Crissthian Olivera

Per què és important la sentència contra l’estat del Perú en el ‘cas Crissthian’?

/, , /by

“Ens servirà per a afrontar el context ultraconservador que estem vivint“, va explicar Crissthian Olivera després de conèixer-se la resolució”.

La sentència de la Corte Interamericana de Derechos Humanos en el ‘cas Crissthian Olivera Fuentes vs. Perú’ és històrica per a la comunitat LGTBIQ+ al país andí i tindrà implicacions en les polítiques i la regulació dels drets humans del col·lectiu.

Estableix que l’Estat peruà és responsable internacionalment d’haver discriminat a Olivera per la seva orientació sexual, a causa de les respostes administratives i judicials que va brindar davant la denúncia que va realitzar, fa 18 anys, quan va ser expulsat d’un supermercat per, suposadament, mostrar “afecte” a la seva parella. Concretament, determina que l’Estat peruà va violar els drets a la llibertat personal (Art.7.1), garanties judicials (Art.8.1), vida privada (Art.11.2), igualtat davant la llei (Art.24) i protecció judicial (Art.25.1) de la Convención Americana de Derechos Humanos.

Tal com explica DEMUS, organització que lidera la campanya  Justicia Arco Iris, en la qual col·laborem des de Entrepobles, l’Estat peruà com a responsable internacional haurà d’encarregar-se de:

  • Una campanya informativa anual per a sensibilitzar i conscienciar sobre drets LGTBIQ+
  • Un pla pedagògic integral en matèria de diversitat sexual, de gènere, igualtat i no discriminació, amb perspectiva de gènere i drets humans de persones LGTBIQ+ en l’àmbit de consum.
  • Una política pública per a monitorar i fiscalitzar que les empreses i els seus treballadors compleixin amb la legislació nacional així com amb els estàndards interamericans sobre igualtat i no discriminació.

A més, la Corte IDH va reconèixer que, com a resultat de la denegació de justícia, es va veure afectada la salut mental d’Olivera, ja que “va patir un profund sofriment i angoixa en detriment de la seva integritat psíquica i moral“. Així, com a part de les mesures de reparació, es va establir que l’Estat peruà brindi tractament psicològic/psiquiàtric a la víctima.

Protesta por la megaminería en Intag

Intag contra l’extractivisme miner: una nova victòria

/, , , /by

Les comunitats d’Intag han tornat a derrotar a la mineria. La Corte Provincial de Imbabura va acceptar el passat 29 de març l’acció de protecció interposada pels pobladors d’aquesta regió del nord de l’Equador, una de les més riques del Planeta en recursos biològics i ambientals, en contra del projecte miner Llurimagua operat per la minera xilena CODELCO i l’estatal equatoriana ENAMI.

La sentència emesa per la cort, segons la informació del Frente Nacional Antiminero, anul·la la llicència ambiental atorgada fa gairebé 10 anys a l’empresa estatal minera, per considerar-se vulnerats els drets a la consulta prèvia ambiental i els drets de la naturalesa en l’estudi d’impacte ambiental aprovat.

 

Amb la decisió de la cort provincial, ja són 6 les empreses mineres transnacionals que han hagut d’abandonar la zona d’Intag. Des de l’any 1997, quan la japonesa Bishimetals, subsidiària del gegant Mitsubishi, fos expulsada de la zona, altres 5 empreses, incloent-hi ara CODELCO, han hagut de retirar-se de la zona, on la seva població de manera ferma, organitzada i pacífica, ha resistit i enfrontat als projectes miners que amenacen la naturalesa i les comunitats.

Intag es troba a la regió del Chocó i els Andes Tropicals, les zones amb major biodiversitat del planeta, i és bressol de 21 rius primigenis, més de 80 mil hectàrees de boscos, una important producció agrícola i una rica cultura pagesa. Aquesta sentència, juntament amb l’emesa a favor del Bosque Protector Los Cedros, en aquesta mateixa zona, marquen una fita en el reconeixement dels Drets de la Naturalesa, enfocament pioner en el món, davant la depredació que sofreixen els nostres pobles en mans del capitalisme.

L’extractivisme és l’explotació massiva i intensiva de la naturalesa per a la seva exportació com a matèria primera a un preu molt baix que no compensa el cost mediambiental associat i que perjudica i amenaça la forma de vida de les comunitats i les persones que viuen i cuiden dels seus pobles. A diferència de la mineria artesanal, la megaminería requereix inversions molt elevades i té impactes nocius sobre l’entorn natural i social dels territoris: acapara milions d’hectàrees, contamina rius i llacunes, produeix milions de deixalles sòlides i líquids i genera guanys de milions de dòlars per a les empreses transnacionals.