Ecologisme social
Multinacionals i tractats

UNA APROXIMACIÓ CRÍTICA AL ACORD UE – MERCOSUR: Anàlisis de les dinàmiques estructurals i del nexe aigua-terra-treball de productes agrícoles clau.

UNA APROXIMACIÓ CRÍTICA AL ACORD UE – MERCOSUR: Anàlisis de les dinàmiques estructurals i del nexe aigua-terra-treball de productes agrícoles clau.

Descarrega a través d’aquest enllaç l’informe

Descarrega a través d’aquest enllaç les infografies

Des d’Entrepobles i Ecologistes en Acció, que formem part activa de la Campanya Catalunya No als TCI i la Campanya Estatal No als Tractats de Comerç i Inversió, presentem aquest informe com a eina per al debat crític sobre el tractat UE-MERCOSUR.

El Tractat de Comerç i Inversió entre la Unió Europea i els països del Mercosur porta 22 anys d’incertes i complexes negociacions, d’arrencades i frenades prolongades. Finalment, durant el 2018 i a inicis del 2019 les comissions negociadores entre totes dues regions van aconseguir un nou impuls que culminava al juny de 2019 amb l’anunci d’un text d’acord. Així i tot, quan tot semblava preveure una aprovació imminent per part del Consell Europeu, el procés de tramitació per a la ratificació de l’acord es va anar posposant una vegada darrere d’una altra fins a l’actual congelació “sine die” del procés.

El TCI UE-Mercosur entra al debat social i polític en el context de l’emergència climàtica i ecològica, de la pandèmia de la COVID-19, el canvi de govern a l’Argentina i la caiguda de popularitat de Bolsonaro al Brasil. , encara que al nostre país no ha entrat a formar part del debat polític i l’agenda mediàtica com va passar amb el TTIP, principalment perquè l’actual govern espanyol està a favor de la signatura del tractat, en diversos països d’Europa diferents parlaments i governs s’han vist obligats a fer-se eco de les crítiques, sobretot quant a l’impacte en l’agricultura, el medi ambient i l’emergència climàtica.

Per això, en el context d’emergència climàtica i ecològica en la qual ens trobem,  aquest estudi ens sembla clau per a visibilitzar les conseqüències d’aquest augment de la demanda d’intercanvis de béns naturals entre els dos continents, com la terra i l’aigua, fent patent que les polítiques econòmiques mai estan al marge de la materialitat i de la naturalesa que les sostenen.

Volem mostrar la contradicció entre els anuncis i declaracions sobre polítiques de reducció d’emissions i del Green New Deal de la Unió Europea, i l’augment constant de la nostra petjada ecològica al Sud Global en benefici de les grans empreses que dominen les cadenes de producció i distribució alimentària en el món, en detriment de les comunitats indígenes, de la vida i l’economia de la pagesia de totes dues regions, així com dels consumidors i les consumidores.

El tractat suposa abundar en les mateixes matrius: el Mercosur accentuaria el seu paper d’exportador de matèries primeres agropecuàries i Europa li vendria cotxes i altres productes industrials, desarticulant el teixit industrial intern de la regió. A grans trets, guanyen les multinacionals d’un costat i un altre de l’Atlàntic, podent produir de manera deslocalitzada, a gran escala i a baix preu, però a un alt cost humà i ambiental, tal com analitzem en aquest informe.

Esperem que aquest informe sigui útil per a aportar més elements a l’argumentari dels moviments socials i les organitzacions que, a un costat i a l’altre de l’Atlàntic, continuem promovent la crítica a aquests tractats, i per a impedir que prosperi la ratificació del TCI UE-Mercosur. Davant els beneficis de les multinacionals, exigim posar a les persones i el planeta primer!

 

 

*Aquest informe ha estat publicat amb la col·laboració de: Fundació Rosa Luxemburg – oficina d’enllaç a Madrid, el Ajuntament de Barcelona i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.