Terminado
Guatemala
Educació emancipatòria
Feminismes
Pobles indígenes
Protecció a defensores DD.HH.

Empoderamiento y una vida libre de violencias

Empoderamiento político de mujeres mayas para una vida libre de violencias y el ejercicio de su ciudadanía plena. Este proyecto tiene por objetivo facilitar…

Documentals
Defensa del territori
Pobles indígenes
Protecció a defensores DD.HH.

La sangre de la tierra

“Sangre de la Tierra” cuenta las historias de tres procesos de resistencia en contra de proyectos hidroeléctricos en México, Honduras y Guatemala…

Llibertat per Bernardo Caal i pel riu Cahabón

(Veure carta 15 organitzacions adreçada al Ministre Borrell)

SET ANYS DE PRESÓ PER EL GUARDIÀ DELS RIUS

Text, foto i vídeo: Gervasio Sánchez

El dirigent comunitari maia q’eqchi de 46 anys Bernat Caal Xol va ser condemnat el divendres 9 de novembre de 2018 a 7 anys i quatre mesos de presó pel Tribunal Primer de Sentència Penal d’Alta Verapaz, pels delictes de detencions il•legals amb circumstàncies agreujants i robatori agreujat durant unes protestes ocorregudes fa tres anys.

“Amb aquesta sentència es demostra la corrupció que assenyala la Comissió Internacional contra la Impunitat a Guatemala (CICIG). El Ministeri Públic s’ha plegat als interessos de les empreses que estan manllevant l’aigua a Alta Verapaz. No vaig cometre cap dels delictes de què se m’acusa, però avui he estat sentenciat”, ha assenyalat Bernardo Caal minuts després de conèixer-se l’acte del jutge.

 

El 15 d’octubre del 2015 es va produir una protesta. Empleats de Netzone S.A., empresa subcontractada que treballava en la construcció de la segona planta de la hidroelèctrica Oxec, van assegurar haver estat retinguts i robats per un grup de persones oposades al projecte, liderats per Bernardo Caal.

El líder indígena és el cap visible dels comunitaris de Santa Maria Cahabón (Alta Verapaz) que s’oposen a la hidroelèctrica Oxec als rius Cahabón i Oxec des de 2015.

Bernando Caal va ser capturat el 30 de gener de 2018 a Cobán i acusat de robatori agreujat, instigació a delinquir, amenaces i detencions il•legals i, des d’aleshores, es troba reclòs a una presó Cobán, capital del departament d’Alta Verapaz.

Durant els últims anys les comunitats oposades a les hidroelèctriques han presentat diverses demandes en contra de l’empresa davant la Cort Suprema de Justícia, la Fiscalia de Medi Ambient, la Procuradoria General de la Nació i la CICIG. Caal ha exercit com a representant legal en les demandes.

El líder comunitari va néixer el 1972 a Sepos Semococh, l’última de les 196 llogarets del municipi de Santa Maria Cahabón en direcció al Estor, Izabal. Després de concloure els seus estudis, el 1995, va tornar al seu poble com a mestre.

Bernardo Caal va conèixer la seva parella Maria Isabel Matzir, de 36 anys fa quinze anys. Té dues filles: Ni’kte’ Ixch’umil Squijix, de 11 anys, i Chahim Yaretzi Ketzali’, de 9 anys. Els noms de les seves filles barregen els idiomes q’eqchí i kaqtxikels, les comunitats lingüístiques a què pertany la parella.

Resideixen a Chimaltenango, a 262 quilòmetres per carretera. La família ha de desplaçar fins a la capital i després continuar fins Cobán, unes vuit hores de trajecte.

Des de gener de 2018 Bernat Caal està detingut en un centre de reclusió de Cobán. Els vam visitar al penal on viuen amuntegats més de 350 presos. El règim carcerari és estricte. A les 5.30 “trona” el timbre, l’ordre de formar per fer el primer recompte. A les sis del matí s’obren les portes de les diferents naus i els presos surten al pati. “Dediquem el temps a anar al bany, a banyar-nos en una pila gran amb una cubeta o rentar roba. Jo també acostumo a encendre la ràdio i escoltar les notícies “, explica Bernardo Caal assegut al voltant d’una de dues dotzenes de taules que hi ha al pati central.

De 7.30 a 8 és l’hora de l’esmorzar. “Repetitiu”, el defineix el líder comunitari. Igual que el menjar i el sopar. “Mai he vist la carn excepte un dia que hi va haver pollastre amb brou perquè venia una comissió de drets humans”, assegura.

La rutina diària és molt similar. A partir de les nou llegeix els diaris. Després s’exercita durant una bona estona. Fins a la una que és l’hora de dinar. Les dues primeres hores de la tarda les dedica a donar classes a dos presos que no saben llegir ni escriure. “Em serveix per reduir la pena en cas de ser condemnat. Crec que m’ajuda molt “, diu temorós setmanes abans de conèixer la sentència.

A les quatre de la tarda es el sopar i a dos quarts tots els presos són tancats a les seves cel•les fins al dia següent. Al sector on resideix Bernardo Caal hi ha 140 presos amuntegats dormint en lliteres.

La resta de la jornada la dedica a llegir, escoltar música o simplement estar estirat al llit. Va haver de dormir quinze dies a terra al començament del seu captiveri fins que es va desocupar una de les lliteres. El toc de silenci és a la deu de la nit.

Li pregunto si se sent amenaçat. “Aquí hi ha assassins, delinqüents. No cal que hi hagi un motiu especial per sentir amenaces. Tot i que se’m tracta com un pres més. Tot el que ha passat fora del penal no és conegut per la resta o no es té en compte “, contesta baixant la veu.

La manca d’espai és el que pitjor porta tot i que admet “que acabes acostumant-te a viure ajustat”. El llit és l’únic lloc privat. Ha de negociar la resta de l’espai. “Vaig demanar permís perquè em deixessin tenir un fogó. Com és molt gran he hagut de negociar el lloc de col•locació amb un veí de llitera”, explica.

Les revisions es produeixen a qualsevol hora del dia i la nit. Troben telèfons, ganivets. “Tot pot ser il•lícit. Un tallaungles. Un perfum perquè porta alcohol. Mengem amb les mans o amb coberts de plàstic “, explica.

La captivitat es viu amb grans alts i baixos. “Hi ha dies que et sents una pura merda. No vols veure ningú. T’amagues fins de les parets. Tot et resulta detestable. Tots els presos et comentaran el mateix “, se sincera.

El més traumàtic és la separació de la família a la qual només veu una vegada al mes. La seva parella i les seves dues filles han de viatjar des Chimaltenango en un llarg trajecte durant tota la nit per aprofitar totes les hores de visita al penal.

“No els puc pressionar perquè vinguin més vegades perquè el viatge és molt car. Que siguin elles les que prenguin la decisió”, diu abatut. És potser l’únic moment en què se li veu moix. Com si es temés que aquesta situació pot durar anys.

La presó acull a aproximadament 370 reus, dividits en quatre sectors. Tots han de sortir d’aquestes sales en què dormen amuntegats, rebin o no visita. Al centre del pati hi ha 13 taules amb les seves cadires.

Foto: Alianza

Llibertat per Bernardo Caal i les comunitats que defensen la vida i l’aigua a Guatemala

Després del judici celebrat avui 12 de novembre, Bernardo Caal líder q’echi ‘ha estat sentenciat injustament a 7 anys i 4 mesos de presó per un tribunal de justícia de Cobán, Alta Verapaz, per denunciar irregularitats i violacions de drets humans comeses en Alta Verapaz en la construcció de megaprojectes hidroelèctrics sobre el riu Cahabón.

Malauradament, un cop més es criminalitza als que defensen els drets humans

 

Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación Josep Borrell
Madrid, 8 de noviembre de 2018

Excelentísimo señor Borrell:

Las organizaciones abajo firmantes nos dirigimos a usted para expresarle nuestra profunda preocupación por la situación del líder comunitario y defensor de derechos humanos Bernardo Caal Xol , miembro de la Resistencia Pacífica de Cahabón, Guatemala, quien se encuentra privado de libertad desde el 30 de enero de 2018, acusado de detenciones ilegales y robo agravado.

Las acusaciones y la detención de Bernardo Caal se producen como consecuencia del activo papel que ha mantenido el líder q’echi’ en denunciar las irregularidades y violaciones de derechos humanos cometidos en el departamento de Alta Verapaz por la construcción de megaproyectos hidroeléctricos sobre el río Cahabón, como OXEC y RENACE. Este último cuenta con la participación de la empresa española ACS , presidida por Florentino Pérez, que a través de su filial Cobra, presta sus servicios de ingeniería y construcción del complejo hidroeléctrico.

Junto con el pueblo q’eqchi’, Bernardo Caal ha defendido pública y pacíficamente el desacuerdo de los pueblos indígenas con estos megaproyectos encabezando demandas penales en la Corte Suprema de Justicia y en la Corte de Constitucionalidad, en las que ha denunciado las ilegalidades con que fueron concedidas las licencias, así como la ausencia de un ejercicio de consulta libre, previa e informada a las comunidades locales tal y como estipula el Convenio 169 de la Organización Internacional del Trabajo (OIT).

El caso de Bernardo Caal constituye un claro ejemplo de persecución y uso indebido del sistema jurídico para criminalizar a quienes defienden el territorio y el medio ambiente frente a grandes megaproyectos. Pese a la inconsistencia de las pruebas presentadas en su contra, el Ministerio Público ha solicitado para él 14 años de prisión.

Desde la cárcel, el líder q’echi’ envía una carta a instituciones y organizaciones Internacionales en la que, de su puño y letra, manifiesta lo siguiente: “ El río Cahabón es sagrado para nosotros los q’echi’es. […] Pero las empresas, sin importar y sin consultar, nos han robado el río Cahabón con todos sus afluentes. […] Una de las empreses que se ha dado a la tarea de llevar en túnel nuestro río sagrado es ACS, Cobra, de Florentino Pérez, presidente del Real Madrid. […] Exijo a ustedes un mayor control sobre las empreses españolas para que respeten los derechos de los pueblos indígenas y que no nos traten como criminales por exigir nuestros derechos. […] Llevo más de 7.000 horas encarcelado y estas empresas me han criminalizado. Han utilizado los medios de comunicación para crearme la imagen ante el pueblo que soy un criminal.”

Estamos enormemente preocupadas por el hostigamiento y la criminalización contra quienes defienden la tierra, el agua y el medio ambiente. Porque, lamentablemente, el caso de Bernardo Caal no es un hecho aislado. Vemos con preocupación cómo en los últimos años se han profundizado la gravedad y la intensidad de las agresiones a las personas defensoras de derechos humanos todo el mundo, y en particular en Guatemala.

Según los registros de la Unidad de Protección a Defensoras y Defensores de Derechos Humanos – Guatemala (UDEFEGUA), durante el año 2017 se cometieron 493 ataques y/o agresiones contra personas defensoras, lo que supone un 46,6% más que el año previo. De las agresiones registradas, más de un tercio constituyen actos de difamación, detención arbitraria y denuncia judicial, como los cometidos contra Bernardo Caal Xol.

Por todo ello, nos permitimos solicitarle de manera más respetuosa que proceda de forma urgente a:

  • Interceder en el caso y pedir al Gobierno de Guatemala un trato justo a Bernardo Caal Xol y que, ante la acusatorias consistentes, proceda a su puesta en libertad inmediata falta de pruebas;
  • Instar al Gobierno de Guatemala que tome las medidas necesarias para cumplir con el Convenio 169 de la OIT garantizando el derecho a la consulta de las comunidades locales cuando un megaproyecto afecta a su territorio;
  • Instar al Gobierno de Guatemala que tome medidas para garantizar la protección efectiva de las personas defensoras de derechos humanos para que éstas puedan ejercer su legítima labor con todas las garantías de seguridad en el ejercicio de sus derechos;
  • Instar a la empresa ACS que abandone las obras en el complejo hidroeléctrico RENACE y realizar una investigación de los impactos de dicho proyecto sobre los derechos humanos y los derechos colectivos de las comunidades indígenas q’echi’ de las operaciones de la empresa española ACS en Guatemala;
  • Promover mecanismos de control de obligado cumplimiento sobre las empreses operando en Guatemala para garantizar que sus actividades económicas no vulneran los derechos humanos y los derechos colectivos de las comunidades indígenas;

Firman:
Alianza por la Solidaridad
Amycos.org
ATTAC España
Coordinadora de ONG para el Desarrollo-España
Ecologistas en Acción
Entrepueblos/Entrepobles/Entrepobos/Herriarte
Fundación APY
Greenpeace España
InspirAction
JASS -Asociadas por lo Justo-
Lafede.cat
NOVACT
Observatorio de Multinacionales en América Latina (OMAL) – Paz con Dignidad
SUDS – Associació Internacional de Solidaritat i Cooperació
Mugarik Gabe