Trobada de Xarxes Sociocomunitaries de Dones a Cusco

Pel Bon Viure Col·lectiu des dels nostres Feminismes Comunitaris

04-06 d’octubre de 2022

Davant un context de crisi política i ambiental, inflació, avanç del discurs fonamentalista i de l’economia neoliberal, prop de seixanta dones procedents de la Red de Mujeres de Carabayllo (Lima), Red kuskalla (Acomayo), Mujeres Integrantes del COREMUJ (Cusco), Jóvenes de la Declaratoria de la Juventud – Lago Titikaka (Puno), Asociación de Mujeres Defensoras del Territorio y Cultura K’ana (Espinar) aixina com les dones dels equips de DEMUS, KALLPA, en el marc del Conveni AECID: Pel dret de les dones, adolescents i nenes a una vida lliure de violències, a les regions de Cusco i Lima, i dins de la campanya nacional “Vivir sin Miedo”

L’objectiu d’aquesta trobada va ser el de compartir i connectar entre dones les seves reflexions i lluites per una vida lliure de violències des de les pràctiques vivencials del Sud Andí. Aquest espai va ser facilitat per l’activista dels drets de les dones i líder indígena del territori Iximulew (denominat Guatemala després de la colonització), Lolita Chávez.

En el primer dia de la trobada, Lolita Chávez va estar compartint les seves experiències del Bon Viure col·lectiu en les comunitats originàries i promovent diverses reflexions sobre la política, cultura i economia, així com les diverses violències que travessen tant als territoris com als cossos de les dones.

Diverses dones han denunciat la fustigació i les violacions de drets humans que sofreixen en els seus territoris per part de les empreses mineres, trobant moltes dificultats per a poder aplicar els mecanismes de denúncia judicial.

S’ha denunciat que l’activitat minera ocasiona danys irreparables en els sòls, aigua, aire i en la comunitat. A causa d’això, ja no poden produir en les seves terres i no tenen accés a aigua potable, per la qual cosa depenen d’un camió que la porta cada quinze dies. Els animals beuen aigua contaminada provocant que molts expulsen els fetus i en aquells que aconsegueixen néixer, molts ho fan amb malformacions. Igualment, s’ha denunciat que en les seves comunitats hi ha diverses persones amb malalties respiratòries i amb càncers a causa de l’exposició a metalls pesants, que fins i tot està afectant els embarassos de les dones i a la salut primerenca de nenes i nens. Aquest quadre s’agreuja amb les dificultats que sofreixen per a accedir als serveis de salut.

També, s’ha denunciat l’assassinat del exalcalde de Espinar, Oscar Mollohuanca Cruz, el cadàver del qual va ser trobat el dia 07 de març de 2022. Oscar Mollohuanca va ser un gran defensor dels Drets Humans i Ambientales1. Una de les activistes presents en la trobada també va denunciar que sofreix una contínua fustigació i amenaces de mort.

Sens dubte, va ser una jornada plena de dolor, ràbia i també de sanació. Lolita Chávez en tot moment va saber conduir aquestes denúncies cap a un diàleg de sanació, cura i justícia còsmica mitjançant el acuerpamiento del feminisme comunitari. Així, les dones van experimentar que malgrat les múltiples violacions que sofreixen, no estan soles i que les seves lluites són les de totes.

En el segon dia de la trobada es va viatjar cap al territori acomaino, amb l’objectiu de promoure l’Intercanvi d’experiències  de la Red de Carabayllo (Lima) i de la Red Kuskalla (Acomaio)

Les dones acomainas van compartir la seva cultura i aliments, demostrant que la lògica del feminisme comunitari és la de compartir. Després d’això, Lolita va promoure una immersió mística d’agraïment al Sol, a la Lluna, als Turons i a l’Aigua. També va realitzar una neteja energètica amb rude, romer i aigua florida, convidant “al acuerpamiento” i en sentir dels cossos de les dones.

Després d’aquest moment tan simbòlic, es va compartir un espai de diàleg i reflexions a partir de les experiències de cada xarxa sobre la Genealogia Ancestral del Feminisme Comunitari. Aquest procés va generar un ambient de tal confiança entre les dones que va permetre dialogar sobre els abusos, violacions i embarassos no desitjats que han sofert al llarg de les seves vides. Fins i tot es va tractar del plaer femení, una cosa desconeguda per a algunes d’elles, aconseguint estimular-les a aprofundir en el coneixement dels seus cossos sense que l’edat sigui una barrera per a això.

Després d’aquest moment tan simbòlic, es va compartir un espai de diàleg i reflexions a partir de les experiències de cada xarxa sobre la Genealogia Ancestral del Feminisme Comunitari. Aquest procés va generar un ambient de tal confiança entre les dones que va permetre dialogar sobre els abusos, violacions i embarassos no desitjats que han sofert al llarg de les seves vides. Fins i tot es va tractar del plaer femení, una cosa desconeguda per a algunes d’elles, aconseguint estimular-les a aprofundir en el coneixement dels seus cossos sense que l’edat sigui una barrera per a això.

tercer y último día de encuentro estuvo marcado por la visita e intercambio con las mujeres de tejido ancestral comunitario en Chincheros. Tuvimos la oportunidad de conocer de cerca sus milenarios métodos de producción textil de carácter ecológico. Cabe resaltar que muchas de ellas fueron protagonistas del libro “Ellas, Tejiendo Historias desde el Hilo Rojo” promovido en el marco del Convenio.

El tercer i últim dia de trobada va estar marcat per la visita i intercanvi de les dones de teixit ancestral comunitari en Chincheros. Vam tindre l’oportunitat de conèixer de prop els seus mil·lenaris mètodes de producció tèxtil de caràcter ecològic. Cal ressaltar que moltes d’elles van ser protagonistes del llibre “Ellas, Tejiendo Historias desde el Hilo Rojo” promogut en el marc del Conveni.

Es tanca aquesta trobada amb la satisfacció d’haver aconseguit el seu objectiu, vivenciant que, davant tanta injustícia, les dones s’organitzen per a trencar amb la cadena de la impunitat i de la violació dels drets humans, assumint les seves ferides i sanant dins del “acuerpamiento” feminista, ja que VIURE SENSE POR ÉS EL NOSTRE DRET.

PRYSCILA MARQUES RANGEL -Cooperante Entrepueblos en Perú.

 

Activistes per la vida: nova unitat didàctica i espai interactiu

ACTIVISTES PER LA VIDA: ENTREPOBLOS PRESENTA L’UNITAT DIDÀCTICA I L’ESPAI INTERACTIU DE ACTIVISTES PER LA VIDA

Elaborada conjuntament amb La Periférica y Gustavo Castro, defensor mexicà i pedagog.

Presentem la nova unitat didàctica: Activistes per la vida, on acostarem la realitat dels Drets Humans a Guatemala i Hondures a les aules de secundària. Es tracta d’un projecte interdisciplinari sobre la criminalització de les defensores i defensors a Centreamèrica, especialment en contextos marcats per tota mena de violències impunes: des de l’extractivisme, dut a terme per grans empreses europees, fins a la violència patriarcal.

El principal objectiu d’aquesta proposta didàctica és ajudar a integrar en els currículums de secundària l’estudi de la vulneració de drets humans, tant al Nord Global com al Sud Global, posant l’èmfasi en les veus i experiències de les defensores i defensors amb l’objectiu de contribuir en la protecció i l’enfortiment de les seves estructures comunitàries.

El més important és que l’alumnat comprengui la importància dels drets humans i el seu defensa, tant al Nord Global com el Sud Global.

La unitat didàctica està enfocada a l’alumnat de primer, segon i tercer cicle d’ESO. La proposta proposa una seqüència d’11 tasques i activitats que es concreten en l’elaboració d’un vídeo col·laboratiu que expliqui el mapa de vulneracions de drets humans en el seu entorn pròxim.

El contingut de cada activitat està relacionat a conèixer determinades qüestions vinculades als drets humans i les situacions de vulnerabilitat que sofreixen els defensors i defensores a Hondures i Guatemala.

Les tasques se centren a fer que l’alumnat analitzi, aprofundeixi i reflexioni sobre els drets humans a Centreamèrica i desenvolupin actituds de defensa i promoció dels drets en els diferents contextos, globals i locals, i àmbits de la seva vida quotidiana.

L’espai interactiu acompanya a la unitat didàctica amb l’objectiu d’adaptar-nos a les noves realitats pandèmiques i les seves virtualitats. A través d’aquest enllaç trobaràs l’espai interactiu de l’unitat.

Consulta la nova unitat didàctica d’Activistes per la vida a través d’aquest enllaç.

L’unitat didàctica està a la disposició de professionals, docents, centres educatius, centres de formació, col·lectius, etc.

*Ara mateix la unitat didàctica està disponible en castellà amb la seva adaptació al currículum estatal. En breus estarà disponible en català, amb l’adaptació al currículum català.

Escriu-nos a educacio@entrepobles.org per a més informació.

 

Defensa del territori
Economia social y solidària
Multinacionals i tractats
Protecció a defensores DD.HH.

Vides contra el capital

Vides contra el capital Lluites i exilis dels pobles de Mesoamèrica Aquest treball que presentem, Vides contra el capital. Lluites i exilis dels pobles…

Río Gualcarque

Comunicat a la UE davant greus retrocessos a Amèrica Llatina

EU-LAT Network, xarxa de 40 organitzacions europees de drets humans i desenvolupament, observa amb molta preocupació la reculada de l’Estat de Dret i la separació de poders en alguns països llatinoamericans, així com el deteriorament de l’ordre democràtic i la conseqüent acceleració del ja reduït espai per a la societat civil. Amèrica Llatina segueix ostentant els índexs més alts de violència contra persones defensores -el 75% dels atacs al món-.

Per això, fem una crida a la Unió Europea a:

a) mantenir el seu paper com a observadora internacional en drets humans, crucial en aquests moments,

b) incrementar la seva veu política en els diàlegs formals i informals i

c) augmentar els fons de cooperació amb la regió. 

A Colòmbia, les protestes de la ciutadania davant la reforma tributària han estat reprimides violentament, desfermant un caos sense precedent i el debilitament de les institucions democràtiques. D’acord amb la Defensoria del Poble, organitzacions internacionals de drets humans i mitjans, el tràgic saldo a 7 de maig és de 31 persones mortes en fets que involucren abús de la força i armes de foc contra civils (1). La implementació de l’acord de pau al país ha estat entelada amb la mort violenta de 272 excombatents en el que semblaria ser una eliminació sistemàtica dels signants de la pau. Les negatives del govern colombià a establir un diàleg inclusiu, i atendre de manera efectiva les necessitats de protecció als Drets Humans de comunitats, manifestants, líders i defensors de drets humans, fan que avui veiem una crisi acumulada i un esclat social sense precedents en els últims trenta anys (2).

Al seu torn, volem cridar l’atenció sobre el debilitament de l’Estat de Dret i els impactes que aquesta situació podria tenir en l’estabilitat democràtica de la regió centreamericana, en particular en països com El Salvador, Hondures, Guatemala, i Nicaragua, posant en perill també la independència judicial. Per exemple, a El Salvador (3), l’1 de maig a través de l’Assemblea Legislativa va decidir destituir els magistrats titulars i magistrats suplents de la Sala del Constitucional de la CSJ, així com el fiscal general de la Nació, la qual cosa evidencia la ruptura de sistema de pesos i contrapesos i una alta concentració dels poders públics per part de l’òrgan executiu, el que representa un perill latent per als pilars de l’Estat de dret.

Volem esmentar específicament Nicaragua, país que arrossega una crisi sociopolítica i de drets humans des de 2018. Al març d’aquest any, els Estats membres de el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides (4), van condemnar l’agudització de la repressió al país, instant l’Estat de Nicaragua a combatre la impunitat i a buscar justícia per a les víctimes de violacions de drets humans, considerant necessari que es duguin a terme investigacions independents i imparcials sobre les múltiples formes de repressió i violència, incloses les “presumptes” execucions extrajudicials ocorregudes en el context de 2018 i denunciades anteriorment per diverses organitzacions de drets humans. 

Un procés electoral pot permetre la transició cap a la sortida  de la crisi. En aquest context, ens preocupa la reforma electoral recent, que amenaça de repetir un frau electoral al novembre d’aquest any, el que negaria la possibilitat d’una sortida pacífica i democràtica a la greu crisi que ja viu Nicaragua i mantindria en el poder a l’ actual règim per temps indefinit. 

Sense oblidar que a Mèxic, organitzacions de drets humans, periodistes i organismes internacionals han estat blanc de difamacions per part d’Andrés Manuel López Obrador. Aquests assenyalaments públics contribueixen a una polarització social i a una forta estigmatització de la societat civil mexicana. Han provocat també atacs massius en xarxes socials contra les organitzacions assenyalades i preocupa que funcionaris públics de menor nivell repliquin aquestes pràctiques i fins i tot escalin a atacs més greus contra la integritat física i psicològica de les persones defensores. Al mateix temps, la militarització de la seguretat pública continua sent la principal estratègia de seguretat de l’Estat Mexicà, tot i que des del 2006, nombrosos informes han qüestionat aquesta fórmula per enfrontar les causes estructurals de la violència. 

Tota aquesta situació ha estat agreujada per l’actual pandèmia, que ha accelerat les desigualtats econòmiques, de gènere i racials; i l’accés just i equitatiu a les vacunes. El virus no ens afecta a tots els col·lectius per igual. Ha quedat en evidència la manca de polítiques públiques de qualitat, com en l’àrea sanitària, i la necessitat de comptar amb un sistema de protecció social universal. Les vacunes contra la covid-19 són una eina fonamental per a la sortida de la crisi. Tanmateix, segons l’Organització d’Estats Americans, el 90% de les persones en països de baixos ingressos no tindran accés a vacunes en 2021. Des de la Xarxa EU-LAT s’ha fet una crida a la solidaritat, fent-se ressò de les declaracions de la Comissió Interamericana de Drets Humans: “les vacunes han de ser un bé públic mundial i estar a l’abast de totes les persones.” Per a això, “els règims de propietat intel·lectual han de deixar de ser un obstacle que impedeixi la producció de vacunes segures i efectives” (5)

Les desigualtats i els impactes diferenciats s’han exacerbat especialment sobre tres grups: les dones, els pobles indígenes i les persones defensores. Segons Nacions Unides, el 54% de les dones treballen en la informalitat, la qual cosa comporta un increment alarmant de la pobresa. “Lluny d’hospitals i atenció mediàtica, les persones indígenes emmalalteixen i moren sense accés als mitjans essencials per protegir-se. El 40% de llars indígenes no té accés a aigua. Les infraestructures sanitàries són molt deficitàries: al Perú, per exemple, tot just un 10% de les comunitats camperoles indígenes compta amb llocs de salut”. La formalització del treball informal ha de ser una prioritat per al continent, atès els beneficis que poden aportar a la reducció de la pobresa, l’accés a la protecció social. El treball digne ha de prevaler amb el ple respecte dels drets sindicals fonamentals (8 normes fonamentals de l’OIT). 

En aquest context, la Xarxa EU-LAT lamenta que s’estigui donant prioritat a les indústries extractives en els plans de recuperació econòmica, ja que aquestes activitats són focus potencial de risc i representen un perill ecològic significatiu a més de no oferir condicions de treball digne per als seus treballadors. El Perú, està actualment considerat el quart país del món més perillós per a defensores de la terra i líders ambientals. La defensa del territori per part de comunitats indígenes contra diferents economies d’extracció com la fusta o minera, els està costant la vida. Aquesta situació es veu agreujada per la crisi política que es manté tot i la primera ronda d’eleccions, on l’agenda de drets humans suposa un repte en la possible composició de el poder legislatiu.

La ratificació de l’Acord d’Escazú pels països d’Amèrica Llatina és fonamental. Al seu torn, recordem la importància de l’actual procés legislatiu europeu per a una Directiva sobre deguda diligència en matèria de drets humans i medi ambient, i fem una crida a la UE perquè la nova llei sigui prou forta i ambiciosa per prevenir vulneracions de drets humans i per reparar les víctimes. 

El paper de la Unió Europea com a cooperant, donant suport a la societat civil i com a observador internacional és crucial en aquests moments. Cal adaptar-se a la situació i buscar noves formes de seguir acompanyant processos com a observacions internacionals, si les condicions sanitàries no permeten fer-ho de manera presencial, aprofitant-se de les oportunitats de les noves tecnologies.

Comunicat d´EU-LAT Network de la qual Entrepueblos/Entrepobles/Entrepobos/Herriarte forma part


(1) Temblores & INDEPAZ, organitzacions de societat civil, reporten 47 morts a Fonts de societat civil s’indiquen a data 10 de Maig.

(2)  OIDHACO, https://www.oidhaco.org/wp-content/uploads/2021/04/National-Strike-Press-Release-April-2021.pdf

(3) FIDH, El Salvador: Ad portas del autoritarismo, el Estado de Derecho y la independencia judicial en peligro, 05/2

(4) Vegeu Resolució de Consell de Drets humans a Nicaragua

(5) Font: https://www.oas.org/es/cidh/decisiones/pdf/Resolucion-1-21-es.pdf 

(6) Font: Informe Oxfam 2020, “Evitar el etnocidio”.