Els reptes de l’educació entesa com a educació emancipadora
Dèiem: Hem après que aquesta acció educativa abasta àmbits socials diversos que arriben desdel soci-familiar, l’educació reglada i la no formal, així com la informal que prové dels mitjans de comunicació i formes incontrolades (per a les àmplies majories) de socialització d’ideologia i normes de pertinença a la comunitat. La veritat és que una retroalimentació amb aquests àmbits de socialització són tan necessaris com a complexos, perquè pressuposa una articulació social que, ara com ara, només pot ser aconseguida a petita escala, i amb un fort suport social. Per tant, «el repte suposa establir aliances entre l’acció educativa i els moviments socials alternatius en una estratègia que ha de fer possible una socialització crítica que vinculi cultura, organització en xarxa, resistència i canvi social.
Dèiem: «La perspectiva d’una EpD, orientada a promoure una ciutadania crítica, generadora d’una cultura de solidaritat compromesa, necessita una educació emancipadora que permeti entendre i transformar el model de globalització hegemònica, construint-ne una altra, alternativa…, Les idees-força que ens han guiat són la sostenibilitat de la vida, els feminismes, la sobirania alimentària i la sobirania sobre les nostres identitats i cossos, la defensa del territori i dels béns comuns, la protecció i suport a les i els defensors, la memòria històrica, la defensa dels drets de les persones immigrants, de les persones refugiades, crítica al model de desenvolupament extractivista i depredador, la defensa dels drets socials i contra la pobresa i la exclusió social. Tot això és part del dia a dia de l’acció conscienciada a Entrepobles.
Dèiem: L’enfocament emancipador suposa que l’acció sociopolítica és educativa, si vol merèixer realment el nom de transformadora, establint una connexió entre coneixement crític i educació. El fonament de l’acció pedagògica és, per tant, moral i ideològic. Com a conseqüència d’aquesta complexitat, i des d’aquesta perspectiva, els reptes també són complexos. Des de la necessitat de la construcció de xarxes i plataformes d’acció global de sensibilització i d’una educació conscient. Hem participat a les campanyes contra els tractats de lliure comerç i contra la impunitat de les transnacionals, recolzant la idea de ciutadania global i millorant en una coordinació més eficaç i contundent a nivell global.
Dèiem: Igualment, aquesta preocupació ha d’estar present a les pràctiques de campanyes realitzades des de les Coordinadores de ONGD,(…) i les polítiques culturals des dels ajuntaments i diputacions, en les quals estan presents o relacionades les ONGD. Encara que el treball sigui difícil, la presència i/o el contacte se segueix fent necessari, encara que hem de seguir evitant llastrar el nostre treball amb línies més o menys institucionalitzades d’organismes o d’altres organitzacions amb el seu propi full de ruta.
Dèiem: La EpD ha de treballar procurant aportar a les reformes educatives progressistes la seva especial sensibilitat, però evitar quedar-se a la perifèria del sistema educatiu. En un moment d’un previsible canvi educatiu, és necessari vincular-nos als enfocaments més renovadors i crítics, tant des de la perspectiva de l’educació com a servei públic al servei dels interessos populars, com contrarestar els enfocaments tecnocràtics del currículum i les pràctiques escolars.
Dèiem: Per tot això, la incidència política requereix alts nivells de consciència, informació i preparació. Això implica invertir més esforç no només en la quantitat, sinó en la qualitat (…). Això suposa logística, mitjans, responsables, coordinació estable, propiciar i participar en xarxes. Encara que sotmesos als vaivens de la política de cooperació i al finançament incert, aquests recursos han anat progressant de forma expansiva, de manera que ja pràcticament no es concep cap acció d’Entrepobles sense tenir en compte aquesta infraestructura.
Dèiem: Aquest enfocament global i emancipador ha d’assumir la tasca de reconèixer els elements del nostre entorn que formen part del domini simbòlic i cultural, de l’oci, comunicació (i informació) i consum, i dissenyar estratègies per a una alfabetització audiovisual. L’evolució de publicacions, exposicions, audiovisuals, promoció de cinema crític i performances han evolucionat de manera molt rellevant i eficaç, no només com a altaveus d’altres veus no escoltades, sinó com a eines de reflexió i aprenentatge.