Cruïlles de Vida: Busquem alternatives feministes, de justícia climàtica i d’educació davant les crisis superposades.

/, /by

Des d’Entrepobles i l’Observatori DESC a través d’aquest projecte de “Cruïlles de Vida” volem oferir alternatives polítiques, socials, ecologistes i feministes a les quatre vessants més importants de les crisis superposades: la crisi social, la crisi econòmica, la crisi de les cures i l’emergència climàtica.

Però… Què entenem per crisi superposades?

Fa temps que parlem d’un context de crisi global que emmarca les relacions Nord Global-Sud Global i que ara està marcat per la crisi sanitària i la crisi de cures.

La crisi sanitària ha agreujat la crisi global, amb aquest context actual s’ha accentuat la crisi de cures, a la vegada que ha visibilitat la seva essencialitat amb dues regions, accentuant l’ascens d’un moviment feminista-tant a Amèrica Llatina, com a casa nostra-, amb creixent influència social i política.

A més, l’emergència climàtica i ecològica té efectes diferenciats Nord-Sud basats en lògiques extractivistes, de dominació, explotació i despossessió de béns naturals. Aquesta realitat i asimetria s’ha de veure i afrontar dins d’un sistema capitalista, patriarcal, racista i extractivista.

Per això, Globalitzem alternatives feministes i climàtiques!

Volem promoure una ciutadania conscient, informada, crítica, mobilitzada i responsable, local i internacionalment davant les crisis superposades i les seves vessants, des d’una perspectiva ecologista, feminista, de justícia social i defensa dels DH.

Volem generar eines i espais de reflexió, intercanvi i acció en xarxa de la ciutadania organitzada a Catalunya, connectada amb el Sud Global, per enfortir la resiliència social, incidir en la coherència de les polítiques públiques i construir alternatives en temps de crisis.

A través d’aquest enllaç podràs entrar a la web de “Cruïlla de Vides”  i conèixer tot el projecte des de dins, a més de recursos interessants.

Habitatge Ciutat Meridiana: L’autoorganització veïnal i les lluites única via per garantir els drets

/, /by

La greu problemàtica estructural vinculada a l’accés a un habitatge digne i la crisi social i econòmica agreujada per la Covid-19 continuen arrasant amb les condicions de vida de la classe treballadora arreu del territori. Aquestes condicions s’agreugen a barris empobrits i històricament deixats de banda per les administracions, com és el cas de Ciutat Meridiana.

A banda de les execucions hipotecàries i les enormes dificultats per pagar els elevats preus de lloguer, l’administració no ofereix tampoc solucions a aquelles persones que opten per l’ocupació d’habitatges en desús per abastir-se d’un dret bàsic que no se’ls hi està garantint. En aquest context, clama al cel com la moratòria de desnonaments, a la pràctica no s’estigui complint, abocant a aquelles famílies que ja tenen una situació difícil a una situació encara pitjor.

Per aquest motiu, des de la FAVB i Entrepobles, en relació fluida amb l’AV de Ciutat Meridiana, busquen difondre aquesta problemàtica mitjançant una sèrie de vídeos per poder traslladar unes reivindicacions concretes.

En aquesta vessant es cercarà donar a conèixer la situació del barri pel que fa a l’accés a l’habitatge i les reivindicacions des de les organitzacions i les associacions veïnals del barri.

L’autoorganització veïnal i les lluites col·lectives són l’única via per garantir els nostres drets. A banda del suport mutu en el dia a dia, aquestes també permeten forçar a les administracions competents a complir amb les seves obligacions. En aquest context es traslladaran tres reclamacions:

  • Compliment i pròrroga indefinida de la moratòria dels desnonaments
  • Ampliació de la borsa d’emergència. Cura material i mental de les persones afectades
  • Regular el mercat de l’habitatge amb més habitatge públic

 

UNA APROXIMACIÓN CRÍTICA AL ACUERDO UE – MERCOSUR: Análisis de las dinámicas estructurales y del nexo agua-tierra-trabajo de productos agrícolas clave.

/, /by

UNA APROXIMACIÓN CRÍTICA AL ACUERDO UE – MERCOSUR: Análisis de las dinámicas estructurales y del nexo agua-tierra-trabajo de productos agrícolas clave.

Desde Entrepueblos y Ecologistas en Acción, que formamos parte activa de la Campaña Catalunya No als TCI y la Campaña Estatal No a los Tratados de Comercio e Inversión, presentamos este informe como herramienta para el debate crítico sobre el tratado UE-MERCOSUR.

El Tratado de Comercio e Inversión entre la Unión Europea y los países del Mercosur lleva 22 años de inciertas y complejas negociaciones, de arranques y frenazos prolongados. Finalmente, durante el 2018 y a inicios del 2019 las comisiones negociadoras entre ambas regiones lograron un nuevo impulso que culminaba en junio de 2019 con el anuncio de un texto de acuerdo. Aun así, cuando todo parecía prever una aprobación inminente por parte del Consejo Europeo, el proceso de tramitación para la ratificación del acuerdo se fue posponiendo una vez detrás de otra hasta la actual congelación “sine die” del proceso.

El TCI UE-Mercosur entra al debate social y político en el contexto de la emergencia climática y ecológica, de la pandemia de la COVID-19, el cambio de gobierno en Argentina y la caída de popularidad de Bolsonaro en Brasil. Y, aunque en nuestro país no ha entrado a formar parte del debate político y la agenda mediática como pasó con el TTIP, principalmente porque el actual gobierno español está a favor de la firma del tratado, en varios países de Europa diferentes parlamentos y gobiernos se han visto obligados a hacerse eco de las críticas, sobre todo en cuanto al impacto en la agricultura, el medio ambiente y la emergencia climática.

Por eso, en el contexto de emergencia climática y ecológica en la que nos encontramos,  este estudio nos parece clave para visibilizar las consecuencias de este aumento de la demanda de intercambios de bienes naturales entre los dos continentes, como la tierra y el agua, haciendo patente que las políticas económicas nunca están al margen de la materialidad y de la naturaleza que las sostienen.

Queremos mostrar la contradicción entre los anuncios y declaraciones sobre políticas de reducción de emisiones y del Green New Deal de la Unión Europea, y el aumento constante de nuestra huella ecológica en el Sur Global en beneficio de las grandes empresas que dominan las cadenas de producción y distribución alimentaria en el mundo, en detrimento de las comunidades indígenas, de la vida y la economía del campesinado de ambas regiones, así como de los consumidores y las consumidoras.

El tratado supone abundar en las mismas matrices: el Mercosur acentuaría su papel de exportador de materias primas agropecuarias y Europa le vendería coches y otros productos industriales, desarticulando el tejido industrial interno de la región. A grandes rasgos, ganan las multinacionales de un lado y otro del Atlántico, pudiendo producir de manera deslocalizada, a gran escala y a bajo precio, pero a un alto coste humano y ambiental, tal como analizamos en este informe.

Esperamos que este informe sea útil para aportar más elementos al argumentario de los movimientos sociales y las organizaciones que, a uno y otro lado del Atlántico, seguimos promoviendo la crítica a estos tratados, y para impedir que prospere la ratificación del TCI UE-Mercosur. Ante los beneficios de las multinacionales, ¡exigimos poner a las personas y el planeta primero!

 

Descarga a través de este enlace el informe

Descarga a través de este enlace las infografías

 

**Este informe ha sido publicado con la colaboración de: Fundación Rosa de Luxemburgo – oficina de enlace en Madrid, el Ajuntament de Barcelona y la Agencia Catalana de Cooperación al Desarrollo.