Desde Entrepueblos hemos creado este documento de “Materiales de difusión para sensibilización e incidencia social” como herramienta de sensibilización…
Des de Entrepobles ens sumem a la campanya del moviment “Ens plantem”. En el dia de lluites globals llauradores, 17 d’abril, liderades per la Via Campesina, el moviment estatal Ens plantem, se suma a les reivindicacions de l’organització internacional per a reivindicar la necessitat d’una transició agroecològica urgent que afavorisca i faça costat a l’agricultura familiar i social. Davant la crisi actual de l’agricultura, el moviment advoca per la defensa de la sobirania alimentària, basada en la cura de les persones i els ecosistemes.
Amb motiu del Dia Mundial de la Lluita Llauradora, 17 d’abril, el moviment Ens Plantem, del qual formem part més de 50 organitzacions, reclamem la necessitat d’apostar per una transició urgent cap a mètodes de producció agroecològics, sostenibles i diversificats, baix projectes familiars pròspers i a petita escala. Reivindiquem, al seu torn, un sistema agroalimentari en mans de les persones agricultores i consumidores, que no estiga dominat pel poder de la indústria agroalimentària, els grans supermercats ni els lobbies de l’agroindústria. Les persones consumidores volen poder accedir fàcilment a aliments sans, produïts de manera justa i sostenible.
Aquest model agroecològic, que respon als reptes socials i ambientals actuals, cerca també la preservació de la biodiversitat i la pau amb justícia social, solucions llauradores a la crisi alimentària i climàtica que es viu a Espanya i en altres llocs del món. Davant aquesta transició, des del col·lectiu també considerem imprescindible l’accés a la terra, preus justos per a les productores i les consumidores, la promoció de l’agroecologia i les llavors llauradores i la defensa de la sobirania dels pobles.
La disminució del nombre de persones agricultores, l’augment de la superfície de les explotacions de gran grandària i la disminució de les de petit i mitjana grandària o la distribució desigual de les ajudes de la Política Agrària Comuna (PAC), mostren la realitat d’un model imperant a Espanya: una agricultura sense agricultors, dominada pels mercats, els acords de lliure comerç, i normes i polítiques a mesura de l’agroindústria, que deixa arrere l’agricultura familiar i social basada en l’agroecologia.
L’agricultura familiar a Espanya suposa el 82% de les explotacions agràries, i és fonamental per a la cohesió social en el món rural, per a la cura de la biodiversitat agrària que produeix aliments sans i sostenibles, i per al desenvolupament del model agrari socialment just i sostenible. Sobre aquesta agricultura han de centrar-se el desenvolupament de sistemes alimentaris sostenibles i resilients davant la crisi ecosocial, climàtica i de biodiversitat.
Per això, des de les organitzacions que conformem La Via Campesina, així com des de Ens plantem, recordem la importància de fer costat a les finques familiars i socials a petita escala cap a una transició més sostenible i justa des d’un enfocament social, mediambiental i econòmic que enfortisca la sobirania alimentària.
La victòria del Sí en la Consulta del Yasuní, el passat 20 d’agost de 2023, obre un període esperançador per a l’Equador i per als pobles llatinoamericans. Aquest plebiscit nacional ha deixat clar que una majoria social de tot l’Equador aposta per una alternativa econòmica, social i ambiental, per deixar de costat el model del petroli i la mineria (aquest mateix dia va arrasar la Consulta per a protegir de la megaminería el Chocó Andino, una altra de les reserves naturals del país), per preservar la naturalesa i a les comunitats que habiten en ella. El resultat, sens dubte, marcarà un abans i un després en la lluita pels pobles i els territoris a tot el món: són molts els Yasuní, moltes les consultes pendents en tot el Planeta.
Per al Nord global, en deute ecològic amb l’Equador, és el moment d’aprendre d’aquesta Consulta, aconseguida gràcies a la unitat i la perseverança de les organitzacions socials, indígenes i ecologistes del país. Les nostres legislacions han de recollir la possibilitat que sigui la ciutadania la que decideixi directament sobre política climàtica, ja que actualment no és possible a l’Estat espanyol.
Igualment, urgeix impulsar organismes i instruments legals perquè les empreses que operen a l’estranger, especialment les petrolieres i les companyies de mineria, no vulnerin els drets humans ni els drets de la naturalesa. Iniciatives com el Centre d’Empreses i Drets Humans van en aquest camí i és important continuar treballant perquè realment contribueixin a una transició social i econòmica justa i equitativa a Llatinoamèrica.
Després de la victòria del diumenge 20, les entitats i organitzacions que han impulsat la consulta van oferir una roda de premsa, de la qual recollim quatre extractes. Ha estat un orgull per a Entrepobles col·laborar en aquesta campanya, justa, bella i diversa, que ens recorda que la naturalesa és la casa gran, que la vida sempre ha d’estar en el centre, i que la democràcia només té sentit des de baix, escoltant als qui habiten i cuiden els territoris.
El Grup català d’Empresa i Drets Humans, format per entitats de Lafede.cat i la Taula per Colòmbia, i en el que Entrepobles forma part amb altres entitats, donem suport a la proposta de Llei per a la creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans, perquè volem un Centre que s’asseguri que les empreses que operen a Catalunya no vulneren drets humans a l’exterior.
La llei s’ha registrat ja dues vegades, una primera el 2020 – el canvi de legislatura va obligar a tornar a registrar la Llei – i una segona el 5 de juliol de 2021.
Ara volem incidir sobre els grups parlamentaris i diputades del Parlament de Catalunya perquè s’aprovi aquesta llei i, en particular perquè el Centre Català d’Empreses i Drets Humans sigui Independent, Eficaç, Compromès, Accessible i Valent.
En aprovar-se el Centre, Catalunya esdevindria pionera en la defensa dels Drets Humans a escala internacional, situant-se per davant de les Nacions Unides en el control de les empreses transnacionals. Les entitats de pau, cooperació i drets humans treballen des del 2014 per fer-lo realitat i, de fet, el Parlament de Catalunya ja ha mostrat en diverses ocasions el seu suport amb tres resolucions des del 2016, per unanimitat o majoria absoluta.
A més, aquest organisme públic suposarà un important avenç en la regulació del sector empresarial en matèria de drets humans i de defensa del medi ambient. Més de 3.000 empreses catalanes operen a l’exterior, de forma directa o mitjançant més de 7.500 filials. A més, augmentarà l’impacte estratègic de la política de cooperació internacional i es convertirà en un exemple de coherència de polítiques públiques, tal com estableix la Llei catalana de Cooperació i la Llei d’Acció Exterior.
La proposta ha estat elaborada pel Grup català d’Empresa i Drets Humans que el formen 20 entitats de Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, ambdues plataformes d’entitats del tercer sector.
Actualment, més de 8.000 organitzacions socials, sindicats i cooperatives hi donen suport.
Volem el Centre català d’Empresa i drets humans perquè la justícia global és justícia per a totes!
‘El Clatellot‘, la revista de la Coordinadora d’Associacions de Veïns i Entitats de Nou Barris. En ella fem un repàs a les propostes…
El pròxim 20 d’agost, coincidint amb les Eleccions Presidencials a l’Equador, els equatorians i equatorianes tenen l’oportunitat històrica de participar en la Consulta del Yasuní, d’àmbit nacional i que es realitzarà telemàticament. Es tracta de la primera Consulta en el món en què la ciutadania podrà decidir si vol posar fre a l’extracció petroliera, després de dècades d’explotació en l’àrea natural amb major biodiversitat del Planeta.
En concret, la ciutadania decidirà sobre la permanència sota terra del cru dels camps Ishpingo, Tiputini i Tambococha, el bloc petrolier 43, també anomenat ITT, en el cor del Parc Nacional Yasuní, declarat reserva de la biosfera per la Unesco en 1989, i en el qual habiten 150 espècies d’amfibis, 121 de rèptils, 598 espècies d’ocells, unes 204 de mamífers i prop de 3.100 tipus de plantes. En aquesta zona habiten a més els tagaeri i taromenane, últims Pobles Indígenes en Aïllament Voluntari.
Per al col·lectiu Yasunidos, que des de fa 10 anys defensa la celebració d’aquesta Consulta, la cita del pròxim 20 d’agost “és una fita històrica en la defensa dels drets dels pobles i nacionalitats, de la naturalesa i de la democràcia“. “Aquesta consulta és una aposta per un futur en el qual la ciutadania participa directament i pot decidir-se a protegir la vida per sobre dels ingressos d’una indústria en declivi“, afirmen.
El dictamen de la Cort Constitucional equatoriana que va donar llum verda a la Consulta després d’anys d’obstacles polítics i legals, estableix clarament els efectes de la pregunta, per la qual cosa de guanyar el Sí, l’empresa que actualment opera en la zona, Petroecuador, hauria de retirar-se de manera progressiva i ordenada del bloc 43 en el terme d’un any.
Entrepueblos ha coordinat un Manifest Internacional en suport a la Consulta, que ha estat signat ja per més de 700 persones, a títol personal o com a representants d’organitzacions socials, acadèmiques o ecologistes. El manifest va sorgir per a recollir suports al SI al Yasuní en l’Estat espanyol, però, com a petició en línea, s’han sumat persones i organitzacions d’altres països d’Amèrica Llatina i Europa.
Entre les signants del Manifest estan Yayo Herrero, Olga Rodríguez, Núria Alabao, Joan Martínez-Alier, Amaia López-Orozco, Antonio Turiel o David Fernández, entre altres activistes, periodistes o especialistes en medi ambient.
Com assenyala el Manifest, “tantes dècades successives de model extractivista i d’explotació petroliera s’han demostrat totalment incapaces de complir les promeses i expectatives de prosperitat per al poble equatorià, i solament han collit desigualtats socials, pobresa, exclusió de les comunitats indígenes, camperoles i de les majories urbanes, emigració, dependència, destrucció del patrimoni ambiental del país i corrupció“.
A més, els i les signants volen animar i fer costat a la diàspora equatoriana a Europa a participar en la Consulta per a aconseguir la màxima votació pel “SÍ AL YASUNÍ” i que hi hagi una observació transparent del procés d’escrutini.
Cada #SÍalYasuní es importante.
Si vives fuera de Ecuador y quieres hacer un cambio en el futuro de tu país, sigue estos pasos. Recuerda que debes estar empadronado en el exterior para votar. pic.twitter.com/kHiagxa0lx— YASunidos (@Yasunidos) August 9, 2023
La Consulta por el Yasuní “es un precedente extremadamente importante, que puede replicarse en todo el mundo y debería ser una señal de esperanza (…) de que la gente puede decidir en qué dirección quiere ir”, tal y como señala Helena Gualinga, activista kichwa sarayaku.
Els suports al Sí al Yasuní en l’últim mes han vingut de tot arreu del món, tant des de membres de l’Església com de celebritats com l’actor Leonardo DiCaprio, que han pres partit per a defensar aquest pulmó verd del Planeta.
El Parlament de Catalunya va iniciar ahir el procés per dur a la Mesa del Congrés dels Diputats una Proposició de Llei per incloure l’ecocidi al Codi Penal espanyol. La proposta, que ha estat redactada i registrada per la CUP, ha estat impulsada per Stop Ecocidio, la Xarxa per la Justícia Climàtica (la qual inclou més de 30 entitats i moviments, entre els quals hi ha Entrepobles) i SETEM Catalunya. Els grups parlamentaris ERC, JuntsxCat, En Comú Podem, i PSC hi han donat el seu suport.
Després d’un període de compareixences, la proposta es votarà defnitivament al ple del Parlament en els pròxims mesos, i ja es podrà presentar al Congreso a Madrid. Concretament, es demana la modificació de la Llei de l’Estat 10/1995, per reconèixer el crim d’ecocidi a l’ordenament legal de l’Estat espanyol,
i donar suport així a la incorporació del crim d’Ecocidi a l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional.
En cas d’aprovar-se la Proposició de Llei, l’Estat espanyol s’haurà sumat als països que ja han donat passes cap al reconeixement de l’ecocidi en els seus ordenaments legals, com són França, Bèlgica, Holanda, alguns Estats de Mèxic i Escòcia. Així mateix, haurà seguit les recomanacions del Parlament Europeu, el qual va aconsellar donar suport a la llei d’ecocidi a través de l’aprovació de l’Informe sobre drets humans i democràcia. Aquest informe recomana als estats membres de la UE que donin suport a la penalització de l’ecocidi en la Cort Penal Internacional (CPI) i que examinin la seva rellevància per a la legislació de la UE.
Convertir l’ecocidi en crim crearia un delicte que comportaria la detenció i, per tant, les persones responsables d’actes o decisions que provoquen greus danys ambientals, podrien ser sotmeses a un enjudiciament penal. A més, es tractaria de la creació d’un marc jurídic internacional preventiu dels pitjors danys a la naturalesa i protector de les bases de la vida.
Més de 70 entitats s’han adherit al manifest ‘Prou Ecocidis’ per donar suport a la iniciativa presentada al Parlament. D’altra banda, més de 300 entitats, ONGs i empreses s’han adherit a la declaració a l’estat espanyol.
Actualment, existeix una triple crisi ambiental: climàtica, de biodiversitat i de contaminació. La globalització i la desregulació dels mercats han permès l’externalització dels costos socials i ambientals de l’activitat productiva per part de les transnacionals durant les últimes dècades fins al dia d’avui. És per això, que som testimonis de grans danys ambientals pels quals ningú assumeix responsabilitats penals.
L’ECOCIDI en sentit ampli és el mal massiu i la destrucció dels ecosistemes, és a dir, un mal greu a la naturalesa de forma generalitzada o a llarg termini. Això inclou danys relacionats amb les activitats extractives, la contaminació del sòl i l’aire per l’activitat productiva, les proves i desastres nuclears, els efectes de les armes químiques, els vessaments de petroli i la contaminació dels oceans pels plàstics, entre d’altres.
A Catalunya i també a l’Estat espanyol diverses empreses destrossen ecosistemes sencers a canvi de beneficis privats pels seus propietaris amb total impunitat. Parlem, per exemple, de casos com el perpetu runam salí de Sallent o el polèmic i fraudulent abocador de Vacamorta. També parlem del grapat d’empreses que assequen el parc de Doñana, les que van destrossar el Mar Menor o les que van causar el Prestige o tots els impactes econòmics, socials i ambientals de la Plataforma Castor. Així mateix, parlem d’aquelles que es lucren de les emissions contaminants i aquelles que trossegen el territori a través de tècniques
extractivistes com el fracking. I parlem també de propostes de projectes locals potencialment ecocides, però encara aturables, com l’ampliació de l’aeroport d’El Prat.
Barcelona, 27 de juliol 2023
El canvi climàtic està afectant la vida de persones, comunitats i pobles, obligant-les, en moltes ocasions, a abandonar les seves llars i llocs d’origen.…
A través d’aquest enllaç pots entrar en el web Braser de Sabers és un portal web impulsat per Entrepobles i Edualter que aspira a esdevenir un…
Com son les ciutats què volem? Hem actualitzat la nostra web de “Ciutats Vivibles” i estrenem mapeig d’entitats pel dret a la ciutat. Coneix la…
Carrer d’en Blanco, 73 1º pis
BARCELONA – 08028
+34 93 268 33 66 – +34 690 743 407
Projecte web finançat per: