“Vivim temps de dones”: feministes enforteixen la seva agenda en temps de pandèmia
Cuba: XV Trobada Anual de la Xarxa Feminista “Berta Càceres”
Es necessiten noves accions i formes organitzatives per a encarar el patriarcat. El masclisme s’ha reafirmat i les dones viuen condicions molt difícils.
A continuar construint xarxes de suport solidàries i reafirmar la lluita en principis i pràctiques col·lectives contra el patriarcat es va pronunciar la XV Trobada Anual de la Xarxa Feminista “Berta Càceres”, realitzat entre el 21 i 23 d’octubre sota el precepte: “vivim temps de dones”.
La cita, que aquesta vegada va apel·lar a la modalitat virtual a causa del distanciament físic que imposa la pandèmia de la covid-19, va permetre l’activa participació des de diversos països de dones que integren la xarxa, coordinada pel Grup de Recerca “Amèrica Llatina: Filosofia Social i Axiologia” (Galfisa), de l’Institut de Filosofia de Cuba.
A partir de l’anàlisi de l’actual context feminista i la “nova normalitat” postpandèmica, les participants van reconèixer la necessitat de desplegar accions i noves formes organitzatives contra el patriarcat.
“Per a ningú és un secret que, sota la pandèmia, les formes d’opressió s’han fet més sofisticades i invisibles”, va sostenir Georgina Alfonso, de Galfisa.
“La vida quotidiana de les dones s’ha fet molt més difícil i el masclisme ha reafirmat la seva naturalesa dominadora, fent servir arguments com la capacitat d’abnegació, sacrifici i consagració per a la cura que tenim les dones”, va agregar.
A més del predomini de la racionalitat econòmica patriarcal a la recerca de maximitzar els guanys mentre el treball de cura i l’aportació de les dones a l’economia es fa invisible, Alfonso va descriure un panorama on prevalen la instauració del pànic, les desigualtats de temps i espais, s’incrementen les violències contres elles, el control dels seus cossos i altres pràctiques patriarcals que accentuen una subjectivitat opressora.
“Avui adquireix cada vegada més força la certesa que els posicionaments antipatriarcals són posicionaments anticapitalistes”, va sostenir Alfonso, i va dir que per a Cuba significa també assumir un feminisme crític, creador, transformador; superar la dinàmica economicista que naturalitza el sentit comú del capital i construir consens entorn d’un projecte país més just, solidari i cooperat.
Pandèmia endins
Els mesos de confinament han revelat desigualtats i accentuat el sistema d’opressions múltiples, amb objectiu en la vida i els drets de les dones, van reconèixer participants en la trobada virtual.
La pandèmia amaga veritables crisis preexistents, dominacions i discriminacions patriarcals, misògines i racistes, mentre el confinament aguditza la violència de gènere, accentua la diversitat de rols de les dones i ha portat a una desvaloració dels treballs de cures, van assenyalar a partir de les seves pròpies experiències quotidianes.
“El teletreball destrueix els límits de la jornada de vuit hores i llença una manta invisible sobre els temps de la vida. En el debat es col·loca el significat de la cura sota la bandera del sacrifici i així s’oculta una àmplia zona de cures que no són només mèdiques”, va reflexionar la cubana Llanisca Lugo, del Centre Memorial Martin Luther King Jr.
Amb ella coincideix Marbelis González Mesa, del Centre d’Intercanvi i Referència- Iniciativa Comunitària (CIERIC). “Caiem en el parany que hem d’esforçar-nos per a complir amb els múltiples rols de súper mares, súper filles, súper esposes treballadores; parlem de cura de la vida, però poques vegades pensem en la cura de la nostra vida. Ha estat i continua sent un parany el teletreball: té avantatges, indubtablement, però quantes hores li dediquem?”, va assenyalar.
La cubana Mely González, coordinadora del Grup de gènere i feminisme de la Universitat Central de las Villas, va significar el valor de les xarxes de suport per a assumir dignament el treball de cures, el negatiu de “romantitzar” el confinament i va fer una crida per a donar seguiment en “la nova normalitat” als riscos del teletreball per a les dones.
És per això que la peruana Walkiria Santa Cruz, militant de la col·lectiva feminista Resistència Rabona, aposta per “col·lectivitzar les cures i tornar-les responsabilitat de tothom”.
Mentrestant, Lil Romero, guionista de televisió, advoca per “pensar altres mesures que ens protegeixin en aquests temps i no només de la covid-19, sinó també de la violència, la sobrecàrrega, la discriminació laboral” i moltes altres injustícies.
Lluites i camins
Segons l’opinió d’Ana Bickel, del FMLN d’El Salvador i la Xarxa Mesoamaericana d’Educació Popular, l’increment de les contradiccions i les opressions també ensenya camins per a transformar.
“Des de les comunitats que han aconseguit cuidar-se davant les amenaces de la violència, que han diversificat la producció i maneres de cuidar i cuidar-se, han aconseguit millors resultats en el combat al virus, amb les dones com a protagonistes”, va exposar com a exemple.
D’altra banda, Bickel va alertar sobre que la lluita feminista per l’equitat està sempre davant el parany que les dones aspirem a transformar-nos com a subjectes personalitzades, creient que deslligar-nos de la col·lectivitat ens allibera. Una cosa és aprendre a afirmar-nos davant la col·lectivitat; una altra és creure que prescindim d’ella”, va sostenir.
Per a la periodista cubana Lirians Gordillo, la reflexió per pensar en com generar el canvi, no retrocedir i avançar en els drets de les dones i com connectar tot això amb la vida quotidiana, pràctica de la nació.
“El que s’ha aconseguit ha estat també generant espais col·lectius i públics, exigint el reconeixement dels nostres drets i, per tant, la posada en pràctica de polítiques que els garanteixin”, va argumentar.
En la seva opinió, es necessita combinar espais de sensibilització, capacitació, transformació individual i col·lectiva amb l’embranzida, el reclam, la construcció d’una agenda política en tots els ordres: legal, econòmica, laboral, agrària i cultural, entre altres.
Entre altres avanços, la xarxa va reconèixer el creixement dels grups en aquest camí, la incorporació de joves, el desenvolupament de recerques i la seva relació amb l’activisme, la creació d’espais de formació i intercanvi, participació en campanyes en defensa de tots els drets, la visibilització de projectes feministes, protocols de prevenció, tasques d’acompanyament, treball en comunitats, la incorporació d’homes als col·lectius i la reivindicació des de la història del paper de dones negres.
Igualment es van identificar desafiaments, com construir alternatives col·lectives contra el patriarcat i transformar pràctiques; crear espais col·lectius de cures, criança i educació; assumir la necessitat d’una agenda política en tots els ordres i mantenir la lluita pels drets de la dona, al costat dels esforços per recuperar l’economia.
Van alertar també sobre l’amenaça que representa l’avanç dels fonamentalismes en la reculada dels drets de les dones, l’emergència de projectes individualistes deslligats del col·lectiu, la necessitat de reconèixer el feminisme com a dimensió del desenvolupament, donar prioritat a l’escenari mediàtic en les lluites, obrir-se a l’aprenentatge i interpel·lació de diversos feminismes i obrir més espais de debat i articulació.
Durant la trobada es van presentar i van compartir els llibres El saber feminista, compilació de treballs del Grup d’Estudis de gènere i feminisme del Centre d’Estudis Comunitaris de la Universitat Central “Marta Abreu” de las Villas i Les cures en la ruta cap a l’equitat a Cuba, que reuneix recerques de les acadèmiques Georgina Alfonso González, Teresa Lara Junco, Magela Romero Almodóvar, Dayma Echevarría León i Clotilde Proveyer Cervantes.
La xarxa es va crear com la “Xarxa Ètica i Política del moviment de dones” i la seva primera trobada es va realitzar els dies 18 i 19 de març de 2011 amb l’objectiu de crear la xarxa i compartir els sentits ètics i polítics comuns en la construcció d’identitats i articulacions des del moviment de dones a Cuba i els seus vincles amb Amèrica Llatina, des de la perspectiva feminista llatinoamericana.
Després, el 2016, va adoptar el nom actual de Xarxa Feminista “Berta Cáceres”, en crear-se l’Espai Feminista d’igual nom, que fa homenatge a la líder popular hondurenya i aposta per la comunió d’idees “que convoquin a l’acció contra la dominació, explotació, discriminació i violència patriarcal”.
Sara Más Ameco Press i SEMLAC
