Berta Cáceres: hi ha condemnes, però no hi ha justícia

Com era de preveure en el veredicte pronunciat pel Tribunal de Sentència hondureny, continua sense condemnar les estructures i les persones que van pagar als criminals que van assassinar Berta Càceres i van intentar assassinar Gustavo Castro.

La família de la Berta Càceres i el COPINH denuncien que, malgrat les innombrables proves incriminatòries que el Tribunal va rebre, els autors intel·lectuals, entre ells la família Atala Zablah, accionistes propietaris de l’empresa DESA, segueixen gaudint de llibertat, perquè s’ha negat sistemàticament aquesta línia d’investigació. Amb aquesta sentència es condemna únicament al grup sicarial i a l’estructura intermèdia relacionada directament a l’empresa DESA.

Quins interessos estan en joc i motiven que l’Estat i les seves institucions protegeixin els màxims responsables, els noms dels quals no són un secret? Per què, malgrat les evidències de la seva participació, no han estat processats a dia d’avui després de gairebé 3 anys del crim? Què esperen per complir amb la seva responsabilitat?

La impunitat que fins avui mostren i gaudeixen els autors intel·lectuals d’aquest crim, fa part de l’entramat de corrupció i violència que sosté al model extractivista que saqueja els, davant el qual les víctimes junts a les altres persones, comunitats i organitzacions ens comprometem a seguir, com ho va fer Berta Càceres, fins que la Dignitat, la Veritat i la Justícia, prevalguin en aquesta causa i en totes les lluites que ara mateix s’estan lliurant en diferents territoris d’Hondures i el món.

Des de l’assassinat de la Berta Càceres gran quantitat d’institucions públiques, ajuntaments, Parlaments, el Congrés, el Govern espanyol i el Parlament i la Comissió Europea, s’han pronunciat en diferents moments i de diferents formes sobre la necessitat d’una veritable justícia entorn l’assassinat de la Berta Càceres, de l’intent d’assassinat a Gustavo Castro, així com de les desenes de defensors i defensores de moviments, organitzacions socials i comunitàries que han estat assassinades o criminalitzades amb tota impunitat.

Si, malgrat del finançament rebut durant aquests anys per la cooperació internacional per millorar l’aparell judicial hondureny -especialment per part de la cooperació estatal espanyola- els tribunals hondurenys mostren aquesta clamorosa incapacitat d’actuar d’acord al degut procés, arriba l’hora que la comunitat internacional es pronunciï sobre si aquests assassinats han de quedar impunes.

Des de les organitzacions i plataformes de solidaritat amb el pobles hondureny fem una crida a l’opinió pública, a les organitzacions i moviments socials, per seguir pressionant als nostres respectius governs perquè es facin responsables que es faci justícia en uns fets, a l’arrel dels quals no podem oblidar que estan implicats fons d’inversió públics europeus.

Comunicat de la Família de la Berta, l’COPINH, Gustavo Castro i els equips legals de la causa davant la sentència que jutja Sergio Rodríguez, Mariano Díaz, Douglas Bustillo, Elvin Heriberto Rapalo, Edilson Duarte, Oscar Haroldo Torres i Emerson Duarte. (Donat a la ciutat de Tegucigalpa, als 29 dies del mes de novembre de l’any 2018.)

[Notícia prèvia]

Avui dijous 29 de novembre, a les 4 PM a Hondures, el Tribunal de Sentència ha de dictar en el judici contra els primers vuit imputats per l’assassinat de la defensora de drets humans, l’activista lenca i coordinadora del Consell Cívic d’Organitzacions Populars i Indígenes de Hondures (COPINH), Berta Càceres.

El 2 de març de l’2016 persones desconegudes van ingressar a l’habitatge de Berta Càceres Flors, situada a La Esperanza, Intibucá i la van assassinar. En els fets també va resultar ferit el defensor de drets humans Gustavo Castro Soto, de nacionalitat mexicana.

En el marc d’aquest judici, hem observat les múltiples irregularitats i violacions al degut procés que s’han produït fins a la data en aquest judici. Durant l’etapa d’investigació dels fets, la representació privada de la família ha enfrontat constants obstacles per accedir a la prova demanada per part del Ministeri Públic; sent així que almenys trenta-cinc vegades s’han realitzat sol·licituds expresses sense obtenir cap resposta.

Posteriorment a l’agost d’enguany, a més de dos anys d’haver-se realitzat els escorcolls, el Ministeri Públic havia informat que la majoria dels elements confiscats no havien estat analitzats. Entre ells, hi havia equips electrònics com ordinadors, mòbils i fins i tot, l’arma d’un dels imputats. Fins i tot, el Tribunal va realitzar quatre ordres en què va disposar el seu lliurament, les quals es van incomplir.

A l’audiència de proposició de proves, el Tribunal va rebutjar dues sol·licituds de transmissió via digital i d’enregistrament en vídeo i àudio que s’havien fet per garantir la publicitat del procés, a més, va denegar sistemàticament la incorporació de proves elementals per demostrar la culpabilitat d’empleats i directius de l’empresa Desenvolupaments Energètics SA (DESA), la qual es considera la principal responsable de l’assassinat.

El màxim acte de parcialitat del Tribunal va consistir en deixar sense representació privada les víctimes i la família en el procés, negant la possibilitat a les víctimes de participar en el procés i obligant-los a acceptar la representació del Ministeri Públic, que com ja es va assenyalar, ha obstaculitzat i ocultat informació a les víctimes.

L’antecedent d’aquesta decisió il·legal del Tribunal es basa en el fet que, en vista que s’estaven consolidant les condicions d’un procés irregular i arbitrari, es van interposar diversos recursos, entre ells un de recusació que va ser denegat i que va habilitar la interposició d’una sèrie de recursos d’empara que a la data no han estat resolts i manté vigent la recusació en contra del Tribunal. Aquesta acció implica que, segons el nostre parer, la convocatòria realitzada és il·lícita, per la qual cosa els representants de les víctimes no es van presentar a l’audiència, assenyalant-li aquests aspectes al Tribunal mitjançant una comunicació prèvia.

Considerem que els autors materials han de ser degudament jutjats i sancionats, però, no s’aconseguirà justícia i no s’aclarirà la veritat respecte de l’assassinat, fins que es pugui desmantellar l’estructura criminal que està darrere d’aquest crim.

L’Estat d’Hondures té l’obligació internacional adquirida en virtut de la signatura de diversos instruments internacionals i del seu propi ordenament intern, de garantir la plena representació de la família de la víctima i el del COPINH en el procediment judicial, així com garantir una investigació diligent, independent i d’acord amb el degut procés, perquè s’identifiquin, jutgin i sancionin a tots els responsables, materials i intel·lectuals de tots els fets i circumstàncies entorn de l’assassinat de la Berta Càceres.

Hi ha condemnes, però no hi ha justícia

#CapturaALosAutoresIntelectuales
#FaltanLosAtala
#JusticiaParaBerta