Ecologisme social
Feminismes
Blogs

Jornades: II DIÀLEGS FEMINISTES I ECOLOGISTES: Ciutats vivibles per a sostenir les trames de la vida

Ciutats vivibles per a sostenir les trames de la vida

Diàlegs feministes i ecologistes neix com una trobada d’intercanvis d’experiències i propostes d’alternatives des dels feminismes diversos, incorporant, entre molts altres elements, l’ecologisme social tan necessari per a la transició ecosocial a la qual hem de dirigir-nos, juntes, de manera col·lectiva per a superar i desbordar la tan assentada pràctica capitalista, heteropatriarcal i racista que opera contra la base de la vida i el dret a les cures col·lectives que garanteixin vides dignes per a totes les persones i el planeta.

En aquesta edició vam posar l’èmfasi en la importància de construir ciutats vivibles des dels feminismes, especialment des de l’economia feminista i l’urbanisme feminista, i la justícia social i climàtica, com a clares contribucions a una ciutat cuidadora des de la diversitat de vides que l’habiten, reconeixent la interdependència, l’ecodependencia i la justícia social com a realitats imprescindibles per al benestar social i per a la construcció d’una ciutat, barri o comunitat vivible.

Les dues edicions de les Jornades Internacionals Diàlegs Feministes i Ecologistes, any 2020 (a través d’aquest enllaç trobaràs més info) i 2022, tenen, com a punt en comú, l’intercanvi d’experiències i propostes alternatives des dels feminismes diversos, fins a l’ecologisme social, amb l’objectiu de superar i desbordar la assentada pràctica capitalista, heteropatriarcal, i racista.

Aliances feministes:

En les primeres jornades, l’any 2020, es parla d’aliances feministes. Lilián Celiberti, Carmen Aliaga Monrroy i Nuria Alabao destaquen, sobretot, en no voler un món d’unanimitats en el que totes pensem el mateix (sense negar contradiccions i diferències entre feminismes), sinó un món de diàleg, aliances, i capacitat d’escolta, una lògica d’horitzontalitat i aprenentatge. Estratègies de democratització del coneixement i la comprensió crítica de la nostra realitat social: difondre-la, comunicar-la, transmetre-la per inferir en noves polítiques feministes —econòmiques, culturals, socials, de les cures— que ens permetin desenvolupar un canvi real als nostres espais de vida quotidiana, posar la vida de les persones i el planeta al centre sense deixar ningú enrere.

A tot això, en els diàlegs del 2022 es pretén arribar a aquesta línia a través de la construcció de ciutats vivibles i cuidadores, és a dir, la importància de construir ciutats, barris o comunitats cuidadores i vivibles des dels feminismes, especialment des de l’economia i l’urbanisme feminista i la justícia social i climàtica, com a contribucions clares per a reconèixer la interdependència, l’eco-dependència i la justícia social com a realitats imprescindibles per al benestar social. En aquestes, ponents com Blanca Valdivia ens parla com dins de les nostres ciutats i en el capitalisme, l’esfera productiva es menja a les altres, creant un model de ciutat actual que és totalment insostenible en termes ambientals, socials i econòmics.  Junt amb Betlem Cañizar Bel, es destaca la importància de l’urbanisme feminista, la importància d’establir el concepte de ciutat cuidadora, que seria aquella ciutat que posa la vida de les persones (des de la diversitat) en el centre de les decisions urbanes: la ciutat que et cuida, cuida de l’entorn, cuida dels altres i et permet cuidar.

Sostenibilitat de la vida:

Ambdues jornades es donen de la mà del concepte de la sostenibilitat de la vida, la mercantilització dels béns comuns degut a la crisis capital-vida i a les violacions de drets humans, entre d’altres.

En les primeres jornades, l’any 2020, Judith Muñoz Saavedra ens va parlar de la vulnerabilitat hídrica, l’aigua, un element absolutament important i rellevant necessari en temps de pandèmia que està configurant lluites territorials per a la supervivència. Sobre aquest mateix tema,  Bárbara Astudillo ens parla de què a la província xilena de Petorca ha hagut una usurpació indiscriminada d’aigua: on abans hi havia rius, ara han desaparegut i s’ha construït i edificat grans mega projectes que han acabat amb tota la naturalesa existent. Tal com estableix Carmen Aliaga Monrroy, relacionat també amb aquest tema, a Bolívia en els últims 20-30 anys ha hagut un auge de mega projectes d’explotació de minerals, com la minera a cel obert provinents de la deslocalització.

En les darreres jornades de 2022, Lilián Celiberti ens parla de com, actualment, vivim un temps de morts, extincions massives i desastres, cosa que ens hauria de portar a reflexionar sobre la naturalesa i el teixit de la vida en el capitalisme. Això s’ha vist reforçat a partir dels desafiaments que ens ha presentat la pandèmia: la nostra relació quotidiana amb la naturalesa, les persones i les desigualtats dels llocs on vivim. Segons Celiberti per fer-ho, s’ha de trencar amb aquesta lògica cartesiana que estableix una escissió entre naturalesa i societat, i actuar des de l’ecofeminisme, el qual produeix una articulació interessant entre el pensament, la reflexió i la teoria ecologista, imaginant noves formes de produir, consumir i habitar. També a mode d’introducció, Esperanza Martínez, ens parla també de com el canvi climàtic ha col·locat amb molta força el concepte d’antropocè, és a dir, el fet de què l’espècie humana s’estigui comportant com una espècia única. El capitalisme ha aconseguit créixer i conservar-se a partir de sotmetre la naturalesa i les dones; ha aconseguit expandir-se a tots els territoris del món, lluitant contra veritables resistències per la imposició del seu model. De forma més concreta, Carmen Aliaga Monrroy ens parla dels conflictes socioambientals en el seu territori a partir de l’afectació minera: els metalls pesats que acaben al riu se’ls beuen tant animals com les comunitats i famílies, generant així problemes de salut que afecten principalment a les dones perquè són elles les que es troben a primera línia de les cures. Tant és així que inclús les mares estan vivint com la seva llet materna s’està veient contaminada. Per últim, Júlia Martí ens parla de com el poder corporatiu en municipis on es veuen reflectides institucions que diuen estar bolcades en qüestions com l’economia verda o la resolució de la crisis de les cures, en realitat el que fan és posar catifa vermella per a l’arribada de grans capitals internacionals, ja sigui a través d’inversions en infraestructures o a través de canvis normatius que limiten els canvis en les polítiques públiques i que van molt lligats a les lògiques neoliberals i de mercat.

Extractivisme i cures globals:

A les jornades del 2020,  es parla també de l’extractivisme, en les quals Nuria Alabao parla sobre com les terres explotades a Amèrica Llatina per les multinacionals d’EUA estan propiciant l’apropiació de recursos comuns que abans feien possible viure i proporcionaven unes certes condiciones de vida en aquelles regions. Carmen Aliaga ens planteja com l’extermini de la naturalesa ve de tota una força de dominació patriarcal perquè on s’inicien aquests tipus d’iniciatives són precisament on la violència masclista, assetjament sexual, violacions s’incrementen. Nuria Alabao  ens parla d’una situació de despossessió en la que els homes i dones que no poden viure en els seus territoris, emigren i arriben aquí per a fer els treballs de pitjors condicions, així com les cadenes globals de les cures: immigrants del sud global que s’ocupen del treball de cures i feines domèstiques i d’atenció a persones a occident. A les jornades del 2022 podem veure com això últim ho parla Pastora Filigrana, remarcant la idea de la interseccionalitat, sobretot en les cadenes globals de les cures, en les que dones migrants, racialitzades i de classes populars pateixen una violència sistèmica que els limita profundament les seves vides. En paraules de l’advocada per tal d’abordar aquesta problemàtica, ens hem d’enfocar en una visió anticapitalista, antipatriarcal i antiracista que passi per reinventar sindicalisme, sobretot de com les dones que fan els treballs de cures, s’organitzin i lluitin pels seus drets.

Compartim un resum dels dies 27, 28 i 29 d’abril de 2022, mira els vídeos!

Sessió 1: Dimecres 27 d’abril de 2022 – Ciutats vivibles i cuidadores: aportacions des dels feminismes.

Descarrega el pdf resum a través d’aquest enllaç

Presenta: MONTSE BENITO – Associació Entrepobles

Modera: LILIÁN CELIBERTI – Cotidiano Mujer – Articulación Feminista Marcosur (Uruguai)

Participa:

SILVANA PISSANO – Alcaldessa del Municipio B de Montevideo (Uruguai)
BLANCA VALDIVIA – Col·lectiu Punt 6 (Catalunya)
BETLEM CAÑIZAR BEL – Activista feminista, coordinadora de Ciutats Vivibles I, i regidora de Rubí.

Sessió 2: Dijous 28 d’abril de 2022 – Feministes i ecologistes: construint comunitats de [RE]existència.  

Descarrega el pdf resum a través d’aquest enllaç

Presenta:

KENIA CASTALDO – Associació Entrepobles

Modera:

JUDITH MUÑOZ SAAVEDRA – Feminista xilena i professora de la Universitat de Barcelona

Participa:
MIRTHA VASQUEZ –  Advocada, ex presidenta del Consejo de Ministros (Perú)
CARMEN ALIAGA MONRROY –  Colectivo CASA (Bolívia)
JÚLIA MARTÍ –  Investigadora del Observatorio de  Multinacionales en América Latina – OMAL i activista feminista
ALONDRA CARRILLO – Feminista, integrant de la Convención Constitucional de Xile.

Sessió 3: Divendres 29 d’abril de 2022 – Rescatar l’esperança: visibilitzant alternatives per sostenir les trames de la vida!

Descarrega el pdf resum a través d’aquest enllaç

Presenta i Modera:

NATALIA RIERA MANZANO– Associació Entrepobles

Participa:
LILIÁN CELIBERTI – Cotidiano Mujer / Articulación Feminista Marcosur
PASTORA FILIGRANA – advocada, Defensora de Drets Humans
KATHY MACHOA – CDES part del Foro Social Panamazónico
ESPERANZA MARTÍNEZ – Acción Ecológica (Equador) i Pacto Ecosocial e Intercultural del Sur

TANCAMENT ARTÍSTIC – CESHIA UBAU – Cantautora centreamericana.