En quarantena, segueix la resistència al sistema
Va ser divendres i 13 el dia que es va reportar a Guatemala el primer cas de COVID-19. Aquest segon cap de setmana de març i primer després de la notícia, la dinàmica va transcórrer amb normalitat, la gent es va donar, sense ser-ne conscients, els últims petons i abraçades de salutació i comiat, els comerços van funcionar com qualsevol altre dissabte o diumenge, i la gent va sortir al carrer, probablement sense considerar el que estava per venir.
El 15 a la nit es va conèixer la defunció de la primera persona per coronavirus al país, un home de més de 80 anys, i el president Alejandro Giammattei va anunciar un seguit de mesures de contenció que, com a la resta del món, han tingut un impacte irreversible a la vida de les persones i a l’economia del país. Aquesta setmana es van cancel·lar totes les activitats educatives, religioses, labors no essencials i el transport públic. Set dies després es va imposar un toc de queda amb el qual va quedar prohibida la circulació de persones i vehicles durant 12 hores al dia.
Des d’aleshores la por va cobrar una altra dimensió, existeix incertesa per no saber què passarà més endavant, centenars de persones són als carrers buscant solidaritat perquè cada vegada hi ha més estómacs buits en diferents parts del país. Molta gent va perdre el treball o es va veure obligada a acceptar una retallada salarial, un significatiu nombre de petits negocis i comerços va tancar; per les mesures decretades el comerç informal en gran manera es va paralitzar i en el camp molts dels productes no es van poder transportar.
Al tancament d’aquest article es reporten 2.512 casos a Guatemala, i segons Edwin Astúries, metge i expert en epidemiologia les últimes setmanes de maig i primera de juny el virus estarà en el seu pic més alt; alarmant situació en un país on existeixen 45 hospitals i 8.453 llits, segons el Ministeri de Salut.
Un monstre insaciable que no descansa
El sistema. Aquest en realitat és el virus que enverina i contamina, perquè explota territoris i extreu els seus béns naturals. La despulla ha estat una constant al país, per anys els pobles l’han denunciat i resisteixen enfront d’aquest monstre que no dona treva ni en època de pandèmia.
Lesbia Villagrán és de San Rafael Las Flores, un municipi del departament de Santa Rosa, on fa més de tres anys comunitats organitzades i en resistència van decidir instal·lar, les 24 hores, una plantada a la localitat de Casillas per a impedir els treballs de l’empresa minera Sant Rafael S.A.
En el municipi, la població acata les normes de confinament malgrat que comporta dies de fam per a moltes persones, “és lamentable la situació, perquè no es pot treballar i moltes persones es veuen obligades a passar de casa a casa per a demanar menjar”, afegeix Lesbia al mateix temps que denuncia com l’empresa minera continua funcionant. Per les mesures decretades, “la resistència que s’està fent es va aixecar a Casillas, perquè no van atorgar el permís per a romandre a la plantada i des d’aquest moment entren i surten els camions de l’empresa, nosaltres aixequem tanques i les deixem posades, però aquest mateix dia, a l’hora del toc de queda, les van retirar. Per a nosaltres és penalitzat ser al carrer, però per als empresaris d’aquí no hi ha hagut canvi”, assenyala.
Aquesta és una de les tantes realitats de cara a la COVID-19, que queden fora de les cobertures informatives. Durant més de dos mesos els mitjans de comunicació i les xarxes socials estan saturades amb informació del nombre de contagis, de morts, de l’impacte en l’economia, de l’augment en els índexs de pobresa i de les manques del sistema de salut. És necessari donar cabuda a les veus dels qui s’enfronten a aquest monstre insaciable que ens ven la idea d’un desenvolupament que paguen molt car les majories i la naturalesa, perquè contribueix a evidenciar que aquesta és una crisi global i social, ecològica i econòmica, producte dels impactes ambientals acumulats provocats al planeta. Molt poc s’ha dit de com la destrucció massiva d’ecosistemes, la depredació i el saqueig de béns naturals redueix els espais per a la vida silvestre i exposa als éssers humans a noves formes de contacte amb microbis; de com la industrialització de la producció d’aliments animals és la principal font de contagi en provocar mutacions dels virus que afecten l’espècie humana.
Defensar l’aigua és protegir la vida. Fotografía Alianza por la Solidaridad
Insistir en això és fonamental per a generar consciència de la necessitat urgent de defensar els boscos, l’aigua i la terra, sobretot en les àrees urbanes. María Caal, regidora de la Corporació Municipal de Cahabón i part de la resistència per la defensa d’un dels rius més grans del país, el riu Cahabón, a Santa María Cahabón -Alta Verapaz- assegura que resguardar aquests cabals d’aigua és vital per a protegir la vida. La tasca mai ha estat fàcil però, igual que a San Rafael Las Flores, aquests últims mesos s’ha complicat encara més per la pandèmia i per l’ordre governamental de romandre a les cases. “S’han suspès moltes activitats, la resistència no ha parat perquè continuem fermes en la lluita per defensar l’aigua, i hem estat informant les comunitats, però ha estat més difícil tot”. D’aquest municipi és també Bernardo Caal, líder q’eqchi’ sentenciat a 7 anys i 4 mesos de presó per enfrontar-se a les urpes del monstre, i impedir que els projectes hidroelèctrics de l’empresa Oxec SA acabin amb el riu Cahabón. “El procés que iniciem per al seu ràpid alliberament, amb aquesta situació del coronavirus, s’ha estancat, i el meu germà segueix pres injustament i amb el risc al contagi per la falta de mesures de salut que hi ha a la presó, però nosaltres continuem lluitant per ell i pel riu”, afirma María.
Guatemala compta amb condicions naturals immillorables per a disposar d’aigua suficient, però la realitat per a la majoria de la població és una altra. Per exemple, només en el municipi de Guatemala, de 250 mil llars ateses per l’Empresa Municipal d’Aigua, 50 mil no compten amb el servei. Les dades cobren major rellevància de cara a la COVID-19, sobretot perquè rentar-se les mans, totes les vegades possibles, resulta ser indispensable per a enfrontar i salvar-se de la malaltia.
“Nosaltres defensem els rius perquè les empreses els estan destruint, els desvien i els contaminen, i això ens afecta a tothom, amb quina aigua ens netejarem del virus si els rius estan secs?” qüestiona María qui, igual que Lesbia, coincideixen en emfasitzar que “quan s’aixequi el toc de queda tornarem amb més força a la resistència”. La seva convicció és genuïna, sobre com han enfrontat fermament, com centenars de dones i homes en els diferents territoris, a un sistema voraç que les persegueix, criminalitza i violenta, i avui a un virus que aguditza les condicions de pobresa i fam a les comunitats.
A San Rafael Las Flores, “és terrible el que es viu i es veu, la vida és dura, la cistella bàsica ha pujat, la lliura de tomàquet, per exemple, ha arribat a costar 9 quetzals (poc més d’un euro) i l’ajuda promesa pel govern no ha arribat”. Lesbia va perdre el treball, els amos de la casa, a la qual diàriament anava a cuinar i netejar, li van dir que per seguretat ja no hi anés, fa alguns mesos es va quedar sense el suport de la seva família per estar a la resistència, hi ha dies que els ha passat sense tenir res per a menjar, “però jo sé que d’aquesta me’n sortiré, i tornaré a la guàrdia a fer front a l’empresa”.
Els ingressos a la població s’han reduït, la disminució d’hores per a la mobilització de les persones ha impedit la generació d’una entrada de diners. Dels suports promesos pel govern, “no s’ha vist res aquí”, comenta la María, i encara que reconeix que el virus ha afectat l’economia de la població, “a les comunitats fem resistència perquè tallem una mica d’herba i anem a la “milpa”, és d’aquesta terra que tant defensem i per la qual estem disposats a donar la vida, que traiem una mica de menjar. Encara que el govern i les empreses ens persegueixin, nosaltres continuarem lluitant pels rius, els boscos i la terra perquè és aquí on està la vida i perquè és l’única cosa, jo penso, que ens farà més fortes per a afrontar el virus”, conclou.
[Fotografía de portada de Simone Dalmasso]
