Reduir l’impacte de les instal·lacions renovables

El desplegament d’energies renovables a Espanya està sent determinant per a la mitigació del canvi climàtic. Només una d’aquestes tecnologies, l’eòlica, ha evitat en els últims 20 anys més de 400 milions de tones de CO₂, que suposa molt més de el total de les emissions anuals del nostre país.

Aliança pel Clima[1]

El desplegament d’energies renovables a Espanya està sent determinant per a la mitigació del canvi climàtic. Només una d’aquestes tecnologies, l’eòlica, ha evitat en els últims 20 anys més de 400 milions de tones de CO₂, que suposa molt més de el total de les emissions anuals del nostre país. La penetració de les renovables en el període més recent ha fet que les emissions de CO₂ del sistema elèctric s’hagin reduït un 28,7% en 2019 respecte de 2018 i un 27,8% el 2020 respecte de l’any anterior.

Per avançar en la descarbonització del sector elèctric l’objectiu que es planteja el Plan Nacional Integrado de Energía y Clima -PNIEC- és arribar a un 74% de generació renovable en 2030, que significa afegir 29.000 MW de fotovoltaica i 20.000 MW d’eòlica, a més d’una potència menor d’altres tecnologies. Aquests objectius, emmarcats en un context d’augment d’ambició per part del conjunt de la Unió Europea, són només el primer pas de la necessària i progressiva acceleració de la transició ecològica que cal desenvolupar, ja que d’acord amb les recomanacions de el Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), segueixen sent necessàries més mesures perquè les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle es redueixin en un 7,6% cada any, si no volem que la temperatura global s’elevi per sobre dels 1,5º. Així doncs, cal descarbonitzar les emissions del sector elèctric més dràsticament i més ràpid.

Tanmateix, l’Aliança pel Clima, que és una plataforma d’organitzacions amb moltes diferents sensibilitats de tipus ecologista, sindical, rural, agrària o social, està seriosament preocupada per la manera en què s’està produint a l’Estat espanyol aquest desenvolupament. Un nombre creixent de plantes fotovoltaiques i de parcs eòlics estan tenint un notable impacte sobre la biodiversitat i sobre l’ús del territori, que el procediment d’avaluació d’impacte ambiental no ha pogut evitar. De fet, la comunitat científica ja ha alertat el greu risc que corre la biodiversitat si el desplegament de renovables previst pel PNIEC es porta a terme com fins ara, sense una adequada planificació i avaluació del seu impacte.

A més, i durant anys, el marc normatiu de desenvolupament d’aquestes tecnologies, a diferència del que passa en altres països europeus, ha afavorit que el desplegament sigui capitalitzat per grans empreses energètiques i fons d’inversió, tot penalitzant projectes de menor envergadura i, sobretot, iniciatives promogudes per la pròpia ciutadania o els actors institucionals. El resultat és el desenvolupament d’un model molt centralitzat i de més impacte, que limita les possibilitats d’avançar cap a un sistema elèctric més distribuït, més curós amb el territori, el món rural i la biodiversitat i amb més implicació ciutadana.


Cooperativa de consum d’energia verda (Som Energia)

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic disposa de competències per desenvolupar diferents regulacions normatives i per a l’adopció de determinades mesures que evitin o minimitzin els problemes assenyalats. En aquest sentit l’Aliança pel Clima planteja al Ministeri que prengui les següents mesures de forma urgent:

  • Modificar l’ordre ministerial que regula el mecanisme de subhastes de nova potència d’energies renovables reservant a l’almenys un 50% en les noves subhastes per a projectes de menys de 10 MW. A més s’hi haurien d’establir criteris de condicionalitat, prioritzant projectes en zones de baixa sensibilitat, de repotenciació i d’hibridació.
  • Fixar un objectiu molt ambiciós d’autoconsum en l’Estratègia Nacional d’Autoconsum que s’està elaborant, corregir la recent normativa en relació amb els coeficients dinàmics per a l’autoconsum col·lectiu i assegurar el desplegament de les Comunitats d’Energia.
  • Aprovar, en col·laboració amb les comunitats autònomes, una guia per evitar que els promotors puguin fragmentar els projectes amb l’objectiu de sortejar la tramitació per part de l’Administració General de l’Estat i vigilar que no hi hagi projectes que s’estiguin tramitant de manera fraccionada i, si s’escau, reclamar la tramitació de la seva avaluació ambiental.
  • Que la zonificació de la sensibilitat ambiental del territori que ha creat en el seu geoportal constitueixi un factor discriminatori per als projectes de grans instal·lacions que tramiti el ministeri i no una simple recomanació per als promotors. Aquesta zonificació ha d’identificar les zones de sensibilitat i exclusió per la seva importància per a la biodiversitat, connectivitat i provisió de serveis ecosistèmics, així com sobre altres valors ambientals i territorials, i incloure també a les renovables marines.
  • Aprovar una norma ambiental per a la implantació dels projectes d’energies renovables, establint una graduació per a la seva implantació primer en zones de baixa sensibilitat segons la cartografia del Ministeri i de les comunitats autònomes i en funció de la tipologia de sòls.
  • Assegurar en la Planificació de la Xarxa d’Electricitat que s’està elaborant suficients punts de connexió per a l’evacuació d’instal·lacions renovables en zones de baixa sensibilitat.
  • Donar prioritat, en relació amb els sistemes de finançament públic d’energies renovables, al finançament dels projectes situats en zones de baixa sensibilitat i que impulsin la participació ciutadana a través de comunitats energètiques.
  • Elaborar unes directrius per orientar les comunitats autònomes en la planificació territorial que realitzin, en relació amb la delimitació de zones excloïbles i prioiritzables per a la implantació de les diferents energies renovables, des del punt de vista ambiental i dels sistemes agraris.

[1] Aliança pel Clima, de la qual forma part Entrepobles, és una plataforma d’organitzacions socials d’àmbit estatal que des de 2015 desenvolupen iniciatives i activitats enfocades a la mitigació i adaptació al canvi climàtic, integrada, entre moltes altres, per les grans organitzacions ecologistes (WWF, SEO/BirdLife, Ecologistes en Acció, Greenpeace i Amics de la Terra), els sindicats més representatius (CCOO, UGT, USO), les organitzacions agràries (UPA, COAG), la Coordinadora d’ONGD, Fundació Renovables, Plataforma per un Nou Model Energètic, Fridays For Future (FFF)/Joventut pel Clima, ECODES, ATTAC, CECU, ASGECO, OCU, Institut Internacional de Dret i Medi Ambient, Associació Espanyola d’Educació Ambiental, Xarxa Espanyola de Desenvolupament Rural, Societat Espanyola de Agricultura Ecològica…