A través de este proyecto, se promoverá que comunidades y personas defensoras en territorios afectados por actividades extractivas promuevan cambios…
Entrevista a Emilia Salazar, de Demus Perú
Hablamos sobre la crisis política y social de Perú con la socióloga feminista Emilia Salazar, que forma parte del equipo de Demus, una de nuestras organizaciones hermanas en el país andino, todo un referente en la lucha por los derechos de las mujeres. Emilia asistió recientemente en Ginebra al Examen Periódico Universal (EPU) de Naciones Unidas, que evaluó a Estado peruano en materia de derechos humanos.
Lo que está ocurriendo en Perú es un estallido social. Como respuesta hay una represión estatal violenta e inédita, no vista desde hace décadas. Las principales demandas son la renuncia de Dina Boluarte a la Presidencia y la salida del Congreso, nuevas elecciones y una Asamblea Constituyente.
El Ejecutivo, el Congreso, la Policía y las fuerzas militares están cumpliendo un papel bastante represor e indolente en el país. Solo para relatar algunas de las masacres, el 15 de diciembre del 2022 en la región de Ayacucho, 10 personas fueron víctimas fatales de la violencia desproporcionada del Ejército en los alrededores del aeropuerto de la ciudad de Huamanga. Y el 9 de enero de este año, en la ciudad de Juliaca (Puno), la Policía asesinó a 18 personas en cuestión de horas. En las regiones de Apurímac, Arequipa, Cusco, Junín, La Libertad y Lima la represión también ha sido feroz e indiscriminada. Las víctimas fatales presentan impactos de bala, perdigones y bombas lacrimógenas en la cabeza y el torso superior del cuerpo. En total, hay más de 60 personas muertas y más de 1200 personas heridas.
Por otro lado, las detenciones arbitrarias son el nunca acabar. No permiten el ingreso de abogados, de la Defensoría del Pueblo, ni de representantes de organizaciones de derechos humanos a las comisarías hasta horas después de las intervenciones policiales. La gran parte de detenidas y detenidos son ciudadanos de las regiones, comunidades andinas y dirigentes comunales que han llegado a Lima, pero también se viene interviniendo a periodistas y personas que tratan de brindar ayuda a las delegaciones regionales que se encuentran en Lima para ejercer su derecho a la protesta.
Lo que ocurrió en la Universidad Nacional Mayor de San Marcos fue la gota que colmó el vaso. El 20 de enero, en un claro abuso policial se intervino sin presencia de la Fiscalía, con tanquetas y haciendo uso indiscriminado de la fuerza detuvieron arbitrariamente a más de 200 personas. La mayoría de detenidos fueron campesinas y campesinos, dirigentes de pueblos indígenas, personas quechuahablantes y estudiantes universitarios. Se pueden ver en internet los videos del trato humillante y denigrante que hubo en dicha intervención.
“Llamar terroristas, violentistas o subversivos a quienes están saliendo a las calles –o a quienes se pronuncian en las redes sociales- se está convirtiendo en una cuestión cotidiana”.
A todo esto, se suma el terruqueo por parte de las propias autoridades y los medios de comunicación hegemónicos. Llamar terroristas, violentistas o subversivos a quienes están saliendo a las calles –o a quienes se pronuncian en las redes sociales- se está convirtiendo en una cuestión cotidiana. Los discursos de odio y discriminatorios es la base de la doctrina política que están construyendo y afianzando las élites de poder para deslegitimar cualquier reclamo, protesta o idea que cuestione la desigualdad en el Perú. Esta estigmatización y criminalización tiene raíces profundamente racistas y clasistas. No es difícil ver de dónde viene el terruqueo y a quiénes está dirigido.
La historia en el Perú se está repitiendo en cuanto a la violación de derechos humanos y crímenes de lesa humanidad, como entre los años 1980 y 2000. No se garantiza el derecho a la justicia ni reparaciones integrales con los crímenes cometidos en estas últimas semanas, así como con los casos emblemáticos de violencia sexual durante el conflicto armado y las esterilizaciones forzadas.
Desde Demus nos estamos pronunciando de manera constante sobre la situación político y social del país; creemos que actualmente no hay nada parecido a la democracia y denunciamos la comisión de crímenes de lesa humanidad y graves violaciones a los derechos humanos a la vida, la integridad, la libertad sexual y la libertad de expresión.
Es difícil hablar de una salida inmediata por las condiciones actuales, al corto plazo te diría que la renuncia de Dina Boluarte, la convocatoria de nuevas elecciones y una reforma policial.
La comunidad internacional parece tener una mejor lectura y estar más conectada de lo que viene ocurriendo. Hablo de los gobiernos y hasta de la prensa porque los medios de comunicación internacionales han cubierto con mayor objetividad. ¿Cómo se puede defender a un régimen que tiene más de 60 muertos encima, cientos de heridos y detenidos? Es imposible.
En la sesión 42 del Examen Periódico Universal (EPU) de Naciones Unidas se examinó al Estado peruano en materia de derechos humanos y varios países de Europa y Latinoamérica manifestaron su preocupación por el estallido social en Perú y lamentaron las muertes. Estos países fueron Noruega, Rusia, Reino Unido, Argentina, Australia, Bélgica, Brasil, Canadá, Chile, Dinamarca, Estonia, Irlanda, Francia, Paraguay, Polonia, Suiza, Venezuela y Costa Rica. Han condenado los abusos cometidos por la policía y las fuerzas armadas e invocaron a frenar la violencia. Incluso recomendaron respetar el derecho a la protesta y proteger a las defensoras y defensores de derechos humanos, investigar casos de vulneración de derechos humanos durante las manifestaciones, proporcionar medidas que contrarresten las detenciones arbitrarias y el uso desproporcionado de la fuerza, generar condiciones adecuadas para un diálogo respetuoso y constructivo, y juzgar a los responsables de violaciones a los derechos humanos ante tribunales civiles.
Ojalá que esa línea se mantenga porque la situación en Perú es insostenible. El Ejecutivo y el Congreso creen que viven en el mundo de las maravillas. Nunca antes vi una desconexión como esa. Es un régimen que ha perdido toda legitimidad. No puede haber más muertos y heridos. La respuesta política no puede ser seguir disparando y detener arbitrariamente.
Las problemáticas sociales están muy ligadas al estallido social actual. Las regiones donde se vienen llevando a cabo las protestas son las regiones con mayores índices de pobreza y desigualdad en el país. Eso no es casualidad. En el área rural, un 39.7% de la población es pobre. Solo en la sierra rural se estima que un 44.3% de su población está afectada por la pobreza.
El extractivismo también golpea duro a las regiones. Por ejemplo, en Cusco un estudio realizado entre 2018 y 2020 por Amnistía Internacional, en colaboración con la organización Derechos Humanos Sin Fronteras, confirmó que los habitantes de 11 comunidades quechuas de la provincia Espinar ubicados dentro del área de influencia de un proyecto minero, están expuestos a metales pesados. Por otro lado, Cusco es la región que provee de gas natural al país desde hace varios años e increíblemente las cuzqueñas y cusqueños aún no cuentan con el servicio de conexión de gas natural en sus casas.
“Cusco es la región que provee de gas natural al país desde hace varios años e increíblemente las cuzqueñas y cusqueños aún no cuentan con el servicio de conexión de gas natural en sus casas”.
El racismo y la discriminación también es una problemática social muy arraigada en Perú. Somos un país con una subjetividad e imaginarios sociales muy coloniales y racistas. En la actual crisis se ha agudizado y está muy ligada a la estigmatización y terruqueo de quienes protestan. A pesar de este panorama hay algunas voces que confrontan estos discursos de odio, como la de Kelyn Leonela Labra Panocca -presidenta de la Federación Universitaria del Cusco- quien sostiene que ya no se puede implantar el miedo a los campesinos llamándoles terroristas.
En Perú estamos viviendo un retroceso en relación a la igualdad de género y los derechos de la diversidad de las mujeres incluso antes del estallido social. Se han venido presentando iniciativas legislativas que afectarían directamente el acceso al aborto terapéutico, la educación sexual integral y busca eliminar el enfoque de género y derechos humanos en algunas políticas públicas.
Desde hace varios años tenemos una composición mayoritaria conservadora y antiderechos en el Congreso. Lo que nos ha correspondido es resistir para que no nos quiten lo que hemos logrado en los últimos años.
Montse Barba, Comunicación Entrepueblos
Dos pescadors afectats pel vessament de petroli en Ventanilla, Perú, recorreran, del 14 de febrer al 3 de març, sis ciutats de l’estat espanyol per a reclamar la restitució de l’ecosistema danyat.
Zenón Gallegos i Luis Antonio Díaz, pescadors artesanals i dirigents de les associacions de pescadors de Chancay i Aucallama, al costat del sociòleg peruà Alejandro Chirinos, director de CooperAcción, es reuniran a Barcelona, València, Alacant, Madrid, Bilbo i A Coruña amb representants polítics i de la societat civil per a reivindicar justícia i reparació per als i les afectades pel vessament i les seves famílies, unes 51.000 persones, segons dades de CooperAcción, així com la restitució dels ecosistemes danyats en les 11.060 hectàrees afectades per l’abocament.
La visita es produirà en el marc d’una gira organitzada per Associació Entrepobles i CooperAcción , amb la col·laboració d’Ecologistes en Acció i l’Observatori de Multinacionals a Amèrica Llatina (OMAL), per a reivindicar la fi de la impunitat i el colonialisme de les empreses transnacionals.
A més de l’impacte socioeconòmic d’aquest ecocidi en la pesca, el comerç i el turisme, les principals ocupacions de la zona, 900 espècies animals, algunes en perill d’extinció com la llúdria marina o el pingüí de Humboldt, 48 platges i dues àrees naturals protegides han estat afectades per l’abocament de 10.397 barrils.
Inicialment l’empresa va comunicar a les autoritats que només s’havien abocat set galons (0,16 barrils de petroli) i que l’àrea afectada era de tot just 2,5 metres quadrats. RELAPSA, empresa subsidiària de Repsol, va indicar primer que el desastre va ser causat per l’onatge anòmal a causa de l’erupció d’un volcà a Tonga. Aquesta tesi va ser desmentida per informes tècnics i dades meteorològiques.
En les setmanes prèvies a complir-se un any del vessament, l’empresa va publicar una sèrie de comunicats assenyalant que pràcticament tots els problemes generats pel vessament havien estat solucionats. No obstant això, les autoritats peruanes continuen reportant 71 àrees afectades, entre les quals es troben les platges analitzades com Costa Blava, Badia Blanca i Cavero.
En l’actualitat, Repsol afronta 13 processos administratius sancionadors per part de les autoritats peruanes: set iniciats per l’OEFA, cinc per l’Osinergmin i un pel Serfor. Dels set processos en OEFA per la contaminació amb hidrocarburs, quatre corresponen a l’incompliment de mesures administratives. A aquests se sumen un per incloure informació falsa en el report d’emergència, un altre per no remetre informació sol·licitada per l’organisme, i un més per no adoptar les accions de primera resposta establertes en la normativa ambiental i en el pla de contingència.
Repsol va intentar, segons les mateixes fonts, que les associacions de pescadors afectades no poguessin personar-se com a part en les demandes i a més, aprofitant la situació econòmica desesperada de la població afectada i la falta de suport de les autoritats peruanes. Seguiria, per tant, una estratègia d’aconseguir renúncies a possibles demandes per part dels qui accepten uns pagaments minsos en concepte de bestreta.
Manifestació d’afectats i afectades pel vessament a Chancay. Foto: CooperAcción
Segons l’Organització de les Nacions Unides (ONU), els danys pel vessament afectaran la costa peruana entre sis i deu anys.
Segons l’Observatori de la Sostenibilitat, Repsol és la principal empresa emissora de gasos d’efecte d’hivernacle de l’Estat espanyol. Com la resta d’empreses de l’Ibex35, Repsol ha comptat durant dècades del suport incondicional de tot l’aparell de la diplomàcia espanyola per a estendre internacionalment les seves inversions, maximitzant beneficis i gaudint d’impunitat. La mateixa refineria de Finestreta responsable d’aquest abocament es va ampliar en 2017 amb un crèdit assegurat per la Companyia Espanyola d’Assegurances de Crèdit a l’Exportació (CESCE), empresa amb majoria de capital públic. I Felip VI va presidir la seva inauguració el novembre de 2018. És a dir, que totes nosaltres avalem la inversió en aquest desastre.
En les últimes dècades, la regulació dels impactes de les activitats de les empreses transnacionals sobre els drets humans i el planeta ha estat una qüestió central en l’agenda de nombroses organitzacions indígenes, pageses, socials, ecologistes, sindicals i de cooperació a tot el món.
En el context de l’emergència climàtica, ecològica i energètica en la qual ens trobem, cada vegada més gent reclama que l’ecocidi ha de ser reconegut com un delicte universal i que es posi fi a aquesta situació d’impunitat corporativa.Avançar en l’establiment de mecanismes efectius per a controlar i sancionar els abusos comesos per les grans corporacions, reparar a les poblacions afectades i remeiar els impactes socioambientals generats, s’ha convertit en un dels grans desafiaments actuals per a la humanitat.
CONSULTA LA NOSTRA AGENDA AMB LES ACTIVITATS DE LA GIRA REPSOL
Desde Entrepueblos nos solidarizamos con el pueblo peruano, ante los asesinatos, personas heridas y detenciones que vienen aconteciendo en el país, fruto de la represión de la legítima protesta. Estos hechos constituyen graves violaciones de derechos humanos que deben ser investigadas y sancionadas.
Compartimos los pronunciamientos suscritos en el marco de las plataformas de las cuales formamos parte:
En una Carta Abierta dirigida a las autoridades europeas, la Red EU-LAT y la Plataforma Europa Perú (PEP) expresan su gran preocupación sobre las violaciones de Derechos Humanos ocurridas a la luz de los recientes acontecimientos políticos en Perú.
Desde los acontecimientos del 7 de diciembre de 2022, un alarmante número de más de 50 ciudadanos peruanos han muerto y más de 500 nacionales han sido heridos durante las protestas ciudadanas. Mientras tanto, manifestantes y personas defensoras de los derechos humanos han sido víctimas de detenciones arbitrarias y de la negación del derecho al debido proceso.
Teniendo en cuenta la gravedad y la duración de la situación, la Red EU-LAT insta a la Unión Europea a que en sus intercambios con el gobierno peruano insista en el cumplimiento de las normas internacionales de derechos humanos. A tal fin, es esencial mantener canales de comunicación abiertos y articulados con las organizaciones locales de la sociedad civil y las personas defensoras de los derechos humanos en todas las zonas afectadas de Perú.
Lee el Comunicado (24 de enero) aquí.
Otros manifiestos a los que nos hemos adherido (desde el inicio de la crisis en diciembre de 2022).
Joves víctimes de violència de Cajamarca realitzen un mural per a sensibilitzar a la població de la seva ciutat sobre les agressions a les dones
Com manifestar el dolor, la tristesa, l’angoixa, les ferides que ens produeix la vida quan falten les paraules? Les habitants de la Casa Llar de la Nena Belén, alberg femení situat en Cajamarca (el Perú), tenen una resposta contundent per a aquesta difícil pregunta: la sororitat. Així, almenys, ho van expressar en el taller de tres dies que va tenir lloc entre el 16 i el 18 de novembre de 2022, en el qual es va plantejar a les menors emprendre un procés de creació col·lectiva que desembocaria en el disseny i confecció d’un mural per a decorar una de les parets d’aquesta ciutat, emplaçada en els Andes peruans.
Per a això, es va emprar la tècnica de Teatre Fòrum. Impulsada en la dècada dels setanta per Augusto Boal al Brasil prenent les aportacions de la Pedagogia Crítica de Paulo Freire, forma part del que es coneix com a Teatre de l’Oprimit. Tal com assenyala Pierre Medina, actor, director teatral i responsable del taller realitzat a la Casa Llar de la Nena Belén, el Teatre Fòrum situa a l’actor o a l’actriu enfront del seu propi context. “A partir del que entenen com la seva realitat s’explica el que succeeix en escena”, puntualitza. És, així, un camí alternatiu per a conèixer indirectament les vivències de les menors en l’alberg de manera menys agressiva i invasiva. D’acord amb Medina, aquesta és precisament la clau de l’èxit d’aquesta manera d’abordar-les, ja que tot el que exposen “part d’elles“: “Hi ha llibertat, lleugeresa per a poder treballar amb les menors”.
Durant les sessions, es va convidar a aquestes nenes i adolescents, totes elles procedents d’entorns en els quals han patit diferents vulneracions de drets, incloses agressions físiques, a reflexionar entorn d’una solució pacífica als conflictes. Les escenes havien de ser representades, a més, sense mediar paraula. El taller, per tant, proposava una valuosa lliçó: expressar-se quan una realitat resulta inefable. D’acord amb el responsable, “aquesta comunicació no verbal podria servir-les a elles per a moments en què parlar les costi. Per exemple, en les imatges que sortien durant el taller relatives a la sororitat estava molt present el fet de prendre’s de les mans, abraçar-se. Això és una mostra clara de suport i d’enteniment. A tothom ens costa parlar moltes vegades i solament un gest, una acció pot ajudar-nos”.
Dones que són perseguides, assetjades, violentades per una ombra amenaçadora que s’albira en els marges del marc. Dones que cauen en braços d’altres iguals per a, a la fi, salvar-se. Perquè, davant un context que les agredeix sistemàtica i estructuralment, les dones aprenen a protegir-se entre elles gairebé per instint.
Davant un context que les agredeix sistemàtica i estructuralment, les dones aprenen a protegir-se entre elles gairebé per instint.
Aquesta és la proposta visual que, finalment, va ser destil·lada del taller realitzat amb les menors de la Casa Llar de la Nena Belén. El treball plàstic va donar principi amb motiu del Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones, commemorat el 25 de novembre, concloent-se l’11 de desembre de 2022. En paraules d’Aarón Medina, director artista tècnic del pintat del mural, es va buscar visibilitzar l’expressat per les menors “sense victimitzar-les, sinó traient el positiu d’elles“. Així, segons l’artista, el mural pretén donar a entendre la problemàtica que les embolica, matisada per aquest sentiment de sororitat compartida. En aquest procés encaminat a promoure la sensibilització de la societat cajamarquina sobre la violència masclista, una altra de les seves fortaleses va ser comptar amb treball voluntari per a plasmar l’aposta visual. Així, durant les més de dues setmanes en què va ser dut a terme el mural, voluntàries i voluntaris van donar forma a les idees expressades per les menors. Com valora Medina: “Les persones que van estar ho van fer amb molt de cor, obstinació i compromís”.
En societats patriarcals com les actualment existents, aquesta obstinació conscienciadora resulta indispensable. En aquest sentit, els Centres d’Emergència Dona (CEM), dependents del Ministeri de la Dona i Poblacions Vulnerables (MIMP), van atendre en Cajamarca un total de 2.857 casos per violència cap a la població femenina entre gener i novembre de 2022, segons assenyala la Defensoria del Poble. D’acord amb aquesta font, per al mateix període, es van registrar, així mateix, 344 denúncies per desaparició, de les quals el 70%, això és, 240 van afectar dones en tot el seu cicle vital. Seixanta-tres d’elles romanien en parador ignorat en el moment en el qual l’organisme públic va oferir el reporti (22 de desembre de 2022). Cal recordar, a més, que en contextos de conflicte ecoterritorial, com els que viuen algunes comunitats emplaçades en el departament de Cajamarca, la violència cap a les dones s’aguditza. Donada la seva condició de gènere, elles estan exposades a tipus específics de violència com les violacions, l’assetjament sexual i les agressions verbals de contingut sexual.
Reportatge i fotografies de Laura Ibáñez, Perú. Vídeo: Edgar Mejía
Revista 78 Des d’Entrepueblos us portem la nova revista número 78 on l’activista Esperanza Martínez escriu sobre la consulta del Yasuní,…
Davant els nous fets de violència en Juliaca -departament de Puno-, que han tingut com a conseqüència la irreparable pèrdua de vides de més d’una desena de peruans i peruanes i múltiples ferits, les entitats de la Coordinadora de Entidades Extranjeras de Cooperación Internacional (COEECI), que agrupa 51 organitzacions civils de cooperació internacional que treballen al Perú, entre elles Entrepobles, expressem la nostra profunda preocupació per l’escalada de violència al Perú.
Lima, 10 de gener de 2023
Grup Temàtic de COEECI ‘Sociedad Civil’
Grup Temàtic de COEECI ‘Soberanía Alimentaria y Agricultura Familiar’
Consell Directiu COEECI
Des de la Coordinadora d’Entitats Estrangeres de Cooperació Internacional (COEECI), que agrupa 51 organitzacions civils de cooperació internacional, entre elles Entrepobles, que treballen a Perú, a l’empara dels tractats de drets humans (DDHH) i altres lleis internacionals, expressem la nostra profunda tristesa i preocupació per la irreparable pèrdua de vides humanes i la greu situació que travessa el país.
Com a membres de la societat civil internacional, fem un anomenat a les autoritats de complir amb les seves obligacions en matèria de drets humans, i en particular:
Juntament amb les organitzacions defensores dels drets humans de la societat civil peruana, la COEECI i les organitzacions que la conformen continuarem vigilant el desenvolupament d’aquesta crisi extrema, esperant que sigui solucionada molt aviat en benefici de tot el poble peruà.
Lima, 13 de desembre del 2022
*Dimecres, 13 de desembre: Entrepobles se suma també al comunicat de la Plataforma Europa Perú, que pots llegir aquí, i demana que l’Estat peruà garanteixi el respecte als drets humans
de totes i tots els peruans, i que investigui de manera imparcial i immediata tota denúncia de violacions de drets humans que s’hagin donat durant la crisi actual.
*Divendres, 15 de desembre: Ens adherim al comunicat del Foro de ONG’s Españolas i demanem el cessament de la repressió desproporcionada contra la protesta social, les detencions arbitràries i l’ús excessiu de la força per part d’agents públics, garantint en tot moment el respecte dels drets humans dels i de les manifestants.
04-06 d’octubre de 2022
Davant un context de crisi política i ambiental, inflació, avanç del discurs fonamentalista i de l’economia neoliberal, prop de seixanta dones procedents de la Red de Mujeres de Carabayllo (Lima), Red kuskalla (Acomayo), Mujeres Integrantes del COREMUJ (Cusco), Jóvenes de la Declaratoria de la Juventud – Lago Titikaka (Puno), Asociación de Mujeres Defensoras del Territorio y Cultura K’ana (Espinar) aixina com les dones dels equips de DEMUS, KALLPA, en el marc del Conveni AECID: Pel dret de les dones, adolescents i nenes a una vida lliure de violències, a les regions de Cusco i Lima, i dins de la campanya nacional “Vivir sin Miedo”
L’objectiu d’aquesta trobada va ser el de compartir i connectar entre dones les seves reflexions i lluites per una vida lliure de violències des de les pràctiques vivencials del Sud Andí. Aquest espai va ser facilitat per l’activista dels drets de les dones i líder indígena del territori Iximulew (denominat Guatemala després de la colonització), Lolita Chávez.
En el primer dia de la trobada, Lolita Chávez va estar compartint les seves experiències del Bon Viure col·lectiu en les comunitats originàries i promovent diverses reflexions sobre la política, cultura i economia, així com les diverses violències que travessen tant als territoris com als cossos de les dones.
Diverses dones han denunciat la fustigació i les violacions de drets humans que sofreixen en els seus territoris per part de les empreses mineres, trobant moltes dificultats per a poder aplicar els mecanismes de denúncia judicial.
S’ha denunciat que l’activitat minera ocasiona danys irreparables en els sòls, aigua, aire i en la comunitat. A causa d’això, ja no poden produir en les seves terres i no tenen accés a aigua potable, per la qual cosa depenen d’un camió que la porta cada quinze dies. Els animals beuen aigua contaminada provocant que molts expulsen els fetus i en aquells que aconsegueixen néixer, molts ho fan amb malformacions. Igualment, s’ha denunciat que en les seves comunitats hi ha diverses persones amb malalties respiratòries i amb càncers a causa de l’exposició a metalls pesants, que fins i tot està afectant els embarassos de les dones i a la salut primerenca de nenes i nens. Aquest quadre s’agreuja amb les dificultats que sofreixen per a accedir als serveis de salut.
També, s’ha denunciat l’assassinat del exalcalde de Espinar, Oscar Mollohuanca Cruz, el cadàver del qual va ser trobat el dia 07 de març de 2022. Oscar Mollohuanca va ser un gran defensor dels Drets Humans i Ambientales1. Una de les activistes presents en la trobada també va denunciar que sofreix una contínua fustigació i amenaces de mort.
Sens dubte, va ser una jornada plena de dolor, ràbia i també de sanació. Lolita Chávez en tot moment va saber conduir aquestes denúncies cap a un diàleg de sanació, cura i justícia còsmica mitjançant el acuerpamiento del feminisme comunitari. Així, les dones van experimentar que malgrat les múltiples violacions que sofreixen, no estan soles i que les seves lluites són les de totes.
En el segon dia de la trobada es va viatjar cap al territori acomaino, amb l’objectiu de promoure l’Intercanvi d’experiències de la Red de Carabayllo (Lima) i de la Red Kuskalla (Acomaio)
Les dones acomainas van compartir la seva cultura i aliments, demostrant que la lògica del feminisme comunitari és la de compartir. Després d’això, Lolita va promoure una immersió mística d’agraïment al Sol, a la Lluna, als Turons i a l’Aigua. També va realitzar una neteja energètica amb rude, romer i aigua florida, convidant “al acuerpamiento” i en sentir dels cossos de les dones.
Després d’aquest moment tan simbòlic, es va compartir un espai de diàleg i reflexions a partir de les experiències de cada xarxa sobre la Genealogia Ancestral del Feminisme Comunitari. Aquest procés va generar un ambient de tal confiança entre les dones que va permetre dialogar sobre els abusos, violacions i embarassos no desitjats que han sofert al llarg de les seves vides. Fins i tot es va tractar del plaer femení, una cosa desconeguda per a algunes d’elles, aconseguint estimular-les a aprofundir en el coneixement dels seus cossos sense que l’edat sigui una barrera per a això.
Després d’aquest moment tan simbòlic, es va compartir un espai de diàleg i reflexions a partir de les experiències de cada xarxa sobre la Genealogia Ancestral del Feminisme Comunitari. Aquest procés va generar un ambient de tal confiança entre les dones que va permetre dialogar sobre els abusos, violacions i embarassos no desitjats que han sofert al llarg de les seves vides. Fins i tot es va tractar del plaer femení, una cosa desconeguda per a algunes d’elles, aconseguint estimular-les a aprofundir en el coneixement dels seus cossos sense que l’edat sigui una barrera per a això.
tercer y último día de encuentro estuvo marcado por la visita e intercambio con las mujeres de tejido ancestral comunitario en Chincheros. Tuvimos la oportunidad de conocer de cerca sus milenarios métodos de producción textil de carácter ecológico. Cabe resaltar que muchas de ellas fueron protagonistas del libro “Ellas, Tejiendo Historias desde el Hilo Rojo” promovido en el marco del Convenio.
El tercer i últim dia de trobada va estar marcat per la visita i intercanvi de les dones de teixit ancestral comunitari en Chincheros. Vam tindre l’oportunitat de conèixer de prop els seus mil·lenaris mètodes de producció tèxtil de caràcter ecològic. Cal ressaltar que moltes d’elles van ser protagonistes del llibre “Ellas, Tejiendo Historias desde el Hilo Rojo” promogut en el marc del Conveni.
Es tanca aquesta trobada amb la satisfacció d’haver aconseguit el seu objectiu, vivenciant que, davant tanta injustícia, les dones s’organitzen per a trencar amb la cadena de la impunitat i de la violació dels drets humans, assumint les seves ferides i sanant dins del “acuerpamiento” feminista, ja que VIURE SENSE POR ÉS EL NOSTRE DRET.
PRYSCILA MARQUES RANGEL -Cooperante Entrepueblos en Perú.
Entrepueblos, a través de la Plataforma Europa Perú (PEP) se suma al rechazo de organizaciones nacionales e internacionales al indulto a Alberto Fujimori, sentenciado por los crímenes de lesa humanidad en las masacres de la Cantuta y Barrios Altos.
La Plataforma Europa Perú[1] (PEP) rechaza firmemente la decisión del Tribunal Constitucional peruano que restituye el indulto otorgado al expresidente Alberto Fujimori, culpable por delitos de lesa humanidad y condenado a 25 años de prisión por las masacres de Cantuta y Barrios Altos. Esta decisión contraviene lo dictado por la Corte Interamericana de Derechos Humanos en su Resolución de mayo de 2018, en la que establece que el otorgamiento de un indulto en casos de graves violaciones a los derechos humanos va en contra del derecho internacional y constituye una flagrante violación al derecho a la memoria, la verdad, justicia y reparación de las víctimas. Alberto Fujimori cumple condenas por homicidio calificado, secuestro y lesiones graves, que constituyen crímenes contra la humanidad según el Derecho Internacional Penal.
Respaldamos la solicitud de medidas urgentes y de una audiencia a la Corte Interamericana realizada por las organizaciones representativas de las víctimas y pedimos que el Estado peruano no retroceda en sus obligaciones internacionales de derechos humanos. La decisión del Tribunal Constitucional – la última instancia legal en el Perú – elimina la posibilidad de otro recurso de apelación interna para las víctimas, lo cual significa un retroceso en la búsqueda de justicia, verdad y reparación, y fomenta la impunidad en el país.
La PEP se une a las voces de organizaciones nacionales e internacionales que denuncian esta sentencia y reclaman que el Estado Peruano cumpla con sus obligaciones internacionales de derechos humanos, rechazando el indulto. Asimismo, recordamos a las autoridades la necesidad de garantizar el ejercicio legítimo del derecho a la protesta social en las movilizaciones que se han generado en el país como rechazo a la decisión del Tribunal Constitucional.
[1] La PEP es una red que agrupa 15 organizaciones de derechos humanos europeas que velan por la protección de los derechos en el Perú: Perú Support Group (United Kingdom), 11.11.11 (Belgium), Commission Justice et Paix (Belgium), Entraide et Fraternité (Belgium), CATAPA (Belgium), Broederlijk Delen (Belgium), FOS (Belgium), Informationsstelle Perú (Germany), Centro de Investigación y Documentación Chile-América Latina (Germany), Campaña Perú País Minero (Germany), Secours Catholique (France), Perú Kommitten for MR (Sweden), Entrepueblos (Spain), Asociación pro Derechos Humanos de España (Spain), ASTM (Luxembourg).
Carrer d’en Blanco, 73 1º pis
BARCELONA – 08028
+34 93 268 33 66 – +34 690 743 407
Projecte web finançat per:
