem treballant.

  • Estem donant suport a la campanya per un Pla de Xoc Social, iniciativa desplegada des dels primers dies de l’estat d’alarma des d’una coalició de més de 200 organitzacions socials i sindicals, que té com a objectiu plantejar un seguit de propostes urgents en diferents plans econòmics i socials, per fer efectiva la frase “que ningú es quedi enrere” per a “protegir la majoria de la societat des de la solidaritat, l’organització col·lectiva i la mobilització”, exigint “una sortida d’aquesta crisi sanitària, social, de cures, climàtica, ecològica i econòmica que posi la vida al centre i no els beneficis de les grans empreses “, reclamant coses com la defensa dels serveis públics o la Renda Bàsica Universal i Incondicional.
  • Després de les massives mobilitzacions del 8 de Març, els moviments feministes han respost a les conseqüències de la crisi del COVID de forma aferrada als territoris, des d’aquests àmbits estem participant, vinculant-nos en diverses de les seves iniciatives i demandes. A l’hora d’escriure aquest text, s’està llançant una campanya del propi Pla de Xoc Social, a iniciativa d’un incipient eix de feminismes, dirigit a les xarxes de suport veïnals perquè estiguin en alerta i puguin donar acompanyament a les dones en situació de violències, però també per reclamar recursos d’atenció pública contra aquestes violències masclistes, que s’han intensificat a l’empara del confinament.
  • Donant continuïtat al nostre suport a l’organització de les treballadores de la llar i les cures, (vem col·laborar en el II CONGRÉS “Juntes Transformem des de l’acció ¿i Tu?”, celebrat el passat desembre a Madrid, amb la gira d’una companya de la xarxa de treballadores Domèstiques d’Hondures a petició de Plataforma per Hondures a Madrid i de Mujeres Migrantes Diversas de Barcelona), vem participar en l’organització d’una trobada internacional virtual, el 3 de maig, entre diferents associacions de treballadores de la llar i les cures de l’Estat espanyol i d’Hondures “Por la dignificación del trabajo del hogar y los cuidados. Atravesando fronteras y acuerpando luchas». A el mateix temps que hem difós la campanya “Jo dono suport al reconeixement de plens drets per a les treballadores de la llar i cures, també en la crisi sanitària” per reivindicar els drets d’aquest invisibilitzat col·lectiu, demandant mesures “sense excloure a les més de 200.000 persones que treballen sense contracte “.
  • Ens hem unit a la iniciativa ciutadana Regularització Ja, una demanda urgent per la regularització permanent i sense condicions de totes les persones migrants i refugiades davant l’emergència sanitària, com va fer, per exemple, el govern de Portugal, demandant una solució integral, inclusiva i humana als reptes socials i econòmics d’aquest col·lectiu ciutadà. Vem donar el suport tècnic a la realització de la Trobada virtual estatal “Qui són els i treballadors i treballadores d’aquest 1r de maig? Demandes des dels marges”, amb portaveus de treballadores de la llar i les cures, de venedors i venedores ambulants, de jornalers i jornalers del camp i de treballadores sexuals. I en el mateix àmbit, hem donat suport a la iniciativa “No reprendre l’internament en els CIE quan acabi la pandèmia”, al costat de més de 130 organitzacions.
  • Des del seu inici Entrepobles ha estat implicada amb els nous moviments sorgits per l’emergència climàtica i ecològica. Durant aquest temps de confinament hem participat en l’Acció Global pel Clima, convocada per Fridays for Future, 2020 Rebel·lió pel Clima i Aliança pel Clima, amb la projecció de missatges, imatges i ombres des dels balcons, demandant “una sortida a la crisi sanitària que posi en el centre al planeta i a les persones, i tingui en compte criteris de justícia social i climàtica”. I ara mateix s’està preparant una jornada d’accions descentralitzades de carrer presencials per al proper 5 de juny, dia el medi ambient.
  • Una de les principals lliçons que ens planteja la crisi del COVID és la revaloració de la sobirania alimentària. En el futur immediat que ens espera serà més evident la necessitat de polítiques que afavoreixin “el compliment de Dret a l’Alimentació basat en productes sans, nutritius, sostenibles i sense tòxics”, deixant enrere els models agroindustrials i globalitzats. Com sabeu, Entrepobles porta anys treballant en aquesta línia, per això ens hem implicat en diverses iniciatives locals i donem suport a la campanya estatal SOS Campesinado en la qual, “davant la falta de resposta clara del govern central, més de 700 organitzacions reclamem solucions concretes a tots els problemes derivats de l’estat d’alarma per a la petita agricultura, aportant solucions molt concretes i possibles d’aplicar en el context de crisi sanitària”.
  • En el pla internacional vam promoure un comunicat públic de la Xarxa EU-LAT (xarxa europea d’organitzacions de cooperació amb Amèrica Llatina) dirigit a les institucions europees sobre la necessitat de mantenir la defensa de drets humans, econòmics, socials i ambientals: “Defensar els drets humans en temps de crisi”. I a hores d’ara també estem preparant una crida per fer-nos portaveus de les comunitats indígenes i camperoles enfront dels atropellaments que estan enfrontant en la seva seguretat i en els seus territoris, per part de les empreses de projectes extractius (mineria, la fusta, preses, monocultius, etc.).
  • I pel que fa a la xarxa europea contra els Tractats de Comerç i Inversió (TCI), es va plantejar la necessitat d’una Moratòria dels TCI impulsada per 300 organitzacions nacionals i internacionals exigint que els ministres de comerç i l’OMC que suspenguin totes les negociacions de tractats comercials i d’inversions durant el brot de l’COVID-19 i es concentrin en garantir l’accés a subministraments mèdics i en salvar vides. Així com ressaltar com aquests tractats, més que una solució, són clarament l’origen de problemes com aquesta pandèmia.

⬇️

 

A AMÈRICA LLATINA / ABYA YALA

En la nostra anterior crònica de finals d’abril, “Seguiment d’Entrepobles sobre la crisi de l’COVID-19”, ja vam començar a explicar les denúncies i alertes que estaven sorgint des dels moviments i organitzacions socials d’Amèrica Llatina davant a les polítiques dels governs per enfrontar el COVID-19: en defensa dels drets i llibertats públiques davant de les polítiques autoritàries; en defensa dels drets socials i dels serveis públics i contra les mesures d’ajust estructural i el deute extern; contra el confinament patriarcal, que deixa el pes de la crisi en el treball de reproducció de les dones, i les tanca amb els seus agressors; en defensa de el dret a l’alimentació i la sobirania alimentària, etc.

En aquests moments, amb les mateixes situacions i tendències prolongades durant totes aquestes setmanes, i amb el debat sobre la propera “reactivació” a la vista, són innombrables les campanyes i iniciatives que han sorgit dels moviments socials i dels pobles en els diferents àmbits, en les que s’han implicat les organitzacions i els projectes amb què cooperem.

A continuació, fem un breu repàs resumit, agrupat per temàtiques. Però per a qui vulgui tenir més informació, acompanyem un  informe més detallat per països, elaborat per les i els cooperants d’Entrepobles en col·laboració i/o amb les organitzacions locals.

FEMINISMES

A Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua, Equador i Perú, des dels moviments feministes i algunes organitzacions mixtes, des d’organitzacions i projectes en què coopera Entrepobles, s’està duent a terme un treball intens en diferents àmbits:

  • Visibilitzar l’augment de les violències masclistes contra les dones en el marc de la crisi per COVID 19 exigint respostes dels sistemes d’atenció públics. A l’Equador l’organització Geografia Crítica va crear un mapatge col·laboratiu amb espais de resposta a la violència masclista.
  • Cases refugi i iniciatives de suport i informació a dones víctimes de violència, suport psicoemocional i jurídic. Programes de salut mental a través de mitjans locals
  • Assessoria legal a dones acomiadades o suspeses dels seus llocs de treball.
  • Xarxes de suport mutu i comunitari per enfrontar vulnerabilitats i violències.
  • Dones indígenes brinden informació en idiomes propis sobre com prevenir i atendre emergència a través de la medicina ancestral, usant els béns propis de cada territori.
  • Visibilització de la vulnerabilitat especial de treballadores domèstiques, dones amb VIH, dones amb discapacitat, dones retornades i migrants, adolescents, embarassades / víctimes d’abusos sexuals, i dones de la tercera edat, treballadores sexuals, col·lectius LGTBI,
  • Caixes de resistència per a treballadores domèstiques.
  • Campanyes a favor de repartiment igualitari de tasques i cures durant emergència.

⬇️

POBLES INDÍGENES I DEFENSA DEL TERRITORI i SOBIRANIA ALIMENTÀRIA

  • Els pobles indígenes d’Abya Yala, ja es tracti dels pobles maies de l’Amèrica Central, els pobles andins o els amazònics, s’han mobilitzat en línies d’acció bastant comunes,
    Autogestió de les comunitats en els seus territoris amb tancament d’accessos a rius i carreteres i control de la circulació mitjançant les guàrdies comunitàries. Ús de mitjans locals per posicionar informació clau i enfortir a portaveus locals.
  • Conformació de comitès d’emergència comunitaris; campanyes d’informació i prevenció en llengües originàries; generació d’un protocol sanitari per la gestió de la pandèmia en territoris indígenes seguint recomanacions de l’OMS i de l’OPS.
  • Cura del territori i béns comuns, vigilància d’activitats extractives a partir d’apps, aixecament d’informació a nivell nacional del que passa en els territoris. I en alguns casos exigència de moratòries als projectes extractius.
  • Enfortir xarxes de comercialització directa camp-ciutat. Enfortir la sobirania alimentària. Fons solidaris de suport a la població indígena urbana.

A Guatemala s’està conformant un Frente Campesino a iniciativa de 4 organitzacions de base (Comité de Unidad Campesina, Comité Campesino del Altiplano, Nuevo Día y la Unión Verapacense de Organizaciones Campesinas), al què es van sumant més organitzacions. L’objectiu és participar activament en la reactivació de l’economia camperola, indígena i ancestral, així com defensar els drets de la pagesia i els pobles originaris a la terra i el territori. Ha elaborat una Proposta camperola, que s’ha presentat ja a govern, amb 11 demandes concretes.
A El Salvador, el moviment camperol està demanant l’aprovació de llei general d’aigües i la llei de sobirania alimentària, que porten anys encallades en l’Assemblea Legislativa, i s’organitza per:

  • Donar suport a juntes d’aigua comunitàries per sol·licitar moratòries en el pagament de l’energia elèctrica.
  • Distribuir d’aliments a comunitats i sectors més exclosos.
  • Lliurament de paquets agrícoles sota un nou enfocament agroecològic.
  • Reclamar un Pla de reactivació del sector agropecuari que inclogui: crèdits amb interessos baixos, garantir la tinença de la terra, recuperació de sòls, instal·lació de centres d’emmagatzemament de grans bàsics, exempció de l’IVA a estris per a la producció agrícola.

DRETS HUMANS

En pràcticament tots els països, tant a Amèrica Central, com en l’àrea andina, es registren importants denúncies sobre abusos i vulneracions de diversos drets fonamentals de la població més enllà de les mesures estrictament necessàries per controlar la pandèmia, i a l’empara de aquestes mesures. Davant d’aquestes situacions, les organitzacions de DDHH i de protecció a persones defensores estan treballant en:

  • Seguiment, activació de protocols, registre i denúncia de violacions DD HH a nivell nacional i internacional. En el cas del Perú, denúncia de la llei de policia aprovada en aquest context. A El Salvador, demandes d’inconstitucionalitat sobre algunes mesures legals adoptades pel govern.
  • Denúncies i demandes davant la vulneració per part dels governs al dret a la llibertat de premsa i accés a la informació.
  • A Hondures, el COPINH i organitzacions de DDHH han denunciat que el procés de Justícia per Berta Caceres està en risc pels plans d’alliberar els condemnats amb l’excusa de l’COVID-19, així com la militarització d’alguns territoris. I a Guatemala es denuncia les iniciatives que pretenen treure de la presó a militars condemnats i en presó preventiva per delictes de desaparició forçada, violència sexual i delictes contra els deures d’humanitat.
  • Denúncies de la criminalització a persones defensores de DH i ambientals i assessoria i assistència jurídica a persones afectades.
  • Denúncies als ministeris de treball per l’incompliment de drets laborals i els intents per a restringir drets laborals. Denúncies sobre la desprotecció al personal de salut i altres serveis públics.
  • A Hondures s’ha denunciat també la corrupció en el repartiment de recursos de l’emergència a favor de militars i grups de poder del partit de govern.

PERSPECTIVES POST-COVID

Com comença a passar també a casa nostra, en els últims dies comencen a aparèixer anàlisi, reflexions i propostes sobre les perspectives que s’obren a la societat després de la fase més aguda de la crisi sanitària.

Acción Ecológica de l’Equador ha estat emetent contínuament comunicats i reflexions sobre les causes subjacents i les conseqüències d’aquesta pandèmia, i en aquests últims dies ha llançat una “Agenda Ecologista per a la Transició”, amb la proposta d’un “pacte nacional per establir condicions d’estabilitat ecològica i climàtica, que enfronti les contradiccions recuperant la llei de l’entropia, com a llei límit de la natura que governa els destins de la vida envaïda per la llei de mercat”.

A Perú Cooperación ha publicat també una anàlisi, sota el títol “Què fer? Què rumb prendre?”, Que conclou dient: “La prioritat d’avui és enfrontar i superar aquesta enorme crisi de salut pública, però sense perdre de vista els altres mals crònics que estan en agenda des de fa temps. Com deia un missatge difós aquestes últimes setmanes, no podem tornar a la normalitat perquè la normalitat era (és) el problema”.

Imagen destacada “Su riqueza es nuestra pobreza” reza en las pancartas de manifestantes durante una protesta en Buenos Aires pidiendo ayuda para los desfavorecidos en esta crisis profundizada con la Covid-19. REUTERS – AGUSTIN MARCARIAN