Després de la pandèmia. Podrem construir nous paradigmes per a la sostenibilitat de la vida?
El 8 de març de l’any 2020 enormes manifestacions demostren la potència de el moviment feminista. La coreografia del col·lectiu Las Tesis de Xile recorre el món donant veu a un saber col·lectiu: “el patriarcat és un jutge que et jutja per néixer”. Tanmateix una setmana després el Cononavirus va imposar el distanciament social obligatori en alguns països, voluntari en d’altres, les veus col·lectives al carrer es van silenciar momentàniament.
Aquesta no és l’única pandèmia que ha viscut la humanitat, però si és la primera que paralitza i tanca a milions de persones a casa seva amb terribles conseqüències per als sectors més desprotegits de les societats. La pandèmia ha posat en evidència les desigualtats estructurals generades pel capitalisme però també ha impactat de forma generalitzada les ocupacions de milions de persones creant situacions dramàtiques.
Com diu Maristella Svampa:
Avui llegim en nombrosos articles, corroborats per diferents estudis científics, que els virus que estan castigant la humanitat en els últims temps estan directament associats a la destrucció dels ecosistemes, a la desforestació i al tràfic d’animals silvestres per a la instal·lació de monocultius. Tanmateix, sembla que l’atenció sobre la pandèmia en si mateixa i les estratègies de control que s’estan desenvolupant no han incorporat aquest nucli central en els seus discursos. Tot això és molt preocupant. (Nueva Sociedad abril 2020).
La disputa simbòlica s’instal·la en l’escenari polític i segons com analitzem les causes, podrem imaginar les sortides post pandèmia. Per a les feministes argentines Veronica Gago i Luci Caballero, cal posar en acció les claus de lectura que va produir el feminisme, ja que permeten comprendre el futur que s’està covant ara mateix.
“¿O algú s’imagina què seria aquesta pandèmia sense la prèvia politització de les cures, sense la militància pel reconeixement de les tasques de reproducció i la valorització de les infraestructures de treballs invisibilitzats, sense la denúncia de l’endeutament públic i privat, sense la contundència de les lluites anti-extrtactivistes per defensar els territoris del saqueig de les corporacions? ” Revista amfíbia 2020
És una politització que sorgeix de milers de pràctiques, situades, parcials, que es nodreixen de camps teòrics a vegades contradictoris i subjectes a revisió, però que han obert interpel·lacions substancials. Per això les autores alerten sobre el que no ens ajuda a pensar i a posicionar les pràctiques col·lectives; “Hi ha dos llocs d’enunciació que no ens resulten eficaços. Una ràpida partida de defunció per al capitalisme (que inclou des d’un editorial del Washington Post passant per teòrics consagrats) o, en contrapunt, una insistència en què la pandèmia confirma el control capitalista totalitari sobre la vida “, Ibem.
Des del pensament feminista i en particular des del ressò feminista es construeix l’articulació amb el pensament ecologista per imaginar noves formes de produir, consumir i habitar.
QUEDA’T A CASA ha estat el lema per enfrontar la pandèmia en la majoria dels països, una “casa” que quan existeix és una presó per a moltes dones, nenes i nens. Els impactes serien encara pitjors, si no fos per la desobediència al “QUEDA’T A CASA” que practiquen les persones solidàries amb el dolor dels altres, organitzant olles populars, oplint cistelles d’aliments i construint, amb les seves accions, entramats des de baix de solidaritat i cura.
Quan sortim del confinament, sens dubte el món no serà el mateix. La pandèmia mostra la desigualtat capitalista de forma brutal i dolorosa, tot i els pal·liatius estatals, sempre escassos per a la devastació que es produeix. Els efectes encara no ho evidencien, però ja es perceben transformacions laborals (tele-treball) que anul·len els límits de la jornada laboral en nom de la llibertat d’elecció i habiliten pèrdues de drets socials i reducció del nombre global d’ocupacions en el mercat de treball . Hi ha coordenades dels debats socials que han canviat radicalment tornant més urgent i peremptoris els canvis de les nostres prioritats. Suely Rolnik en diàleg amb Negri i Hart, Deleuze i Guattari assenyala que
“La força vital de la qual s’alimenta el capitalisme ja no es redueix a la seva expressió com a força de treball, el que implica una metamorfosi radical de la pròpia noció de treball. Això s’acompanya d’una gradual dilució de la forma d’l’Estat democràtic de dret, de la qual depenien lleis laborals pròpies del règim en la seva versió anterior “Rolnik 2019: 27
Apareix amb descarnada peremptorietat la necessitat de reestructurar el camp del desig amb pràctiques que desestabilitzin les formes dominants de la subjectivació. Rolnik fa una cartografia de les esferes de la insurrecció a recórrer per descolonitzar l’inconscient i donar espai als “embrions de mons que habiten els cossos”. Aquests “embrions de món” s’expressen en les maneres de produir i consumir, en les formes de relacionar-nos, en les esferes de la micropolítica de territoris que produeixen sinergies col·lectives que acullen i tenen cura.
Com construir una agenda que posi en escac el capitalisme? Com poques vegades, la pandèmia ens impulsa a deixar de mirar l’Estat, els mercats, la família, la comunitat, amb lleganyes tradicionals. A la llum de la nostra vulnerabilitat social i la nostra condició humana, com a éssers inter i ecodependents, hem de repensar en una reconfiguració integral, és a dir, social, sanitària, econòmica i ecològica, que tributi a la vida i als pobles. Svampa, Viale 2020
Territoris feministes
En la post pandèmia apareix com urgent desplegar espais col·lectius autònoms, re-inventant resistències a la cultura capitalista en totes les seves manifestacions consumistes, individualistes, violentes, racistes, colonialistes, i patriarcals, i explorar l’espai de la invenció política creativa escapant també a el joc polític de l’estat i de la representació. Això no implica desatendre la crítica, o el qüestionament a les formes tradicionals de la política i dels Estats, però només reconstruint acció política des de la comunitat, podrem construir formes de viure més properes a un imaginari transformador. Transformar les formes de produir i consumir és una manera de territorialitzar el feminisme per produir altres formes d’habitar i enfortir aquestes esferes de la insurrecció des del micro. Les noves expressions feministes creen “mercats virtuals”, fires, permacultura, horts urbans, mercats d’intercanvi, experiències de gestió sostenible en matèria política i ambiental que enforteixen esferes d’economies alternatives i autogestió. Estendre i aprofundir aquestes experiències és una alternativa per enfrontar la crisi que deixa el coronavirus. amb economies desenvolupades des dels territoris, que poden contribuir a una democratització des de baix, modificant pràctiques de consum per desenvolupar una nova relació amb la natura.
La cura per a la sostenibilitat de la vida
Les necessitats quotidianes bàsiques, com alimentar-nos, vestir-nos, cuidar les criatures o les persones malaltes, donar-nos afecte, reconeixement i solidaritat, són el centre de la vida quotidiana de les persones. La reproducció de la vida és realitzada majoritàriament per dones, que són les que han garantit les cures i afectes necessaris. La teoria feminista ha col·locat el focus en aquesta relació, obrint la possibilitat d’analitzar íntegrament la societat. La despatriarcalització de la vida passa per assumir la cura com un eix central del sosteniment de la vida humana i no humana. Carrasco assenyala que:
“centrar-se explícitament en la forma en què cada societat resol els seus problemes de sosteniment de la vida humana ofereix, sens dubte, una nova perspectiva sobre l’organització social i permet fer visible tota aquella part del procés que tendeix a estar implícit i que habitualment no s’anomena “(2003: 12).
En la proposta de “Nou pacte social verd” que plantegen Svampa i Viele1 per a la post pandèmia s’assenyala com un dels 5 eixos del pacte social la construcció de societats lligades al paradigma de la cura. Aquest paradigma es basa en el reconeixement de la interdependència entre les persones i l’ecodependència amb la natura. Prioritzar com a política l’enfortiment dels sistemes de cura i els sistemes de salut públics són urgències tant a nivell nacional com global. Es tracta de portar les cures i la reproducció de la vida a amplis sectors de les comunitats i de la societat. Incorporar aquestes dimensions en les organitzacions socials, sindicats, cooperatives i tot tipus d’organització social al mateix temps que impulsar la demanda d’un Sistema de Cures com a política pública. Les pràctiques socials s’han d’expandir més enllà de l’estat, per fer possible camps relacionals guiats per principis ètics per a la construcció del “comú”. La economista feminista Natàlia Quiroga assenyala que la interacció entre l’economia social i popular post patriarcal i l’economia feminista han de centrar les seves pràctiques en una economia per a la vida. Una economia que tingui cura. (Quiroga 2019). D’altra banda Yayo Herrero convoca a resignificar el concepte de sostenibilitat incorporant la relació harmònica entre humanitat i natura. Hi ha propostes i directrius per començar a assajar transicions socioecològiques cap a un altre model d’economia i organització social.
Cal desitjar fer-ho.
Lilian Celiberti – Cotidiano Mujer (Uruguay)
BIBLIOGRAFIA
CARRASCO, Cristina. La sostenibilidad de la vida humana ¿un asunto de mujeres? Icaria Editorial: Barcelona, 2001 a.
CARRASCO BENGOA, Cristina; DÍAZ CORRAL, Carmen. Editores. Economía feminista: desafíos. Propuestas, alianzas. Entrepobles: Barcelona, 2017.
GAGO, Verónica, CABALLERO Luci, Deuda, vivienda y trabajo: una agenda para la pospandemia- Revista Anfibia. Març 2020
HERRERO, Yayo Economía ecológica y Economía Feminista: un diálogo necesario. a Economía feminista: desafíos, propuestas, alianzas. Entrepobles: Barcelona, 2017. 121
PEREZ OROZCO, Amaia. ¿Espacios económicos de subversión feminista? en Economía feminista: desafíos, propuestas, alianzas. Entrepobles: Barcelona, 2017. 132
QUIROGA; Natalia, Economía Pospatriarcal. Lavaca, Buenos Aires, 2019
ROLNIK Suely, Esferas de la insurrección. Apintes para descolonizar el inconsciente. Tinta Limón, Colecció Naciones Comunes. Buenos Aires 2019
SVAMPA, Maristella, VIALE, Enrique, Nuestro Green New Deal. Revista Anfibia. Argentina Maig 2020
1 Nuestro Green New Deal- Revista Anfibia. abril 2020
