1 any del #SíalYasuní: la Nacionalitat Waorani reclama formar part de la recuperació social i ambiental del territori

El primer aniversari de la Consulta del Yasuní, el 20 d’agost, va ser la constatació que la societat civil i, especialment, les poblacions indígenes locals treballen ja en un nou escenari social i econòmic post extractivista, deixant enrere dècades d’explotació petroliera en la Amazonia equatoriana.
Al llarg de la jornada, es va commemorar el resultat de la Consulta de 2023, que va tenir un suport de gairebé 60% de la ciutadania a favor de deixar sota terra el petroli sense explotar, una fita en la justícia climàtica i de la democràcia participativa a l’Equador i el Planeta. Però, sobretot, es va reivindicar que siguin les comunitats locals pobladores les que decideixin sobre la transició en el Yasuní.

“El govern no ha complert amb el compromís que va fer amb la Amazònia. Venim de tan lluny i som aquí per a demanar que es respectin els drets dels Waorani i dels pobles en aïllament voluntari, Tagaeri i Taromenane”, va dir Alicia Cahuiya, líder Waorani.

Al costat de la Confederación de Nacionalidades Indígenas de Ecuador (CONAIE) i altres organitzacions socials i ambientals, la Nacionalitat Waorani de l’Equador (NAWE) es va mobilitzar a Quito enfront del Ministerio de Energía y Minas per a exigir, en paraules del seu president Juan Bay, que el poble que representen (el grup humà més nombrós que habita aquest Parc Nacional) “sigui considerat part del Comitè d’Execució de la Voluntat Popular Yasuní”, creat el mes de maig pel president Daniel Noboa.
En aquest sentit, la NAWE va organitzar una cimera internacional pel Yasuní els 28, 29 i 30 d’agost en Puyo, Pastaza, en la qual va començar a desenvolupar un Pla d’Acció Post-Consulta Popular, promovent alternatives a l’extractivisme.

Des d’Acción Ecológica, una de les nostres organitzacions aliades a l’Equador i referent en la defensa ambiental, assenyalen que el gran repte per a dur a terme una transició justa és saber “què fer amb les zones que ja van ser sacrificades i amb la infraestructura que ja està posant en condicions de vida “no digna” a les poblacions que habiten aquests llocs“.

 

“Si mirem enrere al que va passar amb els grans desastres com Brumadinho (trencament d’una presa el 2019, al Brasil), el cas Chevron-Texaco a l’Equador, o ara, amb el canvi climàtic (…) ens adonem de l’important que és parlar del desmantellament i reparació de les zones ja afectades, i crec que aquesta és la gran oportunitat. l’Equador pot ser el líder, no sols per aconseguir amb el vot de 5 milions d’equatorians parar una operació i salvar una àrea protegida, sinó perquè aprendrem que una vegada les zones són sacrificades, la decisió no pot ser l’abandó”, explica Esperanza Martínez.

 

Auditoria transparent de las concessions mineres

Amb motiu del 20 d’agost, Acción Ecológica destaca també l’èxit de l’altra Consulta Ambiental que va tenir lloc fa 12 mesos, coincidint amb les eleccions presidencials a l’Equador: la decisió ciutadana de preservar el Chocó Andino i eliminar les concessions de mineria metàl·lica.

És crucial que les institucions de l’Estat realitzin una auditoria transparent de les concessions mineres, i, que es protegeixi el Chocó Andino, un territori que els seus habitants defensen amb pràctiques sostenibles i culturalment adequades“, va explicar l’organització en la roda de premsa del col·lectiu Quito sin Minería.

Acción Ecológica dedica un butlletí especial (que us recomanem llegir) a totes dues lluites i al futur imminent de cadascuna d’elles.

Entrepobles, com a part del nostre suport i acompanyament a la defensa del Yasuní, donem suport a la reivindicació de la nacionalitat waorani i treballem ja en noves accions de la nostra campanya Yasunitzem el Món per donar suport a una transició ecosocial justa en la Amazonia equatoriana donis de la corresponsabilitat que les nostres institucions i empreses tenen en aquest territori.

Entrevista de Climàtica a tres dels impulsors de la Consulta del Yasuní (publicada al juny de 2024).

El 19 d’octubre arrenca a Madrid la gira ‘Yasunitzem el Món’, que recorrerà 10 localitats espanyoles

El pròxim 19 d’octubre arrenca a Madrid la gira estatal ‘Yasunitzem el Món’ que, fins al 3 de novembre, recorrerà 10 punts de la geografia espanyola. Sota el títol ‘Trobades per a avançar en una transició ecosocial’, tres dels protagonistes de la Consulta del Sí al Yasuní compartiran amb entitats socials i ecologistes de cada ciutat com es va dur a terme el procés de mobilització de les organitzacions i els pobles indígenes de l’Equador i com es va desenvolupar la campanya per obtenir el suport de la ciutadania de l’Equador i aconseguir la protecció del Yasuní, el lloc amb major biodiversitat del Planeta.

La gira ‘Yasunitzem el Món’ té lloc dos mesos després de la històrica victòria del “Sí” en la Consulta Nacional sobre el Yasuní a l’Equador i vol avançar solidàriament i a escala internacional en la transició cap a un model econòmic i social que protegeixi la vida i la naturalesa, sense combustibles fòssils. El resultat del referèndum del passat 20 d’agost representa un important assoliment de la democràcia i de la voluntat popular enfront de la poderosa indústria petroliera. A més, assenyala el desig de la ciutadania d’un canvi social i polític que defensi els drets humans i el medi ambient.

Durant la gira, les participants buscaran també promoure el suport internacional perquè la Consulta es faci efectiva en els terminis previstos per la Cort Constitucional equatoriana, ja que l’empresa que actualment opera en la zona, Petroecuador, hauria de retirar-se de manera progressiva i ordenada del bloc 43 en el termini d’un any.

10 Dades Clau per entendre les conseqüències de la Consulta del Yasuní (PDF en cast)

La gira està coordinada per Associació Entrepobles, aliada internacional de les organitzacions equatorianes YasunidosAcción EcológicaConaie i UDAPT, quatre de les impulsores de la Consulta. En els mesos de juliol i agost de 2023, Entrepobles va col·laborar en la difusió de la campanya de Si al Yasuní i en la sensibilització i informació a la població equatoriana que viu en l’Estat Espanyol.

Participaran en la gira:

  1. Jorge Andrés Espinosa. Portaveu de la campanya #SíAlYasuní. Arquitecte i activista pels drets humans i de la naturalesa. Cofundador de Yasunidos en 2013 i membre del col·lectiu Quipa.
  2. Zenaida Yasacama. Vicepresidenta de Conaie (Confederación de Nacionalidades Indígenas de Ecuador). Forma part del poble kichwa de Pakayaku en Pastaza, on ha estat presidenta en tres ocasions consecutives. Va estudiar Economia en la Facultat de Ciències Econòmiques en la Universitat de Camagüey.
  3. Alberto Acosta. Economista i activista dels moviments socials. Professor universitari. Exministre d’Energia i Mines (2007). Expresident de l’Assemblea Constituent (2007-2008). Jutge del Tribunal Internacional dels Drets de la Naturalesa.

 

La gira Yasunitzem el Món visitarà Madrid, on tindran lloc unes jornades per a la ciutadania, Albacete, Valencia, Alicante, Murcia, Zamora, Burgos, Tarragona, BarcelonaBilbao.

DESCARREGA’T AQUÍ TOT EL DOSSIER DE LA GIRA I LES JORNADES (CAST)

#YasunitzemElMón

Guanya el Sí en la Consulta del Yasuní a l’Equador. Guanya la vida.

La victòria del Sí en la Consulta del Yasuní, el passat 20 d’agost de 2023, obre un període esperançador per a l’Equador i per als pobles llatinoamericans. Aquest plebiscit nacional ha deixat clar que una majoria social de tot l’Equador aposta per una alternativa econòmica, social i ambiental, per deixar de costat el model del petroli i la mineria (aquest mateix dia va arrasar la Consulta per a protegir de la megaminería el Chocó Andino, una altra de les reserves naturals del país), per preservar la naturalesa i a les comunitats que habiten en ella. El resultat, sens dubte, marcarà un abans i un després en la lluita pels pobles i els territoris a tot el món: són molts els Yasuní, moltes les consultes pendents en tot el Planeta.

Per al Nord global, en deute ecològic amb l’Equador, és el moment d’aprendre d’aquesta Consulta, aconseguida gràcies a la unitat i la perseverança de les organitzacions socials, indígenes i ecologistes del país. Les nostres legislacions han de recollir la possibilitat que sigui la ciutadania la que decideixi directament sobre política climàtica, ja que actualment no és possible a l’Estat espanyol.

Yasunitzem el món!

Igualment, urgeix impulsar organismes i instruments legals perquè les empreses que operen a l’estranger, especialment les petrolieres i les companyies de mineria, no vulnerin els drets humans ni els drets de la naturalesa. Iniciatives com el Centre d’Empreses i Drets Humans van en aquest camí i és important continuar treballant perquè realment contribueixin a una transició social i econòmica justa i equitativa a Llatinoamèrica.

Després de la victòria del diumenge 20, les entitats i organitzacions que han impulsat la consulta van oferir una roda de premsa, de la qual recollim quatre extractes. Ha estat un orgull per a Entrepobles col·laborar en aquesta campanya, justa, bella i diversa, que ens recorda que la naturalesa és la casa gran, que la vida sempre ha d’estar en el centre, i que la democràcia només té sentit des de baix, escoltant als qui habiten i cuiden els territoris.

Alejandra Santillana, Yasunidos: “La democràcia des de baix és el camí possible per a mitigar aquest col·lapse”

 

Leonidas Iza, president de la CONAIE: “Aquest procés és un fet històric en la lluita contra la devastació dels pobles indígenes”

 

Esperanza Martínez, Acción Ecológica: “Cap candidat ha tingut tant suport com el Yasuní i com el Chocó Andino”

 

José Fajardo, UDAPT: “Petroecuador té el rècord més gran de desastres ambientals en la Amazonía equatoriana: 1.588 vessaments des de 2012 en la part de Sucumbios i Orellana”