Entrepobles en el 20 aniversari de la declaració sobre defensores i defensors

Cada dia, nombroses defensores i defensors de drets humans i ambientals pateixen persecució, amenaces, empresonament, tortures, assassinats o són víctimes de desaparició forçada pel seu compromís amb la defensa dels drets. Les dones defensores pateixen, a més, un impacte diferenciat: violència sexual, atacs a les seves famílies, es qüestiona el seu lideratge com a dones i compten amb menys suport social i menor accés a les mesures de protecció existents. Legislacions i mecanismes de protecció fallen a l’hora de garantir la seva vida, llibertat sexual, integritat.

Segons dades dels informes d’ONG internacionals especialitzades en el tema com Global *Witness o Front Line Defenders, el nombre de persones defensores de drets assassinades no ha parat de créixer en els últims anys. Des que es va adoptar la Declaració sobre Defensors i Defensores el 1998, més de 3.500 persones han estat assassinades per la seva tasca pacífica de defensa dels seus drets i els de les seves comunitats. L’any 2017 van ser assassinades més de 300 persones només en l’àmbit de la defensa del medi ambient, més d’1.200 en l’última dècada, el 70% de les quals a Amèrica Llatina.

A més constatem que existeix una estratègia internacional, promoguda i finançada per part de les elits globals, per promoure en tots els continents corrents polítiques i religioses ultradretanes, ultra-patriarcals, ultra-nacionalistes, anti-drets, homofòbiques i racistes. En el marc de la crisi sistèmica global, amb una perspectiva de pugna creixent pels recursos bàsics cada vegada més escassos, amb les previsions de proliferació de crisis humanitàries i d’una precarització de les condicions de vida de cada vegada més sectors socials, s’estan recuperant en totes les latituds, en diferents graus, models polítics que tenen com a referència el militarisme i els règims feixistes sorgits la primera meitat del segle XX.

Estem veient la creixent emergència de governs i formacions polítiques autoritàries en el continent americà, però també a Europa i en el mateix si de la Unió Europea.

En diferents latituds observem també la utilització de determinats sectors del poder judicial per part de les elits polítiques i econòmiques, com a recurs per obtenir finalitats polítiques, quan no ho poden fer a través de les institucions electes.

I és en aquest context on també hem de situar les retallades de drets i llibertats fonamentals al nostre país, inicialment amb l’aprovació de la Llei de Seguretat Ciutadana (coneguda com a ‘Llei mordassa’) i la reforma del Codi Penal, i que s’ha intensificat amb registres, imputacions, judicis i sentències per opinions i accions, articles, expressions artístiques, manifestacions pacífiques, etc.

Observem com es reprodueixen en el nostre entorn els mateixos patrons de criminalització de la defensa de drets, que hem conegut de primera mà en altres continents, l’assetjament mediàtic, parapolicial i judicial d’activistes de drets humans, com el cas d’Helena Maleno, o de sindicalistes imputats i imputades en l’exercici dels seus drets de vaga, expressió i manifestació, el d’activistes per la independència de Catalunya –com va succeir durant anys al País Basc-, activistes feministes o en el cas de les mobilitzacions impulsades pel SAT a Andalusia.

També hem vist la creixent utilització de l’assetjament judicial com a recurs polític, com en els casos dels presos i preses polítiques de l’anomenat “procés català”, tant membres d’organitzacions socials, com càrrecs electes de les institucions, o amb el cas dels joves d’Altsasu.

I cada cop es fa més palès el biaix retrògrad, ultra-patriarcal i els prejudicis racistes d’una part important del poder judicial i de l’aparell estatal. Al mateix temps que constatem la lentitud i les enormes resistències a qualsevol avanç en els processos de recuperació de la memòria històrica i reparació de les víctimes del franquisme.

Per tot això, en aquest vintè aniversari de la Declaració de Defensors i Defensores, com a organització de solidaritat i cooperació internacional poble a poble, ens reafirmem, tal com contempla el nostre document d’estratègia vigent, en què “les organitzacions i els moviments de defensa dels DD.HH. són un camp de treball i una aliança important per Entrepobles, ja que apel·len a la solidaritat nacional i internacional cap als i les activistes socials enfront de la criminalització de la protesta, promouen la recuperació de la memòria històrica i la lluita contra la impunitat, qüestionen l’agenda neoliberal prioritzant els drets per sobre de les lleis del mercat, en alguns casos posicionen l’agenda àmplia de drets de les dones enfront de la violència i les lleis heteropatriarcals. Per tot això constitueixen una forma de protecció cap a la resta de moviments”.

En aquesta perspectiva entenem que aquesta situació ens demanda, en la mesura de les nostres limitades forces:

– Col·laborar en la creació de xarxes internacionals de denúncia, suport i incidència per a la protecció de les persones i col·lectius criminalitzats per la defensa dels seus drets.

– Entendre que una visió internacionalista d’aquest treball requereix l’assumpció de la situació de privilegi en què vivim una gran part de la societat europea en el context internacional i, per tant, la nostra responsabilitat en la pressió davant els governs i elits econòmiques dels nostres països implicades en les vulneracions de drets fora de les nostres fronteres.

– Entendre també que existeix un continuum entre les tendències que s’observen al món i les que vivim en el nostre propi entorn i que, per tant, la solidaritat comença per ser conscients de fins a quin punt el nostre futur està cada vegada més lligat als processos de resistència en condicions molt dures, que tanta gent està suportant en altres latituds. De la mateixa manera que el seu està cada vegada més lligat a la nostra capacitat de fer front a les vulneracions de drets, a l’ascens del feixisme, les polítiques de la por i la seguretat, i al poder corporatiu als nostres propis països.

– Finalment que res d’això és possible sense una estratègia d’aliances i cooperació, àmplia i inclusiva, entre múltiples actors socials i polítics, moviments socials, a nivell local i global. I que la  determinació de fer front a les polítiques de criminalització, la reducció de les llibertats i drets, i al feixisme cultural, social i polític, implica en primer lloc la lluita activa per l’emancipació social, anti-colonial, feminista, per la defensa de la vida i del planeta que la sosté.

Desembre 2018