Protesta por la megaminería en Intag

Intag contra l’extractivisme miner: una nova victòria

/, , , /by

Les comunitats d’Intag han tornat a derrotar a la mineria. La Corte Provincial de Imbabura va acceptar el passat 29 de març l’acció de protecció interposada pels pobladors d’aquesta regió del nord de l’Equador, una de les més riques del Planeta en recursos biològics i ambientals, en contra del projecte miner Llurimagua operat per la minera xilena CODELCO i l’estatal equatoriana ENAMI.

La sentència emesa per la cort, segons la informació del Frente Nacional Antiminero, anul·la la llicència ambiental atorgada fa gairebé 10 anys a l’empresa estatal minera, per considerar-se vulnerats els drets a la consulta prèvia ambiental i els drets de la naturalesa en l’estudi d’impacte ambiental aprovat.

 

Amb la decisió de la cort provincial, ja són 6 les empreses mineres transnacionals que han hagut d’abandonar la zona d’Intag. Des de l’any 1997, quan la japonesa Bishimetals, subsidiària del gegant Mitsubishi, fos expulsada de la zona, altres 5 empreses, incloent-hi ara CODELCO, han hagut de retirar-se de la zona, on la seva població de manera ferma, organitzada i pacífica, ha resistit i enfrontat als projectes miners que amenacen la naturalesa i les comunitats.

Intag es troba a la regió del Chocó i els Andes Tropicals, les zones amb major biodiversitat del planeta, i és bressol de 21 rius primigenis, més de 80 mil hectàrees de boscos, una important producció agrícola i una rica cultura pagesa. Aquesta sentència, juntament amb l’emesa a favor del Bosque Protector Los Cedros, en aquesta mateixa zona, marquen una fita en el reconeixement dels Drets de la Naturalesa, enfocament pioner en el món, davant la depredació que sofreixen els nostres pobles en mans del capitalisme.

L’extractivisme és l’explotació massiva i intensiva de la naturalesa per a la seva exportació com a matèria primera a un preu molt baix que no compensa el cost mediambiental associat i que perjudica i amenaça la forma de vida de les comunitats i les persones que viuen i cuiden dels seus pobles. A diferència de la mineria artesanal, la megaminería requereix inversions molt elevades i té impactes nocius sobre l’entorn natural i social dels territoris: acapara milions d’hectàrees, contamina rius i llacunes, produeix milions de deixalles sòlides i líquids i genera guanys de milions de dòlars per a les empreses transnacionals.

Luis Díaz es uno de los dos pescadores que visita España en la Gira Repsol

Pescadors afectats pel vessament de Repsol a Perú exigeixen transparència, justícia i reparació

/, , /by

Dos pescadors afectats pel vessament de petroli en Ventanilla, Perú, recorreran, del 14 de febrer al 3 de març, sis ciutats de l’estat espanyol per a reclamar la restitució de l’ecosistema danyat.

Zenón Gallegos i Luis Antonio Díaz, pescadors artesanals i dirigents de les associacions de pescadors de Chancay i Aucallama, al costat del sociòleg peruà Alejandro Chirinos, director de CooperAcción, es reuniran a Barcelona, València, Alacant, Madrid, Bilbo i A Coruña amb representants polítics i de la societat civil per a reivindicar justícia i reparació per als i les afectades pel vessament i les seves famílies, unes 51.000 persones, segons dades de CooperAcción, així com la restitució dels ecosistemes danyats en les 11.060 hectàrees afectades per l’abocament.

La visita es produirà en el marc d’una gira organitzada per Associació Entrepobles i CooperAcción , amb la col·laboració d’Ecologistes en Acció i l’Observatori de Multinacionals a Amèrica Llatina (OMAL), per a reivindicar la fi de la impunitat i el colonialisme de les empreses transnacionals.

A més de l’impacte socioeconòmic d’aquest ecocidi en la pesca, el comerç i el turisme, les principals ocupacions de la zona, 900 espècies animals, algunes en perill d’extinció com la llúdria marina o el pingüí de Humboldt, 48 platges i dues àrees naturals protegides han estat afectades per l’abocament de 10.397 barrils.

Inicialment l’empresa va comunicar a les autoritats que només s’havien abocat set galons (0,16 barrils de petroli) i que l’àrea afectada era de tot just 2,5 metres quadrats. RELAPSA, empresa subsidiària de Repsol, va indicar primer que el desastre va ser causat per l’onatge anòmal a causa de l’erupció d’un volcà a Tonga. Aquesta tesi va ser desmentida per informes tècnics i dades meteorològiques.

En les setmanes prèvies a complir-se un any del vessament, l’empresa va publicar una sèrie de comunicats assenyalant que pràcticament tots els problemes generats pel vessament havien estat solucionats. No obstant això, les autoritats peruanes continuen reportant 71 àrees afectades, entre les quals es troben les platges analitzades com Costa Blava, Badia Blanca i Cavero.

En l’actualitat, Repsol afronta 13 processos administratius sancionadors per part de les autoritats peruanes: set iniciats per l’OEFA, cinc per l’Osinergmin i un pel Serfor. Dels set processos en OEFA per la contaminació amb hidrocarburs, quatre corresponen a l’incompliment de mesures administratives. A aquests se sumen un per incloure informació falsa en el report d’emergència, un altre per no remetre informació sol·licitada per l’organisme, i un més per no adoptar les accions de primera resposta establertes en la normativa ambiental i en el pla de contingència.

Repsol va intentar, segons les mateixes fonts, que les associacions de pescadors afectades no poguessin personar-se com a part en les demandes i a més, aprofitant la situació econòmica desesperada de la població afectada i la falta de suport de les autoritats peruanes. Seguiria, per tant, una estratègia d’aconseguir renúncies a possibles demandes per part dels qui accepten uns pagaments minsos en concepte de bestreta.

Marcha de afectados por el vertido de Repsol en Chancay, Perú

Manifestació d’afectats i afectades pel vessament a Chancay. Foto: CooperAcción

Segons l’Organització de les Nacions Unides (ONU), els danys pel vessament afectaran la costa peruana entre sis i deu anys.
Segons l’Observatori de la Sostenibilitat, Repsol és la principal empresa emissora de gasos d’efecte d’hivernacle de l’Estat espanyol. Com la resta d’empreses de l’Ibex35, Repsol ha comptat durant dècades del suport incondicional de tot l’aparell de la diplomàcia espanyola per a estendre internacionalment les seves inversions, maximitzant beneficis i gaudint d’impunitat. La mateixa refineria de Finestreta responsable d’aquest abocament es va ampliar en 2017 amb un crèdit assegurat per la Companyia Espanyola d’Assegurances de Crèdit a l’Exportació (CESCE), empresa amb majoria de capital públic. I Felip VI va presidir la seva inauguració el novembre de 2018. És a dir, que totes nosaltres avalem la inversió en aquest desastre.

Urgeix regular les transnacionals

En les últimes dècades, la regulació dels impactes de les activitats de les empreses transnacionals sobre els drets humans i el planeta ha estat una qüestió central en l’agenda de nombroses organitzacions indígenes, pageses, socials, ecologistes, sindicals i de cooperació a tot el món.
En el context de l’emergència climàtica, ecològica i energètica en la qual ens trobem, cada vegada més gent reclama que l’ecocidi ha de ser reconegut com un delicte universal i que es posi fi a aquesta situació d’impunitat corporativa.Avançar en l’establiment de mecanismes efectius per a controlar i sancionar els abusos comesos per les grans corporacions, reparar a les poblacions afectades i remeiar els impactes socioambientals generats, s’ha convertit en un dels grans desafiaments actuals per a la humanitat.

CONSULTA LA NOSTRA AGENDA AMB LES ACTIVITATS DE LA GIRA REPSOL

DOSSIER GIRA REPSOL