➡️ Cas Berta Càceres: hi ha hagut condemnes, però no justícia
Aquest 2 de març es compleixen ja tres anys de la sembra de Berta Cáceres. Són ja més de mil dies des que en algun despatx algú ordenés el seu assassinat mentre dormia, és a dir, mentre somiava. Els somnis de Berta Cáceres eren els de la seva gent, els mateixos de tantes comunitats pageses i indígenes de tot el món: viure en pau amb la terra, els rius i els boscos que els donen sentit i subsistència com a poble i que, alhora, protegeixen el clima i el futur de tota la humanitat.
Berta va ser assassinada per ser la portaveu del Consell Cívic d’Organitzacions Populars i Indígenes d’Hondures (COPINH) i de la resistència del seu poble, perquè hi ha empreses que inclouen la violència i l’homicidi en la seva estratègia d’inversió. Va ser assassinada com les altres 1.238 defensores i defensors ambientals que també ho han estat en els últims 10 anys i com els centenars i milers de persones que, sense arribar a ser assassinades han sofert extorsions, amenaces, desplaçaments forçosos, agressions sexuals, judicialització, campanyes de desprestigi mediàtic, etc., per creuar-se en el camí d’empreses i governs sense escrúpols.
Empreses com la nacional Desenvolupaments Energètics S.A. (DESA). La costa-riquenya Concret Preesforzado de Centreamèrica SA (Copreca), l’alemanya Voith Hydro Holding (participada per Siemens) i les entitats financeres Banc Holandès de Desenvolupament (FMO) i Fons Finlandès per a la Cooperació Industrial (FINNFUND) participaven en el projecte quan va ser assassinada Berta Cáceres. No va ser sinó després d’una gran pressió internacional, que les empreses europees implicades es van anar retirant a contracor del projecte.
Després d’un judici plegat d’irregularitats el 19 d’octubre de 2018 el Tribunal de Sentència de Tegucigalpa va emetre un veredicte de condemna contra els acusats com a autors materials de l’assassinat, però, tant la família de Berta, com el COPINH, van denunciar la impunitat en què continuen quedant els autors intel·lectuals i inductors de l’assassinat. Com es va dir en aquests dies, “Hi ha condemnes, però no hi ha justícia!
Aquesta impunitat forma part de l’entramat de corrupció i violència que sosté el model extractivista multinacional, que saqueja comunitats dels cinc continents, destruint els mitjans de vida de milions de persones i esgotant els cicles naturals de la vida. Al mateix temps es persegueix, assetja i criminalitza als qui els defensen.
Des del crim de Berta el moviment de solidaritat ha aconseguit que gran quantitat d’entitats socials, institucions públiques, ajuntaments, parlaments, governs, inclòs l’espanyol i la Comissió Europea, es pronunciessin en diferents moments i de diferents formes sobre la necessitat d’una veritable justícia per a Berta Cáceres, així com per a les desenes de defensores i defensors de moviments, organitzacions socials i comunitàries que han estat assassinats o criminalitzades amb total impunitat.
Malgrat tot això, i malgrat el que s’ha donat a entendre, avui el projecte hidroelèctric Aigua Zarca continua vigent. Aquest passat mes de gener el poble lenca, a través del Moviment Ampli per la Dignitat i la Justícia MADJ i el COPINH, encara ha hagut de presentar una acció legal davant la Cort Suprema de Justícia per a exigir que es cancel·li la concessió del projecte.
Les persones i comunitats afectades per les violacions de drets humans i ambientals comeses per les transnacionals a tot el món no aconsegueixen accedir a la justícia. En canvi, aquestes, emparant-se en els Tractats de Comerç i Inversió, poden demandar als governs per qualsevol decisió que considerin que perjudica les seves “legítimes expectatives” de beneficis a través dels anomenats Tribunals d’arbitratge entre empreses i estats (ISDS).
Ja és hora d’acabar amb aquesta impunitat. Necessitem un sistema de justícia global que posi en el centre a les persones i al planeta, garantint els drets humans universals. Per això, des de la Campanya contra els Tractats de Comerç i Inversió (TCI), estem impulsant la campanya europea “Drets per a les persones, normes per a les transnacionals-Stop ISDS”, que s’articula al voltant d’una recollida massiva de signatures per a involucrar a milions de persones en tota Europa entorn de dos objectius:
-
Exigir l’eliminació dels “tribunals corporatius” ISDS en totes les seves formes, sortir dels tractats de comerç i inversió que continguin el ISDS o un altre mecanisme similar, i no signar nous tractats d’aquest tipus en el futur.
-
Promoure l’establiment d’un Tractat Vinculant de les Nacions Unides capaç d’exigir responsabilitats a les multinacionals per la violació dels DDHH, així com establir lleis europees i nacionals per a posar fi a la impunitat corporativa.
Justícia per a Berta i per a totes les defensores assassinades i criminalitzades!
Drets per a les persones, normes per a les transnacionals – Stop ISDS!
#JusticiaParaBerta #FaltanLosAtala #3AñosSinJusticia #StopISDS #ParemosMultinacionales
Març, 2019
Cas Berta Càceres: hi ha hagut condemnes, però no justícia
Gustavo Castro Soto. Otros Mundos AC · Chiapas, México
Els amos de DESA, la família Atala, compten amb bancs i altres grans empreses, així com estrets vincles amb la classe política que es va imposar amb el cop d’Estat del 2009. Calia, doncs, eliminar el COPINH, començant per la líder indígena. Però van cometre un error. Hi va haver un supervivent, un testimoni.
No s’havia donat mai una mobilització social, mediàtica i política en tot el món com la que es va generar amb l’assassinat de la Berta. Immediatament, el Poder Judicial, Ministeri Públic, jutges, magistrats i tot el seu arsenal van intentar blindar tant l’empresa DESA como el seus amos, per tal de desvincular-los de l’assassinat que va commoure el món sencer. Però també per cobrir-se ells mateixos, ja que molts polítics estan involucrats d’una o altra manera. Per això, des d’un bon començament van manipular proves i evidències, van falsejar testimonis, em van impedir sortir del país de manera il·legal, cosa que considero un segrest d’Estat, van prohibir il·legalment a la meva advocada d’exercir la professió i em van deixar en indefensió, van intentar criminalitzar la pròpia organització de Berta. Hi va haver més hostilitat i repressió contra la seva organització, entre tantes anomalies i il·legalitats.
Aleshores, van decretar “secret” de l’expedient per no haver de fer paleses tantes irregularitats processals i el govern es va negar a la creació d’una Comissió Independent que investigués la veritat del crim. I davant de la forta pressió per alliberar l’expedient i que les víctimes tinguéssim accés als documents, sis mesos després la magistrada del cas decideix emportar-se l’expedient a casa seva, i l’hi roben en el camí.
Dos mesos després de l’assassinat, el govern no va tenir cap més opció i es va veure obligat a avançar la investigació sobre els autors materials i reté en presó preventiva els primers sospitosos d’haver participat en el crim. Durant el 2016 i principi de 2017 es van dur a terme la resta de les detencions i el calvari d’anomalies i bloquejos per part del govern per paralitzar les investigacions. Durant les audiències, que se suspenien contínuament, el Ministeri Públic i la Fiscalia es van negar sistemàticament a presentar informació i els peritatges necessaris, tot permetent que la data final dels dos anys i mig per donar fi a la presó preventiva s’acostés: el 5 de novembre de 2018.
Malgrat totes les demandes i recursos interposats, el Tribunal va convocar al Judici el juny de 2018, que va ser suspès, primer al setembre i després a l’octubre, de forma il·legal, sense haver acabat el procés, sense haver resolt les empares interposades i la recusació del Tribunal. Això diu el comunicat signat per moltes organitzacions internacionals: “Ha quedat palès com la conducció de la fiscalia integrada pels fiscals Ingrid Figueroa, Melissa Aguilar, Javier Núñez, David Salgado, Roger Matus, Roberto Blen, sota la direcció del Fiscal General, Oscar Chinchilla, ha significat, de mala fe i fins i tot engany, l’obstaculització del procés judicial, en evitar la realització de peritatges, entorpir el procés, amagar informació, operar amb negligència en les investigacions, impossibilitar l’anàlisi de proves i peritatges, així com evitar a tota costa l’anàlisi de proves que impliquen l’empresa DESA i la família Atala”.
Els jutges del Tribunal de Sentència responsables de la resolució, Esther Carolina Flores, José Anaím Orellana i Delia Lizeth Villatoro, han negat que el COPINH sigui reconegut com a víctima; tampoc no s’ha admès la sol·licitud de testimonis clau que donin fe de l’actuació d’empleats de DESA davant del crim; neguen la transmissió en viu de les audiències i del judici; i es tanquen amb cadenes tot envoltant de policies el Tribunal per tal d’impedir fins i tot l’accés de famílies i membres del COPINH al “Judici Oral i Públic”.
D’aquesta manera, el Judici no només es convoca de manera il·legal en tres ocasions, sinó que, a més, és il· legítim. No té credibilitat processal, jurídica, legal, ni de les víctimes ni de l’opinió pública nacional i internacional. S’ha caigut en responsabilitats penals. Ha actuat el Tribunal violant el degut procés i les seves pròpies lleis. El Jutjat, el Tribunal de Sentència, la Cort d’Apel·lació, la Sala del Constitucional i el ple de la Cort Suprema de Justícia, totes les instàncies del Poder Judicial han tancat files a la il·legalitat i a la impunitat. A hores d’ara ningú no els creu.
Malgrat estar recusat pel COPINH i per la família de la Berta, el Tribunal va ser convocat desconeixent la representació legal de les víctimes. Així, sense documents suficients, sense peritatges adequats, sense tots els testimonis, sense advocats de les víctimes, tancats amb cadenat, envoltats de policies, sense deixar entrar els familiars de Berta i els membres del COPINH per escoltar el procés, han perpetrat el judici més vergonyós de la història d’Hondures. Aquest és el marc de la sentència dels imputats.
El 2 de març de 2016, a les 11:40 de la nit van assassinar la Berta. Però no va morir, perquè es va multiplicar i ha retornat en milers i milers que clamen justícia. El COPINH continuarà la seva lluita valenta en defensa de la vida i a favor del bell poble hondureny. I malgrat tot, s’ha derrotat el sistema judicial d’Hondures perquè no s’ha caigut en les seves trampes per justificar i avalar la impunitat. Bé que ho va dir la Berta: “Vos tenés la bala… yo la palabra. La bala muere al detonarse…. la palabra vive al replicarse”
