Col•lectius, organitzacions i moviments socials s’uneixen per exigir l’Emergència Climàtica al Govern espanyol

• • Demanem a les administracions europees, estatals, autonòmiques i municipals la declaració de l’estat d’Emergència Climàtica i la seva actuació en conseqüència.
  • Instem a les empreses a que donin suport i contribueixin a la creació d’una societat més justa i sostenible, donada la seva capacitat i responsabilitat en la recerca de solucions.
  • Convidem a les diferents organitzacions, col·lectius, moviments socials i ciutadania en general a que donin suport i es sumin a aquesta crida.

  Madrid 21 de maig de 2019 – En el dia en què s’inicia la legislatura, més de 25 col·lectius exigeixen als futurs governs locals, autonòmics, central i europeu que declarin l’estat d’emergència climàtica i actuïn en conseqüència. Tant la urgència com la gravetat de la situació climàtica i ecològica exigeixen una actuació ràpida i contundent per evitar els pitjors escenaris indicats per la ciència.

  Diferents col·lectius volem deixar constància de la gravetat de la situació en què ens trobem. La urgència ens encoratja a fer aquesta crida coordinada per exigir que les institucions europees i el Govern espanyol, així com els governs de les diferents comunitats autònomes i ajuntaments coordinats amb tots els grups polítics, estiguin a l’altura de les necessitats que exigeix ​​el moment actual . Demanem que en la nova etapa política declarin, de manera immediata, l’emergència climàtica i prenguin les mesures concretes necessàries per reduir ràpidament a zero net les emissions de gasos d’efecte hivernacle, en línia amb el que estableix la ciència i sota criteris de justícia climàtica . Evitar que la temperatura global s’elevi per sobre de 1,5 ° C ha de ser una prioritat de la humanitat. Necessitem reduir amb caràcter urgent les emissions de CO2eq (equivalent de carboni), reajustant la nostra petjada ecològica a la biocapacitat del planeta.

  El planeta, així com els éssers vius i els ecosistemes, ens trobem en greu perill, prova d’això són els recents informes sobre l’estat de la Biodiversitat del IPBES i sobre l’escalfament global de 1,5 ºC de l’IPCC, alertant-nos del rumb al que ens dirigim: l’extinció d’una gran part dels ecosistemes terrestres. Un milió d’espècies estan amenaçades  per l’activitat humana, així com també estem a la vora d’un punt de no retorn enfront del canvi climàtic si no modifiquem la nostra trajectòria com més aviat millor. No respondre davant la crisi ecològica i civilitzatòria suposaria la mort de milions de persones, a més de l’extinció irreemplaçable d’espècies imprescindibles per a la vida a la Terra, donades les complexes interrelacions ecosistèmiques.

  Aconseguir aquests objectius requereix, necessàriament, de

  • Veritat. Que els governs diguin la veritat sobre el que és urgent que és la nostra situació actual, assumint que el primer pas per solucionar un problema és admetre el diagnòstic de la comunitat científica. Els mitjans de comunicació tenen un paper fonamental per transmetre aquesta realitat.
  • Compromís. Declarar l’emergència climàtica és, sens dubte, insuficient, per la qual cosa ha de venir acompanyada de compromisos polítics reals i vinculants, molt més ambiciosos que els actuals, amb la consegüent assignació de recursos per fer front a aquesta crisi. Garantir reduccions de gasos d’efecte hivernacle anuals superiors al 7%, així com aturar la pèrdua de la biodiversitat són l’única resposta possible per evitar un col·lapse de tots els sistemes naturals, inclòs l’humà.
  • Acció. Abandonar els combustibles fòssils, apostar per una energia 100% renovable i reduir a zero les emissions netes de carboni el més aviat possible de manera urgent i prioritària, en línia amb les indicacions de l’informe de l’IPCC per limitar l’augment de les temperatures globals a 1, 5 ºC. Demandem que els governs analitzin com aconseguir aquest objectiu i proposin els plans d’actuació necessaris: frenin noves infraestructures fòssils (centrals, exploracions, grans ports, etc .; reducció dels nivells de consum i del transport; canvi de model energètic; reorganització del sistema de producció; educació, a més d’altres mesures contundents. Tot això ha de quedar reflectit en la Llei de Canvi Climàtic i Transició energètica i en el Pla Nacional Integrat de Clima i Energia.
  • Democràcia. La justícia i la democràcia han de ser pilars fonamentals de totes les mesures que s’apliquin, pel que s’han de crear els mecanismes adequats de participació i control per part de la ciutadania per abordar les qüestions socials difícils i per formar part activa de la solució mitjançant la democratització dels sistemes energètics, alimentaris, de transport, etc. En aquests processos s’ha de garantir la igualtat de gènere en la presa de decisions.
  • Adoptar mesures urgents per frenar l’extinció massiva d’espècies i per acabar amb la pèrdua de biodiversitat, l’especulació financera de la natura, l’extractivisme insostenible i la desmesurada mercantilització de les matèries primeres i els comuns. Estem desforestant els boscos, destruint els deltes, aiguamolls, els esculls de coral, els manglars, contaminant els oceans, els rius, esgotant els aqüífers. La nostra supervivència depèn d’aquests ecosistemes que són l’esperança i la salvació per a tota la vida al nostre planeta.
  • Realitzar un gir de 180 graus en les polítiques comercials internacionals, acabant amb la signatura de tractats de comerç i inversió que aprofundeixen la problemàtica de l’augment de gasos d’efecte hivernacle via increment del transport marítim interoceànic, així com de l’aviació civil, que dificulten la lluita contra el canvi climàtic a través de les clàusules de protecció d’inversions (ISDS). Les mesures de mercat no poden substituir l’adequada planificació de la transició ecològica.
  • Els països empobrits són els menys responsables de la degradació planetària, però, són al seu torn els països més vulnerables a les conseqüències d’aquesta ruptura dels límits. Els països més enriquits són els que acumulen un major deute ambiental, per això i atenent als criteris de justícia climàtica, han de ser països com els europeus els que hagin d’adquirir uns compromisos més importants. Es fa necessari revertir el fet que el 20% de la població mundial absorbeix el 80% dels recursos naturals.

Col·lectius i organitzacions

1. 2020 Rebelión por el Clima
2. Amigos de la Tierra
3. Asociación Despierta
4. CGT
5. Climate Reality Project
6. Contra el diluvio
7. Ecologistas en Acción
8. Entrepueblos/Entrepobles/Entrepobos/Herriarte
9. Extinction Rebellion Spain
10. Foro transiciones
11. FRAVM
12. Fridays For Future
13. Fundación Vida Sostenible.
14. Greenpeace
15. InspirAction
16. La Transicionera (Sevilla)
17. Madres por el clima
18. Attac
19. Observatorio de la sostenibilidad
20. Plataforma por un Nuevo Modelo Energético
21. Red Ecofeminista
22. SEO Birdlife
23. Sustenta
24. Teachers for future Spain
25. Unión Sindical Obrera (USO)
26. WWF España