20 anys de cooperació solidària

20 ANYS DE COOPERACIÓ SOLIDÀRIA .Reflexions sobre el passat i compromisos per al futur

PRESENTACIÓ

A Entrepobles portem més de 20 anys intentant ser coherents. Coherents amb el pro­cés seguit en aquests anys, desque molts grups de solidaritat amb Nicaragua, Guatema­la i El Salvador, a uncostat i a l\’altre de l\’oceà, discutir i aprovar la necessitat de crear unanova estructura organitzativa. Abans van ser persones que fugien de dictaduresa l’Argentina, Xile, Uruguai, Paraguai, etc. les quals ens van demandar esforços de com­prensió i solidaritat cap a la repressió i violències que vivien als seus països.

Les nostres arrels s’ancoren per tant en elcontacte i coneixement amb persones i realitats que ens demandaven esforços de denúncia i justícia per als seus pobles i comunitats.

Amb tota seguretat no hem aconseguit aquesta coherència sempre, i ens haurem equivocat en moltes ocasions en no fero dir el que s’hagués pogut esperar de nosaltres, però sempre hem tingut present aquesta necessitat d’anàlisi de coherència, per no frustrar les expectatives que persones i col·lectius van posar en aquella nova organit­zació.

El final de la “guerra freda”, que va sembrar Amèrica Central de cadàvers, amb les seves “guerres de baixa intensitat”, va donar pas a la signatura d’Acords de Pau, que si bé van donar per acabats els conflictes armats a la zona, no així les causes que els van provocar, es van dur per davant també a la major part dels moviments socialsque els van enfrontar i van resistir en els anys 80.

La derrota l’any 1990 del FSLN a Nicaraguai la irrupció de l’EZLN a Mèxic l’any 1994, són dos moments històrics també importants de reflexió política per Entrepo­bles, pel que aquests fets van significar de fracàs i esperances en la construcció i suport a organitzacionssocials amb pretesa transformació social. Però és el naixement del moviment “altermundista”, nascut a Porto Alegre, al crit “Un altre món és possible”, i continuat en altres fòrums i trobades mundials, la qual cosa dóna una novaperspec­tiva d\’incidència social i política al moviment de solidaritat internacional. No podem oblidar tampoc la importància que han tingut en aquest context les lluites en defensa del poble Palestí davant l’ocupació sionista dels seus territoris ni del tant oblidat poble Sahrauí, amb el qual continuemtenint un deute amb el seu futur. La caiguda del Mur de Berlín i la fi de la URSS, la irrupció de la Xina i l’índia al món “globalitzat” dibuixen un nou panorama internacional on les il·lusions d’un ordre internacional més just i solidari s’esfumen, donant pas a la versió més depredadora del capitalisme.

Les circumstàncies internacionals imotivacions polítiques que ens van impulsar a crear Entrepobles han canviat enaquests darrers 20 anys de manera substancial. Les relacions polítiques internacionals s’han fet complexes i apareixen amb menys clare­dat que abans. El capitalisme ha anat mutant en aquests anys i amb ell les seves estra­tègies per convèncer-nos que no hi ha alternativa al “mercat total”. La penúltima crisi del sistema financer internacional, en la qual estem immersos, demostra clarament fins a quin punt i en les pitjors condicions el sistema capitalista tendeix a maximitzar els beneficis per a uns pocs i socialitzar les pèrduesentre tota la humanitat, amb les aportacions necessàries de diner públic. I per justificar com sempre mentida sobre mentida, conte sobre conte.

L’internacionalisme militant, polític isolidari, que ens va animar a buscar metes de justícia i alliberament, animatsper la resistència dels moviments populars centreame­ricans, va donar pas ambel temps a altres formes d\’entendre la solidaritat des d\’una perspectiva mésàmplia i més complexa: la “cooperació solidària”.

Aquest llibre que publiquem té l’objectiu de recollir precisament les opinions d’al­gunes persones i organitzacions,d”aquí” i d'”allà”, del “Nord” i del “Sud”, que creiem han viscut també aquest procés i poden aportar valuoses experiències i opinions, que esperem serveixinper analitzar el passat i orientar el nostre treball solidari per als propers anys, amb una perspectiva emancipatòria.

Hem intentat recollir en les següentspàgines, per boca dels seus protagonistes, i com a respostes a quatre granspreguntes, la història recent del moviment de soli­daritat internacional, elsseus encerts i fracassos, les seves contradiccions i les seves incoherències,amb esperit crític.

Els diferents textos van assenyalant com el procés de globalització impulsat pel neo­liberalisme ha anat forjant una societat despolititzada i amb moltes organitzacions que serveixen adequadament a aquest propòsit. Col·lectius que han acabat per “oeneitjar” les accions d’intervenció social consolidant i afavorint les accions individuals enfront de les col·lectives i de canvi social, amb excessiva dependència de lessubvencions pú­bliques i amb la pèrdua del seu necessari perfil militant.

Un dels primers trets que caracteritzaaquesta nova etapa és la professionalització creixent del sector. La important quantitat de militants il·lusionats i compromesos, amb fortes motivacionspolítiques, s’ha reduït substancialment i en el seu lloc ara hi ha un potentteixit de persones altament formades que desenvolupen el seu treball de maneraeficient però en massa ocasions amb escasses motivacions socials i menor com­promíssolidari. Això té a veure també amb la conversió de molts d\’aquests col·lectiusen entitats excessivament pendents de les subvencions i de les seves relacionsamb les administracions que les financen. D’aquest fet es deriven greus perillsde manca d’independència vinculats alhora a l’escàs arrelament social quedemostra el limitat nombre de socis i sòcies que en general els donen suport.

Les organitzacions amb clares propostes detransformació social han anat reduint-se donant pas a entitats més properes ala lògica empresarial que a la construcció d’una societat civil organitzada disposada a incidir políticament i involucrar-se en lluites i debats ideològics. Malauradament la tendència en moltes ONGD en aquest sentit ésconvertir-se en meres consultores privades. En aquestes circumstàncies és fàcil perdre la perspectiva que els protagonistes són realment els pobles i lescomunitats que patei­xen la marginació per la forma esbojarrada i suïcida dedesenvolupament impulsada des de les elits capitalistes del “Nord” i del “Sud” i que les “ONGD” són mers instru­ments en aquesta batalla. Per això també ésfàcil convertir la necessària solidaritat en el que alguns anomenen mer”humanitarisme assistencial”.

Per evitar alguns d\’aquests malsl ‘anomenada “cooperació descentralitzada” podria ocupar un espai important en aquest nou panorama de relació amb les administraci­ons, més properes a la ciutadania, per possibilitar des d’aquí un fort procés d’educació causal provocador de nous models de participació emancipatòria.

Tot i que les ONGD parlen molt de laperspectiva de gènere, des d\’aquesta tendència del discurs políticament correcte, la solidaritat amb les dones i les seves organitzacions continua sent molt limitada, quan no merament assistencial. Hi ha molta feina per da­vant per a seguir posant en contacte a dones i col·lectius d\”aquí” i d'”allà” per treballar colze a colze amb col·lectius emergents i transformadors, amb xarxes de dones en la defensa a ultrança i en tots els àmbits, des d’allò interpersonal a allò global i mundial, dels Drets de la dona com a Drets Humans fonamentals.

Els reptes que es van assenyalant en lessegüents pàgines són molts i de gran calat si pretenem seguir intentant sercoherents i no contribuir, com es fa en moltes circums­tàncies, a ésser el rostre social o amable del neoliberalisme.

La imprescindible incidència política ha de servir per seguir pressionant en la nos­tra societat i en col·laboració ambaltres col·lectius locals, en els països on intervenim, amb noves experiènciesen l’internacionalisme militant.

La crisi sistèmica del capitalisme generarà nous processos migratoris que seguiran generant situacions de violació de drets als que caldrà donar solucions des del reconei­xement de la ciutadania universal.

Molts conflictes armats, crisi alimentària, financera i energètica, desplaçaments de població, explotacions irregulars, danys ambientals que perpetuaran el canvi climàtic i noves formes decolonialisme seguiran sent el fruit de la cobdícia pels recursos. La “Sobirania Alimentària”, la cancel·lació del deute extern, posar fre a la militarització i la defensa dels territoris indígenes i camperols han de ser els camins, des dela coherència i l’impuls de noves xarxes socials al “Nord” i al “Sud”, perafrontar aquests nous reptes.

Des d’ENTREPOBLES mirem cap enrere buscant el futur, intentant analitzar els er­rors comesos, per imaginar altres futurs possibles, amb nous i originals moviments socials, amb noves formes de resistència, amb orgull per allò que som i amb les espe­rances i il·lusions posades en la recerca de noves estratègies que ens permetin afrontar els difícils reptes que es plantejaran en aquesta impredictible conjuntura de transició internacional.

íNDEX

1ª PART.- RECOLLINT LA NOSTRA EXPERIÈNCIA PER ARENOVAR EL NOSTRE COMPROMíS

MIRANT ENRERA PER VEURE CAP A ENDAVANT

• Canviar el món: ciutadania activa i/o empresa?
• Xarxes per teixir esperança
• El vell talp i l’avió
• La solidaritat: un mateix somni sota diferents estrelles
• Afrontar solidàriament els reptes

L’EDUCACIó PER AL DESENVOLUPAMENT COM EDUCACIó EMANCIPATÒRIA A ENTREPOBLES

• Les ONGD en el context actual dels moviments socials
• Les ONDG, a l’estat espanyol
• El context del moviment de Solidaritat
• Concepte d’Educació per al Desenvolupament
• Les pràctiques en EpD
• Una EpD renovada, crítica, global, emancipadora? Un nou enfocament de l’EpD
• L’assimilació de la perspectiva de l’EpD en l’educació
• Dimensions d’una ED de 5a generació

20 ANYS DE SOMNIS I REBEL·LIA, “DONES ENMOVIMENT I EN RESISTÈNCIA”

• Salut sexual i reproductiva, una qüestió de drets
• Les dones gestores de la sobirania alimentària. Les dones alimenten al món. Drets i recursos
• Violències contra les dones en el món, diversitat de mirades i estratègies per afrontar-les
• Discursos, pràctiques i processos de canvi des de dins

COOPERACIÓ I SOBIRANIA ALIMENTÀRIA

• De “terra i llibertat” a la sobirania alimentària
• Fer visible el protagonisme de les dones
• Línies de treball en la nostra cooperació
• Potenciar la construcció d\’un moviment per a la sobirania alimentària

DESCARREGAR EL LLIBRE “COOPERACIÓ SOLIDÀRIA”

Disponibilitat: Gratuït. Versió electrònica

Més informació: info@entrepueblos.org

Any: 2009

Idioma: Català