“El capitalisme ha aconseguit créixer i conservar-se a partir de sotmetre la naturalesa i les dones”

El 17 de març de 2023 participarem en el VIII Congrés d’Economia Feminista a Barcelona, les companyes Kenya Castaldo i Natalia Riera, tècniques d’educació van compartir les seves experiències en la taula Respostes (eco)feministes a les crisis on parlem de sobiranies, feminismes i economies alternatives a través de les jornades internacionals de Diàlegs feministes i ecologistes – Ciutats vivibles per a sostenir les trames de la vida (entra en l’enllaç per a més informació sobre aquestes jornades)

On aportem la nostra visió sobre les sobiranies socials com els processos de construcció de capacitats per a fer efectiu el dret dels pobles a decidir com volem viure, sostenir-los diferents àmbits de les nostres vides, com volem relacionar-nos socialment i amb la resta de la naturalesa de la qual formem part i de la qual depenem

Parlem de com concebem que els feminismes i la lluita contra aquest sistema patriarcal, com han de ser presents tant en la crítica al desenvolupament capitalista, i en la generació d’alternatives d’apoderament social. També apostem fort per l’economia solidària i alternativa, per la cooperació social enfront de la competència lucrativa. Per a fer front als impactes de la crisi del sistema capitalista fa falta desplaçar al creixement il·limitat del lucre com a principi rector de tots els ordres de la vida social, per a promoure processos de transició, cap al plantejament de les necessitats humanes i la manera de satisfer-les orientades de manera responsable cap als béns comuns i el bé comú de la generació actual i de les futures.

Vols llegir tota la nostra ponència? ENTRA AQUÍ I DESCARREGA-LA 

Manifest 8-M: Defensem drets, teixim xarxes per a una justícia global, feminista, anticapitalista, antiracista i decolonial

Set anys en cerca de justícia per a Berta Càceres és justícia per al món. Berta viu, l’acció segueix (COPINH)

Les reivindicacions i mobilitzacions feministes a tot el món han tingut, en els últims anys una gran visibilitat, han provocat canvis i transformacions socials que han millorat la vida de totes les dones. Queda molt per fer. Malgrat les constants resistències patriarcals, les reivindicacions feministes han estat motor en les aliances teixides amb els moviments ecologistes, antiracistes, anticolonials, anticapitalistes, o de dissidència sexual i de gènere.

Esperem que aquest 8 de març ho utilitzem per a conscienciar-nos que les discriminacions contra les dones, les nenes i les dissidències sexuals i de gènere, ens afecten negativament a totes les persones. Que hi hagi un reconeixement social dels activismes de les feministes, de les defensores de DDHH, de les defensores dels territoris i dels béns naturals, així com dels moviments autònoms de les dones enfront de la criminalització de la protesta, perquè són més necessaris que mai contra les reculades que ens imposa un sistema patriarcal, capitalista, racista i colonial.

Vivim en un escenari de conflictes entre l’acumulació de riquesa i la cura de la vida, un fenomen amb fortes dimensions de gènere. Els mercats especulatius de matèries primeres, els fons d’inversió, l’extractivisme, els paradisos fiscals, els tractats de lliure comerç, etc., empenyen cada vegada més el que des dels feminismes coneixem com a “conflicte entre el capital i la vida”. Un conflicte que implica un conjunt de dimensions de la vida: ecològica, reproducció social, cures, salut i representació política.

Els mercats especulatius de matèries primeres, els fons d’inversió, l’extractivisme, els paradisos fiscals, els tractats de lliure comerç, etc., empenyen cada vegada més el que des dels feminismes coneixem com a “conflicte entre el capital i la vida”.

I també constatem la creixent deriva autoritària de molts governs i estats en Abya Yala. Amb la concentració de tots els poders de l’estat en governs, que han anat eliminant qualsevol mecanisme real de control social, legal i polític, inclosos els instruments de les Nacions Unides i la cooperació internacional. En paral·lel, veiem l’emergència de corrents polítics d’extrema dreta, racistes, antifeministes, homòfobes, abundantment finançades per xarxes internacionals reaccionàries, tant en el pla polític, com en l’ideològic i religiós, així com pels sectors més retrògrads de les elits nacionals.

Ens mobilitzarem als carrers de barris, pobles i ciutats per a:

Posar les polítiques de les cures en el centre, des de la justícia social, abordant les causes de la precarietat de les vides i les cadenes globals de les cures.

Fer front a l’emergència ambiental i climàtica, la defensa del territori i els béns comuns des dels feminismes, amb un enfocament de justícia global i social.

Posar en el centre la solidaritat i la protecció integral feminista de les companyes que defensen els territoris i els béns naturals amb les seves comunitats, defensores trans, periodistes, feministes, defensores de drets sexuals i reproductius, defensores de la justícia social i de la pau, dones que lluiten contra la violència masclista o per la memòria, la veritat i la justícia.

 

CONSTRUÏM TERRITORIS LLIURES DE VIOLÈNCIES MASCLISTES I PATRIARCALS! 

Des de la nostra perspectiva de cooperació feminista internacional:

EXIGIM la fi a la impunitat davant les morts i desaparicions de les defensores de DDHH, de les defensores dels territoris i dels béns naturals. Mirem amb molta preocupació, la situació que sofreixen en Abya Yala, les nostres companyes defensores, amb un augment de la militarització, persecució, i assassinats, per part de l’extractivisme voraç de les transnacionals, de connivència amb els governs de torn.

Des de el nostre compromís feminista en l’Estat espanyol:

DENUNCIEM que, en 2022, un total de 99 dones van ser assassinades en mans d’homes violents pel fet de ser dones. Els feminicidis són només la punta de l’iceberg d’una violència estructural i profundament arrelada en la societat patriarcal. Desgraciadament, les violències masclistes s’expressen de nombroses formes. Totes elles són expressió d’un atac a la llibertat del cos i de la vida de les dones, les nenes i les dissidències sexuals i de gènere, i són estructurals del sistema heteropatriarcal, capitalista, racista i colonialista. Aquestes violències patriarcals ens afecten a totes de forma diferenciada i amb impacte agreujat, en funció de múltiples factors. No es pot negar aquesta diversitat d’impactes, ni invisibilitzar les necessitats específiques davant les violències per dominació, per a garantir mesures de prevenció i respostes de reparació.

EXIGIM mantenir el consentiment en el centre de la llei de llibertat sexual, sumant-nos a la demanda de col·lectius feministes que valoren el caràcter integral de la llei “Només sí és sí” i que alerten que endurir les penes no protegeix més les dones.

EXIGIM el compliment dels drets humans i el qüestionament de l’actual sistema de fronteres, el tancament immediat dels CIES…, Regularització ja! de les persones immigrants que resideixen al nostre país. Derogació de la llei d’estrangeria per la violència institucional i masclista, per les seves disposicions racistes i patriarcals que violenten i criminalitzen a les dones migrants.

ENS VOLEM VIVES, LLIURES I REBELS. SOBIRANIA SOBRE ELS NOSTRES COSSOS

Des de la nostra perspectiva de cooperació feminista internacional:

DENUNCIEM que,  en l’actualitat, en la major part de països d’Àfrica i d’Amèrica Llatina, l’avortament està totalment prohibit. Milers de dones i persones amb capacitat de gestar continuen morint en el món per avortaments clandestins. Milers de dones avorten cada any, dins i fora de la legalitat!

MOSTREM la nostra solidaritat amb totes i cadascuna de les dones represaliades, criminalitzades i estigmatitzades per a defensar el dret de les dones a l’avortament.

DENUNCIEM l’ofensiva retrògrada, masclista i patriarcal, d’abast internacional, d’ingerència
sobre la vida i els cossos de les dones i que estan suposant reculades i amenaces alarmants. Els últims anys hem viscut un augment exponencial en els esforços per a restringir els drets de les dones i de les persones LGTBIQ+. Darrere dels atacs, hi ha des de grups antigènere fins a governs conservadors, passant per partits d’extrema dreta. Ens sumem a la reivindicació d’erradicar qualsevol col·laboració amb qualsevol govern del món, institucions, grups i moviments fonamentalistes, entre ells l’Església catòlica, i altres confessions, que no garanteixi aquest dret a la seva ciutadania.

Des de el nostre compromís feminista en l’Estat espanyol:

La reforma de la llei d’avortament 2023 aprovada en l’Estat Espanyol recentment, suposa un pas endavant i un èxit fruit del crit incansable dels moviments feministes que contribueix a la consolidació del dret a l’avortament. Però al mateix temps, l’experiència i llarga trajectòria ens fa desconfiar de l’aplicació de la llei quan arribi al disseny de serveis i circuits en les comunitats autònomes (CCAA) que són les que tenen les competències en la prestació. Continua sent una assignatura pendent el tema de la incorporació de la salut sexual i reproductiva i la pràctica clínica de la interrupció voluntària de l’embaràs als programes curriculars de les carreres universitàries. No es resol de manera clara l’accés universal a l’avortament sabent que, actualment, molt poques CCAA incorporen l’atenció a l’avortament per a persones sense targeta sanitària.

No es resol de manera clara l’accés universal a l’avortament sabent que, actualment, molt poques CCAA incorporen l’atenció a l’avortament per a persones sense targeta sanitària.

I, de nou, no aborda la despenalització de l’avortament que ha estat la gran demanda històrica del moviment feminista i que seriosa, realment, la que canviaria el paradigma: treure l’avortament fora del Codi Penal. AVORTAMENT LLIURE, SEGUR, UNIVERSAL FORA DEL CODI PENAL!

SOSTENIBILITAT: DIGNIFICACIÓ DE LES CURES I LA VIDA

Aquí estem un nou 8 de març, assumint per coherència i compromís feministes algunes de les reivindicacions que es faran visibles en molts territoris del planeta i que estan fonamentalment relacionades, amb la precarització de la vida de les dones i les cures. Assumim per coherència i compromís la sostenibilitat de la vida com a solidaritat amb el conjunt de la ciutadania ecològica que no coneix fronteres i que suposa comprometre’ns a preservar l’espai de vida comuna, en un context d’emergència climàtica, ecològica i energètica. Aquesta sostenibilitat inclou com a element central la necessitat de defensar també els drets de la naturalesa i el reconeixement de l’ecocidi com un crim contra la humanitat.

EXIGIM el reconeixement de tots els drets laborals per a les treballadores de la llar i les cures. Integració immediata al Règim General de la Seguretat Social perquè siguin reconeguts tots els seus drets com a treballadores.

EXIGIM que ninguna quedi enrere, i que els drets humans i de ciutadania siguin aplicables a tots els col·lectius vulnerables de la nostra societat. Contra la desigualtat i la dificultat d’accés als serveis i polítiques públiques per a les dones més empobrides.

EXIGIM justícia social i climàtica. Exigim un decreixement econòmic, una transició ecosocial i una cultura regenerativa i feminista que recuperi les sobiranies a través d’una gestió pública i comunitària, que garanteixi l’accés universal als serveis bàsics, com per exemple l’aigua i l’energia. Exigim la defensa dels DDHH i ens solidaritzem amb les defensores de la terra perseguides i amenaçades i que arrisquin la seva vida per a defensar l’aigua, el territori i els ecosistemes.

DENUNCIEM les empreses transnacionals i les corporacions financeres, les polítiques de la Unió Europea i els estats membres, com els Tractats de Comerç i inversió o com el Fons Europeu de Recuperació Next Generation que, amb l’excusa d’una revitalització econòmica i una transició ecològica, suposen en realitat finançament a les elits econòmiques amb diners públics, socialitzant els deutes i provocant noves onades de privatitzacions i retallades en els serveis i prestacions socials públiques.

 

POR TOTS PER TOTS AQUESTS MOTIUS des de Entrepueblos/Entrepobles/Entrepobos/Herriarte us ANIMEM a participar activament en les accions del 8M Dia de les Dones.

Sororidad para combatir la violencia en Cajamarca

Sororitat per a combatre la violència

Joves víctimes de violència de Cajamarca realitzen un mural per a sensibilitzar a la població de la seva ciutat sobre les agressions a les dones

Com manifestar el dolor, la tristesa, l’angoixa, les ferides que ens produeix la vida quan falten les paraules? Les habitants de la Casa Llar de la Nena Belén, alberg femení situat en Cajamarca (el Perú), tenen una resposta contundent per a aquesta difícil pregunta: la sororitat. Així, almenys, ho van expressar en el taller de tres dies que va tenir lloc entre el 16 i el 18 de novembre de 2022, en el qual es va plantejar a les menors emprendre un procés de creació col·lectiva que desembocaria en el disseny i confecció d’un mural per a decorar una de les parets d’aquesta ciutat, emplaçada en els Andes peruans.

Per a això, es va emprar la tècnica de Teatre Fòrum. Impulsada en la dècada dels setanta per Augusto Boal al Brasil prenent les aportacions de la Pedagogia Crítica de Paulo Freire, forma part del que es coneix com a Teatre de l’Oprimit. Tal com assenyala Pierre Medina, actor, director teatral i responsable del taller realitzat a la Casa Llar de la Nena Belén, el Teatre Fòrum situa a l’actor o a l’actriu enfront del seu propi context. “A partir del que entenen com la seva realitat s’explica el que succeeix en escena”, puntualitza. És, així, un camí alternatiu per a conèixer indirectament les vivències de les menors en l’alberg de manera menys agressiva i invasiva. D’acord amb Medina, aquesta és precisament la clau de l’èxit d’aquesta manera d’abordar-les, ja que tot el que exposen “part d’elles“: “Hi ha llibertat, lleugeresa per a poder treballar amb les menors”.

“Un gest, una acció pot ajudar-nos”

Durant les sessions, es va convidar a aquestes nenes i adolescents, totes elles procedents d’entorns en els quals han patit diferents vulneracions de drets, incloses agressions físiques, a reflexionar entorn d’una solució pacífica als conflictes. Les escenes havien de ser representades, a més, sense mediar paraula. El taller, per tant,  proposava una valuosa lliçó: expressar-se quan una realitat resulta inefable. D’acord amb el responsable, “aquesta comunicació no verbal podria servir-les a elles per a moments en què parlar les costi. Per exemple, en les imatges que sortien durant el taller relatives a la sororitat estava molt present el fet de prendre’s de les mans, abraçar-se. Això és una mostra clara de suport i d’enteniment. A tothom ens costa parlar moltes vegades i solament un gest, una acció pot ajudar-nos”.

D’imatges en moviment a la proposta visual estàtica

Dones que són perseguides, assetjades, violentades per una ombra amenaçadora que s’albira en els marges del marc. Dones que cauen en braços d’altres iguals per a, a la fi, salvar-se. Perquè, davant un context que les agredeix sistemàtica i estructuralment, les dones aprenen a protegir-se entre elles gairebé per instint.

Davant un context que les agredeix sistemàtica i estructuralment, les dones aprenen a protegir-se entre elles gairebé per instint.

Aquesta és la proposta visual que, finalment, va ser destil·lada del taller realitzat amb les menors de la Casa Llar de la Nena Belén. El treball plàstic va donar principi amb motiu del Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones, commemorat el 25 de novembre, concloent-se l’11 de desembre de 2022. En paraules d’Aarón Medina, director artista tècnic del pintat del mural, es va buscar visibilitzar l’expressat per les menors “sense victimitzar-les, sinó traient el positiu d’elles“. Així, segons l’artista, el mural pretén donar a entendre la problemàtica que les embolica, matisada per aquest sentiment de sororitat compartida. En aquest procés encaminat a promoure la sensibilització de la societat cajamarquina sobre la violència masclista, una altra de les seves fortaleses va ser comptar amb treball voluntari per a plasmar l’aposta visual. Així, durant les més de dues setmanes en què va ser dut a terme el mural, voluntàries i voluntaris van donar forma a les idees expressades per les menors. Com valora Medina: “Les persones que van estar ho van fer amb molt de cor, obstinació i compromís”.

 

Cajamarca: 2.857 casos de violència contra la dona

En societats patriarcals com les actualment existents, aquesta obstinació conscienciadora resulta indispensable. En aquest sentit, els Centres d’Emergència Dona (CEM), dependents del Ministeri de la Dona i Poblacions Vulnerables (MIMP), van atendre en Cajamarca un total de 2.857 casos per violència cap a la població femenina entre gener i novembre de 2022, segons assenyala la Defensoria del Poble. D’acord amb aquesta font, per al mateix període, es van registrar, així mateix, 344 denúncies per desaparició, de les quals el 70%, això és, 240 van afectar dones en tot el seu cicle vital. Seixanta-tres d’elles romanien en parador ignorat en el moment en el qual l’organisme públic va oferir el reporti (22 de desembre de 2022). Cal recordar, a més, que en contextos de conflicte ecoterritorial, com els que viuen algunes comunitats emplaçades en el departament de Cajamarca, la violència cap a les dones s’aguditza. Donada la seva condició de gènere, elles estan exposades a tipus específics de violència com les violacions, l’assetjament sexual i les agressions verbals de contingut sexual.

L’acompanyament de Entrepobles

Tant la posada en marxa del taller com la creació posterior del mural commemoratiu amb motiu del 25N han estat impulsats per la Xarxa Nacional de Promoció de la Dona-Cajamarca. Aquesta entitat està conformada per més de 700 persones i institucions procedents de tot el Perú que treballen per a “la promoció i defensa dels drets de les dones i la millora de la seva posició i condició, en un marc de desenvolupament humà sostenible”, tal com s’expressa en la seva pàgina web. Grufides, sòcia local de Entrepueblos des del 2007, pertany a aquesta xarxa, havent pres part activa en tot el procés descrit. L’organització cajamarquina, promotora de la defensa dels drets humans i el medi ambient, duu a terme les seves intervencions des de criteris d’equitat de gènere, entenent que es tracta d’un element essencial en la construcció de la seva proposta en favor del bon viure.

Reportatge i fotografies de Laura Ibáñez, Perú. Vídeo: Edgar Mejía