Una muntanya {zapatista} a alta mar
El comunicat de l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional, intitulat “Una muntanya a alta mar”, es pot llegir en: http://enlacezapatista.ezln.org.mx/2020/10/05/sexta-parte-unamontana-en-altamar/
Donat a conèixer pel seu portaveu, el Subcomandant Moisès, el 5 d’octubre passat, conté reflexions de llarg alè sobre la realitat nacional i mundial. Així com l’anunci d’una propera sortida de delegacions zapatistes pels cinc continents, començant per Europa, i planejant arribar a Madrid, la capital espanyola, el 13 d’agost de al 2021, “500 anys després de la suposada conquesta del que avui és Mèxic.”
En aquest món que els maies zapatistes observen “malalt i fragmentat en milions de persones, obstinades en la seva supervivència individual, però unides sota l’opressió d’un sistema que va en contra de l’existència del planeta Terra”, amb” la naturalesa ferida de mort, i que, en la seva agonia, adverteix a la humanitat que el pitjor està encara per venir”, les seves delegacions aniran a trobar, sostenen, “el que els fa iguals.”
Volen, específicament, parlar amb els pobles de l’estat espanyol: “No per amenaçar, retreure, insultar o exigir. No per demanar-que ens demani perdó. No per servir-los ni per servir-nos. Anirem a dir dues coses senzilles: Una: Que no ens van conquerir. Que seguim en resistència i rebel·lia. Dos: Que no tenen per què demanar que els perdonem res. Ja n’hi ha prou de jugar amb el passat llunyà per justificar, amb demagògia i hipocresia, els crims actuals i en curs, com el del germà Samir Flores Soberanes; els genocidis amagats darrere de megaprojectes, concebuts i realitzats per content del poderós -el mateix que flagel·la tots els racons del planeta; l’alè monetari i d’impunitat per als paramilitars; la compra de consciències i dignitats per 30 monedes.”
Davant les manipulacions de la història des del poder presidencial, s’externen les crítiques severes del zapatisme al que considera “nacionalisme passat de moda”, que “vol sembrar la rancúnia racial (…) amb el supòsit esplendor d’un imperi, l’asteca, que va créixer a costa de la sang dels seus semblants, i que ens vol convèncer que, amb la caiguda d’aquest imperi, els pobles originaris d’aquestes terres vam ser derrotats. Ni l’Estat Espanyol ni l’Església Catòlica han de demanar-nos perdó de res. No ens farem ressò dels farsants que es munten sobre la nostra sang i així amaguen que tenen les mans tacades d’ella.”
Assenyalen que els poderosos s’amaguen i repleguen en els anomenats Estats Nacionals i els seus murs. “I, en aquest impossible salt cap enrere, reviuen nacionalismes feixistes, xovinismes ridículs i un xerrameca ensordidora”, i, en aquest punt, adverteixen guerres per arribar, “les que s’alimenten d’històries falses, buides, mentideres i que tradueixen nacionalitats i races en supremacies que s’imposaran per la via de la mort i destrucció.”
I en aquesta foscor i confusió que precedeix a aquestes guerres, el zapatisme denuncia “l’atac, cèrcol i persecució de qualsevol indici de creativitat, intel·ligència i racionalitat. Davant el pensament crític, els poderosos demanen, exigeixen i imposen els seus fanatismes.”
Aquesta audaç iniciativa de viatge planetari es correspon amb la seva persistent voluntat política de trencar els cèrcols que l’Estat mexicà ha imposat a l’EZLN en els múltiples fronts de la guerra contrainsurgent –militar, paramilitar, mediàtic, xarxes socials, programes clientelars, campanyes difamatòries delirants -, ja sigui amb la històrica multiplicació de cinc a 12 Juntes de Bon Govern, que va tenir lloc al 2019; les reunions internacionals de milers de dones de més de 40 països en els seus territoris, el 2018 i 2019; el seminari sobre el pensament crític enfront de l’hidra capitalista, en el qual es va convocar a la formació de l’intel·lectual col·lectiu que requereix la lluita dels pobles, el 2015; els cursos de la “Escuelita”, el 2013, en què van compartir el seu procés autonòmic; les marxes multitudinàries per les capçaleres municipals el 2012, amb motiu de la “fi del món”; i els seus recorreguts, ja memorables, pel país, com les dels 1111, el 1997, o la Marxa del Color de la Terra de l’any 2001, la Trobada Intergalàctica de 1996, la primera reunió contra el neoliberalisme en l’àmbit mundial, després de la implosió de l’URSS i el suposat “fi de la història”.
Aquest falsedat d’un moviment aïllat, essencialista, corporatiu, propalat pels serveis d’intel·ligència de l’Estat mexicà i els seus portaveus en els mitjans de comunicació de pagament, i que ara reprenen els defensors a ultrança de la 4 T, no té cap aspecte de credibilitat o sosteniment.
Davant neoliberals i neoconservadors, l’EZLN representa la consciència crítica de país, invisibilitzada per uns i altres. Tanmateix, el seu missatge de resistència, rebel·lia i vida trobarà, sens dubte, oïdes receptius, en aquest món nou que es construirà des de baix.
Gilberto López y Rivas
Butllletí 74: Activistes per la vida
