Reduir la militarització del conflicte ucraïnès per a evitar la guerra
Entrepobles es suma al moviment pacifista i antimilitarista per a exigir que els governs europeus adoptin mesures negociades i pacífiques urgents davant l’atac militar de Rússia a Ucraïna.
.
Juntes per la pau i els Drets Humans, no més morts, les vides humanes importen!
Compartim el comunicat del Centre Delàs: Reduir la militarització del conflicte ucraïnès per a evitar la guerra ⤵️
El conflicte ucraïnés és d’una enorme complexitat i mereix ser analitzat amb serenitat i responsabilitat tenint en compte tots els aspectes polítics, històrics, econòmics, entre molts altres culturals, socials, sense oblidar, evidentment, el rol que la seguretat energètica pot jugar en el futur de la regió. Així com s’ha de posar en el centre la seguretat de les persones, de la població civil, que seria òbviament la principal damnificada d’una hipotètica guerra entre Rússia i l’OTAN.
En el conflicte intern que viu Ucraïna, la responsabilitat d’Europa Occidental i l’OTAN no és menor, en haver ajudat als polítics ucraïnesos prooccidentals i contribuït a la militarització del país i la regió, de la mateixa manera que Rússia és responsable de les seves accions militars totalment inacceptables per a prendre el control de les regions ucraïneses on existeixen comunitats prorusses, principalment de Crimea i la part oriental del Donbás (Lugansk i Donetsk).
és un organisme militar multilateral amb un radi d’acció mundial sota el comandament dels Estats Units que sempre l’ha utilitzada per a exercir un control en favor dels interessos de les seves grans corporacions, entre les quals juguen un paper especialment protagonista les energètiques. D’aquesta manera ha fet ús de la força militar per a contrarestar la dels seus opositors, com ha demostrat en la seva participació en nombrosos conflictes (l’Afganistan, l’Iraq, Líbia…).
L’OTAN ha sigut, des del seu naixement, un instrument dels Estats Units per a tindre un peu a Europa i crear dependència als països d’Europa occidental, alhora que la feia servir per a mantindre viva l’amenaça cap al seu tradicional enemic geopolític, Rússia, fins i tot havent col·lapsat la Unió Soviètica en 1991. No en va, l’OTAN, en lloc de dissoldre’s com va fer l’organisme militar Pacte de Varsòvia, es va expandir admetent en el seu si a països fronterers amb Rússia, aprofitant la seva feblesa en els anys 90. Alguna cosa que sens dubte ha alimentat la retòrica nacionalista i militarista russa, que sustenta en gran part un règim de creixent caràcter autoritari que d’una altra manera estaria abocat al fracàs. L’amenaça de l’OTAN és per al Kremlin el millor argument polític per a justificar el seu règim i els seus plans d’expansió militar en l’antiga àrea d’influència d’espai postsoviètic.
Ja en 1991, el Secretari d’Estat de George Bush, James Baker, va prometre al líder soviètic Mijaíl Gorbatxov que, si Moscou permetia la reunificació alemanya, l’OTAN no s’expandiria «ni una polzada» més enllà de l’Alemanya Occidental. No obstant això, Polònia i altres països que havien pertangut a l’antic Pacte de Varsòvia van ingressar en l’Aliança Atlàntica.
La proximitat de l’OTAN a territori rus i el manteniment d’armes nuclears estatunidenques a Europa i Turquia és lògicament percebuda per Rússia com una amenaça a la seva seguretat. Sembla raonable que el Kremlin demani que Washington es comprometi a impedir que l’OTAN continuï expandint-se cap a l’est, la qual cosa de fet és un dels punts de la proposta russa de tractat amb els EUA sobre garanties en seguretat.
Demanem que la proposta russa d’un tractat amb els EUA sobre seguretat sigui difosa, estudiada i tinguda en compte, treballant des del diàleg i la diplomàcia en comptes de cedir a l’opció “fàcil” de l’escalada militar. Aquesta i altres propostes no poden ser rebutjades d’entrada pels EUA i l’OTAN. Al marge de determinades accions absolutament reprovables de Rússia, aquest país és qui ara proposa arribar a un acord perfectament assumible per a rebaixar la tensió i és l’OTAN qui es nega.
Ni la UE, ni molt menys Espanya, han mostrat cap indici d’autonomia ni molt menys responsabilitat, en el seu posicionament respecte a l’escalada bel·licista que s’està donant en l’Est del continent, que pot portar a una guerra que ningú vol i que sofriria la població civil. I que només beneficiarà, com sempre, a una àvida indústria militar, no sols europea i nord-americana, sinó també russa, que en el millor dels casos s’assegurarà ingents contractes per una carrera armamentística i una reforçada despesa militar amb l’excusa d’una dissuasió que l’única cosa que fa és augmentar la probabilitat d’un desenllaç violent del conflicte.
Demanem que el Govern espanyol i la mateixa UE se situïn en un necessari lloc d’equidistància entre els interessos geoestratègics nord-americans i russos. Alguna cosa que no passa per enviar armaments ni suport militar al govern de Kíev, sinó al contrari, buscant un rol de neutralitat que rebaixi les tensions militars -deslligant-se de l’OTAN-, que els legitimi per a iniciar converses amb Rússia de manera directa, convocar a totes les parts a dialogar en una conferència de pau que posi fi al conflicte armat a Ucraïna. Espanya ha de sumar-se com menys al camí obert pel Govern alemany d’apostar per vies no militars per a afavorir una desescalada del conflicte i evitar la guerra.
Comunicat de Dones x Dones davant la militarització del conflicte a Ucraïna en aquest enllaç
