Declaració conjunta amb motiu del Dia Internacional del Migrant

Des d’Entrepobles, com a associació que forma part de la Marxa a Brussel·les, ens sumem a aquesta declaració conjunta amb motiu del Dia Internacional del Migrant.

Nosaltres, organitzacions, col·lectius i xarxes compromeses amb els drets de les persones exiliades i havent participat en les trobades i mobilitzacions transnacionals de la Marxa a Brussel·les de setembre 2022, publiquem aquest comunicat conjunt amb motiu del Dia Internacional de les persones migrants aquest 18 de desembre.

En l’Estat Espanyol, continuem denunciant que el govern de l’Estat es nega a assumir les seves responsabilitats per les desenes de morts el 24 de juny a la frontera del Marroc amb Melilla, alguna en territori sota responsabilitat espanyola, i reforça la col·laboració amb la monarquia marroquina i altres Estats africans en la repressió de les persones migrants. Aquestes polítiques, que confirmen la voluntat del nostre govern i el conjunt de governs de la Unió Europea de restringir l’accés als drets i criminalitzar als exiliats privats de permís de residència provoca centenars o milers de morts en els trajectes i situacions d’explotació laboral i de tota mena de les persones en situació irregular i que el govern es nega a regularitzar.

L’anterior s’inscriu en una tendència mundial cap a l’enduriment de les polítiques de control i classificació de la immigració, costi el que costi. A punt de celebrar-se el 18 de desembre, compartim aquesta constatació: l’any ha tornat a estar marcat per la restricció de drets, la criminalització, les expulsions i la violència quotidiana contra les persones que es desplacen i romanen al país de manera il·legal; per noves morts i desaparicions a les fronteres, des d’Amèrica Central fins als Balcans, passant pel Sàhara i el Mediterrani. El passat 24 de juny, al Marroc, 27 persones van morir, centenars de ferides, desenes de detingudes i desaparegudes en el seu intent de creuar la barrera de Melilla: el nombre més gran de morts mai registrat en aquesta frontera terrestre.

El 2 de novembre es va renovar automàticament l’acord entre Itàlia i Líbia per a evitar la migració en el Mediterrani central, i amb ell el sistema d’intercepció de migrants, trànsit i tortura documentat des de fa anys. Mentrestant, el desplegament de Frontex continua als Balcans o a Àfrica, malgrat el qüestionament de l’agència per part de l’OLAF i de moltes organitzacions. L’agència també és present en la costa de la Mar del Nord, mentre un informe condemnatori assenyala les responsabilitats dels serveis de rescat francesos i britànics en el naufragi del 24 de novembre de 2021 al Canal de la Mànega. Les mostres de solidaritat amb les persones que fugen de la guerra a Ucraïna, que podrien haver suscitat l’esperança d’un millor acolliment per a tots i totes, han resultat ser selectives, donant clar testimoniatge del racisme i de l’oportunisme polític i econòmic que subjau en les polítiques migratòries de la Unió Europea i els seus Estats membres.

 Exigim la fi immediata del règim fronterer repressiu i l’aplicació de polítiques migratòries basades en el respecte de la dignitat humana i la igualtat de drets.

Així, des del nivell local fins al transnacional, s’organitza la solidaritat i es reforcen les aliances entre col·lectius de migrants, persones i associacions solidàries, sindicats i autoritats locals. Aquestes lluites adopten moltes formes: assistència i resistència al llarg de les rutes migratòries, mobilitzacions de persones privades de permís de residència per a la seva regularització, campanyes contra l’explotació colonial dels recursos i les poblacions del Sud Global, acompanyament jurídic contra la criminalització de la migració i la solidaritat, defensa contra el confinament i les deportacions… La solidaritat també s’organitza per a recordar, al costat dels seus familiars, a les persones desaparegudes en les rutes terrestres i marítimes mitjançant “conmemorAcciones“. Finalment, els nostres moviments treballen per a construir alternatives i promoure polítiques basades en els drets humans, polítiques d’acolliment dignes i sostenibles. En resposta al Pacte Europeu sobre Migració i Asil, que només avala una lògica de rebuig i negació de drets, Nombroses organitzacions reclamen un Pacte mundial de solidaritat.

Així, en vespres del 18 de desembre, denunciem alt i clar les polítiques repressives que s’obstinen a posar en marxa molts Estats, amb la complicitat d’empreses de seguretat i armament i organismes internacionals, desafiant els drets més fonamentals i desenes de milers de vides humanes. Exigim la fi immediata del règim fronterer repressiu i l’aplicació de polítiques migratòries basades en el respecte de la dignitat humana i la igualtat de drets.

Més informació sobre la Marxa a Brussel·les.