Manifestación de defensoras de derechos humanos del norte de Perú, en noviembre de 2022.

Manifest#25N Construïm col·lectivament territoris lliures de violències patriarcals!

Des de Entrepueblos-Entrepobles-Entrepobos-Herriarte, aquest 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de les Violències cap a les Dones i les Nenes, ens sumem a la crida de les organitzacions feministes en l’àmbit internacional que:

  • Visibilitzen les seves reivindicacions per a un canvi social estructural i apel·len al compromís i a la corresponsabilitat de tota la societat per a erradicar les violències masclistes.
  • Denuncien la insuficient acció dels governs i les seves polítiques públiques en l’àmbit de la prevenció, acompanyament, protecció i reparació per a un abordatge integral feminista de les violències masclistes.

Les violències masclistes (també violències patriarcals) són la més greu, sistemàtica i impune vulneració dels drets humans. La complexitat de les violències masclistes se sosté en estructures patriarcals inscrites profundament en cada persona, però, sobretot, en les relacions comunitàries i en totes les seves institucions, tant públiques com privades.

La cultura masclista i patriarcal encoratja, estimula i consent l’ús de la violència contra les dones, contra les seves filles i els seus fills, i contra les identitats dissidents i persones no binàries, com a exercici de poder i domini. Una cultura que legitima i perpetua aquesta violència a partir de diversos sistemes i espais: increment de la violència institucional, la categorització dels cossos i les vides, la subordinació d’uns cossos i unes vides sobre unes altres, l’apropiació del cos i la sexualitat femenina, els vincles amorosos subordinats, la feminització de la pobresa, la imposició de normes estètiques impossibles, els mandats heteronormatius, els racismes, els classismes, la normativitat funcional, i tants altres. Les violències masclistes tenen moltes formes i l’impacte en les vides dels qui la sofreixen en la seva pròpia pell depèn, en gran manera, de la garantia d’accés a drets bàsics per a la seva reparació.

De totes les formes de violència masclista, les violències sexuals són les més prevalents, les més invisibilitzades i les més naturalitzades. Constitueixen un component central del patriarcat, estant més relacionades amb l’exercici del poder que amb el sexe.

Els moviments feministes de tot el món s’han rebel·lat contra aquest poder patriarcal, han assenyalat les causes i les conseqüències de les violències masclistes i han identificat les diverses expressions en tots els àmbits en què ocorren (familiar, de la parella, social o comunitari, laboral, educatiu, digital o polític). Totes elles són expressió d’un atac a la llibertat del cos i de la vida de les dones, i són estructurals del sistema heteropatriarcal, capitalista, militarista, racista i colonial. Les organitzacions feministes han generat una onada de sororitat per a reconèixer la veu de les dones que denuncien i acompanyar-les en els seus processos de recuperació i reparació.

Manifestació contra les Violències Masclistes. Foto: Raquel García/Unplash

En l’estat espanyol estem assistint aquests dies a una allau mediàtica de crítiques a la Llei de Garantia Integral de Llibertat Sexual (Llei del ‘Solo sí es sí’). Una falsa alarma social en la qual no s’ha aprofundit sobre els continguts de la llei en relació amb la prevenció i reparació de les supervivents de violències masclistes. És necessari que la societat entengui la necessitat d’un canvi de paradigma, per a centrar els esforços en les dones supervivents de violència sexual, i que penes de presó més elevades no responen a la idea d’una justícia feminista.

Per a sortir d’aquestes lògiques necessitem aprofundir sobre el concepte de justícia feminista, enfortint els nostres vincles i llaços socials com a clau per a pensar alternatives possibles. Necessitem una mirada més integral sobre l’autonomia de les dones, incorporant l’autonomia reproductiva, l’autonomia subjectiva i la inviolabilitat del seu cos com a entramats indissolubles.

EXIGIM polítiques de prevenció i reparació, les quals han d’estar prou dotades de recursos econòmics i requereixen de la màxima col·laboració i cooperació interinstitucional i intersectorial.

EXIGIM la garantia de tots els drets que es veuen vulnerats amb les violències sexuals: des del dret a la seguretat al dret a la integritat física i psicològica, passant pel dret a la salut i el dret a l’educació.

Campaña de Demus Perú por el 25 de noviembre 2022.

Campanya de Demus Perú pel 25 de novembre 2022.

 

En Entrepueblos-Entrepobles-Entrepobos-Herriarte manifestem el nostre compromís des d’una perspectiva de cooperació feminista internacionalista:

  1. DENUNCIEM, com una de les conseqüències de les violències patriarcals, la criminalització de dones defensores de drets humans en Abya Yala. La criminalització és conseqüència de l’avanç del neoliberalisme, del desenvolupament capitalista voraç, dels governs corruptes, autoritaris i conservadors dels seus països, de l’acompliment de les empreses del nord global que allí operen, amb la complicitat dels seus països d’origen, així com de les violències estructurals racistes i misògines que continuen imperant. Els feminicidis territorials, la violència sexual, l’estigmatització i la criminalització són múltiples, orquestrades des de governs i sistemes policials i parapolicials, de connivència amb campanyes de mitjans de comunicació, al servei d’empreses extractivistes i governs, que gaudeixen de total impunitat, dificultant l’accés a la justícia de les dones defensores, els qui posen els seus cossos i exposen les seves vides per la defensa dels béns comuns.
  2. DONEM SUPORT a xarxes de solidaritat internacional feminista que permetin sostenir, visibilitzar i abraçar les lluites de les nostres companyes del Abya Yala contra les violències patriarcals i la criminalització de les defensores de drets humans.
  3. DENUNCIEM que la frontera és el mètode decisiu per a convertir la força de treball en mercaderia. El que vol veritablement el mercat són persones amb capacitat de producció espantada i clandestina, i la Llei d’Estrangeria promou aquesta situació de por i de clandestinitat, al servei de l’agricultura, la indústria o el treball de la llar i les cures. Les treballadores migrades en el camp sofreixen explotació laboral, carregada d’estereotips racistes i masclistes, arribant a vegades als abusos sexuals (recentment denunciades a la Regió de Múrcia, o durant la recollida de la maduixa de Huelva). Se’ls exigeixen favors sexuals a canvi de no perdre el seu lloc de treball. Així les treballadores més pobres, racialitzades i amb fills i filles als seus països d’origen, suporten, a més de condicions de vida infrahumanes (infrahabitatge, amuntegament, falta d’aigua, llum…) assetjament sexual, que els impedeix l’accés als mínims drets humans per al desenvolupament de les seves vides en la nostra societat.
  4. DONEM SUPORT a les organitzacions de dones migrades i refugiades en les seves reivindicacions per la regularització de les persones migrants, per la derogació de la Llei d’Estrangeria i contra les polítiques migratòries a les fronteres que exerceixen una gran violència sobre les dones migrades i refugiades, subordinant les seves vides al patriarcat.
  5. DENUNCIEM la precarietat i exclusió social, que no contribueixen a l’erradicació de les violències masclistes. En situacions de vulnerabilitat, les violències masclistes tenen un gran impacte sobre les dones, ja que no posseeixen l’autonomia econòmica que els permeti poder sortir de la situació de violència. D’altra banda, sobreviure a situacions de violència masclistes és un dels factors que poden portar a les dones a situacions de pobresa i exclusió social.
    El risc d’exclusió social a Espanya és molt superior als països del seu entorn. A més, cal tenir en compte l’impacte de la pandèmia COVID-19, que va desplomar l’activitat econòmica durant 2020 i part de 2021.
    El sensellarisme, generat per causes econòmiques, polítiques i socials, dificulta a les persones l’accés a drets bàsics com l’habitatge o l’ocupació, i afecta cada vegada més a les dones. Segons xifres de l’Organització de Nacions Unides, el 70% de les persones pobres en el món són dones. És alarmant veure que una de cada cinc nenes en el món sofreix de pobresa extrema. És a dir, està per sota del llindar de pobresa.
  6. EXIGIM polítiques públiques que posin la vida en el centre, contra la pobresa i l’exclusió social, amb una assignació pressupostària que garanteixi una vida digna per a les dones.
  7. DONEM SUPORT les xarxes d’acompanyament comunitari i suport mutu per a dones en situacions de vulnerabilitat i de violències masclistes.
  8. DENUNCIEM els assassinats i persecució de les dones a l’Iran. L’assassinat de la jove Mahsa Amini, detinguda el passat 13 de setembre a Teheran per la denominada policia de la “moral” iraniana perquè no portava correctament posat el hijab, ha deslligat una ona de protestes a l’Iran. Les dones i els joves han desafiat al règim i la seva política restrictiva i patriarcal. L’ús del vel està en el centre dels debats, però el règim iranià té molts altres assumptes que poden minar la seva supervivència. Aquest tipus de persecucions i discriminacions cap a les dones constitueixen una greu violació als drets humans, que a vegades les obliguen a escapar dels seus països d’origen i convertir-se en refugiades.
  9. EXIGIM garantir els drets de la Llei d’Asil d’Espanya, norma reguladora del dret d’asil i protecció subsidiària, que assenyala explícitament que la persecució per motius de gènere està reconeguda com a causa d’asil. L’equitat de gènere és un dret humà fonamental que ha de garantir-se en qualsevol lloc del món.

Aquest 25 de novembre les resistències feministes s’expressen a tot el món i estan més vives que mai. Volem sentir especial proximitat amb les gents de Centreamèrica, Palestina, Ucraïna, l’Iran, Rojava, l’Afganistan… Sentim els batecs de les dones que defensen la vida i la llibertat a tot el món perquè són també els nostres batecs.

 

Trobada de Xarxes Sociocomunitaries de Dones a Cusco

Pel Bon Viure Col·lectiu des dels nostres Feminismes Comunitaris

04-06 d’octubre de 2022

Davant un context de crisi política i ambiental, inflació, avanç del discurs fonamentalista i de l’economia neoliberal, prop de seixanta dones procedents de la Red de Mujeres de Carabayllo (Lima), Red kuskalla (Acomayo), Mujeres Integrantes del COREMUJ (Cusco), Jóvenes de la Declaratoria de la Juventud – Lago Titikaka (Puno), Asociación de Mujeres Defensoras del Territorio y Cultura K’ana (Espinar) aixina com les dones dels equips de DEMUS, KALLPA, en el marc del Conveni AECID: Pel dret de les dones, adolescents i nenes a una vida lliure de violències, a les regions de Cusco i Lima, i dins de la campanya nacional “Vivir sin Miedo”

L’objectiu d’aquesta trobada va ser el de compartir i connectar entre dones les seves reflexions i lluites per una vida lliure de violències des de les pràctiques vivencials del Sud Andí. Aquest espai va ser facilitat per l’activista dels drets de les dones i líder indígena del territori Iximulew (denominat Guatemala després de la colonització), Lolita Chávez.

En el primer dia de la trobada, Lolita Chávez va estar compartint les seves experiències del Bon Viure col·lectiu en les comunitats originàries i promovent diverses reflexions sobre la política, cultura i economia, així com les diverses violències que travessen tant als territoris com als cossos de les dones.

Diverses dones han denunciat la fustigació i les violacions de drets humans que sofreixen en els seus territoris per part de les empreses mineres, trobant moltes dificultats per a poder aplicar els mecanismes de denúncia judicial.

S’ha denunciat que l’activitat minera ocasiona danys irreparables en els sòls, aigua, aire i en la comunitat. A causa d’això, ja no poden produir en les seves terres i no tenen accés a aigua potable, per la qual cosa depenen d’un camió que la porta cada quinze dies. Els animals beuen aigua contaminada provocant que molts expulsen els fetus i en aquells que aconsegueixen néixer, molts ho fan amb malformacions. Igualment, s’ha denunciat que en les seves comunitats hi ha diverses persones amb malalties respiratòries i amb càncers a causa de l’exposició a metalls pesants, que fins i tot està afectant els embarassos de les dones i a la salut primerenca de nenes i nens. Aquest quadre s’agreuja amb les dificultats que sofreixen per a accedir als serveis de salut.

També, s’ha denunciat l’assassinat del exalcalde de Espinar, Oscar Mollohuanca Cruz, el cadàver del qual va ser trobat el dia 07 de març de 2022. Oscar Mollohuanca va ser un gran defensor dels Drets Humans i Ambientales1. Una de les activistes presents en la trobada també va denunciar que sofreix una contínua fustigació i amenaces de mort.

Sens dubte, va ser una jornada plena de dolor, ràbia i també de sanació. Lolita Chávez en tot moment va saber conduir aquestes denúncies cap a un diàleg de sanació, cura i justícia còsmica mitjançant el acuerpamiento del feminisme comunitari. Així, les dones van experimentar que malgrat les múltiples violacions que sofreixen, no estan soles i que les seves lluites són les de totes.

En el segon dia de la trobada es va viatjar cap al territori acomaino, amb l’objectiu de promoure l’Intercanvi d’experiències  de la Red de Carabayllo (Lima) i de la Red Kuskalla (Acomaio)

Les dones acomainas van compartir la seva cultura i aliments, demostrant que la lògica del feminisme comunitari és la de compartir. Després d’això, Lolita va promoure una immersió mística d’agraïment al Sol, a la Lluna, als Turons i a l’Aigua. També va realitzar una neteja energètica amb rude, romer i aigua florida, convidant “al acuerpamiento” i en sentir dels cossos de les dones.

Després d’aquest moment tan simbòlic, es va compartir un espai de diàleg i reflexions a partir de les experiències de cada xarxa sobre la Genealogia Ancestral del Feminisme Comunitari. Aquest procés va generar un ambient de tal confiança entre les dones que va permetre dialogar sobre els abusos, violacions i embarassos no desitjats que han sofert al llarg de les seves vides. Fins i tot es va tractar del plaer femení, una cosa desconeguda per a algunes d’elles, aconseguint estimular-les a aprofundir en el coneixement dels seus cossos sense que l’edat sigui una barrera per a això.

Després d’aquest moment tan simbòlic, es va compartir un espai de diàleg i reflexions a partir de les experiències de cada xarxa sobre la Genealogia Ancestral del Feminisme Comunitari. Aquest procés va generar un ambient de tal confiança entre les dones que va permetre dialogar sobre els abusos, violacions i embarassos no desitjats que han sofert al llarg de les seves vides. Fins i tot es va tractar del plaer femení, una cosa desconeguda per a algunes d’elles, aconseguint estimular-les a aprofundir en el coneixement dels seus cossos sense que l’edat sigui una barrera per a això.

tercer y último día de encuentro estuvo marcado por la visita e intercambio con las mujeres de tejido ancestral comunitario en Chincheros. Tuvimos la oportunidad de conocer de cerca sus milenarios métodos de producción textil de carácter ecológico. Cabe resaltar que muchas de ellas fueron protagonistas del libro “Ellas, Tejiendo Historias desde el Hilo Rojo” promovido en el marco del Convenio.

El tercer i últim dia de trobada va estar marcat per la visita i intercanvi de les dones de teixit ancestral comunitari en Chincheros. Vam tindre l’oportunitat de conèixer de prop els seus mil·lenaris mètodes de producció tèxtil de caràcter ecològic. Cal ressaltar que moltes d’elles van ser protagonistes del llibre “Ellas, Tejiendo Historias desde el Hilo Rojo” promogut en el marc del Conveni.

Es tanca aquesta trobada amb la satisfacció d’haver aconseguit el seu objectiu, vivenciant que, davant tanta injustícia, les dones s’organitzen per a trencar amb la cadena de la impunitat i de la violació dels drets humans, assumint les seves ferides i sanant dins del “acuerpamiento” feminista, ja que VIURE SENSE POR ÉS EL NOSTRE DRET.

PRYSCILA MARQUES RANGEL -Cooperante Entrepueblos en Perú.

 

En temps d’emergència importa encara més la coherència #MafectenElsTCI

El projecte es focalitza en la necessitat de fer passes més sòlides de coherència entre la declaració d’emergència realitzada per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Green Deal de la UE i les polítiques comercials, de consum i compra pública.

Per això, des d’Entrepobles i Ecologistes en Acció volem promoure, a través de sectors clau de la societat civil i del govern de la ciutat de Barcelona, l’impuls i implementació de respostes adequades i urgents per part de l’Ajuntament de Barcelona per a la construcció i enfortiment d’alternatives per el canvi de model econòmic, de comerç i consum que ajudin a fer més explícits i a viabilitzar els criteris de reducció d’emissions i la seva petjada externa i de Drets Humans en la compra pública.

Les actuacions que ja estem duent a terme permeten assolir l’objectiu de contribuir a consolidar la coherència de polítiques de Barcelona com ciutat declarada en emergència climàtica, responsable de la seva petjada exterior de carboni i DD.HH.

Entre aquestes accions destaquem el desplegament de la línia de treball de suport a la campanya catalana, estatal i europea contra els tractats de comerç i inversió, concretament en tot el que fa al procés d’aprovació i ratificació del tractat EU-Mercosur, assenyalant els impactes que tindran aquests tractats en l’augment d’emissions. També a partir de tot el treball que es realitza en el marc del Grup de Compra Pública Socialment Responsable (entre entitats i institucions públiques), junt amb tota la incidència social i procés de transformació cultural que estem desenvolupant a través de l’àmbit d’educació i accions orientades específicament a les joves generacions.

Per ara es pot entrar a la nova web amb accions i recursos enfocada a conèixer què son els tractats de comerç i inversió, concretament en tot el que fa al procés d’aprovació i ratificació del tractat EU-Mercosur, les seves conseqüències com: desforestació, pèrdua sobirania alimentaria, desigualtats… i el què podem fer nosaltres.

Entra a la web a través d’aquest enllaç.