Noticias

25 de Novembre: Juntes i diverses som més fortes #ShaAcabat

Manifest 25N: Dia Internacional Per l’Eliminació de les Violències cap a les Dones i la infantesa

Entrepueblos-Entrepobles-Entrepobos-Herriarte manifestem, una vegada més, el nostre compromís des d’una de cooperació feminista internacionalista:

Cada 25 de novembre,  Dia Internacional de la No Violència Contra les Dones i Nenes en territoris de tot el món, milers de dones ocupem els carrers per a cridar amb força que no volem més violències, celebrem que estem vives, algunes som supervivents de violències masclistes. Reivindiquem el dret a una vida lliure de violències masclistes, conscients que aquestes representen una greu i sistemàtica vulneració dels DH a més de la meitat de la població.

Les dones teixim xarxes, juntes som més fortes. Els moviments feministes de tot el món som imprescindibles per a una veritable transformació social i cultural. “Sense les dones no hi ha revolució”. Diem s’ha acabat i basta a les violències masclistes.

Totes, totes juntes marxem contra les violències masclistes:

 

NO  VOLEM estigmatització per pertànyer a una cultura diferent, per ser gitanes, o per la nostra condició de dones migrades i racialitzades.

NO SOM VÍCTIMES! SOM SUPERVIVENTS!

BASTA! D’opressió per les nostres orientacions i identitats sexuals

DENUNCIEM la LGTBIfobia social, institucional i laboral que sofrim moltes de nosaltres, com una altra forma de violència masclista.

DENUNCIEM la repressió i la censura a companyes per les protestes i manifestacions creatives en defensa dels drets sexuals i reproductius, sota la pressió dels fonamentalismes religiosos.

REIVINDIQUEM una societat lliure d’opressions, d’explotació i de violències institucionals. Fem una crida a la rebel·lia i a la lluita contra l’aliança entre el patriarcat. Plantem cara al capitalisme i els feixismes que ens vol dòcils, submises i callades.

SI ENS TOQUEN A UNA, ENS TOQUEN A TOTES!

EXIGIM polítiques públiques que posin la vida en el centre, contra la pobresa i l’exclusió social, amb una assignació pressupostària que garanteixi una vida digna per a les dones.

DONEM SUPORT a les xarxes d’acompanyament comunitari i suport mutu per a dones.

FEM COSTAT a les organitzacions de dones migrades i refugiades en les seves reivindicacions per la regularització de les persones migrants, per la derogació de la Llei d’Estrangeria i contra les polítiques migratòries a les fronteres que exerceixen una gran violència sobre les dones migrades i refugiades, subordinant les seves vides al patriarcat.

DENUNCIEM la precarietat i exclusió social, que no contribueixen a l’erradicació de les violències masclistes. En situacions de vulnerabilitat, les violències masclistes tenen un impacte tremend sobre les dones, ja que no posseeixen l’autonomia econòmica que els permeti poder sortir de la situació de violència.

SOLIDARITAT FEMINISTA CONTRA EL GENOCIDI DEL POBLE PALESTÍ

L’Estat espanyol, que ocupa en aquests moments la presidència del Consell de la Unió Europea, té una ocasió per a incidir contra el genocidi al poble palestí. Exigim que es posicioni de manera ferma i plantegi mesures vinculants per a parar la violència i garantir la seguretat i el benestar de la població palestina, sota l’empara dels Drets Humans.

El de Palestina és un crit de dolor que ressona en tots els racons del món. No podem ser còmplices del silenci. No podem permetre l’equidistància ni l’aplicació de falsos paral·lelismes. El desplaçament forçós d’un milió de persones a Gaza, el tall de subministraments, el bombardeig de cases, carreteres i hospitals són crims de guerra que no poden ser tolerats. Les retòriques de deshumanització aguditzen l’alarma davant una situació en la qual s’esvaeixen els valors més bàsics.

Fem nostre la crida que fan les nostres companyes des dels moviments feministes diversos als quals estem vinculades:

“Aquest 25N teixim xarxes de solidaritat amb les Dones de Gaza i Cisjordània. Estem al seu costat compartint el seu dolor davant la pèrdua de vides de familiars i sobre tot de les seves filles i fills.

Les nostres veus s’uneixen avui amb altres veus d’aquí i d’arreu per cridar ben fort NO ESTEU SOLES.

No callarem davant la violència patriarcal que en aquest genocidi mostra la seva imatge més cruent perquè les guerres i el militarisme són l’expressió màxima de totes les violències.

No callarem fins que s’aturi aquest genocidi i els seus responsables – l’exèrcit israelià i el seu govern , siguin jutjats com a criminals de guerra per un tribunal internacional.

(Manifest Feminista contra el genocidio al Poble Palestí – Coordinadora Feminista) CAST

 

#25N #25N2023 ##ShaAcabat #25NOmplimElsCarrers

DESCARREGA’T AQUÍ EL MANIFEST EN PDF (CAST)

Manifestación de defensoras de derechos humanos del norte de Perú, en noviembre de 2022.

Manifest#25N Construïm col·lectivament territoris lliures de violències patriarcals!

Des de Entrepueblos-Entrepobles-Entrepobos-Herriarte, aquest 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de les Violències cap a les Dones i les Nenes, ens sumem a la crida de les organitzacions feministes en l’àmbit internacional que:

  • Visibilitzen les seves reivindicacions per a un canvi social estructural i apel·len al compromís i a la corresponsabilitat de tota la societat per a erradicar les violències masclistes.
  • Denuncien la insuficient acció dels governs i les seves polítiques públiques en l’àmbit de la prevenció, acompanyament, protecció i reparació per a un abordatge integral feminista de les violències masclistes.

Les violències masclistes (també violències patriarcals) són la més greu, sistemàtica i impune vulneració dels drets humans. La complexitat de les violències masclistes se sosté en estructures patriarcals inscrites profundament en cada persona, però, sobretot, en les relacions comunitàries i en totes les seves institucions, tant públiques com privades.

La cultura masclista i patriarcal encoratja, estimula i consent l’ús de la violència contra les dones, contra les seves filles i els seus fills, i contra les identitats dissidents i persones no binàries, com a exercici de poder i domini. Una cultura que legitima i perpetua aquesta violència a partir de diversos sistemes i espais: increment de la violència institucional, la categorització dels cossos i les vides, la subordinació d’uns cossos i unes vides sobre unes altres, l’apropiació del cos i la sexualitat femenina, els vincles amorosos subordinats, la feminització de la pobresa, la imposició de normes estètiques impossibles, els mandats heteronormatius, els racismes, els classismes, la normativitat funcional, i tants altres. Les violències masclistes tenen moltes formes i l’impacte en les vides dels qui la sofreixen en la seva pròpia pell depèn, en gran manera, de la garantia d’accés a drets bàsics per a la seva reparació.

De totes les formes de violència masclista, les violències sexuals són les més prevalents, les més invisibilitzades i les més naturalitzades. Constitueixen un component central del patriarcat, estant més relacionades amb l’exercici del poder que amb el sexe.

Els moviments feministes de tot el món s’han rebel·lat contra aquest poder patriarcal, han assenyalat les causes i les conseqüències de les violències masclistes i han identificat les diverses expressions en tots els àmbits en què ocorren (familiar, de la parella, social o comunitari, laboral, educatiu, digital o polític). Totes elles són expressió d’un atac a la llibertat del cos i de la vida de les dones, i són estructurals del sistema heteropatriarcal, capitalista, militarista, racista i colonial. Les organitzacions feministes han generat una onada de sororitat per a reconèixer la veu de les dones que denuncien i acompanyar-les en els seus processos de recuperació i reparació.

Manifestació contra les Violències Masclistes. Foto: Raquel García/Unplash

En l’estat espanyol estem assistint aquests dies a una allau mediàtica de crítiques a la Llei de Garantia Integral de Llibertat Sexual (Llei del ‘Solo sí es sí’). Una falsa alarma social en la qual no s’ha aprofundit sobre els continguts de la llei en relació amb la prevenció i reparació de les supervivents de violències masclistes. És necessari que la societat entengui la necessitat d’un canvi de paradigma, per a centrar els esforços en les dones supervivents de violència sexual, i que penes de presó més elevades no responen a la idea d’una justícia feminista.

Per a sortir d’aquestes lògiques necessitem aprofundir sobre el concepte de justícia feminista, enfortint els nostres vincles i llaços socials com a clau per a pensar alternatives possibles. Necessitem una mirada més integral sobre l’autonomia de les dones, incorporant l’autonomia reproductiva, l’autonomia subjectiva i la inviolabilitat del seu cos com a entramats indissolubles.

EXIGIM polítiques de prevenció i reparació, les quals han d’estar prou dotades de recursos econòmics i requereixen de la màxima col·laboració i cooperació interinstitucional i intersectorial.

EXIGIM la garantia de tots els drets que es veuen vulnerats amb les violències sexuals: des del dret a la seguretat al dret a la integritat física i psicològica, passant pel dret a la salut i el dret a l’educació.

Campaña de Demus Perú por el 25 de noviembre 2022.

Campanya de Demus Perú pel 25 de novembre 2022.

 

En Entrepueblos-Entrepobles-Entrepobos-Herriarte manifestem el nostre compromís des d’una perspectiva de cooperació feminista internacionalista:

  1. DENUNCIEM, com una de les conseqüències de les violències patriarcals, la criminalització de dones defensores de drets humans en Abya Yala. La criminalització és conseqüència de l’avanç del neoliberalisme, del desenvolupament capitalista voraç, dels governs corruptes, autoritaris i conservadors dels seus països, de l’acompliment de les empreses del nord global que allí operen, amb la complicitat dels seus països d’origen, així com de les violències estructurals racistes i misògines que continuen imperant. Els feminicidis territorials, la violència sexual, l’estigmatització i la criminalització són múltiples, orquestrades des de governs i sistemes policials i parapolicials, de connivència amb campanyes de mitjans de comunicació, al servei d’empreses extractivistes i governs, que gaudeixen de total impunitat, dificultant l’accés a la justícia de les dones defensores, els qui posen els seus cossos i exposen les seves vides per la defensa dels béns comuns.
  2. DONEM SUPORT a xarxes de solidaritat internacional feminista que permetin sostenir, visibilitzar i abraçar les lluites de les nostres companyes del Abya Yala contra les violències patriarcals i la criminalització de les defensores de drets humans.
  3. DENUNCIEM que la frontera és el mètode decisiu per a convertir la força de treball en mercaderia. El que vol veritablement el mercat són persones amb capacitat de producció espantada i clandestina, i la Llei d’Estrangeria promou aquesta situació de por i de clandestinitat, al servei de l’agricultura, la indústria o el treball de la llar i les cures. Les treballadores migrades en el camp sofreixen explotació laboral, carregada d’estereotips racistes i masclistes, arribant a vegades als abusos sexuals (recentment denunciades a la Regió de Múrcia, o durant la recollida de la maduixa de Huelva). Se’ls exigeixen favors sexuals a canvi de no perdre el seu lloc de treball. Així les treballadores més pobres, racialitzades i amb fills i filles als seus països d’origen, suporten, a més de condicions de vida infrahumanes (infrahabitatge, amuntegament, falta d’aigua, llum…) assetjament sexual, que els impedeix l’accés als mínims drets humans per al desenvolupament de les seves vides en la nostra societat.
  4. DONEM SUPORT a les organitzacions de dones migrades i refugiades en les seves reivindicacions per la regularització de les persones migrants, per la derogació de la Llei d’Estrangeria i contra les polítiques migratòries a les fronteres que exerceixen una gran violència sobre les dones migrades i refugiades, subordinant les seves vides al patriarcat.
  5. DENUNCIEM la precarietat i exclusió social, que no contribueixen a l’erradicació de les violències masclistes. En situacions de vulnerabilitat, les violències masclistes tenen un gran impacte sobre les dones, ja que no posseeixen l’autonomia econòmica que els permeti poder sortir de la situació de violència. D’altra banda, sobreviure a situacions de violència masclistes és un dels factors que poden portar a les dones a situacions de pobresa i exclusió social.
    El risc d’exclusió social a Espanya és molt superior als països del seu entorn. A més, cal tenir en compte l’impacte de la pandèmia COVID-19, que va desplomar l’activitat econòmica durant 2020 i part de 2021.
    El sensellarisme, generat per causes econòmiques, polítiques i socials, dificulta a les persones l’accés a drets bàsics com l’habitatge o l’ocupació, i afecta cada vegada més a les dones. Segons xifres de l’Organització de Nacions Unides, el 70% de les persones pobres en el món són dones. És alarmant veure que una de cada cinc nenes en el món sofreix de pobresa extrema. És a dir, està per sota del llindar de pobresa.
  6. EXIGIM polítiques públiques que posin la vida en el centre, contra la pobresa i l’exclusió social, amb una assignació pressupostària que garanteixi una vida digna per a les dones.
  7. DONEM SUPORT les xarxes d’acompanyament comunitari i suport mutu per a dones en situacions de vulnerabilitat i de violències masclistes.
  8. DENUNCIEM els assassinats i persecució de les dones a l’Iran. L’assassinat de la jove Mahsa Amini, detinguda el passat 13 de setembre a Teheran per la denominada policia de la “moral” iraniana perquè no portava correctament posat el hijab, ha deslligat una ona de protestes a l’Iran. Les dones i els joves han desafiat al règim i la seva política restrictiva i patriarcal. L’ús del vel està en el centre dels debats, però el règim iranià té molts altres assumptes que poden minar la seva supervivència. Aquest tipus de persecucions i discriminacions cap a les dones constitueixen una greu violació als drets humans, que a vegades les obliguen a escapar dels seus països d’origen i convertir-se en refugiades.
  9. EXIGIM garantir els drets de la Llei d’Asil d’Espanya, norma reguladora del dret d’asil i protecció subsidiària, que assenyala explícitament que la persecució per motius de gènere està reconeguda com a causa d’asil. L’equitat de gènere és un dret humà fonamental que ha de garantir-se en qualsevol lloc del món.

Aquest 25 de novembre les resistències feministes s’expressen a tot el món i estan més vives que mai. Volem sentir especial proximitat amb les gents de Centreamèrica, Palestina, Ucraïna, l’Iran, Rojava, l’Afganistan… Sentim els batecs de les dones que defensen la vida i la llibertat a tot el món perquè són també els nostres batecs.

 

Esdeveniments

No hi ha resultats

Ho sentim, no hi ha entrades que coincideixin amb els teus criteris de cerca