Seguiment d’Entrepobles davant la crisi del COVID-19

Planeta Tierra, abril de 2020

Estimades amigues i amics d’Entrepobles,

i de les organitzacions germanes d’Amèrica Llatina/Abya Yala

Us escrivim en primer lloc per desitjar-vos que estigueu bé i us cuideu molt en tots els aspectes. Per enviar-vos una gran abraçada, amb un missatge de solidaritat, esperança i proximitat en aquests moments de dol de familiars o persones properes, així com de tota classe d’incerteses davant del que està per venir.

En aquesta nova comunicació volem donar continuïtat al que us vam dir a l’inici de la nostra quarantena, actualitzant informació del seguiment que estem fent d’aquesta crisi.

Tal com vam avançar fa unes setmanes, hem pogut organitzar-nos per mantenir la continuïtat del nostre treball, sempre dins de les limitacions que ens imposa la situació i la necessitat de cuidar-nos a nivell familiar, emocional i social. Hem posat en marxa una “Comissió de crisi”, composada per persones de la Junta i de l’Oficina Tècnica, per fer un seguiment setmanal per anar responent als diferents reptes que la situació ens planteja. A la part tècnica realitzem reunions periòdiques a distància entre el personal de les diferents àrees de treball, així com una setmanal amb les i els cooperants que estan als països d’Amèrica Llatina. També intentem fer front a les rigideses de les normes administratives derivades de Decret d’Alarma en l’àmbit de la cooperació, tractant que no afegeixin problemes als que ja estan començant a patir les organitzacions i comunitats dels països en què treballem.

A Amèrica Llatina l’ona expansiva de l’epidèmia està arribant amb setmanes de retard respecte al que estem vivint a Europa. Trobem reaccions molt diferents en uns i altres governs. Des dels que han anticipat mesures de distanciament per intentar avançar-se a l’extensió de virus, fins a alguns que a dia d’avui continuen autoritzant, quan no recomanant, activitats massives. Hi ha certa coincidència, per cert, entre aquesta última posició política i la influència de certes confessions religioses que, a l’igual que bona part de la classe empresarial, es resisteixen a tancar els seus “negocis”.

A través de les nostres companyes i companys cooperants, estem en contacte permanent amb les organitzacions socials aliades, encara que també a distància, com requereixen les mesures de protecció. D’aquestes converses extraiem per compartir-les algunes de les primeres preocupacions que ens traslladen:

– Les organitzacions de DDHH ens fan arribar diverses alertes sobre com la crisi de l’COVID-19 s’està traduint en majors concentracions de poder, autoritarismes, vulneracions de drets, carta blanca i impunitat per les forces policials, i fins i tot repressió i criminalització a defensores i defensors, aprofitant les mesures d’excepció. En aquest terreny podem dir que plou sobre mullat.

– La precarietat dels serveis públics i les dècades de privatitzacions fan que, tot i que la pandèmia encara no ha pres les dimensions que ara registra a Europa, siguin previsibles situacions de crisis humanitàries greus, en els casos en què no s’assoleixi aturar a temps. Un primer apunt d’això el tenim ja a la ciutat equatoriana de Guayaquil.

– Un altre àmbit és el dels impactes econòmics associats. Les elevades taxes de treball informal i precari, així com els dèficits d’habitatge i subministraments bàsics, són fonts massives d’alta vulnerabilitat. Les persones que viuen del treball informal -que són en alguns països la meitat o més de la població ocupada- depenen del que guanyen a diari i, per tant, per a elles quedar-se a casa no és una opció. Alguns governs han anunciat petits ajuts als sectors més desfavorits, però són insuficients i inconcretes, i lluny de calmar, creen més incerteses i alarma social, com està passant a El Salvador o Guatemala.

– Des de diversos països ens expliquen com, mentre s’ordena el confinament a la població, les empreses extractives tenen butlla per continuar les seves activitats. Al Perú, per exemple, ens notifiquen els primers casos en campaments miners.

– Les organitzacions feministes tracten de fer front a les conseqüències per a les dones del “queda’t a casa”, tant en les cures, com en la contenció de les crisis i les violències, en la majoria dels casos suplint les responsabilitats que corresponen a les institucions públiques, oferint serveis d’atenció suport, escolta i denúncia.

– Els països segueixen pagant el seu deute extern, en uns moments que es necessiten tots els recursos per a la protecció social. I això no és tot, sinó que es tem que després d’aquesta crisi aquest deute creixi i suposi més retallades socials i dels serveis públics, si no hi ha un replantejament a fons del deute.

– Des de l’ecologisme social es remarca la necessitat de crear consciència sobre com el model de producció agroindustrial està en l’origen d’aquestes epidèmies cada vegada més recurrents. Tant pel que fa a l’avenç sense límits de la frontera agrícola i ramadera sobre les selves i els ecosistemes naturals, com pel que fa als sistemes massius d’amuntegament animal en macro-granges amb tractaments alimentaris i zoosanitaris industrialitzats. I s’alerta sobre la por que després de la crisi vingui una fase de repunt de les polítiques de creixement de l’economia fòssil, que suposi passos enrere en la ja molt insuficient agenda per fer front a l’emergència climàtica i ecològica.

A el mateix temps, dins de les nostres limitacions i les pròpies del confinament, estem tractant d’unir forces i donar suport diferents iniciatives sorgides des de diferents moviments i plataformes al nostre país, que volen de donar resposta a la situació que viuen els sectors més vulnerables, com la campanya pel Pla de Xoc Social, les demandes de regularització de les persones migrades -tal com s’ha fet a Portugal-, les del col·lectiu de dones en el treball domèstic, així com en diverses iniciatives feministes o la campanya europea en defensa de la sanitat pública.

I a el mateix temps participem en reflexions i debats col·lectius amb organitzacions de l’àmbit ecosocial i climàtic, així com en el moviment feminista, amb l’objectiu de mirar una mica més enllà de la situació actual i tractar d’analitzar les causes i les conseqüències d’aquesta crisi, així com d’abordar les incerteses del “dia després”.

També hem organitzat en aquests dies algunes activitats directes de diàleg i intercanvi, com les videoconferències Economia Feminista, per a no tornar a la “normalitat” Totes, tenim dret a viure dignament! i Una mirada global a la pandèmia des dels moviments socials, per a no tornar a la “normalitat” amb veus des els feminismes i els moviments socials, d’aquí i de diferents països d’Amèrica Llatina.

Fa gairebé una dècada vam editar una publicació titulada “No deixis el futur a les mans. Cooperació solidària davant la crisi del capitalisme global”, on definíem la crisi global com “una crisi multidimensional en què se sumen les crisis alimentàries, l’energètica, la de les cures, la crisi econòmica i financera, crisi de representació política, crisi migratòria i de persones refugiades, crisi climàtica i ecològica… Però no tenim diversos planetes ni societats on es desenvolupin per separat cadascuna d’aquestes dimensions, sinó que totes conflueixen i interactuen sobre una mateixa realitat física i social”.

Tot i que és aviat encara per consolidar conclusions, aquest nou episodi de la crisi global que estem vivint ens comença a apuntar algunes reflexions a retenir per al que pugui venir després:

– La gravíssima irresponsabilitat de les polítiques neoliberals que s’han desenvolupat durant dècades amb la privatització i/o desmuntatge dels serveis públics i dels béns estratègics.

– Que, mentre la major part de les empreses han hagut de detenir la seva producció -per la qual “encara” es requereixen persones humanes- el que mai es pot aturar és el treball reproductiu, aquest que en la nostra societat es realitza en l’àmbit domèstic. Aquí han anat a parar la major part de les tensions, neguits, frustracions i necessitats de cures que comporta aquesta crisi, amb tot el que això significa per a les persones -majoritàriament dones- que el sostenen.

– Aquest àmbit domèstic es veu complementat amb la socialització virtual per mitjà de tot tipus de plataformes i pantalles. Un món màgic ple de paradoxes i ambivalències, que ens permet desplegar tota la nostra empatia i compassió amb persones estimades d’altres continents, al mateix temps que ens permet ignorar la mort del veí del pis de sota; que és capaç de donar ales a la nostra creativitat i a el mateix temps de fer empal·lidir els malsons de George Orwell sobre el control social per part dels estats i les grans companyies del “big data”. Una màgia que, recordem-ho, es basa en materials minerals relativament escassos.

– Una altra conclusió important és la necessitat de la relocalització de la producció i el consum de béns bàsics, és a dir de la sobirania social. Cap comunitat humana pot es permetre el luxe de dependre d’importacions transnacionals i d’interessos especulatius per proveir-se dels mitjans que sostenen la salut, l’alimentació i la resta de subministraments bàsics per a la vida.

– Però aquesta sobirania no pot plantejar-se des del exclusivisme o el primacisme, sinó des de l’internacionalisme, és a dir, des de la consciència que vivim en un sol món i que per subsistir hem de cooperar, si no és per solidaritat, almenys, per egoisme intel·ligent. En aquests dies en què els EUA s’han enfilat a la primera posició dels països afectats pel COVID-19, el “American first” de Donald Trump sonaria còmic si no fos perquè els que estan pagant les conseqüències d’aquestes bajanades deliberades són les poblacions més vulnerables i racialitzades als barris, per exemple, de Nova York.

Aquesta consciència internacionalista, que venim practicant des de fa més de 30 anys, és la que ens uneix amb tantes persones i organitzacions, d’aquí i d’Amèrica Llatina, la que ens fa convertir en estímuls aquests reptes aclaparadors.

D’aquestes valoracions que ens arriben d’Amèrica Llatina, i dels intercanvis de reflexions amb les organitzacions d’aquí i d’allà, sorgiran segurament idees per al nostre treball en els propers anys, que hem de començar a traçar a partir de la propera assemblea, que com sabeu, s’havia d’haver realitzat els propers 2 i 3 de maig a València. A hores d’ara encara no ens atrevim a aventurar una nova data, ho comunicarem quan la situació ens ho permeti. Per tot això esperem seguir comptant amb el vostre interès i suport com fins ara.

Abraçades i seguiu-vos cuidant.