Crida a la solidaritat poble a poble davant la catàstrofe climàtica a Amèrica Central
Crida a la solidaritat poble a poble davant la catàstrofe climàtica a Amèrica Central
Justícia Climàtica!
Aquest any 2020 no solament passarà a la història per la pandèmia de la COVID-19. A més, a aquestes hores ja ha batut el rècord d’huracans en l’Oceà Atlàntic i el Carib. Un cop esgotat l’alfabet llatí seguim avançant en la vuitena lletra de l’alfabet grec, sumant un total de 29, i encara no hem acabat.
No ens cansarem de repetir que l’emergència climàtica no és un fenomen del futur, sinó que milions de persones pateixen ja les seves conseqüències de forma dramàtica, com està succeint ara a Amèrica Central, amb la devastació de l’huracà número 28: l’Eta.
Serà perquè l’opinió publicada ha quedat absorta amb les eleccions als EUA, serà perquè hi ha regions del globus mediàticament descartables i una d’elles és Amèrica Central, ens fa l’efecte que el món no s’ha assabentat de l’enorme magnitud de la catàstrofe humanitària que ha suposat en aquests dies el pas d’aquest huracà per la regió, només comparable a l’impacte del Mitch, que la va assolar el 1998.
L’emergència climàtica accentua la freqüència i la violència dels fenòmens com les llargues èpoques de sequera, que patia fins fa poc Amèrica Central, a la qual segueixen huracans com ara l’Eta. Els huracans, al seu torn troben territoris i poblacions extremadament vulnerables, a causa de la gran desforestació per la tala d’àrees boscoses i selvàtiques, l’avenç dels monocultius, l’erosió dels sòls i l’acaparament de rius per part de les grans empreses, que provoquen l’erosió i saturació dels sòls i en conseqüència ensorraments com els que en aquests dies es produeixen en diferents punts, enterrant gran quantitat d’habitatges, comunitats, infraestructures i conreus.
Però encara hi ha un altre factor greu de vulnerabilitat: els estats fallits, cooptats per la corrupció institucionalitzada, l’absència de polítiques i serveis públics.
Segons anàlisis molt preliminars, es parla de més de 3.000.000 de persones afectades en els seus habitatges i formes de vida. Pel que fa al nombre de persones mortes, ningú s’atreveix a aventurar encara una aproximació, ja que les fonts governamentals segueixen sumides en el silenci al respecte. Hi ha centenars de comunitats a les quals encara no s’ha pogut arribar.
Entrepobles no és una organització especialitzada en ajuda d’emergència i no acostumem a fer aquest tipus de convocatòries, però, davant les crides que ens arriben d’organitzacions socials i populars aliades, i davant la plena confiança que el nostre suport arribarà directament per als objectius i per a les comunitats que ho requereixen, us convoquem a un gest solidari en un doble sentit:
– A difondre la gravetat de la situació climàtica, causada per la suma de vulnerabilitats a Centreamèrica, per aconseguir que els mitjans de comunicació i les institucions es facin càrrec de la mateixa i responguin amb l’agilitat i els mitjans que es requereixen. El baix to de la informació mediàtica és un factor més que desincentiva aquesta necessària reacció. Especialment, ens adrecem a sumar forces en aquest sentit a les organitzacions de cooperació i a les coordinadores, a concertar accions i a fer la urgent incidència cap a les institucions públiques per una ajuda humanitària de qualitat, que no alimenti els circuits de la corrupció política i econòmica.
– A que les persones i entitats que tingueu capacitat de fer-ho, contribuiu amb donacions a alimentar la cadena de solidaritat “poble a poble”, amb les comunitats camperoles, indígenes, urbanes, grups de dones, etc., a través de les organitzacions populars i els moviments socials de Guatemala i Hondures. Perquè en aquest context és més certa que mai l’afirmació que “només el poble salva el poble”. Per a això posem a la vostra disposició el compte:
Triodos Bank ES05 1491 0001 21 3000079938
Guatemala és un país amb 17 milions d’habitants, dels quals més del 50% viuen en situació de pobresa, percentatge que supera el 80% en el cas de la població indígena. A una situació d’extrema exclusió i violència estructural contra les comunitats camperoles indígenes, sumides en una situació sense precedents a causa dels efectes de la pandèmia, se sumen ara els efectes de l’huracà Eta, que ha deixat inquantificables danys i pèrdues (humanes i materials) a tota la regió nord de país.
Les comunitats reporten que les pèrdues són totals (habitatges, roba, estris de primera necessitat, bestiar, la producció tant emmagatzemada com acabada de sembrar, etc.), el que deixa a la població en una situació d’extrema vulnerabilitat. Grans àrees es troben sense subministrament d’aigua potable i electricitat. Un gran nombre de famílies i comunitats han hagut d’abandonar les seves llars i estan temporalment reubicades en albergs provisionals totalment precaris i en altres casos sense possibilitat de refugi. Altres comunitats segueixen aïllades, sense possibilitat d’accés terrestre i sense subministrament de serveis bàsics, situació que ens preocupa greument.
Davant d’un estat totalment absent i un sistema de salut precari i desproveït, incapaç d’atendre a la població, la solidaritat dels pobles i l’organització comunitària és fonamental. Des d’Entrepobles fa anys que venim acompanyant el treball d’organitzacions amigues, com el Colectivo Madreselva o el Comité de Unidad Campesina. Ambdues tenen una àmplia trajectòria de treball comunitari, donant suport a les comunitats indígenes i camperoles en la defensa dels seus drets, del territori i la cura dels béns naturals. En conjunt, fa anys treballem amb les comunitats d’Alta Verapaz, avui les principals afectades pels efectes de l’huracà. Des d’ambdues organitzacions fan una crida a la solidaritat per poder acompanyar les comunitats i contribuir per a dotar a les famílies d’atenció d’emergència de primera necessitat prioritzant el suport per reubicar les famílies en albergs i/o espais segurs, adquisició d’aliments, medicines, kits d’higiene, alimentació i roba. Es sol·licita suport per atendre concretament les comunitats de la Vall del Polochic i de Cahabón al departament d’Alta Verapaz, en què centenars de companys, companyes, ja greument afectades pels desallotjaments il·legals, la criminalització i les agressions per part de les grans empreses, l’estat i els sectors militars, han perdut no només les seves llars sinó també els seus mitjans de vida.
Hondures un país amb aproximadament 11 milions d’habitants, on més del 60% de la seva població està sota la línia de pobresa. Durant l’any 1998 es calcula que van haver prop de 9 mil morts a causa de l’huracà Mitch, deixant el país en extrema vulnerabilitat. 22 anys després i amb conseqüències visibles pels efectes del canvi climàtic a Hondures, l’arribada de l’huracà Eta, posteriorment convertit en tempesta tropical, està provocant danys inquantificables, sent la zona nord de país la més afectada per aquest fenomen natural, que ja reporta centenars de persones desaparegudes, pèrdua de vides humanes i milers de famílies que han perdut les seves cases i béns personals i moltes comunitats i ciutats senceres estan incomunicades per la destrucció de ponts i carreteres. Sumat a tot aquest panorama desolador, hi ha la situació d’emergència per la COVID-19, el que agreuja encara més la situació del país, a causa dels múltiples contactes entre persones, les dificultats logístiques en els centres de recollida i refugis per a les víctimes, així com el col·lapse dels hospitals i centres de salut, la manca de recursos i béns de primera necessitat, així com béns de bioseguretat. A més, els efectes posteriors encara són inquantificables: pèrdua de sembres, negocis i mitjans de subsistència de comunitats senceres.
Davant tot aquest panorama, el Consejo Cívico de Organizaciones Populares e Indígenas de Honduras (COPINH) i la Organización Fraternal Negra Hondureña (OFRANEH) i el Movimiento Amplio por la Dignidad y la Justicia (MADJ) ens urgeixen a convocar la solidaritat i l’assistència internacional per al poble hondureny, per aportar recursos i que aquests arribin directament a les persones afectades per la tempesta.
El COPINH és una organització social i política, de caràcter indígena, pluralista, àmplia, solidària i unitària de la zona sud-occidental d’Hondures amb incidència nacional. És una instància que facilita la reivindicació i reconeixement dels drets polítics, socials, culturals i econòmics, impulsant la millora de les condicions de vida dels pobles i comunitats indígenes lencas i d’Hondures.
OFRANEH és una organització garífuna (població afrodescendent) de base comunitària amb més de 40 anys de treball i amb reconegut prestigi nacional i internacional i alts nivells de transparència en el maneig de fons.
El MADJ és un moviment social i polític compromès en la lluita per construir i desenvolupar, a Hondures, una proposta popular en contra de la corrupció i la mala gestió dels béns públics i a favor d’una societat que creixi des de la transparència, la dignitat i el respecte als drets humans i als l’ambient
Els fons seran utilitzats per tasques de rescat, compra i donació d’aliments, roba i productes de primera necessitat, així com medicaments i béns de bioseguretat.
