Defensa del territori
Economia social y solidària
Multinacionals i tractats
Protecció a defensores DD.HH.

Vides contra el capital

Vides contra el capital Lluites i exilis dels pobles de Mesoamèrica Aquest treball que presentem, Vides contra el capital. Lluites i exilis dels pobles…

Río Gualcarque

Comunicat a la UE davant greus retrocessos a Amèrica Llatina

EU-LAT Network, xarxa de 40 organitzacions europees de drets humans i desenvolupament, observa amb molta preocupació la reculada de l’Estat de Dret i la separació de poders en alguns països llatinoamericans, així com el deteriorament de l’ordre democràtic i la conseqüent acceleració del ja reduït espai per a la societat civil. Amèrica Llatina segueix ostentant els índexs més alts de violència contra persones defensores -el 75% dels atacs al món-.

Per això, fem una crida a la Unió Europea a:

a) mantenir el seu paper com a observadora internacional en drets humans, crucial en aquests moments,

b) incrementar la seva veu política en els diàlegs formals i informals i

c) augmentar els fons de cooperació amb la regió. 

A Colòmbia, les protestes de la ciutadania davant la reforma tributària han estat reprimides violentament, desfermant un caos sense precedent i el debilitament de les institucions democràtiques. D’acord amb la Defensoria del Poble, organitzacions internacionals de drets humans i mitjans, el tràgic saldo a 7 de maig és de 31 persones mortes en fets que involucren abús de la força i armes de foc contra civils (1). La implementació de l’acord de pau al país ha estat entelada amb la mort violenta de 272 excombatents en el que semblaria ser una eliminació sistemàtica dels signants de la pau. Les negatives del govern colombià a establir un diàleg inclusiu, i atendre de manera efectiva les necessitats de protecció als Drets Humans de comunitats, manifestants, líders i defensors de drets humans, fan que avui veiem una crisi acumulada i un esclat social sense precedents en els últims trenta anys (2).

Al seu torn, volem cridar l’atenció sobre el debilitament de l’Estat de Dret i els impactes que aquesta situació podria tenir en l’estabilitat democràtica de la regió centreamericana, en particular en països com El Salvador, Hondures, Guatemala, i Nicaragua, posant en perill també la independència judicial. Per exemple, a El Salvador (3), l’1 de maig a través de l’Assemblea Legislativa va decidir destituir els magistrats titulars i magistrats suplents de la Sala del Constitucional de la CSJ, així com el fiscal general de la Nació, la qual cosa evidencia la ruptura de sistema de pesos i contrapesos i una alta concentració dels poders públics per part de l’òrgan executiu, el que representa un perill latent per als pilars de l’Estat de dret.

Volem esmentar específicament Nicaragua, país que arrossega una crisi sociopolítica i de drets humans des de 2018. Al març d’aquest any, els Estats membres de el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides (4), van condemnar l’agudització de la repressió al país, instant l’Estat de Nicaragua a combatre la impunitat i a buscar justícia per a les víctimes de violacions de drets humans, considerant necessari que es duguin a terme investigacions independents i imparcials sobre les múltiples formes de repressió i violència, incloses les “presumptes” execucions extrajudicials ocorregudes en el context de 2018 i denunciades anteriorment per diverses organitzacions de drets humans. 

Un procés electoral pot permetre la transició cap a la sortida  de la crisi. En aquest context, ens preocupa la reforma electoral recent, que amenaça de repetir un frau electoral al novembre d’aquest any, el que negaria la possibilitat d’una sortida pacífica i democràtica a la greu crisi que ja viu Nicaragua i mantindria en el poder a l’ actual règim per temps indefinit. 

Sense oblidar que a Mèxic, organitzacions de drets humans, periodistes i organismes internacionals han estat blanc de difamacions per part d’Andrés Manuel López Obrador. Aquests assenyalaments públics contribueixen a una polarització social i a una forta estigmatització de la societat civil mexicana. Han provocat també atacs massius en xarxes socials contra les organitzacions assenyalades i preocupa que funcionaris públics de menor nivell repliquin aquestes pràctiques i fins i tot escalin a atacs més greus contra la integritat física i psicològica de les persones defensores. Al mateix temps, la militarització de la seguretat pública continua sent la principal estratègia de seguretat de l’Estat Mexicà, tot i que des del 2006, nombrosos informes han qüestionat aquesta fórmula per enfrontar les causes estructurals de la violència. 

Tota aquesta situació ha estat agreujada per l’actual pandèmia, que ha accelerat les desigualtats econòmiques, de gènere i racials; i l’accés just i equitatiu a les vacunes. El virus no ens afecta a tots els col·lectius per igual. Ha quedat en evidència la manca de polítiques públiques de qualitat, com en l’àrea sanitària, i la necessitat de comptar amb un sistema de protecció social universal. Les vacunes contra la covid-19 són una eina fonamental per a la sortida de la crisi. Tanmateix, segons l’Organització d’Estats Americans, el 90% de les persones en països de baixos ingressos no tindran accés a vacunes en 2021. Des de la Xarxa EU-LAT s’ha fet una crida a la solidaritat, fent-se ressò de les declaracions de la Comissió Interamericana de Drets Humans: “les vacunes han de ser un bé públic mundial i estar a l’abast de totes les persones.” Per a això, “els règims de propietat intel·lectual han de deixar de ser un obstacle que impedeixi la producció de vacunes segures i efectives” (5)

Les desigualtats i els impactes diferenciats s’han exacerbat especialment sobre tres grups: les dones, els pobles indígenes i les persones defensores. Segons Nacions Unides, el 54% de les dones treballen en la informalitat, la qual cosa comporta un increment alarmant de la pobresa. “Lluny d’hospitals i atenció mediàtica, les persones indígenes emmalalteixen i moren sense accés als mitjans essencials per protegir-se. El 40% de llars indígenes no té accés a aigua. Les infraestructures sanitàries són molt deficitàries: al Perú, per exemple, tot just un 10% de les comunitats camperoles indígenes compta amb llocs de salut”. La formalització del treball informal ha de ser una prioritat per al continent, atès els beneficis que poden aportar a la reducció de la pobresa, l’accés a la protecció social. El treball digne ha de prevaler amb el ple respecte dels drets sindicals fonamentals (8 normes fonamentals de l’OIT). 

En aquest context, la Xarxa EU-LAT lamenta que s’estigui donant prioritat a les indústries extractives en els plans de recuperació econòmica, ja que aquestes activitats són focus potencial de risc i representen un perill ecològic significatiu a més de no oferir condicions de treball digne per als seus treballadors. El Perú, està actualment considerat el quart país del món més perillós per a defensores de la terra i líders ambientals. La defensa del territori per part de comunitats indígenes contra diferents economies d’extracció com la fusta o minera, els està costant la vida. Aquesta situació es veu agreujada per la crisi política que es manté tot i la primera ronda d’eleccions, on l’agenda de drets humans suposa un repte en la possible composició de el poder legislatiu.

La ratificació de l’Acord d’Escazú pels països d’Amèrica Llatina és fonamental. Al seu torn, recordem la importància de l’actual procés legislatiu europeu per a una Directiva sobre deguda diligència en matèria de drets humans i medi ambient, i fem una crida a la UE perquè la nova llei sigui prou forta i ambiciosa per prevenir vulneracions de drets humans i per reparar les víctimes. 

El paper de la Unió Europea com a cooperant, donant suport a la societat civil i com a observador internacional és crucial en aquests moments. Cal adaptar-se a la situació i buscar noves formes de seguir acompanyant processos com a observacions internacionals, si les condicions sanitàries no permeten fer-ho de manera presencial, aprofitant-se de les oportunitats de les noves tecnologies.

Comunicat d´EU-LAT Network de la qual Entrepueblos/Entrepobles/Entrepobos/Herriarte forma part


(1) Temblores & INDEPAZ, organitzacions de societat civil, reporten 47 morts a Fonts de societat civil s’indiquen a data 10 de Maig.

(2)  OIDHACO, https://www.oidhaco.org/wp-content/uploads/2021/04/National-Strike-Press-Release-April-2021.pdf

(3) FIDH, El Salvador: Ad portas del autoritarismo, el Estado de Derecho y la independencia judicial en peligro, 05/2

(4) Vegeu Resolució de Consell de Drets humans a Nicaragua

(5) Font: https://www.oas.org/es/cidh/decisiones/pdf/Resolucion-1-21-es.pdf 

(6) Font: Informe Oxfam 2020, “Evitar el etnocidio”.

En ejecución
Guatemala
Educació emancipatòria
Feminismes
Pobles indígenes
Protecció a defensores DD.HH.

Empoderamiento y una vida libre de violencias

Empoderamiento político de mujeres mayas para una vida libre de violencias y el ejercicio de su ciudadanía plena. Este proyecto tiene por objetivo facilitar…

Revistes i butlletins
Defensa del territori
Feminismes
Pobles indígenes
Protecció a defensores DD.HH.

Butllletí 74: Activistes per la vida

Quin paper està jugant l’endeutament a nivell global i a nivell domèstic en aquest moment de crisi? Descarregar revista completa Articles: 3 La pandèmia…

Terminado
Perú
Feminismes
Protecció a defensores DD.HH.

Alianza para una justicia Arcoiris

La pretende contribuir a la disminución de la discriminación y la impunidad que afecta los derechos de las personas LGTBIQ . Para ello, se promoverá…

Documentals
Defensa del territori
Pobles indígenes
Protecció a defensores DD.HH.

La sangre de la tierra

“Sangre de la Tierra” cuenta las historias de tres procesos de resistencia en contra de proyectos hidroeléctricos en México, Honduras y Guatemala…

Documentals
Defensa del territori
Ecologisme social
Feminismes
Protecció a defensores DD.HH.

Las Semillas de Berta Cáceres, germinan

Las semillas de Berta Cáceres es un documental resultado de un proyecto periodístico construido conjuntamente con el Colectivo de Periodistas CONTRAST.…