Entrepueblos inaugura en Burgos la exposición “Activistas por la vida” del fotoperiodista Gervasio Sánchez

La asociación Entrepobles, con el apoyo del Ayuntamiento de Burgos, inaugura la exposición “Activistas por la vida”, del fotoperiodista Gervasio Sánchez. La muestra, que documenta la situación de defensores y defensoras de la naturaleza y de los derechos sociales y humanos en Guatemala y Honduras, se podrá visitar de forma gratuita en la Sala de Exposiciones del Teatro Principal de Burgos (Paseo del Espolón s/n) del 16 de marzo al 16 de abril.

“Activistas por la vida” explica la historia de 40 hombres y mujeres que luchan por su territorio y su naturaleza —por la riqueza de sus tierras y sus ríos— y por los derechos de las mujeres y las libertades ciudadanas. Esta defensa de los derechos humanos entra en conflicto con los intereses de inversores, empresas o grupos transnacionales que extraen con impunidad los recursos naturales y las materias primas de Honduras y Guatemala para venderlos al mercado mundial.

Las leyes de Honduras y Guatemala favorecen los derechos de estas empresas, mientras que eliminan los derechos de la ciudadanía. Esta situación, ligada a la persecución y a las amenazas de muerte constantes, al elevado índice de violencia y a la corrupción policial, política y jurídica de las regiones, hace que miles de familias se hayan ido de los territorios. Sin embargo, hay comunidades indígenas y campesinas que luchan frente a estos poderosos intereses y consiguen proteger sus tierras.

A través de fotografías, textos y videoentrevistas, “Activistas por la vida”, de Gervasio Sánchez, explica la vida de hombres y mujeres que a pesar de estar amenazados de muerte luchan por sus derechos.

“La realidad que se explica en este proyecto fotográfico tiene que ver con la vida cotidiana de personas que pueden ser asesinadas en cualquier momento, personas perseguidas por la defensa de la integridad de sus aldeas, personas que luchan como defensores de la tierra, personas que luchan contra las grandes empresas extractivistas, personas que luchan por la naturaleza y la riqueza de los ríos, y periodistas que intentan denunciar el que pasa en Guatemala y Honduras”, explica Gervasio Sánchez.

La exposición “Activistas por la vida” en Burgos está organizada por Entrepueblos, y cuenta con el apoyo del Ayuntamiento de Burgos y de la Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Inauguración y conferencias

Manifest 8-M: Defensem drets, teixim xarxes per a una justícia global, feminista, anticapitalista, antiracista i decolonial

Set anys en cerca de justícia per a Berta Càceres és justícia per al món. Berta viu, l’acció segueix (COPINH)

Les reivindicacions i mobilitzacions feministes a tot el món han tingut, en els últims anys una gran visibilitat, han provocat canvis i transformacions socials que han millorat la vida de totes les dones. Queda molt per fer. Malgrat les constants resistències patriarcals, les reivindicacions feministes han estat motor en les aliances teixides amb els moviments ecologistes, antiracistes, anticolonials, anticapitalistes, o de dissidència sexual i de gènere.

Esperem que aquest 8 de març ho utilitzem per a conscienciar-nos que les discriminacions contra les dones, les nenes i les dissidències sexuals i de gènere, ens afecten negativament a totes les persones. Que hi hagi un reconeixement social dels activismes de les feministes, de les defensores de DDHH, de les defensores dels territoris i dels béns naturals, així com dels moviments autònoms de les dones enfront de la criminalització de la protesta, perquè són més necessaris que mai contra les reculades que ens imposa un sistema patriarcal, capitalista, racista i colonial.

Vivim en un escenari de conflictes entre l’acumulació de riquesa i la cura de la vida, un fenomen amb fortes dimensions de gènere. Els mercats especulatius de matèries primeres, els fons d’inversió, l’extractivisme, els paradisos fiscals, els tractats de lliure comerç, etc., empenyen cada vegada més el que des dels feminismes coneixem com a “conflicte entre el capital i la vida”. Un conflicte que implica un conjunt de dimensions de la vida: ecològica, reproducció social, cures, salut i representació política.

Els mercats especulatius de matèries primeres, els fons d’inversió, l’extractivisme, els paradisos fiscals, els tractats de lliure comerç, etc., empenyen cada vegada més el que des dels feminismes coneixem com a “conflicte entre el capital i la vida”.

I també constatem la creixent deriva autoritària de molts governs i estats en Abya Yala. Amb la concentració de tots els poders de l’estat en governs, que han anat eliminant qualsevol mecanisme real de control social, legal i polític, inclosos els instruments de les Nacions Unides i la cooperació internacional. En paral·lel, veiem l’emergència de corrents polítics d’extrema dreta, racistes, antifeministes, homòfobes, abundantment finançades per xarxes internacionals reaccionàries, tant en el pla polític, com en l’ideològic i religiós, així com pels sectors més retrògrads de les elits nacionals.

Ens mobilitzarem als carrers de barris, pobles i ciutats per a:

Posar les polítiques de les cures en el centre, des de la justícia social, abordant les causes de la precarietat de les vides i les cadenes globals de les cures.

Fer front a l’emergència ambiental i climàtica, la defensa del territori i els béns comuns des dels feminismes, amb un enfocament de justícia global i social.

Posar en el centre la solidaritat i la protecció integral feminista de les companyes que defensen els territoris i els béns naturals amb les seves comunitats, defensores trans, periodistes, feministes, defensores de drets sexuals i reproductius, defensores de la justícia social i de la pau, dones que lluiten contra la violència masclista o per la memòria, la veritat i la justícia.

 

CONSTRUÏM TERRITORIS LLIURES DE VIOLÈNCIES MASCLISTES I PATRIARCALS! 

Des de la nostra perspectiva de cooperació feminista internacional:

EXIGIM la fi a la impunitat davant les morts i desaparicions de les defensores de DDHH, de les defensores dels territoris i dels béns naturals. Mirem amb molta preocupació, la situació que sofreixen en Abya Yala, les nostres companyes defensores, amb un augment de la militarització, persecució, i assassinats, per part de l’extractivisme voraç de les transnacionals, de connivència amb els governs de torn.

Des de el nostre compromís feminista en l’Estat espanyol:

DENUNCIEM que, en 2022, un total de 99 dones van ser assassinades en mans d’homes violents pel fet de ser dones. Els feminicidis són només la punta de l’iceberg d’una violència estructural i profundament arrelada en la societat patriarcal. Desgraciadament, les violències masclistes s’expressen de nombroses formes. Totes elles són expressió d’un atac a la llibertat del cos i de la vida de les dones, les nenes i les dissidències sexuals i de gènere, i són estructurals del sistema heteropatriarcal, capitalista, racista i colonialista. Aquestes violències patriarcals ens afecten a totes de forma diferenciada i amb impacte agreujat, en funció de múltiples factors. No es pot negar aquesta diversitat d’impactes, ni invisibilitzar les necessitats específiques davant les violències per dominació, per a garantir mesures de prevenció i respostes de reparació.

EXIGIM mantenir el consentiment en el centre de la llei de llibertat sexual, sumant-nos a la demanda de col·lectius feministes que valoren el caràcter integral de la llei “Només sí és sí” i que alerten que endurir les penes no protegeix més les dones.

EXIGIM el compliment dels drets humans i el qüestionament de l’actual sistema de fronteres, el tancament immediat dels CIES…, Regularització ja! de les persones immigrants que resideixen al nostre país. Derogació de la llei d’estrangeria per la violència institucional i masclista, per les seves disposicions racistes i patriarcals que violenten i criminalitzen a les dones migrants.

ENS VOLEM VIVES, LLIURES I REBELS. SOBIRANIA SOBRE ELS NOSTRES COSSOS

Des de la nostra perspectiva de cooperació feminista internacional:

DENUNCIEM que,  en l’actualitat, en la major part de països d’Àfrica i d’Amèrica Llatina, l’avortament està totalment prohibit. Milers de dones i persones amb capacitat de gestar continuen morint en el món per avortaments clandestins. Milers de dones avorten cada any, dins i fora de la legalitat!

MOSTREM la nostra solidaritat amb totes i cadascuna de les dones represaliades, criminalitzades i estigmatitzades per a defensar el dret de les dones a l’avortament.

DENUNCIEM l’ofensiva retrògrada, masclista i patriarcal, d’abast internacional, d’ingerència
sobre la vida i els cossos de les dones i que estan suposant reculades i amenaces alarmants. Els últims anys hem viscut un augment exponencial en els esforços per a restringir els drets de les dones i de les persones LGTBIQ+. Darrere dels atacs, hi ha des de grups antigènere fins a governs conservadors, passant per partits d’extrema dreta. Ens sumem a la reivindicació d’erradicar qualsevol col·laboració amb qualsevol govern del món, institucions, grups i moviments fonamentalistes, entre ells l’Església catòlica, i altres confessions, que no garanteixi aquest dret a la seva ciutadania.

Des de el nostre compromís feminista en l’Estat espanyol:

La reforma de la llei d’avortament 2023 aprovada en l’Estat Espanyol recentment, suposa un pas endavant i un èxit fruit del crit incansable dels moviments feministes que contribueix a la consolidació del dret a l’avortament. Però al mateix temps, l’experiència i llarga trajectòria ens fa desconfiar de l’aplicació de la llei quan arribi al disseny de serveis i circuits en les comunitats autònomes (CCAA) que són les que tenen les competències en la prestació. Continua sent una assignatura pendent el tema de la incorporació de la salut sexual i reproductiva i la pràctica clínica de la interrupció voluntària de l’embaràs als programes curriculars de les carreres universitàries. No es resol de manera clara l’accés universal a l’avortament sabent que, actualment, molt poques CCAA incorporen l’atenció a l’avortament per a persones sense targeta sanitària.

No es resol de manera clara l’accés universal a l’avortament sabent que, actualment, molt poques CCAA incorporen l’atenció a l’avortament per a persones sense targeta sanitària.

I, de nou, no aborda la despenalització de l’avortament que ha estat la gran demanda històrica del moviment feminista i que seriosa, realment, la que canviaria el paradigma: treure l’avortament fora del Codi Penal. AVORTAMENT LLIURE, SEGUR, UNIVERSAL FORA DEL CODI PENAL!

SOSTENIBILITAT: DIGNIFICACIÓ DE LES CURES I LA VIDA

Aquí estem un nou 8 de març, assumint per coherència i compromís feministes algunes de les reivindicacions que es faran visibles en molts territoris del planeta i que estan fonamentalment relacionades, amb la precarització de la vida de les dones i les cures. Assumim per coherència i compromís la sostenibilitat de la vida com a solidaritat amb el conjunt de la ciutadania ecològica que no coneix fronteres i que suposa comprometre’ns a preservar l’espai de vida comuna, en un context d’emergència climàtica, ecològica i energètica. Aquesta sostenibilitat inclou com a element central la necessitat de defensar també els drets de la naturalesa i el reconeixement de l’ecocidi com un crim contra la humanitat.

EXIGIM el reconeixement de tots els drets laborals per a les treballadores de la llar i les cures. Integració immediata al Règim General de la Seguretat Social perquè siguin reconeguts tots els seus drets com a treballadores.

EXIGIM que ninguna quedi enrere, i que els drets humans i de ciutadania siguin aplicables a tots els col·lectius vulnerables de la nostra societat. Contra la desigualtat i la dificultat d’accés als serveis i polítiques públiques per a les dones més empobrides.

EXIGIM justícia social i climàtica. Exigim un decreixement econòmic, una transició ecosocial i una cultura regenerativa i feminista que recuperi les sobiranies a través d’una gestió pública i comunitària, que garanteixi l’accés universal als serveis bàsics, com per exemple l’aigua i l’energia. Exigim la defensa dels DDHH i ens solidaritzem amb les defensores de la terra perseguides i amenaçades i que arrisquin la seva vida per a defensar l’aigua, el territori i els ecosistemes.

DENUNCIEM les empreses transnacionals i les corporacions financeres, les polítiques de la Unió Europea i els estats membres, com els Tractats de Comerç i inversió o com el Fons Europeu de Recuperació Next Generation que, amb l’excusa d’una revitalització econòmica i una transició ecològica, suposen en realitat finançament a les elits econòmiques amb diners públics, socialitzant els deutes i provocant noves onades de privatitzacions i retallades en els serveis i prestacions socials públiques.

 

POR TOTS PER TOTS AQUESTS MOTIUS des de Entrepueblos/Entrepobles/Entrepobos/Herriarte us ANIMEM a participar activament en les accions del 8M Dia de les Dones.

7 años sin Berta Cáceres. Urge desmantelar la impunidad y el extractivismo

Se cumplen 7 años del asesinato de Berta Cáceres, un crimen que sigue pendiente de justicia y reparación, ya que sus autores intelectuales siguen haciendo negocios en Honduras, tal y como denuncia el Consejo Cívico de Organizaciones Populares e Indígenas de Honduras, COPINH, organización a la que pertenecía la ambientalista hondureña y que sigue con su causa en defensa de los territorios, derechos y la cosmovisión indígena del pueblo Lenca.

“Un año más en que reiteramos y reafirmamos nuestra indeclinable lucha por la justicia para Berta, para que todas las personas involucradas en su crimen sean enjuiciadas y castigadas. Un año más en que exigimos que los delincuentes Jacobo, José Eduardo y Pedro Atala Zablah, junto a Daniel Atala Midence, autores intelectuales de este crimen, sean llevados a la justicia a pagar por sus crímenes”, señala la COPINH en su comunicado con motivo del 7 aniversario.

Puedes acceder pinchando a la imagen al documental ‘Las semillas de Berta Cáceres’.

Desde Entrepueblos nos sumamos a esta exigencia de acabar con la impunidad de los autores intelectuales del crimen y reclamamos al Gobierno de Xiomara Castro que cancele la concesión para la explotación del río Gualcarque, medio de vida de la comunidad Lenca. También que garantice la protección de los defensores y defensoras del territorio de Honduras.

“Aún cuando se han comprobado las irregularidades y corrupción de la concesión sobre el río Gualcarque, y se ha comprobado la vinculación de la familia Atala Zablah y sus empleados con la violencia y el asesinato de Berta Cáceres, todavía esta misma familia mantiene los derechos de la concesión y los permisos por 50 años para explotar el río Gualcarque. Exigimos que sea cancelada esta concesión de manera responsable e inmediata”, señala la COPINH.

Homenajes a Berta

Berta no murió, se multiplicó, y sus semillas siguen floreciendo gracias a su pensamiento libertario y su mensaje firme y tierno en defensa de los pueblos. Ella es una de nuestras activistas por la vida y, por eso, desde Entrepueblos, un año más, hemos querido recordarla en tres actos celebrados en Tarragona (27 de febrero), Alicante y Palma de Mallorca (ambos el 2 de marzo).

  • En Tarragona organizamos la presentación del libro ‘¿Quién mató a Berta Cáceres?‘, de Nina Lakhani, quien intervino en el acto para hablar de su trabajo como periodista en el caso de Berta y pedir justicia para su causa.
  • En Palma de Mallorca, inauguramos el mural de la artista Sonia Santandreu que reúne a Berta Cáceres con Aurora Picornell y Matilde Landa, asesinadas por el fascismo; Rosa Bueno, activista vecinal, y Encarna Viñas, defensora de la lengua catalana, todas ellas mujeres clave del feminismo mallorquín.
  • En Alicante celebramos un homenaje a Berta  en el marco de la exposición ‘Activistas por la Vida‘, que se puede disfrutar hasta el 7 de marzo en la ciudad valenciana, y, a partir del 16 de marzo, en su nueva ubicación, en Burgos (Teatro Principal).

¡No te pierdas el hilo de Twitter con los mensajes de cariño desde Chiapas y Honduras!

En el séptimo aniversario sin Berta Cáceres, pedimos que cese la represión a la población campesina e indígena que defiende sus territorios en todos los pueblos de América Latina. #JusticiaParaBerta

 

Justícia per a Eduardo Mendúa, líder de la nacionalitat kofán de l’Equador

El passat 26 de febrer va ser assassinat Eduardo Mendúa, dirigent de Relacions Internacionals de la CONAIE, pertanyent a la nacionalitat Kofán de Sucumbios, l’Equador. Es trobava en el seu habitatge rural quan diversos encaputxats li van disparar, un crim que entitats com CONAIE i UDAPT han relacionat al conflicte petrolier i, en concret, a l’activitat extractiva de l’Empresa Pública d’Hidrocarburs, EP Petroecuador.

Reconegut per la seva lluita i defensa de la Amazonía que sofreix la destrucció mediambiental de les petrolieres, Mendúa havia denunciat i responsabilitzat a EP Petroecuador i al Govern de Guillermo Lasso de la violència generada en la comunitat de Dureno, Sucumbios.

No estem per a cedir ni un centímetre del nostre territori perquè els forasters petroliers destrueixin als éssers espirituals i persones invisibles de la nostra selva, rius, llacunes, llocs sagrats, fetes fallida, medicina, nostres ceibos“, va escriure en el seu últim post de Twitter, cinc hores abans de ser assassinat.

Diverses entitats equatorianes i internacionals de drets humans i defensa del territori han manifestat la seva indignació per la mort del líder indígena, reclamant que s’investigui la seva mort, que es faci justícia i que es garanteixi la seguretat dels defensors i defensores del territori. “L’espiral de violència que sofreix el poble Kofán obeeix a una manifesta violació permanent als Drets Humans i de la Naturalesa per part del Govern de l’Equador, les seves Carteres d’Estat i la seva Empreses Públiques – PETROECUADOR, així com de les pràctiques de les transnacionals extractives que usen el seu poder econòmic per a dividir a les comunitats amazòniques“, assenyala UDAPT (Unió d’Afectats i Afectades per les operacions Petrolieres de Texaco) en el seu comunicat.

Des de Entrepueblos ens sumem a la demanda de justícia i recerca d’aquest crim, perquè no quedi impune, i volem transmetre la nostra solidaritat a la seva família i als germans i germanes indígenes equatorians.

#JusticiaEduardoMendua

Luis Díaz es uno de los dos pescadores que visita España en la Gira Repsol

Pescadors afectats pel vessament de Repsol a Perú exigeixen transparència, justícia i reparació

Dos pescadors afectats pel vessament de petroli en Ventanilla, Perú, recorreran, del 14 de febrer al 3 de març, sis ciutats de l’estat espanyol per a reclamar la restitució de l’ecosistema danyat.

Zenón Gallegos i Luis Antonio Díaz, pescadors artesanals i dirigents de les associacions de pescadors de Chancay i Aucallama, al costat del sociòleg peruà Alejandro Chirinos, director de CooperAcción, es reuniran a Barcelona, València, Alacant, Madrid, Bilbo i A Coruña amb representants polítics i de la societat civil per a reivindicar justícia i reparació per als i les afectades pel vessament i les seves famílies, unes 51.000 persones, segons dades de CooperAcción, així com la restitució dels ecosistemes danyats en les 11.060 hectàrees afectades per l’abocament.

La visita es produirà en el marc d’una gira organitzada per Associació Entrepobles i CooperAcción , amb la col·laboració d’Ecologistes en Acció i l’Observatori de Multinacionals a Amèrica Llatina (OMAL), per a reivindicar la fi de la impunitat i el colonialisme de les empreses transnacionals.

A més de l’impacte socioeconòmic d’aquest ecocidi en la pesca, el comerç i el turisme, les principals ocupacions de la zona, 900 espècies animals, algunes en perill d’extinció com la llúdria marina o el pingüí de Humboldt, 48 platges i dues àrees naturals protegides han estat afectades per l’abocament de 10.397 barrils.

Inicialment l’empresa va comunicar a les autoritats que només s’havien abocat set galons (0,16 barrils de petroli) i que l’àrea afectada era de tot just 2,5 metres quadrats. RELAPSA, empresa subsidiària de Repsol, va indicar primer que el desastre va ser causat per l’onatge anòmal a causa de l’erupció d’un volcà a Tonga. Aquesta tesi va ser desmentida per informes tècnics i dades meteorològiques.

En les setmanes prèvies a complir-se un any del vessament, l’empresa va publicar una sèrie de comunicats assenyalant que pràcticament tots els problemes generats pel vessament havien estat solucionats. No obstant això, les autoritats peruanes continuen reportant 71 àrees afectades, entre les quals es troben les platges analitzades com Costa Blava, Badia Blanca i Cavero.

En l’actualitat, Repsol afronta 13 processos administratius sancionadors per part de les autoritats peruanes: set iniciats per l’OEFA, cinc per l’Osinergmin i un pel Serfor. Dels set processos en OEFA per la contaminació amb hidrocarburs, quatre corresponen a l’incompliment de mesures administratives. A aquests se sumen un per incloure informació falsa en el report d’emergència, un altre per no remetre informació sol·licitada per l’organisme, i un més per no adoptar les accions de primera resposta establertes en la normativa ambiental i en el pla de contingència.

Repsol va intentar, segons les mateixes fonts, que les associacions de pescadors afectades no poguessin personar-se com a part en les demandes i a més, aprofitant la situació econòmica desesperada de la població afectada i la falta de suport de les autoritats peruanes. Seguiria, per tant, una estratègia d’aconseguir renúncies a possibles demandes per part dels qui accepten uns pagaments minsos en concepte de bestreta.

Marcha de afectados por el vertido de Repsol en Chancay, Perú

Manifestació d’afectats i afectades pel vessament a Chancay. Foto: CooperAcción

Segons l’Organització de les Nacions Unides (ONU), els danys pel vessament afectaran la costa peruana entre sis i deu anys.
Segons l’Observatori de la Sostenibilitat, Repsol és la principal empresa emissora de gasos d’efecte d’hivernacle de l’Estat espanyol. Com la resta d’empreses de l’Ibex35, Repsol ha comptat durant dècades del suport incondicional de tot l’aparell de la diplomàcia espanyola per a estendre internacionalment les seves inversions, maximitzant beneficis i gaudint d’impunitat. La mateixa refineria de Finestreta responsable d’aquest abocament es va ampliar en 2017 amb un crèdit assegurat per la Companyia Espanyola d’Assegurances de Crèdit a l’Exportació (CESCE), empresa amb majoria de capital públic. I Felip VI va presidir la seva inauguració el novembre de 2018. És a dir, que totes nosaltres avalem la inversió en aquest desastre.

Urgeix regular les transnacionals

En les últimes dècades, la regulació dels impactes de les activitats de les empreses transnacionals sobre els drets humans i el planeta ha estat una qüestió central en l’agenda de nombroses organitzacions indígenes, pageses, socials, ecologistes, sindicals i de cooperació a tot el món.
En el context de l’emergència climàtica, ecològica i energètica en la qual ens trobem, cada vegada més gent reclama que l’ecocidi ha de ser reconegut com un delicte universal i que es posi fi a aquesta situació d’impunitat corporativa.Avançar en l’establiment de mecanismes efectius per a controlar i sancionar els abusos comesos per les grans corporacions, reparar a les poblacions afectades i remeiar els impactes socioambientals generats, s’ha convertit en un dels grans desafiaments actuals per a la humanitat.

CONSULTA LA NOSTRA AGENDA AMB LES ACTIVITATS DE LA GIRA REPSOL

DOSSIER GIRA REPSOL