#8M2021 Juntes i Diverses, als carrers (sempre amb seguretat covid)

MANIFEST 8 MARÇ 2021

#ActivistesPerLaVida
#8Mnoemquedoacasa
#TotesJuntesIDiverses

 

Aquest any la COVID no permetrà visibilitzar-nos juntes, diverses i multitudinàries, però les feministes de tot el món no renunciarem a prendre els carrers (guardant totes les mesures de seguretat), no tindrem por, estarem en milers i milers de territoris.


Durant l’any 2020, la irrupció de la pandèmia de la Covid19, ha arribat a les nostres vides, i als territoris de tot el món, ocasionant al nostre voltant un panorama de dolor, mort i por, que ha transformat profundament les nostres relacions.

En aquest desastre com en totes les crisis, estem sent les dones, i en especial les que es troben en situació de més vulnerabilitat, les que més han patit les conseqüències d’aquesta pandèmia, i la seva gestió en els diferents àmbits.

La pandèmia ha donat nous aires al patriarcat i al capitalisme per tornar a ficar-nos a casa, posant el fre de mà a les múltiples i massives mobilitzacions de carrer dutes a terme per les dones. En aquestes cases en què, a més de la distància social, hem hagut de patir la pressió sobre les nostres espatlles, de les cures familiars, de l’atenció a l’educació de filles i fills, i suportar en molts casos amb més força, la violència domèstica i la convivència amb el maltractador.

A tot això se li uneix la precarització de les feines desenvolupades per dones. A primera línia, han estat les companyes sanitàries, les professionals de l’assistència domiciliària, les treballadores de camp -immigrants majoritàriament- professores, caixeres de supermercats, de l’hostaleria, entre d’altres sectors essencials, les que han vist minvats els seus ingressos i perillar els seus llocs de treball amb acomiadaments i tancaments i en molts casos amb cap o escassos mitjans de protecció sanitària.

Enmig de tot aquest caos, i d’emergència, urgia la regularització de les persones migrants que viuen al nostre país i que han estat patint condicions extremes d’amuntegament i de vida en els treballs de camp -cuidant la nostra sobirania alimentària- o en els treballs d’ajut domiciliari i atenció a la gent gran. La petició de regularització duta a terme per centenars d’entitats, amb una gran campanya de recollida de signatures, intervenció al Congrés dels Diputats, etc. va ser rebutjada pel Govern.

Aquestes situacions de precarietat no han estat acompanyades per polítiques públiques per al rescat de les persones com és l’exemple de la minsa i reduïda aplicació i desenvolupament de l’Ingrés Mínim Vital o la Renda Garantida de Ciutadania.

No volem oblidar-nos de les dones i homes grans, que s’han vist abandonats a la seva sort-mort, a les residències de gent gran, amb total impunitat i denigrant els seus drets bàsics d’una vida i una mort dignes. Ara s’ha vist la crueltat d’aquest negoci, que durant molts anys ha amassat fortunes a costa de la vulnerabilitat, i amb el consentiment de les institucions que l’han permès, externalitzant aquests serveis públics essencials a empreses “voltors”, i no han pres les mesures necessàries i urgents, abans, durant, o després de l’emergència.

També mirem amb molta preocupació, la situació que pateixen a Amèrica Llatina, les nostres companyes Defensores el Territori, amb un augment de la militarització, persecució, i assassinats, per part de l’extractivisme voraç de les transnacionals, en connivència amb els governs de torn.

Al nostre voltant, també són moltes les dones i homes dels barris empobrits, que estan patint l’extractivisme de les empreses elèctriques, que enmig d’aquesta crisi terrible, han deixat sense llum a milers de persones a llocs com la Cañada Real i en altres Cañadas que existeixen en el nostre territori, i en el Sud (entre altres la comunitat indígena urbana de Cantagallo de Lima-Perú) amb les institucions incapaces de solucionar aquesta emergència i altres emergències socials i d’empobriment, que han sorgit amb l’aturada de les petites empreses o mercats locals informals.

En aquest dolorós context, s’aprova els Fons de el Pla de Recuperació Europeus (anomenats Next Generation UE) amb 140.000 milions d’euros, que lluny de prioritzar l’atenció a les persones, sota el criteri de potenciar la transició verda i digitalització, tornen a posar el centre de les ajudes a grans empreses com Repsol, Ferrovial, Telefónica, ACS, Endesa, o al Corte Inglés, les prioritats de negoci i vulneració de drets, coneixem sobradament.

Tanmateix, enfront de tot aquest dolor, molts grups de dones s’han organitzat als barris, a les ciutats, o al camp, amb accions solidàries, de suport mutu, amb olles comunes, repartiment d’aliments i abric a persones “sense sostre “, atenció a les persones vulnerables, treballs comunitaris, oferint solucions i denunciant la falta d’atenció i l’abandonament de les diferents administracions.

En aquest difícil temps, són molts els debats i trobades on-line organitzats per grups i associacions de dones a tot el món, tractant de plantejar propostes davant els grandíssims reptes que els Moviments feministes tenen per davant. Les respostes feministes contra el sistema capitalista, patriarcal, colonial i racista en la defensa de la vida de les persones, del planeta i de tots els éssers vius, i la necessitat d’establir aliances i suport en uns feminismes internacionalistes, són algunes de les idees prioritàries, amb la sororitat com a eix fonamental per construir una vida més humana i vivible.

A l’estat espanyol, hi ha postures divergents i confrontades, entre els diversos col·lectius feministes, en temes com la prostitució/treball sexual, o la transsexualitat, en formes que no afavoreixen gens el diàleg col·lectiu, la diversitat i el pluralisme dels cossos, les experiències i els feminismes. Els reptes i alternatives davant aquesta crisi sense precedents en què ens trobem, plena d’incerteses i abismes, ens han de fer mirar amb amplitud les nostres lluites i propostes davant la precarització, les violències i els nous atacs als drets i les vides de les dones. En cap cas ens podem permetre agreujar la marginalització d’alguns col·lectius de dones més discriminats, l’avanç en drets per a unes que no sigui a costa de retrocessos per a altres.

Aquí estem un nou 8 de març, disposades a seguir denunciant la contradicció entre el capital i la vida, i exigint com sempre, i més que mai, LA VIDA DE LES PERSONES I EL PLANETA AL CENTRE:

  • Fi a la impunitat de les morts i desaparicions de Defensores el Territori.
  • Que se suspenguin tots els projectes denunciats per les defensores de drets humans i ambientals, especialment els d’empreses espanyoles
  • Politització de la feina de cures, perquè deixi de recaure sobre les vides de les dones.
  • Compliment dels drets humans i qüestionament de l’actual sistema de fronteres.
  • Regularització de les persones immigrants que resideixen al nostre país
  • Integració de les treballadores de la llar i les cures a el Règim General de la Seguretat Social perquè siguin reconeguts tots els seus drets laborals. No més pagament en espècies ni jornades inhumanes de treball i la ratificació del Conveni 189 de l’OIT.
  • Enfortiment dels serveis bàsics de salut, educació, i habitatge destinant fons per a la prevenció i l’emergència.
  • Per un model social equitatiu i just que acabi amb la desigualtat social i de gènere en la nostra societat.
  • Que es destinin recursos per dignificar la vida, ens només en les etapes juvenils de formació i productives, també fins a la fi dels seus dies, les seves cures, atencions i respecte i reconeixement per tota la societat
  • Que els fons europeus prioritzin l’atenció a les persones i no a les empreses.
  • No a les retallades en drets i als acomiadaments.
  • Llibertat d’expressió en totes les seves manifestacions

Els nostres lemes:

-ACTIVISTES PER LA VIDA
-JUNTES, DIVERSES I A TOTES
-TOTES LES VEUS, TOTS
-FEMINISMOS AMB TOTES
-CONTRA LES VIOLÈNCIES MASCLISTES, AUTODEFENSA FEMINISTA
-JUSTÍCIA SOCIAL I AMBIENTAL
-POLITITZAR LES CURES
-PLURALIDAD I DIVERSITAT PER LA NOSTRA ACCI
-CAP DONA ÉS IL·LEGAL
-REGULARIZACIÓN IMMIGRANTS JA ‘
-CONTRA LA MILITARITZACIÓ DE LA VIDA
-ECONOMIA FEMINISTA PER A LA VIDA
-COMBATIVAS CONTRA LA POBRESA
-COMBATIVAS PER LA DIGNITAT
-REBELDÍAS FEMINISTES DIALOGANTS
-CONTRA LA POBRESA FEMENINA
-ELS CURES BÉ SOCIAL
-LES DONES EMPOBRIDES, PRIMER ¡
-COSSOS I TERRITORIS SENSE VIOLÈNCIA
-TOTES LES VIDES COMPTEN ‘
-FONS PER A LA GENT, NO PER A EMPRESES


 [Imagen de portada manifestación a favor de la legalización del aborto en Honduras, de Fredy Rodriguez/Reuters]