Cinc gràfics sobre el desastre ambiental del Tractat UE-Mercosur

Entrepobles i Ecologistes en Acció denuncien que, mentre la Unió Europea impulsa compromisos ‘verds’ al Nord global, als països de l’Amèrica del Sud no paren d’augmentar la petjada ecològica

Publicat a El Crític el dia 29 de juny de 2022

Aquest mes de juny s’han complert dos anys de l’anunci de l’acord del Tractat de comerç i inversió (TCI) entre la Unió Europea (UE) i els països del Mercosur, que conformen l’Argentina, el Brasil, el Paraguai, l’Uruguai i Veneçuela, com a estats membres, i Bolívia, Xile, Colòmbia, l’Equador, Guaiana, el Perú i Surinam, com a associats. La notícia es va difondre a la cimera del G20 celebrada al Japó, a la ciutat d’Osaka, i donava a conèixer un dels tractats comercials europeus més amplis que implica el 25% del producte interior brut (PIB) i el 37% de les exportacions mundials. Vint-i-dos anys de negociacions van culminar en un text que, a més del Tractat de lliure comerç en si, preveu un pacte en matèria ambiental que inclou el compromís de les dues parts de complir l’Acord de París sobre canvi climàtic.

Tot i els anuncis, però, l’Acord encara no s’ha ratificat fins avui. Precisament, el contingut relacionat amb les qüestions mediambientals ha provocat que la signatura s’hagi anat posposant. Països com França o Alemanya, que en els últims mesos han celebrat eleccions, no han volgut subscriure un text que genera polèmica i resistències per part d’organitzacions ecologistes i mediambientals i han evitat que la ratificació pogués passar factura als partits durant les respectives campanyes electorals.

CRÍTIC analitza els punts més controvertits del Tractat a través de cinc gràfics recollits a l’informe Una aproximació crítica a l’acord UE-Mercosur, elaborat pels investigadors Raúl Velasco i Juan Cadillo per Entrepobles i Ecologistes en Acció en el marc del projecte En temps d’emergència importa encara més la coherència. A través d’un enfocament basat en l’economia ecològica i feminista, els autors demostren “la contradicció” entre les promeses de la UE de reduir emissions i impulsar compromisos verds, per una part, i “la pressió per augmentar constantment la petjada ecològica al Sud global” a favor de les grans empreses agroalimentàries, per l’altra.

1. Productes agrícoles ‘versus’ maquinària

Tot i no haver firmat encara l’acord de lliure comerç, l’any 2020 la UE va exportar al Mercosur productes per un total de 36 milions d’euros. Quasi el 40% d’aquesta xifra (14 milions) correspon a maquinàries i equips de transport, seguits de productes químics, amb un 30,5% (11 milions). El Mercosur, per part seva, va obtenir 33 milions d’euros dels intercanvis comercials, en bona part de productes agrícoles que, amb un 57,5% (19 milions), concentren la majoria de les exportacions. Un cop firmat l’acord, la UE augmentarà les importacions des dels països del Mercosur de matèries primeres, aliments i recursos naturals (fusta, pedres, metalls, etc.) i exportarà al Mercosur productes industrials (químics, plàstics, vehicles de motor, productes elèctrics, etc.) i serveis basats en telecomunicacions, finances, construcció i assegurances.

Els països del Sud s’han especialitzat en activitats primàries amb rendiments decreixents, perdent una mínima sobirania industrial que els permeti desenvolupar activitats amb rendiments creixents i d’escala”, explica Raúl Velasco, investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona. “El Mercosur exporta productes sense valor agregat, mentre que la UE exporta productes d’alt valor tecnològic i biotecnològic, per la qual cosa l’acord perpetua la matriu extractivista als països del Sud i no promou una diversificació productiva”, hi afegeix Luciana Ghiotto, investigadora del Consell Nacional d’Investigacions Científiques i Tècniques (CONICET) de l’Argentina i acadèmica de la Universitat Nacional de San Martín.

Al bloc europeu, els beneficiats principals seran ciutats i regions amb una indústria tecnològica forta i altament desenvolupada, com Alemanya, França o Bèlgica, mentre que al bloc del Sud global els beneficiaris seran les elits latifundistes i les grans transnacionals agroalimentàries. “S’expulsaran els petits agricultors perquè no són competitius i augmentaran els grans latifundis, i les persones expulsades del món rural arribaran als cinturons de pobresa de les grans ciutats”, diu Velasco.

Els autors de l’informe sostenen que la dinàmica del lliure comerç “accelera i incrementa el saqueig dels béns naturals”, “prolonga les relacions neocolonials” i “fa evident l’intercanvi desigual entre els béns naturals” que s’intercanvien. Mentre la UE obtindrà rendiments de la indústria i productes amb alt valor afegit, el Mercosur els obtindrà de sectors menys rendibles com l’agricultura, la mineria o la pesca.

2. Xoc entre sectors

Segons el document de Velasco i Cadillo, si es concreta definitivament l’acord, s’eliminaran els aranzels per més del 90% del comerç bilateral de forma progressiva. Des del Sud global, el producte que més s’exporta a la UE, diuen els autors, és el bioetanol (650.000 tones), elaborat a partir de cereals i cultius de sucre. Tot i que la UE promou l’ús dels biocombustibles en el transport per lluitar contra el canvi climàtic, la Comissió Europea ha apostat per reduir aquells que s’elaboren a partir dels aliments pel xoc que es genera entre els sectors energètic i alimentari i els problemes de seguretat alimentària. Per això, la importació de bioetanol procedent, majoritàriament, del Brasil, el segon productor d’aquest biocombustible del món després dels Estats Units, entra en conflicte amb aquest punt. El país sud-americà prioritza el cultiu de la canya de sucre, la principal matèria primera utilitzada per produir-lo, en lloc de cultius alimentaris diversos. “Mentre estem optimitzant els processos, hi ha efectes sistèmics que estan augmentant el consum i no els estem veient perquè no es posa èmfasi en el consum absolut”, apunta Velasco. Segons ell, amb el canvi climàtic es consolida la idea que la productivitat millorarà, però s’oblida que a nivell absolut augmenti la frontera extractiva perquè no estem qüestionant el consumisme”.

El segon producte més exportat des del Mercosur a Europa és el pollastre (180.000 tones). Tot i que la UE no té necessitat d’importar-ne perquè en consumeix menys del que produeix, ho fa per adquirir un producte de més bona qualitat. De nou, el Brasil és un dels exportadors principals.

En tercer lloc, hi ha la carn de boví (99.000 tones), que també procedeix, principalment, del Brasil, el país que més n’exporta del món. Com en el cas del pollastre, la UE produeix més carn de la que necessita; però, tot i així, el TCI amplia la quota a 99.000 tones que, segons els autors, és carn d’alta qualitat destinada a restaurants gurmet que consumeixen turistes d’alt poder adquisitiu. Aquestes xifres posen en dubte els compromisos ambientals adquirits per la UE, ja que la producció de carn de boví augmenta les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, promou la desforestació i la pèrdua de biodiversitat i perjudica les poblacions rurals i indígenes, detalla l’informe.

3. Pressió ambiental associada als productes agrícoles de l’acord UE-Mercosur

Els intercanvis comercials del TCI comporten pressions ambientals a la terra, a l’aigua i al treball que augmenten els efectes de la crisi climàtica. Segons els càlculs de l’informe d’Entrepobles i d’Ecologistes en Acció, per obtenir les 650.000 tones d’etanol se’n necessiten 9 milions de canya de sucre que, alhora, necessiten 121.000 hectàrees de terra, una superfície equivalent a quasi dues vegades la mida de l’àrea metropolitana de Barcelona. Pel que fa a la carn de pollastre, l’ingredient principal del pinso és el blat de moro i, segons els investigadors, per produir les 180.000 tones de més acordades al Tractat, a part de les que ja s’exporten, es requereixen 288.000 tones de blat de moro que, a la vegada, necessitaran 71.000 hectàrees de terra per créixer. Per arribar a la producció de carn de boví acordada, cal sacrificar 360.000 animals, per la qual cosa es necessitarien 223.000 hectàrees durant dos anys i mig, una superfície que equival 3,5 vegades a l’àrea metropolitana de Barcelona; 1,5 vegades, a la ciutat de São Paulo, o a 318.000 camps de futbol. “L’expansió de la frontera agrícola avança sobre terres forestals o selvàtiques i provoca que s’avanci cap als territoris naturals i es cremin terres per utilitzar-les perquè mengin les vaques. Això té un impacte en la fauna, la flora i la biodiversitat”, diu Ghiotto.

“Es dona una pèrdua de la diversitat dels ecosistemes naturals perquè es promou l’expansió en superfície de les activitats productives“, sosté la biòloga ambiental de la Universitat de Xile Fernanda Salinas. L’acadèmica esmenta diversos efectes que aprofundeixen en el canvi climàtic en aquest tipus d’acords comercials, com la pèrdua de fertilitat del sòl, la pèrdua de capacitat d’emmagatzemar i fixar carbó, de regular el cicle hidrològic, de proveir aigua en quantitat i en qualitat i de mitigar els efectes de sequeres i d’inundacions.

Per produir les noves quotes, el Mercosur requerirà una superfície similar a dues vegades l’àrea metropolitana de São Paulo i unes altres dues la de Barcelona. En canvi, la superfície requerida pels productes exportats des d’Europa al Mercosur (formatge i llet en pols) serà quatre vegades inferior a la dels països del Sud.

Les proporcions invertides per cada un dels blocs amb relació a l’aigua, imprescindible en la producció dels béns intercanviables del Tractat, també són molt diverses. L’informe apunta que mentre que el Mercosur haurà d’invertir 4.230 hectòmetres cúbics d’aigua de pluja i 130 d’aigua superficial i subterrània, la UE destinarà un volum 20 i 22 vegades inferior, respectivament, per a l’exportació dels seus productes (formatge i llet en pols). En l’últim cas, el volum requerit podria abastir d’aigua, durant un any, 2,3 milions d’habitants del Brasil, que actualment passa una greu sequera.

Per productes, la quota d’etanol és el que més aigua superficial i subterrània requereix (48 hm³), en comparació, per exemple, amb la quota addicional de carn de boví (46 hm³). En relació amb l’aigua de pluja, la carn necessita 2.412 hm³, un volum que multiplica per 6 la precipitació anual de l’àrea metropolitana de Barcelona (416 hm³) o 124.000 piscines olímpiques.

El secretisme que de forma habitual envolta els TCI ha generat un grau considerable de desconeixement de l’acord per part de la ciutadania. El tema ha entrat a l’agenda en plena emergència climàtica i en una situació global de pandèmia per la Covid-19, de guerra a les portes d’Europa i de canvis de governs en països de pes al Sud com l’Argentina i, pròximament, també el Brasil. Per tots aquests impactes, el TCI entra en contradicció amb les polítiques reiteradament anunciades per la UE i la majoria dels estats membres per fer front a l’emergència climàtica. Però, més enllà de la complexitat del context, en paraules de Salinas, caldrà “imposar un model a través del qual els estats posin a disposició infraestructura, duanes, finançament i foment”, i evitar així perpetuar la injustícia ambiental, la desigualtat i els efectes del canvi climàtic.

En temps d’emergència importa encara més la coherència #MafectenElsTCI

El projecte es focalitza en la necessitat de fer passes més sòlides de coherència entre la declaració d’emergència realitzada per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Green Deal de la UE i les polítiques comercials, de consum i compra pública.

Per això, des d’Entrepobles i Ecologistes en Acció volem promoure, a través de sectors clau de la societat civil i del govern de la ciutat de Barcelona, l’impuls i implementació de respostes adequades i urgents per part de l’Ajuntament de Barcelona per a la construcció i enfortiment d’alternatives per el canvi de model econòmic, de comerç i consum que ajudin a fer més explícits i a viabilitzar els criteris de reducció d’emissions i la seva petjada externa i de Drets Humans en la compra pública.

Les actuacions que ja estem duent a terme permeten assolir l’objectiu de contribuir a consolidar la coherència de polítiques de Barcelona com ciutat declarada en emergència climàtica, responsable de la seva petjada exterior de carboni i DD.HH.

Entre aquestes accions destaquem el desplegament de la línia de treball de suport a la campanya catalana, estatal i europea contra els tractats de comerç i inversió, concretament en tot el que fa al procés d’aprovació i ratificació del tractat EU-Mercosur, assenyalant els impactes que tindran aquests tractats en l’augment d’emissions. També a partir de tot el treball que es realitza en el marc del Grup de Compra Pública Socialment Responsable (entre entitats i institucions públiques), junt amb tota la incidència social i procés de transformació cultural que estem desenvolupant a través de l’àmbit d’educació i accions orientades específicament a les joves generacions.

Per ara es pot entrar a la nova web amb accions i recursos enfocada a conèixer què son els tractats de comerç i inversió, concretament en tot el que fa al procés d’aprovació i ratificació del tractat EU-Mercosur, les seves conseqüències com: desforestació, pèrdua sobirania alimentaria, desigualtats… i el què podem fer nosaltres.

Entra a la web a través d’aquest enllaç.

UNA APROXIMACIÓN CRÍTICA AL ACUERDO UE – MERCOSUR: Análisis de las dinámicas estructurales y del nexo agua-tierra-trabajo de productos agrícolas clave.

UNA APROXIMACIÓN CRÍTICA AL ACUERDO UE – MERCOSUR: Análisis de las dinámicas estructurales y del nexo agua-tierra-trabajo de productos agrícolas clave.

Desde Entrepueblos y Ecologistas en Acción, que formamos parte activa de la Campaña Catalunya No als TCI y la Campaña Estatal No a los Tratados de Comercio e Inversión, presentamos este informe como herramienta para el debate crítico sobre el tratado UE-MERCOSUR.

El Tratado de Comercio e Inversión entre la Unión Europea y los países del Mercosur lleva 22 años de inciertas y complejas negociaciones, de arranques y frenazos prolongados. Finalmente, durante el 2018 y a inicios del 2019 las comisiones negociadoras entre ambas regiones lograron un nuevo impulso que culminaba en junio de 2019 con el anuncio de un texto de acuerdo. Aun así, cuando todo parecía prever una aprobación inminente por parte del Consejo Europeo, el proceso de tramitación para la ratificación del acuerdo se fue posponiendo una vez detrás de otra hasta la actual congelación “sine die” del proceso.

El TCI UE-Mercosur entra al debate social y político en el contexto de la emergencia climática y ecológica, de la pandemia de la COVID-19, el cambio de gobierno en Argentina y la caída de popularidad de Bolsonaro en Brasil. Y, aunque en nuestro país no ha entrado a formar parte del debate político y la agenda mediática como pasó con el TTIP, principalmente porque el actual gobierno español está a favor de la firma del tratado, en varios países de Europa diferentes parlamentos y gobiernos se han visto obligados a hacerse eco de las críticas, sobre todo en cuanto al impacto en la agricultura, el medio ambiente y la emergencia climática.

Por eso, en el contexto de emergencia climática y ecológica en la que nos encontramos,  este estudio nos parece clave para visibilizar las consecuencias de este aumento de la demanda de intercambios de bienes naturales entre los dos continentes, como la tierra y el agua, haciendo patente que las políticas económicas nunca están al margen de la materialidad y de la naturaleza que las sostienen.

Queremos mostrar la contradicción entre los anuncios y declaraciones sobre políticas de reducción de emisiones y del Green New Deal de la Unión Europea, y el aumento constante de nuestra huella ecológica en el Sur Global en beneficio de las grandes empresas que dominan las cadenas de producción y distribución alimentaria en el mundo, en detrimento de las comunidades indígenas, de la vida y la economía del campesinado de ambas regiones, así como de los consumidores y las consumidoras.

El tratado supone abundar en las mismas matrices: el Mercosur acentuaría su papel de exportador de materias primas agropecuarias y Europa le vendería coches y otros productos industriales, desarticulando el tejido industrial interno de la región. A grandes rasgos, ganan las multinacionales de un lado y otro del Atlántico, pudiendo producir de manera deslocalizada, a gran escala y a bajo precio, pero a un alto coste humano y ambiental, tal como analizamos en este informe.

Esperamos que este informe sea útil para aportar más elementos al argumentario de los movimientos sociales y las organizaciones que, a uno y otro lado del Atlántico, seguimos promoviendo la crítica a estos tratados, y para impedir que prospere la ratificación del TCI UE-Mercosur. Ante los beneficios de las multinacionales, ¡exigimos poner a las personas y el planeta primero!

 

Descarga a través de este enlace el informe

Descarga a través de este enlace las infografías

 

**Este informe ha sido publicado con la colaboración de: Fundación Rosa de Luxemburgo – oficina de enlace en Madrid, el Ajuntament de Barcelona y la Agencia Catalana de Cooperación al Desarrollo.

 

UNA APROXIMACIÓ CRÍTICA A l’ACORD UE – MERCOSUR: Anàlisi de les dinàmiques estructurals i del nexe aigua-terra-treballo de productes agrícoles clau.

Des d’Entrepobles i Ecologistes en Acció, que formem part activa de la Campanya Catalunya No als TCI i la Campanya Estatal No als Tractats de Comerç i Inversió, presentem aquest informe com a eina per al debat crític sobre el tractat UE-MERCOSUR.

El Tractat de Comerç i Inversió entre la Unió Europea i els països del Mercosur porta 22 anys d’incertes i complexes negociacions, d’arrencades i frenades prolongades. Finalment, durant el 2018 i a inicis del 2019 les comissions negociadores entre totes dues regions van aconseguir un nou impuls que culminava al juny de 2019 amb l’anunci d’un text d’acord. Així i tot, quan tot semblava preveure una aprovació imminent per part del Consell Europeu, el procés de tramitació per a la ratificació de l’acord es va anar posposant una vegada darrere d’una altra fins a l’actual congelació “sine die” del procés.

El TCI UE-Mercosur entra al debat social i polític en el context de l’emergència climàtica i ecològica, de la pandèmia de la COVID-19, el canvi de govern a l’Argentina i la caiguda de popularitat de Bolsonaro al Brasil. I, encara que al nostre país no ha entrat a formar part del debat polític i l’agenda mediàtica com va passar amb el TTIP, principalment perquè l’actual govern espanyol està a favor de la signatura del tractat, en diversos països d’Europa diferents parlaments i governs s’han vist obligats a fer-se eco de les crítiques, sobretot quant a l‘impacte en l’agricultura, el medi ambient i l’emergència climàtica.

Per això, en el context d’emergència climàtica i ecològica en la qual ens trobem,  aquest estudi ens sembla clau per a visibilitzar les conseqüències d’aquest augment de la demanda d’intercanvis de béns naturals entre els dos continents, com la terra i l’aigua, fent patent que les polítiques econòmiques mai estan al marge de la materialitat i de la naturalesa que les sostenen.

Volem mostrar la contradicció entre els anuncis i declaracions sobre polítiques de reducció d’emissions i del Green New Deal de la Unió Europea, i l’augment constant de la nostra petjada ecològica al Sud Global en benefici de les grans empreses que dominen les cadenes de producció i distribució alimentària en el món, en detriment de les comunitats indígenes, de la vida i l’economia de la pagesia de totes dues regions, així com dels consumidors i les consumidores.

El tractat suposa abundar en les mateixes matrius: el Mercosur accentuaria el seu paper d’exportador de matèries primeres agropecuàries i Europa li vendria cotxes i altres productes industrials, desarticulant el teixit industrial intern de la regió. A grans trets, guanyen les multinacionals d’un costat i un altre de l’Atlàntic, podent produir de manera deslocalitzada, a gran escala i a baix preu, però a un alt cost humà i ambiental, tal com analitzem en aquest informe.

Esperem que aquest informe sigui útil per a aportar més elements a l’argumentari dels moviments socials i les organitzacions que, a un costat i a l’altre de l’Atlàntic, continuem promovent la crítica a aquests tractats, i per a impedir que prosperi la ratificació del TCI UE-Mercosur. Davant els beneficis de les multinacionals, exigim posar a les persones i el planeta primer!

Descarrega a través d’aquest enllaç l’informe

Descarrega a través d’aquest enllaç les infografies

*Aquest informe ha estat publicat amb la col·laboració de: Fundació Rosa Luxemburg – oficina d’enllaç a Madrid, l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Activistes per la vida: nova unitat didàctica i espai interactiu

ACTIVISTES PER LA VIDA: ENTREPOBLOS PRESENTA L’UNITAT DIDÀCTICA I L’ESPAI INTERACTIU DE ACTIVISTES PER LA VIDA

Elaborada conjuntament amb La Periférica y Gustavo Castro, defensor mexicà i pedagog.

Presentem la nova unitat didàctica: Activistes per la vida, on acostarem la realitat dels Drets Humans a Guatemala i Hondures a les aules de secundària. Es tracta d’un projecte interdisciplinari sobre la criminalització de les defensores i defensors a Centreamèrica, especialment en contextos marcats per tota mena de violències impunes: des de l’extractivisme, dut a terme per grans empreses europees, fins a la violència patriarcal.

El principal objectiu d’aquesta proposta didàctica és ajudar a integrar en els currículums de secundària l’estudi de la vulneració de drets humans, tant al Nord Global com al Sud Global, posant l’èmfasi en les veus i experiències de les defensores i defensors amb l’objectiu de contribuir en la protecció i l’enfortiment de les seves estructures comunitàries.

El més important és que l’alumnat comprengui la importància dels drets humans i el seu defensa, tant al Nord Global com el Sud Global.

La unitat didàctica està enfocada a l’alumnat de primer, segon i tercer cicle d’ESO. La proposta proposa una seqüència d’11 tasques i activitats que es concreten en l’elaboració d’un vídeo col·laboratiu que expliqui el mapa de vulneracions de drets humans en el seu entorn pròxim.

El contingut de cada activitat està relacionat a conèixer determinades qüestions vinculades als drets humans i les situacions de vulnerabilitat que sofreixen els defensors i defensores a Hondures i Guatemala.

Les tasques se centren a fer que l’alumnat analitzi, aprofundeixi i reflexioni sobre els drets humans a Centreamèrica i desenvolupin actituds de defensa i promoció dels drets en els diferents contextos, globals i locals, i àmbits de la seva vida quotidiana.

L’espai interactiu acompanya a la unitat didàctica amb l’objectiu d’adaptar-nos a les noves realitats pandèmiques i les seves virtualitats. A través d’aquest enllaç trobaràs l’espai interactiu de l’unitat.

Consulta la nova unitat didàctica d’Activistes per la vida a través d’aquest enllaç.

L’unitat didàctica està a la disposició de professionals, docents, centres educatius, centres de formació, col·lectius, etc.

*Ara mateix la unitat didàctica està disponible en castellà amb la seva adaptació al currículum estatal. En breus estarà disponible en català, amb l’adaptació al currículum català.

Escriu-nos a educacio@entrepobles.org per a més informació.