Seguim teixint xarxes de feminismes internacionalistes

Montse Benito (Comissió de feminismes)

Venim de lluny,
tenim una llarga història feminista,
i un recorregut de molts 8 de març
prenent el carrer, la plaça, la paraula
amb el propòsit de subvertir l’ordre del món
i el discurs heteropatriarcal,
racista i neoliberal.
(http://www.feministas.org/convocatorias-8-de-marzo-2018-dia.html)

Escric aquestes línies per publicar en aquest butlletí de commemoració del 30 aniversari d’Entrepobles-Entrepobles-Entrepobos-Herriarte amb la necessitat de transmetre una forta convicció que hem mantingut des dels nostres inicis, la capacitat de transformació social dels moviments feministes, moviments feministes transgressors amb les relacions de poder capitalista i heteropatriarcal als diferents països i cultures.

Uns moviments feministes que a partir de l’experiència més col·lectiva viscuda en aquest segle XXI de «crisi global» han
començat a parlar des d’altres àmbits de la complexitat i desafiaments del que podem anomenar «conflicte capital vida». Ens identifiquem molt amb Cristina Carrasco quan afirma que «l’economia feminista aposta per la vida humana, i no pel benefici capitalista».(1)

Aquests «sabers i formes de fer» feministes s’han visibilitzat de forma clara aquest passat 8 de març quan milions de dones a tot el món hem pres els carrers convocades per les organitzacions feministes compartint un crit col·lectiu, indignat, reivindicatiu i alhora esperançat. Xarxes formals i més espontànies han treballat durant mesos generant
forts vincles i vivint amb intensitat aquest procés col·lectiu i global. El meu reconeixement i agraïment a totes les dones que van tenir la iniciativa política i la determinació per impulsar aquesta forma de protesta Vaga Feminista, començant pel Col·lectiu «Ni una menos» d’Argentina, la espurna que va encendre la flama en més de 170 països un any després.

Aquesta Vaga Feminista, com escriu Justa Montero (2) ha constituït «una protesta global, clarament política, carregada d’emoció i raó (dos elements imprescindibles per a la revolta feminista), responent a una crida que exigia un canvi i l’impacte polític, social i mediàtic, està per valorar en tota la seva dimensió». Les reivindicacions feministes del # 8M posaven al centre les condicions de vida concretes de les dones. Ens sentim interpel·lades a expressar els malestars acumulats per les injustícies que travessen les nostres vides i la forma com la societat ens tracta: ens assassinen i ens agredeixen sexualment; les nostres vides són precàries i estan travessades d’injustícies i desigualtat; ens parlen d’una igualtat enganyosa i d’uns canvis que mai arriben; no hi ha lloc on el masclisme no marqui la nostra quotidianitat
manifestant-se de molt diferents formes.

En aquests 30 anys d’existència el nostre acostament a altres continents ens ha permès conèixer més en profunditat les realitats diverses i plurals de les dones. Hem treballat perquè l’agenda feminista fos internacional, abordant els problemes específics en cada territori, els fenòmens o processos internacionals que estan en la seva arrel: l’heteropatriarcat, el capitalisme, el neocolonialisme i el racisme. Els nostres aprenentatges en aquests anys van en la línia de treballar per reforçar els múltiples llaços que uneixen les diverses lluites feministes per convertir-les en accions globals.

Especialment a Amèrica Llatina les dones han protagonitzat les mobilitzacions socials contra les empreses extractives
destructores de vida, han estat criminalitzades, represaliades i han donat la vida per la defensa del territori i els béns comuns. És important la solidaritat, la defensa i protecció de les dones defensores que s’enfronten a aquesta realitat des d’una situació de major vulnerabilitat. Se les criminalitza no només per la seva acció activista, sinó també pel trencament del rol que tradicionalment s’atribueix a les dones en participar en l’esfera pública. Les defensores són, per això, no només víctimes de la violència política per l’exercici del seu treball, sinó també d’actes de violència masclista, abús sexual i feminicidi pel fet de ser dones.

Les polítiques extractives i l’increment dels megaprojectes a la regió, el tancament d’espais democràtics i l’augment de la militarització són només alguns dels factors que han generat l’augment, en els últims anys, de la violència exercida contra les defensores de drets humans a Amèrica Llatina. Tal com deia Berta Caceres, activista feminista, ambientalista, lideresa de pobles originaris d’Hondures, cofundadora del COPIHN abans de ser assassinada el 2 de març de 2016, «no és fàcil ser dona dirigint processos de resistències indígenes. En una societat increïblement patriarcal les dones estem molt exposades, hem d’enfrontar circumstàncies de molt risc, campanyes masclistes i misògines».

La feminització de la pobresa és deguda a un accés sexuat als recursos socials i de la posició que les dones ocupen dins de la llar. Fins ara la pobresa femenina, s’havia invisibilitzat als estudis sobre pobresa, que han pres sempre com a unitat d’anàlisi el grup familiar, cosa que ha contribuït a mantenir aquesta realitat oculta i diluïda en l’estructura familiar.
Des del moviment feminista es comença a nomenar, a investigar, a analitzar, i, el que és més important, a lluitar contra ella.

El coneixement proper de la immigració, de les dones i els treballs «de cura» que en els països d’acollida estan realitzant, ens ha posat sobre la taula la situació de negació de drets que tenen les dones migrades i la prioritat d’aquesta lluita i d’aquesta reivindicació. Hem pogut analitzar com la globalització de la cura treu el cap com un nou fenomen, del qual s’aprofita el model neoliberal per perpetuar-se a costa de les dones.

Seguirem compartint desitjos, somnis i accions quotidianes amb totes aquestes dones, de les que aprenem cada dia, com a aportació d’un procés de suport mutu per a la construcció d’una intel·ligència col·lectiva comuna, local, global i antipatriarcal.

(1) Entrevista en la revista La Directa nº 380
(2) Dossier nº 92 «Visibilizando lo invisible». Economistas sin fronteres (2018)