Per un avortament segur, gratuït i accessible a Europa. Signa!

Més de 20 milions de dones a la Unió Europea (UE) no tenen accés a un avortament segur i gratuït. Això no sols posa en risc la integritat física de les dones, sinó que també implica un estrès econòmic i mental afegit i injust per a les dones i famílies que menys s’ho poden permetre.

Per això, des d’avui i fins al pròxim 5 de juny, necessitem que un milió de ciutadanes i ciutadans de tota la UE donin el seu suport a aquesta campanya per a garantir el dret a un avortament segur, gratuït i accessible per a totes, més enllà de la situació al seu país de residència.

“La meva veu, la meva decisió” és una Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) a la qual ens hem sumat des d’Entrepobles i que ha estat recolzada per organitzacions i ciutadania de vuit països (Polònia, França, Àustria, Eslovènia, Croàcia, Irlanda i Finlàndia, a més d’Espanya).

SIGNATURA EN AQUEST ENLLAÇ: https://eci.ec.europa.eu/044/public/#/screen/home

Presentada davant la Comissió Europea, la nostra demanda és que els estats membres ofereixen suport financer perquè qualsevol dona a Europa que encara no tingui accés a un avortament segur i legal pugui accedir a ell.

Necessitem tot el teu suport per a fer arribar aquesta campanya al nombre més gran possible de persones. A més de signar, és important moure la informació difonent aquesta publicació a les xarxes socials.

Algunes dades d’interès

 

  • En Polònia i Malta, l’avortament està prohibit o gairebé totalment prohibit.
  • A Àustria i Alemanya, l’avortament és legal però no gratuït.
  • L’avortament és legal però difícilment accessible a Croàcia i Itàlia.
  • L’avortament no és segur ni està garantit per a dones en situació de vulnerabilitat o sense accés a assegurances sanitàries en tots els Estats membres de la UE.

TOTES JUNTES BLINDAREM EL DRET A L’AVORTAMENT A LA UE!!

 

SIGNATURA EN AQUEST ENLLAÇ: https://eci.ec.europa.eu/044/public/#/screen/home

Desde el movimiento “Nos plantamos” reclamamos una transición agroecológica justa y urgente.

Desde Entrepueblos nos sumamos a la campaña del movimiento “Nos plantamos”. En el día de luchas globales campesinas, 17 de abril, lideradas por La Vía Campesina, el movimiento estatal Nos plantamos, se suma a las reivindicaciones de la organización internacional para reivindicar la necesidad de una transición agroecológica urgente que favorezca y apoye a la agricultura familiar y social. Ante la crisis actual de la agricultura, el movimiento aboga por la defensa de la soberanía alimentaria, basada en el cuidado de las personas y los ecosistemas.

  • En el día de luchas globales campesinas, 17 de abril, lideradas por La Vía Campesina, el movimiento estatal Nos Plantamos, del que formamos parte Entrepueblos, se suma a las reivindicaciones de la organización internacional
  • Nos Plantamos reivindica la necesidad de una transición agroecológica urgente que favorezca y apoye a la agricultura familiar y social
  • Ante la crisis actual de la agricultura, el movimiento aboga por la defensa de la soberanía alimentaria, basada en el cuidado de las personas y los ecosistemas

Con motivo del Día Mundial de la Lucha Campesina, 17 de abril, el movimiento Nos Plantamos, del que formamos parte más de 50 organizaciones, reclamamos la necesidad de apostar por una transición urgente hacia métodos de producción agroecológicos, sostenibles y diversificados, bajo proyectos familiares prósperos y a pequeña escala. Reivindicamos, a su vez, un sistema agroalimentario en manos de las personas agricultoras y consumidoras, que no esté dominado por el poder de la industria agroalimentaria, los grandes supermercados ni los lobbies de la agroindustria. Las personas consumidoras quieren poder acceder fácilmente a alimentos sanos, producidos de forma justa y sostenible.

Este modelo agroecológico, que responde a los retos sociales y ambientales actuales, busca también la preservación de la biodiversidad y la paz con justicia social, soluciones campesinas a la crisis alimentaria y climática que se vive en España y en otros lugares del mundo. Ante esta transición, desde el colectivo también consideramos imprescindible el acceso a la tierra, precios justos para las productoras y las consumidoras, la promoción de la agroecología y las semillas campesinas y la defensa de la soberanía de los pueblos.

La disminución del número de personas agricultoras, el aumento de la superficie de las explotaciones de gran tamaño y la disminución de las de pequeño y mediano tamaño o la distribución desigual de las ayudas de la Política Agraria Común (PAC), muestran la realidad de un modelo imperante en España: una agricultura sin agricultores, dominada por los mercados, los acuerdos de libre comercio, y normas y políticas a medida de la agroindustria, que deja atrás la agricultura familiar y social basada en la agroecología.

Este sistema agroalimentario industrial sigue impulsando la pérdida de población rural, de agricultura familiar y social, y la falta de relevo generacional. También conlleva consecuencias ambientales graves, como el aumento de la contaminación de las aguas por la agricultura intensiva y la pérdida de biodiversidad. A esto se suma el impacto de la crisis climática y de biodiversidad sobre la agricultura de pequeña y mediana escala, con pérdidas de hasta el 80 % según el cultivo.

La agricultura familiar en España supone el 82 % de las explotaciones agrarias, y es fundamental para la cohesión social en el mundo rural, para el cuidado de la biodiversidad agraria que produce alimentos sanos y sostenibles, y para el desarrollo del modelo agrario socialmente justo y sostenible. Sobre esta agricultura deben centrarse el desarrollo de sistemas alimentarios sostenibles y resilientes ante la crisis ecosocial, climática y de biodiversidad.

Por ello, desde las organizaciones que conformamos La Vía campesina, así como desde Nos plantamos, recordamos la importancia de apoyar a las fincas familiares y sociales a pequeña escala hacia una transición más sostenible y justa desde un enfoque social, medioambiental y económico que fortalezca la soberanía alimentaria.

Manifest #8M2024: Defensores i Activistes per la Vida. Diverses i unides en les resistències feministes

Aquest 8 de març de 2024, com cada any, a Entrepobles ens unim a les accions reivindicatives i de celebració que les organitzacions feministes promouen a tot el món amb motiu del Dia Internacional de les Dones i les Nenes. I volem recuperar, en aquest comunicat, alguns continguts de la declaració urgent que es va emetre en el marc del 15° Encuentro Feminista Latinoamericano y del Caribe (EFLAC) celebrat a El Salvador el novembre de 2023, “Ante la crisis del tejido de la vida: ¡unidas, unides, resistiendo y avanzando!“.

Ens trobem en un moment crític. Una creixent presència de forces regressives, fonamentalistes religioses i d’extrema dreta amenacen de soscavar els drets humans, especialment els de dones, nenes i identitats dissidents i diverses. En aquest context, defensores i activistes per la vida, provinents del Nord i Sud Global, de diversos territoris, ens sentirem unides en solidaritat, sororitat i resistència, ens agermanem enfront de la tirania i els retrocessos democràtics. Reafirmem el nostre compromís amb la justícia global, l’equitat de gènere i la defensa d’una vida digna, que mereixi ser vívida, per a totes les persones i el planeta.

Aquest 8M, continuarem teixint xarxes de solidaritat feminista contra totes les guerres, i molt especialment contra el genocidi del poble palestí. Ens sentim pròximes a les Dones de Gaza i Cisjordània, compartim el seu dolor davant la pèrdua de vides de familiars i sobretot de les seves filles i fills. Les nostres veus s’uneixen avui amb veus de tot arreu per a cridar molt fort, no esteu soles. No callarem fins que es pari aquest genocidi i els seus responsables, l’exèrcit israelià i el seu govern, siguin jutjats per crims de lesa humanitat.

Foto: Amanda Meza

Aquest 8 de març del 2024, reafirmem el nostre compromís amb la lluita per la sobirania sobre els nostres cossos i territoris i compartim una sèrie d’accions fonamentals que són essencials per a l’emancipació i la justícia global:

1. Defensa del dret a l’avortament: Que es reconegui el dret fonamental a l’avortament lliure, legal, segur i gratuït en tots els països del món. Advoquem per una estratègia de despenalització social que, juntament amb la mobilització popular, enforteixi la solidaritat feminista i garanteixi el dret a la justícia reproductiva.

2. Transformació dels models politicoeconòmics: Ens posicionem en contra de l’hegemonia capitalista i extractivista, que genera destrucció ambiental, precarització laboral i vulneració de drets. Demandem un model econòmic centrat en la vida i no en el capital, amb especial atenció la nostra solidaritat amb les dones precaritzades, treballadores de la llar, cuidadores, nenes, adolescents, dones de la tercera edat i dones amb diversitat funcional.

3. Protecció integral feminista: En temps de crisi i autoritarisme, activem xarxes de protecció integral per a cuidar els nostres moviments i resistir les violències i polítiques repressives. Prioritzem la cura i la protecció com a estratègies de supervivència, exigint als Estats la prevenció, sanció i erradicació de la violència contra les dones i dissidències.

4. Interseccionalitat i lluita antiracista: Reconeixem la importància d’abordar les interseccions d’opressió, incloent-hi el racisme, el classisme, el capacitisme i l’hetero-cisnormativitat, en les nostres lluites feministes. Ens comprometem a denunciar les formes de poder opressiu i a construir moviments inclusius que promoguin l’empatia, l’amor entre nosaltres i l’esperança.

 

Amb els cors entrellaçats en solidaritat, tracem una sendera il·luminada per la llum de l’equitat i la justícia. Perquè en aquest viatge cap a la llibertat, no hi ha espai per a retrocedir. Aixequem les nostres veus amb la força del vent, teixim xarxes de suport amb fils d’empatia i abracem les diversitats”.

Al crit de “Ni un pas enrere en les accions feministes” reafirmem el nostre compromís amb la construcció d’un món més just, igualitari i lliure de violències per a totes les persones.

Informa’t de la manifestació del teu poble o ciutat en aquest enllaç (estat espanyol)!

  • NI GUERRA QUE ENS DESTRUEIXI, NI PAU QUE ENS OPRIMEIXI !
  • FREE PALESTINE !
  • ENS VOLEM VIVAS, LLIURES I REBELS! SOBERANIA SOBRE ELS NOSTRES COSSOS!
  • AVORTAMENT LLIURE, SEGUR, UNIVERSAL FORA DEL CODIGO PENAL!
  • CONSTRUÏM TERRITORIS LLIURES DE VIOLÈNCIES MASCLISTES I PATRIARCALS!
  • DIGNIFICACIÓ DE LES CURES I LA VIDA!

Manifest de la Comissió de Feminismes de Entrepobles, març 2024

25 de Novembre: Juntes i diverses som més fortes #ShaAcabat

Manifest 25N: Dia Internacional Per l’Eliminació de les Violències cap a les Dones i la infantesa

Entrepueblos-Entrepobles-Entrepobos-Herriarte manifestem, una vegada més, el nostre compromís des d’una de cooperació feminista internacionalista:

Cada 25 de novembre,  Dia Internacional de la No Violència Contra les Dones i Nenes en territoris de tot el món, milers de dones ocupem els carrers per a cridar amb força que no volem més violències, celebrem que estem vives, algunes som supervivents de violències masclistes. Reivindiquem el dret a una vida lliure de violències masclistes, conscients que aquestes representen una greu i sistemàtica vulneració dels DH a més de la meitat de la població.

Les dones teixim xarxes, juntes som més fortes. Els moviments feministes de tot el món som imprescindibles per a una veritable transformació social i cultural. “Sense les dones no hi ha revolució”. Diem s’ha acabat i basta a les violències masclistes.

Totes, totes juntes marxem contra les violències masclistes:

 

NO  VOLEM estigmatització per pertànyer a una cultura diferent, per ser gitanes, o per la nostra condició de dones migrades i racialitzades.

NO SOM VÍCTIMES! SOM SUPERVIVENTS!

BASTA! D’opressió per les nostres orientacions i identitats sexuals

DENUNCIEM la LGTBIfobia social, institucional i laboral que sofrim moltes de nosaltres, com una altra forma de violència masclista.

DENUNCIEM la repressió i la censura a companyes per les protestes i manifestacions creatives en defensa dels drets sexuals i reproductius, sota la pressió dels fonamentalismes religiosos.

REIVINDIQUEM una societat lliure d’opressions, d’explotació i de violències institucionals. Fem una crida a la rebel·lia i a la lluita contra l’aliança entre el patriarcat. Plantem cara al capitalisme i els feixismes que ens vol dòcils, submises i callades.

SI ENS TOQUEN A UNA, ENS TOQUEN A TOTES!

EXIGIM polítiques públiques que posin la vida en el centre, contra la pobresa i l’exclusió social, amb una assignació pressupostària que garanteixi una vida digna per a les dones.

DONEM SUPORT a les xarxes d’acompanyament comunitari i suport mutu per a dones.

FEM COSTAT a les organitzacions de dones migrades i refugiades en les seves reivindicacions per la regularització de les persones migrants, per la derogació de la Llei d’Estrangeria i contra les polítiques migratòries a les fronteres que exerceixen una gran violència sobre les dones migrades i refugiades, subordinant les seves vides al patriarcat.

DENUNCIEM la precarietat i exclusió social, que no contribueixen a l’erradicació de les violències masclistes. En situacions de vulnerabilitat, les violències masclistes tenen un impacte tremend sobre les dones, ja que no posseeixen l’autonomia econòmica que els permeti poder sortir de la situació de violència.

SOLIDARITAT FEMINISTA CONTRA EL GENOCIDI DEL POBLE PALESTÍ

L’Estat espanyol, que ocupa en aquests moments la presidència del Consell de la Unió Europea, té una ocasió per a incidir contra el genocidi al poble palestí. Exigim que es posicioni de manera ferma i plantegi mesures vinculants per a parar la violència i garantir la seguretat i el benestar de la població palestina, sota l’empara dels Drets Humans.

El de Palestina és un crit de dolor que ressona en tots els racons del món. No podem ser còmplices del silenci. No podem permetre l’equidistància ni l’aplicació de falsos paral·lelismes. El desplaçament forçós d’un milió de persones a Gaza, el tall de subministraments, el bombardeig de cases, carreteres i hospitals són crims de guerra que no poden ser tolerats. Les retòriques de deshumanització aguditzen l’alarma davant una situació en la qual s’esvaeixen els valors més bàsics.

Fem nostre la crida que fan les nostres companyes des dels moviments feministes diversos als quals estem vinculades:

“Aquest 25N teixim xarxes de solidaritat amb les Dones de Gaza i Cisjordània. Estem al seu costat compartint el seu dolor davant la pèrdua de vides de familiars i sobre tot de les seves filles i fills.

Les nostres veus s’uneixen avui amb altres veus d’aquí i d’arreu per cridar ben fort NO ESTEU SOLES.

No callarem davant la violència patriarcal que en aquest genocidi mostra la seva imatge més cruent perquè les guerres i el militarisme són l’expressió màxima de totes les violències.

No callarem fins que s’aturi aquest genocidi i els seus responsables – l’exèrcit israelià i el seu govern , siguin jutjats com a criminals de guerra per un tribunal internacional.

(Manifest Feminista contra el genocidio al Poble Palestí – Coordinadora Feminista) CAST

 

#25N #25N2023 ##ShaAcabat #25NOmplimElsCarrers

DESCARREGA’T AQUÍ EL MANIFEST EN PDF (CAST)

Comunicat: Setge rere setge a Gaza, aturem l’escalada de violència

Des de l’Asociació Entrepobles suscribim el manifest de Lafede.cat, Federació Catalana d’Organitzacions per a la Justícia Global, i la nostra repulsa tant a l’ofensiva d’Hamàs, com a la declaració de guerra de l’Estat d’Israel contra la Franja de Gaza. Volem manifestar la nostra solidaritat amb totes les víctimes entre la població civil i recordem que aquests atacs contra la població civil constitueixen crims de guerra. Fem una crida a aturar l’escalada de violència, a respectar el Dret Internacional Humanitari i la protecció de la població civil, així com a garantir l’accés a l’ajuda humanitària.

Vivim amb molta preocupació la reacció del govern d’Israel i amb l’anunci d’un setge total. Gaza ja era una regió que vivia en règim de setge des de 2007 i en conseqüència en una crisi humanitària crònica. El mateix govern espanyol afirma que aquesta crisi humanitària era fruit dels 75 anys d’ocupació, de la paràlisi del procés de pau i de les violacions del Dret Internacional Humanitari i dels drets humans en general. La situació a més s’havia degradat encara més amb la pandèmia i les hostilitats de maig de 2021. Segons els organismes internacionals un 80% de la població de Gaza depèn de l’ajuda internacional. És incomprensible decretar un setge total contra una regió on el 50% de la població són menors de 18 anys, i on segons Unicef 1,1 milions de nens i nenes ja necessitava ajuda humanitària abans d’aquest nou esclat de violència.

No podem oblidar el context que ens ha portat fins aquí. L’Estat d’Israel ha imposat, a través d’un complex conjunt d’eines militars i legals, un sistema colonial i militar d’opressió i violència generalitzada contra el poble palestí els últims 75 anys, que està a l’arrel del problema. Això és, la construcció d’assentaments israelians a la Cisjordània ocupada, la construcció del mur de separació, assassinats sumaris, detencions administratives, i el bloqueig de la Franja de Gaza des de fa 16 anys, entre d’altres. La insostenible acumulació de violacions sistemàtiques de drets humans ha estat possible gràcies al silenci còmplice de la comunitat internacional que ha permès una total impunitat de l’Estat d’Israel.

Aquest sistema ha estat denunciat per les grans organitzacions de drets humans internacionals com ara Human Rights Watch-HRW que hi veu “la intenció del Govern d’Israel de mantenir la dominació dels israelians jueus sobre els palestins de tot Israel i el Territori Palestí, inclosa Jerusalem Oriental” i qualifica d’inhumans els actes comesos contra la població palestina. Tant HRW com Amnistia internacional han definit la situació com a equivalent a un delicte d’apartheid i de persecució contra el poble palestí.

Des de la societat civil catalana també fa anys que demanem una pau realment justa i basada en els drets humans a la regió. Hem col·laborat i col·laborarem amb totes les organitzacions de la societat civil palestina i israeliana que denuncien les vulneracions de drets humans i treballen per la pau a la regió. La Federació ha denunciat reiteradament les accions militars d’Israel i com han traspassat tots els límits de la Convenció de Ginebra. Una vegada més fem una crida a la comunitat internacional perquè s’impliqui de manera real i efectiva en la resolució del conflicte, i en posar fi a l’actual règim d’ocupació i d’apartheid. En aquesta oportunitat demanem:

  • A totes les parts respectar el Dret Internacional Humanitari i la protecció de la població civil així com garantir l’accés a l’ajuda humanitària.
  • A Israel, que aturi l’escalada i la política de càstig col·lectiu, i generalitzat, tot recordant que la meitat de la població que estan bombardejant i deixant sense aliments són nens i nenes.
  • A les agències de cooperació catalana i espanyola, que augmentin l’ajuda humanitària a Gaza en tractar-se d’una crisi molt més greu que totes les anteriors, i que exigeixin el mateix a la UE.
  • A la Generalitat de Catalunya, a l’Ajuntament de Barcelona i a totes les administracions que donen suport als diferents actors que treballen per la pau i els drets humans a la regió, que es redoblin els esforços i contactes amb la societat civil palestina i israeliana per contribuir a rebaixar la violència, protegir i defensar els drets humans, i posar fi a l’ocupació.
  • A les administracions catalanes que revisin les seves polítiques de manera integral per tal de no col·laborar de manera directa o indirecta amb l’Estat d’Israel, avui més profundament antidemocràtic que mai.
  • A l’Estat Espanyol, que apliqui un embargament a dues bandes, deixant de comprar i vendre armes o tecnologia militar a Israel, ja que està prou comprovat que l’ocupació està servint per testejar-les contra la població palestina.
  • A l’Estat Espanyol, que es faci ressò d’aquesta demanda i que defensi davant les institucions internacionals – UE i ONU- la necessitat d’utilitzar la jurisdicció universal per a perseguir els crims de guerra de l’Estat d’Israel, per impulsar les investigacions del Tribunal Penal Internacional i demanar sancions a l’Estat d’Israel mentre no compleixi la legalitat internacional.

Des d’Entrepobles també ens adherim a aquests manifests que ens representen com a entitat feminista, defensora dels territoris i contra el negoci de les armes:

*Imatge de la Manifestació unitaria del 21 d’octubre a Barcelona. Autor: Miguel Gutiérrez.

El 28 juny Dia Internacional de l’Orgull LGTBI+ es commemora la diversitat sexual, afectiva i de gènere

El 28 Juny Dia Internacional de l’Orgull LGTBI+ se celebra mundialment en commemoració dels disturbis de Stonewall del 1969, per reafirmar el sentiment d’orgull de les persones amb les orientacions sexuals i identitats de gènere marginades i reprimides, i per visibilitzar la seva presència a la societat i les seves reivindicacions.

En defensa de drets i llibertats dels col·lectius LGTBI+, en la lluita contra la LGTBI-fòbia i en el reconeixement de les diversitats sexuals i de gènere.

A més d’un terç dels països del món les relacions amoroses consensuades entre persones del mateix sexe es consideren delicte, cosa que exacerba prejudicis i exposa milions de persones a patir xantatge, ser detingudes o empresonades. En molts casos, la manca de protecció jurídica adequada, juntament amb les actituds hostils de la població, porten a una discriminació generalitzada contra les persones LGTBI+, que es manifesta en l’acomiadament dels llocs de treball, l’assetjament d’estudiants i la seva expulsió dels centres d’ensenyament i la denegació de serveis de salut essencials.

Diversos informes d’ACNUR relaten les violències, detencions i tortures, i la necessitat de protecció internacional com a persones refugiades, amb accés a tots els drets socials, salut, educació, etc.

Tot i que a l’estat espanyol s’avança en drets democràtics per a les persones (LGTBI+) en els aspectes polítics, social, educatiu, sanitari, etc., queda molt per a fer. Es tracta d’uns drets que són fruit de molts anys de lluites i que s’han de defensar dia a dia i des de tots els àmbits, seguint el fil rosa de les persones LGBTI+ que el 1969 van liderar la revolta de Stonewall fartes de la repressió policial i de l’exclusió social que patien.

Les lleis que s’han legislat i promulgat es conjugen com a eines clau per adoptar accions positives que facilitin la vida i el desenvolupament personal i professional de les persones LGTBI+ sense haver de renunciar a la seva identitat, sense amagar-se per accedir a l’ocupació, poder formar-se o promocionar i sol·licitar els beneficis socials existents a l’empresa.

Però l’aprovació de les lleis no és suficient. Perquè les lleis siguin eficaces cal aplicar-les, portar-les a efecte, cosa que es tradueix en conèixer-les, tenir-les presents en la vida diària per poder fer front a actituds, accions o comportaments LGTBIfòbics de manera que no tinguin cabuda en cap esfera de la vida.

La realitat ens interpel·la. No és possible oblidar que els atacs dels que han obstaculitzat l’avenç dels drets LGTBI+ a l’estat espanyol s’estan tornant més crus i violents, emparant-se en el rumor i la mentida. Sobretot, ara que estem veient com avancen la dreta i la ultradreta no sols al nostre país, on amenacen de portar la seva LGTB-fòbia al govern de les institucions, sinó també en l’àmbit internacional.

A tot el món s’impulsen mobilitzacions i accions des de la societat civil per a visibilitzar greus violacions de drets humans[1] de les persones LGTBI+, evidenciar la impunitat i fer una crida als estats en la seva obligació d’impartir justícia i reparació lliure de discriminació.

Entrepobles-Entrepueblos-Entrepobos-Herriarte sempre ens hem compromès, especialment, amb el treball de les nostres organitzacions feministes aliades en els diferents països d’ Abya Yala [2], que en el seu dia a dia enfronten la impunitat en els casos de discriminació i violència per orientació sexual i de gènere que afecta la població LGTBI+, exercint el seu dret a la justícia i la reparació, així com disminuir l’arbitrarietat que acompanya a les seves denúncies.

Reivindiquem uns drets LGTBI+ que han d’interpel·lar el conjunt de la societat, perquè s’exerceixin i es defensin de manera col·lectiva.

Uns drets humans per a les persones LGTBI+ que des de les institucions públiques i multilaterals s’han de preservar a partir del desplegament de polítiques públiques que garanteixin que l’orientació sexual i la identitat de gènere no condicionin la vida de les persones en una societat binària i heteronormativa, que sovint exclou la diversitat sexual i de gènere, i vulnera els drets de les persones LGBTI+

Moltes persones viuen en la intersecció de múltiples formes de discriminació, les persones LGBTI+ poden sofrir discriminació per motius d’identitat de gènere o orientació sexual, i opressió a causa del seu origen racial, classe, casta, religió, ètnia, (dis)capacitat o edat. Per a lluitar contra els sistemes que oprimeixen a les persones LGBTI+, hem de desmuntar tots els sistemes d’opressió, entre ells, el racisme, el capacitisme, el sexisme, la xenofòbia… o el classisme.

Ens agradaria celebrar el 28 de juny “l’Orgull” d’una societat diversa, plural, generosa, acollidora, que reclama l’equitat legal real i que vol viure de forma lliure i plena independentment de quina sigui la seva diversitat afectivosexual o la seva diversitat familiar.  Una societat unida que planta cara a les polítiques reaccionàries i vol viure la seva vida sense por.

Donem suport als activismes LGTBI+ que impulsen mobilitzacions i accions per a: 

  • Instar el Govern de l’Estat espanyol a considerar de manera urgent el dret d’asil i la protecció de les persones LGBTI+ que es troben en situació de vulnerabilitat als països d’origen i d’aquelles que no han pogut regularitzar la situació administrativa
  • Continuar avançant en la formació específica del professorat en matèria de diversitat i de la realitat LGBTI+, també en l’àmbit de l’educació física i de la pràctica esportiva, per afavorir la creació d’espais segurs i de confiança per a l’alumnat LGBTI+.
  • Fer front a les campanyes de desinformació i discurs d’odi que promouen sectors conservadors i fonamentalistes del nostre país i que provoquen violències, assetjaments, fòbies contra les persones LGTBI.
  • Millorar l’accés a un sistema de salut integral, igualitari i just per a totes les persones, independentment de quin sigui el seu gènere, identitat o orientació sexual.

Construïm juntes una societat que, com reivindiquem des dels feminismes, posi la vida i les cures en el centre. Una societat antipatriarcal, antiracista, anticolonial, i lliure de LGTBI-fòbia. Una societat lliure de tota mena d’opressions, respectuosa amb la diversitat, que reconegui drets, per a poder viure en llibertat. Volem estar amb les gents que a tot el món treballen infatigablement per a fer d’aquest planeta un lloc millor.

ELS DRETS LGTBIQ+ SÓN DRETS HUMANS!
SISTEMES DE PROTECCIÓ INTERNACIONAL PER A PERSONES LGTBI+!
DRET A UNA VIDA DIGNA QUE MEREIXI SER VISCUDA, SENSE DEIXAR A NINGÚ ENRERE!

Descarrega aquí el manifest en asturiano


[1]  En aquest sentit, es destaquin dues resolucions històriques del Consell de Drets Humans de Nacions Unides sobre el tema dels “Drets Humans, Orientació Sexual i Identitat de Gènere”. El juny de 2011, els Estats a través del Consell van adoptar per primera vegada un document que feia referència explícita a les violacions als drets humans amb base en l’orientació sexual i identitat de gènere i a l’obligació estatal de protegir, preservar i restablir aquests drets a ser vulnerats. El setembre de 2014, els Estats van aprovar una segona resolució la qual brinda una rellevant plataforma d’acció per al combat a la violència i la discriminació basada en l’orientació sexual i identitat de gènere dels individus.

[2] En coherència amb els nostres valors de cooperació i solidaritat internacionalista com és el cas de l’organització feminista peruana DEMUS DEMUS – Estudio para la Defensa de los Derechos de la Mujer amb Justicia ArcoIris.

Manifest 8-M: Defensem drets, teixim xarxes per a una justícia global, feminista, anticapitalista, antiracista i decolonial

Set anys en cerca de justícia per a Berta Càceres és justícia per al món. Berta viu, l’acció segueix (COPINH)

Les reivindicacions i mobilitzacions feministes a tot el món han tingut, en els últims anys una gran visibilitat, han provocat canvis i transformacions socials que han millorat la vida de totes les dones. Queda molt per fer. Malgrat les constants resistències patriarcals, les reivindicacions feministes han estat motor en les aliances teixides amb els moviments ecologistes, antiracistes, anticolonials, anticapitalistes, o de dissidència sexual i de gènere.

Esperem que aquest 8 de març ho utilitzem per a conscienciar-nos que les discriminacions contra les dones, les nenes i les dissidències sexuals i de gènere, ens afecten negativament a totes les persones. Que hi hagi un reconeixement social dels activismes de les feministes, de les defensores de DDHH, de les defensores dels territoris i dels béns naturals, així com dels moviments autònoms de les dones enfront de la criminalització de la protesta, perquè són més necessaris que mai contra les reculades que ens imposa un sistema patriarcal, capitalista, racista i colonial.

Vivim en un escenari de conflictes entre l’acumulació de riquesa i la cura de la vida, un fenomen amb fortes dimensions de gènere. Els mercats especulatius de matèries primeres, els fons d’inversió, l’extractivisme, els paradisos fiscals, els tractats de lliure comerç, etc., empenyen cada vegada més el que des dels feminismes coneixem com a “conflicte entre el capital i la vida”. Un conflicte que implica un conjunt de dimensions de la vida: ecològica, reproducció social, cures, salut i representació política.

Els mercats especulatius de matèries primeres, els fons d’inversió, l’extractivisme, els paradisos fiscals, els tractats de lliure comerç, etc., empenyen cada vegada més el que des dels feminismes coneixem com a “conflicte entre el capital i la vida”.

I també constatem la creixent deriva autoritària de molts governs i estats en Abya Yala. Amb la concentració de tots els poders de l’estat en governs, que han anat eliminant qualsevol mecanisme real de control social, legal i polític, inclosos els instruments de les Nacions Unides i la cooperació internacional. En paral·lel, veiem l’emergència de corrents polítics d’extrema dreta, racistes, antifeministes, homòfobes, abundantment finançades per xarxes internacionals reaccionàries, tant en el pla polític, com en l’ideològic i religiós, així com pels sectors més retrògrads de les elits nacionals.

Ens mobilitzarem als carrers de barris, pobles i ciutats per a:

Posar les polítiques de les cures en el centre, des de la justícia social, abordant les causes de la precarietat de les vides i les cadenes globals de les cures.

Fer front a l’emergència ambiental i climàtica, la defensa del territori i els béns comuns des dels feminismes, amb un enfocament de justícia global i social.

Posar en el centre la solidaritat i la protecció integral feminista de les companyes que defensen els territoris i els béns naturals amb les seves comunitats, defensores trans, periodistes, feministes, defensores de drets sexuals i reproductius, defensores de la justícia social i de la pau, dones que lluiten contra la violència masclista o per la memòria, la veritat i la justícia.

 

CONSTRUÏM TERRITORIS LLIURES DE VIOLÈNCIES MASCLISTES I PATRIARCALS! 

Des de la nostra perspectiva de cooperació feminista internacional:

EXIGIM la fi a la impunitat davant les morts i desaparicions de les defensores de DDHH, de les defensores dels territoris i dels béns naturals. Mirem amb molta preocupació, la situació que sofreixen en Abya Yala, les nostres companyes defensores, amb un augment de la militarització, persecució, i assassinats, per part de l’extractivisme voraç de les transnacionals, de connivència amb els governs de torn.

Des de el nostre compromís feminista en l’Estat espanyol:

DENUNCIEM que, en 2022, un total de 99 dones van ser assassinades en mans d’homes violents pel fet de ser dones. Els feminicidis són només la punta de l’iceberg d’una violència estructural i profundament arrelada en la societat patriarcal. Desgraciadament, les violències masclistes s’expressen de nombroses formes. Totes elles són expressió d’un atac a la llibertat del cos i de la vida de les dones, les nenes i les dissidències sexuals i de gènere, i són estructurals del sistema heteropatriarcal, capitalista, racista i colonialista. Aquestes violències patriarcals ens afecten a totes de forma diferenciada i amb impacte agreujat, en funció de múltiples factors. No es pot negar aquesta diversitat d’impactes, ni invisibilitzar les necessitats específiques davant les violències per dominació, per a garantir mesures de prevenció i respostes de reparació.

EXIGIM mantenir el consentiment en el centre de la llei de llibertat sexual, sumant-nos a la demanda de col·lectius feministes que valoren el caràcter integral de la llei “Només sí és sí” i que alerten que endurir les penes no protegeix més les dones.

EXIGIM el compliment dels drets humans i el qüestionament de l’actual sistema de fronteres, el tancament immediat dels CIES…, Regularització ja! de les persones immigrants que resideixen al nostre país. Derogació de la llei d’estrangeria per la violència institucional i masclista, per les seves disposicions racistes i patriarcals que violenten i criminalitzen a les dones migrants.

ENS VOLEM VIVES, LLIURES I REBELS. SOBIRANIA SOBRE ELS NOSTRES COSSOS

Des de la nostra perspectiva de cooperació feminista internacional:

DENUNCIEM que,  en l’actualitat, en la major part de països d’Àfrica i d’Amèrica Llatina, l’avortament està totalment prohibit. Milers de dones i persones amb capacitat de gestar continuen morint en el món per avortaments clandestins. Milers de dones avorten cada any, dins i fora de la legalitat!

MOSTREM la nostra solidaritat amb totes i cadascuna de les dones represaliades, criminalitzades i estigmatitzades per a defensar el dret de les dones a l’avortament.

DENUNCIEM l’ofensiva retrògrada, masclista i patriarcal, d’abast internacional, d’ingerència
sobre la vida i els cossos de les dones i que estan suposant reculades i amenaces alarmants. Els últims anys hem viscut un augment exponencial en els esforços per a restringir els drets de les dones i de les persones LGTBIQ+. Darrere dels atacs, hi ha des de grups antigènere fins a governs conservadors, passant per partits d’extrema dreta. Ens sumem a la reivindicació d’erradicar qualsevol col·laboració amb qualsevol govern del món, institucions, grups i moviments fonamentalistes, entre ells l’Església catòlica, i altres confessions, que no garanteixi aquest dret a la seva ciutadania.

Des de el nostre compromís feminista en l’Estat espanyol:

La reforma de la llei d’avortament 2023 aprovada en l’Estat Espanyol recentment, suposa un pas endavant i un èxit fruit del crit incansable dels moviments feministes que contribueix a la consolidació del dret a l’avortament. Però al mateix temps, l’experiència i llarga trajectòria ens fa desconfiar de l’aplicació de la llei quan arribi al disseny de serveis i circuits en les comunitats autònomes (CCAA) que són les que tenen les competències en la prestació. Continua sent una assignatura pendent el tema de la incorporació de la salut sexual i reproductiva i la pràctica clínica de la interrupció voluntària de l’embaràs als programes curriculars de les carreres universitàries. No es resol de manera clara l’accés universal a l’avortament sabent que, actualment, molt poques CCAA incorporen l’atenció a l’avortament per a persones sense targeta sanitària.

No es resol de manera clara l’accés universal a l’avortament sabent que, actualment, molt poques CCAA incorporen l’atenció a l’avortament per a persones sense targeta sanitària.

I, de nou, no aborda la despenalització de l’avortament que ha estat la gran demanda històrica del moviment feminista i que seriosa, realment, la que canviaria el paradigma: treure l’avortament fora del Codi Penal. AVORTAMENT LLIURE, SEGUR, UNIVERSAL FORA DEL CODI PENAL!

SOSTENIBILITAT: DIGNIFICACIÓ DE LES CURES I LA VIDA

Aquí estem un nou 8 de març, assumint per coherència i compromís feministes algunes de les reivindicacions que es faran visibles en molts territoris del planeta i que estan fonamentalment relacionades, amb la precarització de la vida de les dones i les cures. Assumim per coherència i compromís la sostenibilitat de la vida com a solidaritat amb el conjunt de la ciutadania ecològica que no coneix fronteres i que suposa comprometre’ns a preservar l’espai de vida comuna, en un context d’emergència climàtica, ecològica i energètica. Aquesta sostenibilitat inclou com a element central la necessitat de defensar també els drets de la naturalesa i el reconeixement de l’ecocidi com un crim contra la humanitat.

EXIGIM el reconeixement de tots els drets laborals per a les treballadores de la llar i les cures. Integració immediata al Règim General de la Seguretat Social perquè siguin reconeguts tots els seus drets com a treballadores.

EXIGIM que ninguna quedi enrere, i que els drets humans i de ciutadania siguin aplicables a tots els col·lectius vulnerables de la nostra societat. Contra la desigualtat i la dificultat d’accés als serveis i polítiques públiques per a les dones més empobrides.

EXIGIM justícia social i climàtica. Exigim un decreixement econòmic, una transició ecosocial i una cultura regenerativa i feminista que recuperi les sobiranies a través d’una gestió pública i comunitària, que garanteixi l’accés universal als serveis bàsics, com per exemple l’aigua i l’energia. Exigim la defensa dels DDHH i ens solidaritzem amb les defensores de la terra perseguides i amenaçades i que arrisquin la seva vida per a defensar l’aigua, el territori i els ecosistemes.

DENUNCIEM les empreses transnacionals i les corporacions financeres, les polítiques de la Unió Europea i els estats membres, com els Tractats de Comerç i inversió o com el Fons Europeu de Recuperació Next Generation que, amb l’excusa d’una revitalització econòmica i una transició ecològica, suposen en realitat finançament a les elits econòmiques amb diners públics, socialitzant els deutes i provocant noves onades de privatitzacions i retallades en els serveis i prestacions socials públiques.

 

POR TOTS PER TOTS AQUESTS MOTIUS des de Entrepueblos/Entrepobles/Entrepobos/Herriarte us ANIMEM a participar activament en les accions del 8M Dia de les Dones.

Justícia per a Eduardo Mendúa, líder de la nacionalitat kofán de l’Equador

El passat 26 de febrer va ser assassinat Eduardo Mendúa, dirigent de Relacions Internacionals de la CONAIE, pertanyent a la nacionalitat Kofán de Sucumbios, l’Equador. Es trobava en el seu habitatge rural quan diversos encaputxats li van disparar, un crim que entitats com CONAIE i UDAPT han relacionat al conflicte petrolier i, en concret, a l’activitat extractiva de l’Empresa Pública d’Hidrocarburs, EP Petroecuador.

Reconegut per la seva lluita i defensa de la Amazonía que sofreix la destrucció mediambiental de les petrolieres, Mendúa havia denunciat i responsabilitzat a EP Petroecuador i al Govern de Guillermo Lasso de la violència generada en la comunitat de Dureno, Sucumbios.

No estem per a cedir ni un centímetre del nostre territori perquè els forasters petroliers destrueixin als éssers espirituals i persones invisibles de la nostra selva, rius, llacunes, llocs sagrats, fetes fallida, medicina, nostres ceibos“, va escriure en el seu últim post de Twitter, cinc hores abans de ser assassinat.

Diverses entitats equatorianes i internacionals de drets humans i defensa del territori han manifestat la seva indignació per la mort del líder indígena, reclamant que s’investigui la seva mort, que es faci justícia i que es garanteixi la seguretat dels defensors i defensores del territori. “L’espiral de violència que sofreix el poble Kofán obeeix a una manifesta violació permanent als Drets Humans i de la Naturalesa per part del Govern de l’Equador, les seves Carteres d’Estat i la seva Empreses Públiques – PETROECUADOR, així com de les pràctiques de les transnacionals extractives que usen el seu poder econòmic per a dividir a les comunitats amazòniques“, assenyala UDAPT (Unió d’Afectats i Afectades per les operacions Petrolieres de Texaco) en el seu comunicat.

Des de Entrepueblos ens sumem a la demanda de justícia i recerca d’aquest crim, perquè no quedi impune, i volem transmetre la nostra solidaritat a la seva família i als germans i germanes indígenes equatorians.

#JusticiaEduardoMendua

Entrepobles i la Regidoria d’Igualtat d’Alacant inauguren l’exposició “Activistes per la vida” del fotoperiodista Gervasio Sánchez

L’associació Entrepobles i la Regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament d’Alacant inauguren l’exposició “Activistes per la vida”, del fotoperiodista Gervasio Sánchez. La mostra, que documenta la situació de defensors i defensores de la naturalesa i dels drets socials i humans a Guatemala i Hondures, es podrà visitar de forma gratuïta a l’Espai Sèneca del 10 de febrer al 7 de març.

“Activistes per la vida” explica la història de 40 homes i dones que lluiten pel seu territori i la seva naturalesa —per la riquesa de les seves terres i els seus rius— i pels drets de les dones i les llibertats ciutadanes. Aquesta defensa dels drets humans entra en conflicte amb els interessos d’inversors, empreses o grups transnacionals que extreuen amb impunitat els recursos naturals i les matèries primeres d’Hondures i Guatemala per vendre’ls al mercat mundial

Les lleis d’Hondures i Guatemala afavoreixen els drets d’aquestes empreses, mentre que eliminen els drets de la ciutadania. Aquesta situació, lligada a la persecució i a les amenaces de mort constants, a l’elevat índex de violència i a la corrupció policial, política i jurídica de les regions, fa que milers de famílies se n’hagin anat dels territoris. No obstant això, hi ha comunitats indígenes i camperoles que lluiten enfront d’aquests poderosos interessos i aconsegueixen protegir les seves terres.

A través de fotografies, textos i videoentrevistes, “Activistes per la vida”, de Gervasio Sánchez, explica la vida d’homes i dones que tot i estar amenaçats de mort lluiten pels seus drets. 

La realitat que s’explica en aquest projecte fotogràfic té a veure amb la vida quotidiana de persones que poden ser assassinades en qualsevol moment, persones perseguides per la defensa de la integritat dels seus llogarets, persones que lluiten com a defensors de la terra, persones que lluiten contra les grans empreses extractivistes, persones que lluiten per la naturalesa i la riquesa dels rius, i periodistes que intenten denunciar el que passa a Guatemala i Hondures”, explica Gervasio Sánchez. 

“Activistes per la vida” a Alacant està organitzada per Entrepobles amb la Regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament d’Alacant, i compta amb el suport del Pacto de Estado contra la Violencia de Género (Ministerio de Igualdad) i de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Carta Abierta a la UE sobre las violaciones de derechos humanos en Perú (EU-LAT)

Desde Entrepueblos nos solidarizamos con el pueblo peruano, ante los asesinatos, personas heridas y detenciones que vienen aconteciendo en el país, fruto de la represión de la legítima protesta. Estos hechos constituyen graves violaciones de derechos humanos que deben ser investigadas y sancionadas.

Compartimos los pronunciamientos suscritos en el marco de las plataformas de las cuales formamos parte:

Red EU-LAT y la Plataforma Europa Perú (PEP):

En una Carta Abierta dirigida a las autoridades europeas, la Red EU-LAT y la Plataforma Europa Perú (PEP) expresan su gran preocupación sobre las violaciones de Derechos Humanos ocurridas a la luz de los recientes acontecimientos políticos en Perú.

Desde los acontecimientos del 7 de diciembre de 2022, un alarmante número de más de 50 ciudadanos peruanos han muerto y más de 500 nacionales han sido heridos durante las protestas ciudadanas. Mientras tanto, manifestantes y personas defensoras de los derechos humanos han sido víctimas de detenciones arbitrarias y de la negación del derecho al debido proceso.

Teniendo en cuenta la gravedad y la duración de la situación, la Red EU-LAT insta a la Unión Europea a que en sus intercambios con el gobierno peruano insista en el cumplimiento de las normas internacionales de derechos humanos. A tal fin, es esencial mantener canales de comunicación abiertos y articulados con las organizaciones locales de la sociedad civil y las personas defensoras de los derechos humanos en todas las zonas afectadas de Perú.

Lee la Carta aquí

Comunicado de la COEECI (Coordinadora de Entidades Extranjeras de Cooperación Internacional).

Lee el Comunicado (24 de enero) aquí.

Otros manifiestos a los que nos hemos adherido (desde el inicio de la crisis en diciembre de 2022).