25 de novembre: un crit global per erradicar les violències masclistes

/, /by

Por un compromiso feminista internacionalista desde Entrepueblos-Entrepobles-Entrepobos-Herriarte.

Cada 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de les Violències contra les Dones i les Nenes, les organitzacions feministes omplim els carrers d’arreu del món per clamar amb força: prou violències masclistes.

Reivindiquem el nostre dret a una vida lliure de violències, conscients que aquestes constitueixen una greu vulneració dels drets humans, sistèmica i estructural, contra més de la meitat de la població. Afecten totes les societats, tot i que romanen invisibilitzades o minimitzades.

Es parla poc de les violències masclistes; només es veu la punta de l’iceberg quan hi ha feminicidis o casos greus d’agressions físiques. Però les violències que patim les dones travessen les nostres vides de manera profunda i multidimensional: violències sexuals, discriminacions laborals, prejudicis de gènere, violència econòmica i patrimonial, violència institucional, violència vicària, violència digital…

Les violències masclistes són l’engranatge que ordena i estructura la nostra societat. No obstant això, socialment no es reconeixen com a tals. Segons alguns estudis, les notícies que neguen les violències masclistes multipliquen el seu impacte a les xarxes socials. Per la seva banda, el sensacionalisme i la justificació de les agressions reben una cobertura mediàtica molt superior a les informacions amb context i perspectiva de gènere.

Denunciem que les violències masclistes no són fets aïllats, sinó part d’una estructura patriarcal interconnectada que afecta totes les dones i les identitats dissidents, tot i que amb intensitats diverses.

A l’Estat espanyol, exigim visibilitzar aquelles violències masclistes oblidades i silenciades:

  • Les que pateixen les dones grans per la manca de cures dignes i els abusos en residències.
  • Les agressions a les treballadores de la llar i de les cures, sovint migrades i precaritzades.
  • Les exercides contra dones i identitats dissidents que desafien els rols de gènere imposats.
  • Les violències obstètriques que menyspreen la salut de les dones.

També denunciem accions institucionals que perpetuen aquestes violències, com la recent obertura a Alacant d’una “oficina de suport a la maternitat.” Finançada amb fons públics, aquesta oficina antiavortista incompleix les legislacions que regulen els drets sexuals i reproductius i constitueix un acte de violència institucional i de gènere.

Un panorama global de violència estructural

Les violències masclistes no es limiten a les nostres fronteres.
A Mesoamèrica, entre el 2012 i el 2023, la Iniciativa Mesoamericana de Dones Defensores de Drets Humans (IM-Defensoras) va documentar:

  • Més de 35.000 agressions contra 8.926 defensores i 956 organitzacions a El Salvador, Hondures, Mèxic i Nicaragua.
  • Durant aquest període, 200 defensores van ser assassinades i 228 van sobreviure a intents d’assassinat.

Aquestes agressions, perpetrades en molts casos per autoritats estatals, evidencien com el patriarcat busca silenciar les veus de les dones i les dissidències sexuals que lluiten per un món més just. Davant d’això, les xarxes de protecció integral feminista han demostrat ser essencials.
Des del 2010, IM-Defensoras ha protegit més de 18.000 defensores en risc mitjançant més de 19.000 accions d’acompanyament, construint esperança davant les violències.

Exigim un canvi estructural

Reivindiquem una vida lliure de violències per a totes les dones, nenes i identitats dissidents. Som supervivents, no víctimes, i no acceptem més silenci ni complicitat.
Exigim compromisos reals dels governs i institucions per combatre la precarietat, la desigualtat i les violències.

Ens solidaritzem amb:

  • Les dones migrades i racialitzades, víctimes de les violències de fronteres, lleis d’estrangeria i guerres que perpetuen el colonialisme i el militarisme patriarcal.
  • El poble palestí, condemnant el seu genocidi.

També alcem la veu i expressem la nostra solidaritat amb les persones afectades per la recent DANA, que ha devastat comunitats senceres. En particular, denunciem la gestió irresponsable i inhumana al País Valencià, amb resultats de morts evitables i injustes. Exigim en cada territori un sistema d’emergències eficaç i integral que incorpore un enfocament feminista i de gènere. Ens sentim identificades amb les organitzacions feministes valencianes, que expressen: “Des del dolor i la ràbia, les feministes ens organitzem, treballant en una resposta col·lectiva, no sols davant aquesta catàstrofe, sinó també enfront de la crisi permanent a la qual ens aboca el capital”.

Crida feminista i global

Ens alcem com a feministes internacionalistes, teixint xarxes i construint un front comú que Ens alcem com a feministes internacionalistes, teixint xarxes i construint un front comú que transforme aquest sistema que perpetua opressions patriarcals, racistes i colonials.

És hora de construir una societat on puguem viure amb llibertat, dignitat i sense violències masclistes. Juntes i diverses, ho farem possible.

Les nostres consignes:

  • Per un futur de suport mutu i esperança!

  • Prou violències masclistes, s’ha acabat!

  • Ni una menys! Ens volem vives!

  • Que la por i la vergonya canviïn cap als agressors!

  • Que els governs i els estats assumeixin responsabilitats!

  • Ni més violència ni impunitat: feminismes diversos, antiracistes i decolonials!

  • Aturem el genocidi del poble palestí! feminisme antimilitarista!

  • Juntes, diverses i rebels, derroquem el patriarcat global!

  • Ni un pas enrere: dignitat i feminismes als carrers!

1 any del #SíalYasuní: la Nacionalitat Waorani reclama formar part de la recuperació social i ambiental del territori

/, , , /by

El primer aniversari de la Consulta del Yasuní, el 20 d’agost, va ser la constatació que la societat civil i, especialment, les poblacions indígenes locals treballen ja en un nou escenari social i econòmic post extractivista, deixant enrere dècades d’explotació petroliera en la Amazonia equatoriana.
Al llarg de la jornada, es va commemorar el resultat de la Consulta de 2023, que va tenir un suport de gairebé 60% de la ciutadania a favor de deixar sota terra el petroli sense explotar, una fita en la justícia climàtica i de la democràcia participativa a l’Equador i el Planeta. Però, sobretot, es va reivindicar que siguin les comunitats locals pobladores les que decideixin sobre la transició en el Yasuní.

“El govern no ha complert amb el compromís que va fer amb la Amazònia. Venim de tan lluny i som aquí per a demanar que es respectin els drets dels Waorani i dels pobles en aïllament voluntari, Tagaeri i Taromenane”, va dir Alicia Cahuiya, líder Waorani.

Al costat de la Confederación de Nacionalidades Indígenas de Ecuador (CONAIE) i altres organitzacions socials i ambientals, la Nacionalitat Waorani de l’Equador (NAWE) es va mobilitzar a Quito enfront del Ministerio de Energía y Minas per a exigir, en paraules del seu president Juan Bay, que el poble que representen (el grup humà més nombrós que habita aquest Parc Nacional) “sigui considerat part del Comitè d’Execució de la Voluntat Popular Yasuní”, creat el mes de maig pel president Daniel Noboa.
En aquest sentit, la NAWE va organitzar una cimera internacional pel Yasuní els 28, 29 i 30 d’agost en Puyo, Pastaza, en la qual va començar a desenvolupar un Pla d’Acció Post-Consulta Popular, promovent alternatives a l’extractivisme.

Des d’Acción Ecológica, una de les nostres organitzacions aliades a l’Equador i referent en la defensa ambiental, assenyalen que el gran repte per a dur a terme una transició justa és saber “què fer amb les zones que ja van ser sacrificades i amb la infraestructura que ja està posant en condicions de vida “no digna” a les poblacions que habiten aquests llocs“.

 

“Si mirem enrere al que va passar amb els grans desastres com Brumadinho (trencament d’una presa el 2019, al Brasil), el cas Chevron-Texaco a l’Equador, o ara, amb el canvi climàtic (…) ens adonem de l’important que és parlar del desmantellament i reparació de les zones ja afectades, i crec que aquesta és la gran oportunitat. l’Equador pot ser el líder, no sols per aconseguir amb el vot de 5 milions d’equatorians parar una operació i salvar una àrea protegida, sinó perquè aprendrem que una vegada les zones són sacrificades, la decisió no pot ser l’abandó”, explica Esperanza Martínez.

 

Auditoria transparent de las concessions mineres

Amb motiu del 20 d’agost, Acción Ecológica destaca també l’èxit de l’altra Consulta Ambiental que va tenir lloc fa 12 mesos, coincidint amb les eleccions presidencials a l’Equador: la decisió ciutadana de preservar el Chocó Andino i eliminar les concessions de mineria metàl·lica.

“És crucial que les institucions de l’Estat realitzin una auditoria transparent de les concessions mineres, i, que es protegeixi el Chocó Andino, un territori que els seus habitants defensen amb pràctiques sostenibles i culturalment adequades“, va explicar l’organització en la roda de premsa del col·lectiu Quito sin Minería.

Acción Ecológica dedica un butlletí especial (que us recomanem llegir) a totes dues lluites i al futur imminent de cadascuna d’elles.

A Entrepobles, com a part del nostre suport i acompanyament a la defensa del Yasuní, donem suport a la reivindicació de la nacionalitat waorani i treballem ja en noves accions de la nostra campanya Yasunitzem el Món per donar suport a una transició ecosocial justa en la Amazonia equatoriana donis de la corresponsabilitat que les nostres institucions i empreses tenen en aquest territori.

Entrevista de Climàtica a tres dels impulsors de la Consulta del Yasuní (publicada al juny de 2024).