El primer aniversari de la Consulta del Yasuní, el 20 d’agost, va ser la constatació que la societat civil i, especialment, les poblacions indígenes locals treballen ja en un nou escenari social i econòmic post extractivista, deixant enrere dècades d’explotació petroliera en la Amazonia equatoriana.
Al llarg de la jornada, es va commemorar el resultat de la Consulta de 2023, que va tenir un suport de gairebé 60% de la ciutadania a favor de deixar sota terra el petroli sense explotar, una fita en la justícia climàtica i de la democràcia participativa a l’Equador i el Planeta. Però, sobretot, es va reivindicar que siguin les comunitats locals pobladores les que decideixin sobre la transició en el Yasuní.

“El govern no ha complert amb el compromís que va fer amb la Amazònia. Venim de tan lluny i som aquí per a demanar que es respectin els drets dels Waorani i dels pobles en aïllament voluntari, Tagaeri i Taromenane”, va dir Alicia Cahuiya, líder Waorani.

Al costat de la Confederación de Nacionalidades Indígenas de Ecuador (CONAIE) i altres organitzacions socials i ambientals, la Nacionalitat Waorani de l’Equador (NAWE) es va mobilitzar a Quito enfront del Ministerio de Energía y Minas per a exigir, en paraules del seu president Juan Bay, que el poble que representen (el grup humà més nombrós que habita aquest Parc Nacional) “sigui considerat part del Comitè d’Execució de la Voluntat Popular Yasuní”, creat el mes de maig pel president Daniel Noboa.
En aquest sentit, la NAWE va organitzar una cimera internacional pel Yasuní els 28, 29 i 30 d’agost en Puyo, Pastaza, en la qual va començar a desenvolupar un Pla d’Acció Post-Consulta Popular, promovent alternatives a l’extractivisme.

Des d’Acción Ecológica, una de les nostres organitzacions aliades a l’Equador i referent en la defensa ambiental, assenyalen que el gran repte per a dur a terme una transició justa és saber “què fer amb les zones que ja van ser sacrificades i amb la infraestructura que ja està posant en condicions de vida “no digna” a les poblacions que habiten aquests llocs“.

“Si mirem enrere al que va passar amb els grans desastres com Brumadinho (trencament d’una presa el 2019, al Brasil), el cas Chevron-Texaco a l’Equador, o ara, amb el canvi climàtic (…) ens adonem de l’important que és parlar del desmantellament i reparació de les zones ja afectades, i crec que aquesta és la gran oportunitat. l’Equador pot ser el líder, no sols per aconseguir amb el vot de 5 milions d’equatorians parar una operació i salvar una àrea protegida, sinó perquè aprendrem que una vegada les zones són sacrificades, la decisió no pot ser l’abandó”, explica Esperanza Martínez.

Auditoria transparent de las concessions mineres

Amb motiu del 20 d’agost, Acción Ecológica destaca també l’èxit de l’altra Consulta Ambiental que va tenir lloc fa 12 mesos, coincidint amb les eleccions presidencials a l’Equador: la decisió ciutadana de preservar el Chocó Andino i eliminar les concessions de mineria metàl·lica.

“És crucial que les institucions de l’Estat realitzin una auditoria transparent de les concessions mineres, i, que es protegeixi el Chocó Andino, un territori que els seus habitants defensen amb pràctiques sostenibles i culturalment adequades“, va explicar l’organització en la roda de premsa del col·lectiu Quito sin Minería.

Acción Ecológica dedica un butlletí especial (que us recomanem llegir) a totes dues lluites i al futur imminent de cadascuna d’elles.

A Entrepobles, com a part del nostre suport i acompanyament a la defensa del Yasuní, donem suport a la reivindicació de la nacionalitat waorani i treballem ja en noves accions de la nostra campanya Yasunitzem el Món per donar suport a una transició ecosocial justa en la Amazonia equatoriana donis de la corresponsabilitat que les nostres institucions i empreses tenen en aquest territori.

Entrevista de Climàtica a tres dels impulsors de la Consulta del Yasuní (publicada al juny de 2024).