Manifest#25N Construïm col·lectivament territoris lliures de violències patriarcals!
Des de Entrepueblos-Entrepobles-Entrepobos-Herriarte, aquest 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de les Violències cap a les Dones i les Nenes, ens sumem a la crida de les organitzacions feministes en l’àmbit internacional que:
- Visibilitzen les seves reivindicacions per a un canvi social estructural i apel·len al compromís i a la corresponsabilitat de tota la societat per a erradicar les violències masclistes.
- Denuncien la insuficient acció dels governs i les seves polítiques públiques en l’àmbit de la prevenció, acompanyament, protecció i reparació per a un abordatge integral feminista de les violències masclistes.
Les violències masclistes (també violències patriarcals) són la més greu, sistemàtica i impune vulneració dels drets humans. La complexitat de les violències masclistes se sosté en estructures patriarcals inscrites profundament en cada persona, però, sobretot, en les relacions comunitàries i en totes les seves institucions, tant públiques com privades.
La cultura masclista i patriarcal encoratja, estimula i consent l’ús de la violència contra les dones, contra les seves filles i els seus fills, i contra les identitats dissidents i persones no binàries, com a exercici de poder i domini. Una cultura que legitima i perpetua aquesta violència a partir de diversos sistemes i espais: increment de la violència institucional, la categorització dels cossos i les vides, la subordinació d’uns cossos i unes vides sobre unes altres, l’apropiació del cos i la sexualitat femenina, els vincles amorosos subordinats, la feminització de la pobresa, la imposició de normes estètiques impossibles, els mandats heteronormatius, els racismes, els classismes, la normativitat funcional, i tants altres. Les violències masclistes tenen moltes formes i l’impacte en les vides dels qui la sofreixen en la seva pròpia pell depèn, en gran manera, de la garantia d’accés a drets bàsics per a la seva reparació.
De totes les formes de violència masclista, les violències sexuals són les més prevalents, les més invisibilitzades i les més naturalitzades. Constitueixen un component central del patriarcat, estant més relacionades amb l’exercici del poder que amb el sexe.
Els moviments feministes de tot el món s’han rebel·lat contra aquest poder patriarcal, han assenyalat les causes i les conseqüències de les violències masclistes i han identificat les diverses expressions en tots els àmbits en què ocorren (familiar, de la parella, social o comunitari, laboral, educatiu, digital o polític). Totes elles són expressió d’un atac a la llibertat del cos i de la vida de les dones, i són estructurals del sistema heteropatriarcal, capitalista, militarista, racista i colonial. Les organitzacions feministes han generat una onada de sororitat per a reconèixer la veu de les dones que denuncien i acompanyar-les en els seus processos de recuperació i reparació.
En l’estat espanyol estem assistint aquests dies a una allau mediàtica de crítiques a la Llei de Garantia Integral de Llibertat Sexual (Llei del ‘Solo sí es sí’). Una falsa alarma social en la qual no s’ha aprofundit sobre els continguts de la llei en relació amb la prevenció i reparació de les supervivents de violències masclistes. És necessari que la societat entengui la necessitat d’un canvi de paradigma, per a centrar els esforços en les dones supervivents de violència sexual, i que penes de presó més elevades no responen a la idea d’una justícia feminista.
Per a sortir d’aquestes lògiques necessitem aprofundir sobre el concepte de justícia feminista, enfortint els nostres vincles i llaços socials com a clau per a pensar alternatives possibles. Necessitem una mirada més integral sobre l’autonomia de les dones, incorporant l’autonomia reproductiva, l’autonomia subjectiva i la inviolabilitat del seu cos com a entramats indissolubles.
EXIGIM polítiques de prevenció i reparació, les quals han d’estar prou dotades de recursos econòmics i requereixen de la màxima col·laboració i cooperació interinstitucional i intersectorial.
EXIGIM la garantia de tots els drets que es veuen vulnerats amb les violències sexuals: des del dret a la seguretat al dret a la integritat física i psicològica, passant pel dret a la salut i el dret a l’educació.
En Entrepueblos-Entrepobles-Entrepobos-Herriarte manifestem el nostre compromís des d’una perspectiva de cooperació feminista internacionalista:
- DENUNCIEM, com una de les conseqüències de les violències patriarcals, la criminalització de dones defensores de drets humans en Abya Yala. La criminalització és conseqüència de l’avanç del neoliberalisme, del desenvolupament capitalista voraç, dels governs corruptes, autoritaris i conservadors dels seus països, de l’acompliment de les empreses del nord global que allí operen, amb la complicitat dels seus països d’origen, així com de les violències estructurals racistes i misògines que continuen imperant. Els feminicidis territorials, la violència sexual, l’estigmatització i la criminalització són múltiples, orquestrades des de governs i sistemes policials i parapolicials, de connivència amb campanyes de mitjans de comunicació, al servei d’empreses extractivistes i governs, que gaudeixen de total impunitat, dificultant l’accés a la justícia de les dones defensores, els qui posen els seus cossos i exposen les seves vides per la defensa dels béns comuns.
- DONEM SUPORT a xarxes de solidaritat internacional feminista que permetin sostenir, visibilitzar i abraçar les lluites de les nostres companyes del Abya Yala contra les violències patriarcals i la criminalització de les defensores de drets humans.
- DENUNCIEM que la frontera és el mètode decisiu per a convertir la força de treball en mercaderia. El que vol veritablement el mercat són persones amb capacitat de producció espantada i clandestina, i la Llei d’Estrangeria promou aquesta situació de por i de clandestinitat, al servei de l’agricultura, la indústria o el treball de la llar i les cures. Les treballadores migrades en el camp sofreixen explotació laboral, carregada d’estereotips racistes i masclistes, arribant a vegades als abusos sexuals (recentment denunciades a la Regió de Múrcia, o durant la recollida de la maduixa de Huelva). Se’ls exigeixen favors sexuals a canvi de no perdre el seu lloc de treball. Així les treballadores més pobres, racialitzades i amb fills i filles als seus països d’origen, suporten, a més de condicions de vida infrahumanes (infrahabitatge, amuntegament, falta d’aigua, llum…) assetjament sexual, que els impedeix l’accés als mínims drets humans per al desenvolupament de les seves vides en la nostra societat.
- DONEM SUPORT a les organitzacions de dones migrades i refugiades en les seves reivindicacions per la regularització de les persones migrants, per la derogació de la Llei d’Estrangeria i contra les polítiques migratòries a les fronteres que exerceixen una gran violència sobre les dones migrades i refugiades, subordinant les seves vides al patriarcat.
- DENUNCIEM la precarietat i exclusió social, que no contribueixen a l’erradicació de les violències masclistes. En situacions de vulnerabilitat, les violències masclistes tenen un gran impacte sobre les dones, ja que no posseeixen l’autonomia econòmica que els permeti poder sortir de la situació de violència. D’altra banda, sobreviure a situacions de violència masclistes és un dels factors que poden portar a les dones a situacions de pobresa i exclusió social.
El risc d’exclusió social a Espanya és molt superior als països del seu entorn. A més, cal tenir en compte l’impacte de la pandèmia COVID-19, que va desplomar l’activitat econòmica durant 2020 i part de 2021.
El sensellarisme, generat per causes econòmiques, polítiques i socials, dificulta a les persones l’accés a drets bàsics com l’habitatge o l’ocupació, i afecta cada vegada més a les dones. Segons xifres de l’Organització de Nacions Unides, el 70% de les persones pobres en el món són dones. És alarmant veure que una de cada cinc nenes en el món sofreix de pobresa extrema. És a dir, està per sota del llindar de pobresa. - EXIGIM polítiques públiques que posin la vida en el centre, contra la pobresa i l’exclusió social, amb una assignació pressupostària que garanteixi una vida digna per a les dones.
- DONEM SUPORT les xarxes d’acompanyament comunitari i suport mutu per a dones en situacions de vulnerabilitat i de violències masclistes.
- DENUNCIEM els assassinats i persecució de les dones a l’Iran. L’assassinat de la jove Mahsa Amini, detinguda el passat 13 de setembre a Teheran per la denominada policia de la “moral” iraniana perquè no portava correctament posat el hijab, ha deslligat una ona de protestes a l’Iran. Les dones i els joves han desafiat al règim i la seva política restrictiva i patriarcal. L’ús del vel està en el centre dels debats, però el règim iranià té molts altres assumptes que poden minar la seva supervivència. Aquest tipus de persecucions i discriminacions cap a les dones constitueixen una greu violació als drets humans, que a vegades les obliguen a escapar dels seus països d’origen i convertir-se en refugiades.
- EXIGIM garantir els drets de la Llei d’Asil d’Espanya, norma reguladora del dret d’asil i protecció subsidiària, que assenyala explícitament que la persecució per motius de gènere està reconeguda com a causa d’asil. L’equitat de gènere és un dret humà fonamental que ha de garantir-se en qualsevol lloc del món.
Aquest 25 de novembre les resistències feministes s’expressen a tot el món i estan més vives que mai. Volem sentir especial proximitat amb les gents de Centreamèrica, Palestina, Ucraïna, l’Iran, Rojava, l’Afganistan… Sentim els batecs de les dones que defensen la vida i la llibertat a tot el món perquè són també els nostres batecs.