Defensa del territori
Pobles indígenes
Llibres

Modernitats contrahegemòniques. Pluralisme jurídic i sistemes normatius indígenes contemporanis

“El relat liberal de la modernitat, qüestionat al llarg de la seva història des de diferents –i antagònics– fronts, segueix avui vigent, tot i que, sens dubte, no estigui vivint els seus millors temps. Aquest relat es basaria en una concepció evolutiva de la humanitat: les societats transiten una línia de progrés que explica la millora de les seves condicions de vida. En aquesta línia, el lloc d’avantguar- da l’ocuparien les societats liberals, capaces d’haver assentat un model d’organització –social, econòmica, política– basat en la raó, l’autonomia individual i la igualtat (formal) dels seus membres.

Aquest pla, el de la modernitat liberal, ha topat amb la resistent tossuderia de nom- brosos pobles indígenes al llarg i ample del planeta. Aquesta tossuda resistència, i les lluites que l’han anat teixint, indubtable- ment han emergit de l’alienitat, la radical diferència que ofereixen les premisses del model liberal-capitalista respecte de les que han guiat el recorregut d’aquests pobles. Així, estranya la separació entre ésser humà i naturalesa, l’antropocentrisme a ultrança i el caràcter instrumental de la resta d’és- sers i ens naturals; estranya igualment la insistència en l’individualisme, i en nocions abstractes de relació, com ho són la igualtat i la llibertat merament formals.

Però també sovint la resistència s’explica per l’evident incompliment de les promeses d’aquesta modernitat. Lluny de suposar una millora ostensible en les condicions de vida, l’arribada del model liberal capitalista ha suposat, en la majoria de casos, un sis- temàtic saqueig de territoris i de recursos i un debilitament dels llaços col•lectius, que ha implicat també un augment de la seva fragilitat com a individus, cruament expo- sats al terreny de les violències privades i estatals.

Davant d’una modernitat de curt termini i abismalment asimètrica, els pobles indí- genes vénen construint una subjectivitat política dissident, anticolonial i creadora d’altres modernitats, altres contempora- neïtats”.

Fragment del pròleg de Marco Aparicio

 

Aquest llibre es fixa en una de les expressions d’aques- ta altra modernitat, la del dret al propi Dret, a les prò- pies formes d’organització col•lectiva. Però no volem preguntar-nos com hauria de ser l’acomodació de la diversitat, sinó repensar d’arrel la manera en què ens configurem socialment. La diferència i el conflicte com a font d’inquietud i de dubte; el dubte i la inquietud com a font de transformació.

Les diferents contribucions que integren aquest treball, compilat per Marco Aparicio Wilhelmi, ens aporten un coneixement situat, viscut. Són reflexions compartides que recorren realitats de la pluralitat de les Amèriques (Colòmbia, Guatemala, Equador i Mè- xic), mostrant diferències, conflictes i dubtes que mo- bilitzen un pensament prenyat d’impugnació creativa:

■  El dret als sistemes normatius indígenes en el marc del pluralisme jurídic, per Asier Martínez de Bringas.

■  El pas suspès de la pluralitat. Pobles indígenes, pro- cés de pau i justícia transicional a Colòmbia, per Andrée Viana Barcés.

■  Etnocentrismes i desigualtats en el desenvolupa- ment de les justícies indígenes. El cas de l’Equador i el poble shuar, per Raúl Márquez Porras.

■  Pluralisme jurídic a Guatemala: per la necessitat de nomenar la dimensió invisible de la justícia, per Mó- nica Mazariegos Rodes.

■  La justícia tzeltal a Chiapas, Mèxic; el retorn del cor i la defensa de l’harmonia, per Lola Cubells.

■  ¿Apoderament indígena o instrumentalització esta- tal? L’oficialització de les justícies indígenes a Micho- acán, per Orlando Aragó Andrade.

■   Dret i justícia nuu savi. Principals característiques del sistema jurídic del poble mixtec, per Francisco López Bárcenas.

Tal com assenyala Marco Aparicio en la seva presen- tació “Les reivindicacions dels pobles indígenes s’han hagut d’adaptar al llenguatge de l’hegemonia liberal,

d’una concreta concepció de la política i del Dret. En aquesta adaptació s’ha anat transitant per aspectes segmentats de la lliure conformació com a pobles. Així, s’ha reclamat el dret a la terra, al territori, a l’accés als recursos naturals, a la consulta prèvia, lliure i informada, a les formes pròpies d’organització i de decisió –el dret al propi Dret–. Aquestes parcialitats de la lliure determinació han emergit enfront d’amenaces concretes exercides per poders privats, i per l’Estat […] En el seu conjunt, l’autodeterminació políti- ca s’ha vist ofegada en el mar de la uniformitat individualitzadora, on el col•lectiu només es pot contenir i representar a través de l’Estat o, a tot estirar, a través de formes polítiques subestatals infraordenades“.

En aquest marc les reflexions que es proposen en aquesta publicació tenen com a objectiu moure la comprensió de les rei- vindicacions dels pobles indígenes cap a posicions que expressin el conflicte però que siguin capaces d’albergar al mateix temps el diàleg, la negociació, l’acord.

Aquest llibre és fruit de la col•laboració d’Entrepobles i l’Obser- vatori DESC que, en el marc del projecte “Les dones indígenes i camperoles protagonistes en la construcció de l’Estat plurinacional a través de la defensa i promoció dels drets col•lectius i de les do- nes indígenes a Equador “, amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, col•laborem amb el moviment indígena d’aquest país andí, segons la seva pròpia estratègia d’en- fortiment organitzatiu i capacitat d’incidència.

Dins d’aquesta estratègia de cooperació amb el moviment indígena equatorià destaquem especialment l’organització de les dones indígenes per la seva participació política –tant en l’intern, com en la representació externa del moviment–, la incidència po- lítica per a la defensa dels seus drets, i el enfortiment de la justícia indígena, reconeguda formalment per la Constitució equatoriana, però lluny encara d’estar consolidada a la pràctica. I especialment es prioritza el desenvolupament de l’enfocament de gènere en les instàncies i els procediments d’aquesta justícia indígena.

Fruit d’aquest procés hem volgut promoure aquesta publicació que recull veus diferents al voltant de la Jus- tícia Indígena en diverses regions d’Abya Yala i des de diferents enfocaments, aportant una actualització dels di- versos debats existents, feta des de dins del moviment, i apropant-nos a una altra expressió teòrica i pràctica de la legalitat, no prou coneguda que ens ajuda a relativitzar els nostres conceptes i categories eurocèntriques, i ens endinsa en el coneixement i el reconeixement del pluralisme jurídic, tal com assenyala Marco Aparicio en la presentació.