COMUNICAT FEMINISTA 8 DE MARÇ 2020

Des de la comissió de feminismes d’Entrepobles- Entrepueblos -Entrepobos-Herriarte ens sentim compromeses amb les mobilitzacions feministes convocades per aquest 8 de març 2020.

 

“Despertem, despertem humanitat!, ja no hi ha temps! les nostres consciències seran sacsejades pel fet de només estar contemplant l’autodestrucció, basada en la depredació capitalista, racista i patriarcal” (Berta Cáceres)
¡4t Aniversari de la sembra de la Berta!
¡Berta Vive! La lucha sigue y sigue #JusticiaParaBerta

 

El 8 de març és una jornada d’accions feministes arreu del món en commemoració de el dia 8 de març de 1908, dia en que les treballadores d’una fàbrica tèxtil de Nova York anomenada Cotton van declarar una vaga en protesta per les condicions insuportables de treball. El propietari no va acceptar la vaga i les obreres van ocupar la fàbrica. El patró va tancar les portes i va calar foc morint abrasades dins la fàbrica les 129 treballadores.

(Veure movilitzacions a: http://feministas.org/convocatorias-8-de-marzo-2020-dia.html)

El 8 de març “Dia Internacional de les Dones”, arreu del món, les feministes des de fa més d’un segle, seguim sortint al carrer per exigir i defensar els nostres drets, però sobretot per a construir transformacions socials que posin en el centre la sostenibilitat de la vida de les persones i del planeta. Ens sentim vinculades a moviments feministes transfronterers i transculturals que fan front a l’ordre patriarcal, racista, colonitzador, capitalista i depredador del medi ambient.

Les feministes d’Entrepobles volem visibilitzar la nostra ràbia i indignació, volem denunciar internacionalment els assassinats, la persecució i la violència exercida cap a milers i milers de defensores de la vida, del medi ambient, en països on empreses transnacionals extractives, hidroelèctriques o de sector agroindustrial tenen interessos, sovint en connivència amb els poders polítics i econòmics dels propis països. Moltes d’aquestes defensores són amigues, companyes de somnis i germanes d’esperances:

Elles han apostat valentament per una vida digna i per la defensa dels béns comuns. Com moltes defensores, han arriscat la seva vida, han patit violència, algunes violència sexual, intimidacions, desestabilització del seu entorn afectiu i familiar més íntim. També han de fer front a processos judicials abusius, per defensar una vida digna i sobirana, basada en la sostenibilitat, allunyada d’aquest sistema capitalista i patriarcal globalitzat i dominant, que atorga cada vegada més poder a empreses transnacionals i extractivistes.

Aquest sistema debilita també la funció garantista de drets dels Estats, desenvolupant legislacions i procediments de control social i limitació de la llibertat d’expressió i reivindicació, que comporten una creixent tendència a la repressió i violència, amb fortes vulneracions de drets. D’aquesta manera es creen situacions que impedeixen l’anàlisi crítica i la denúncia dels impactes sobre les dones: desplaçaments, criminalització, desaparicions, empobriment, marginació i violència.

El sistema també blinda aquesta violència a través de les fronteres i el racisme institucional. La violència vers els cossos i les vides de les dones és exponencialment més dura. Veiem com els Estats incompleixen els drets humans i actuen de manera il·legal, causant les violacions, morts i desaparicions a qui se’ls impedeix la mobilitat humana, i molt especialment als qui fugen dels seus territoris per l’espoli i conflictes mediambientals i armats. Un exemple d’això és el que està succeint ara mateix a Grècia, o el que succeeix a la nostra pròpia Frontera Sud.

En molts països de Sud Global, i particularment d’Amèrica Llatina, han augmentat les agressions, les amenaces i la criminalització de les defensores de DDHH, de tots els moviments socials, també dels moviments feministes.

En realitat es viu en un escenari de confrontació entre l’acumulació de riquesa i la cura de la vida, que té fortes implicacions de gènere, ja que els mercats especulatius de matèries primeres, els fons d’inversió, el extractivisme, els paradisos fiscals, les polítiques de lliure comerç, etc., provoquen cada vegada més el que des dels feminismes coneixem com “conflicte entre el capital i la vida” que implica un conjunt de dimensions: ecològica, de reproducció social, de cures, de salut, de representació política.

Enfront de tot això, ens solidaritzem amb les lluites de les companyes que arrisquen la seva vida per defensar l’aigua, el territori, els ecosistemes i sobreviuen als espolis i a les fronteres. Al costat d’elles, continuem exigint que es posi fre a la impunitat de les transnacionals, que s’asseguri l’accés a la justícia per a totes les dones agredides per defensar els drets humans. Seguim compartint i donant suport a la seva exigència ferma de ser protagonistes en el procés de diàleg i construcció de la pau.

EXIGIM JUSTÍCIA SOCIAL I CLIMÀTICA. Exigim un decreixement econòmic, una transició ecosocial i una cultura regenerativa i feminista:

  • Que posi fi a la impunitat i que s’investigui l’assassinat de la Berta Cáceres i de totes les companyes i companys que han lluitat per la justícia social i el medi ambient.
  • Que se suspenguin tots els projectes denunciats per les defensores de drets humans.
  • La suspensió de les inversions i del finançament proporcionats per les empreses i les institucions financeres internacionals, als projectes on es denuncien violacions dels drets humans.
  • El compliment dels drets humans i el qüestionament de l’actual sistema de fronteres.

Per això, mantenim el nostre compromís amb les xarxes feministes, teixint vincles per mantenir la lluita de resistència, per abordar els canvis socials que enforteixin la solidaritat, i per fer de la cura entre nosaltres i les companyes en altres moviments socials un principi fonamental, referent de valors ètics i acció política per la llibertat, la vida, l’equitat, la pau i la sostenibilitat.

 COMISSIÓ DE FEMINISMES D’ENTREPOBLES- ENTREPUEBLOS – ENTREPOBOS – HERRIARTE