El passat 5 d’octubre de 2020, els i les zapatistes van anunciar que havien decidit viatjar a Europa, com a primera etapa d’un trajecte que els portarà pels cinc continents, amb la idea de “fer trobades, diàlegs, intercanvis d’idees, experiències, anàlisis i col·laboracions entre els que ens trobem entestats en la lluita per la Vida”. La Delegació Zapatista, estarà composada per 160 persones, la majoria dones, i vindrà acompanyada d’una altra delegació de el Congrés Nacional Indígena (CNI) i del Front de Defensa de la Terra i l’Aigua de Morelos, Puebla i Tlaxcala (FPDTAMPT).
Tal com diuen els zapatistes en el comunicat de el comitè clandestí revolucionari indígena-comandància general de l’exèrcit zapatista d’alliberament nacional. “Sisena part: una muntanya a alta mar”, els pobles originaris d’arrel maia i zapatistes han vist, escoltat i sentit que el món està malalt; danyat en la seva vida social, fragmentat en milions de persones alienes entre si, obstinades en la seva supervivència individual, però unides sota l’opressió d’un sistema disposat a tot per saciar la seva set de guanys, encara que és clar que el seu camí va en contra de l’existència del planeta Terra.
Ens diuen que han vist i escoltat a la naturalesa ferida de mort, i que, en la seva agonia, adverteix a la humanitat que el pitjor està encara per venir. Cada catàstrofe “natural” anuncia la següent i oblida, convenientment, que és l’acció d’un sistema humà la que la provoca.
Han vist i escoltat als poderosos replegant i amagant-se en els anomenats estats nacionals i els seus murs. I, en aquest impossible salt cap enrere, reviuen nacionalismes feixistes, xovinismes ridículs i una xerrameca ensordidora. En això adverteixen les guerres per arribar, les que s’alimenten d’històries falses, buides, mentideres i que tradueixen nacionalitats i races en supremacies que s’imposaran per la via de la mort i la destrucció.
Ens diuen que la pandèmia de la COVID 19 no només va mostrar les vulnerabilitats de l’ésser humà, sinó també la cobdícia i estupidesa dels diferents governs nacionals i les seves suposades oposicions. Mesures del més elemental sentit comú van ser menyspreades, apostant sempre al fet que la pandèmia seria de curta durada. Quan el pas de la malaltia es va anar fent cada vegada més dilatat, van començar els números a substituir tragèdies. La mort es va convertir així en una xifra que es perd diàriament entre escàndols i declaracions. Un comparatiu tètric entre nacionalismes ridículs. El percentatge d’encerts i de carreres netes que determina quin equip, o nació, és millor o pitjor.
Però també han escoltat i vist les resistències i rebel·lies que, no per silenciades o oblidades, deixen de ser claus, pistes d’una humanitat que es nega a seguir el sistema en el seu apressat pas al col·lapse. Rebel·lies i resistències que ens mostren que, si els de dalt trenquen els ponts i tanquen les fronteres, queda navegar rius i mars per trobar-nos. Que la cura, si és que n’hi ha, és mundial, i té el color de la terra, del treball que viu i mor en carrers i barris, en mars i cels, a les muntanyes i en les seves entranyes. Que, com el blat de moro originari, molts són els seus colors, les seves tonalitats i sons.
Les i els zapatistes ja han viscut tot això en la seva pròpia pell quan, com a conseqüència de la signatura del Tractat de Lliure Comerç entre el govern de Mèxic, el Canadà i els Estats Units, van veure venir el seu propi extermini i la destrucció de la terra on han viscut des de fa milers d’anys.
L’1 de gener de 1994, les comunitats zapatistes es van aixecar per dir Prou!, baixant de les valls per recuperar el Bon Govern a les ciutats i els pobles del seu país, aprenent a viure fora del Mal Govern que els havia tingut sotmesos fins aleshores. Fa 27 anys de l’inici de la Revolució Zapatista i han aconseguit, aprenent de cada experiència, mantenir lliure el seu país de la ingerència exterior depredadora, millorant la vida de les seves Comunitats. Han establert vincles amb els altres grups d’indígenes que pateixen la mateixa situació, connectant amb molta gent de tot el planeta a la lluita per la defensa de la Vida davant el capitalisme d’extermini.
Per tot això han decidit que és altra vegada temps perquè ballin els cors, i que no ho facin ni amb la seva música ni amb els seus passos, els del lament i la resignació, per això diverses delegacions zapatistes, homes, dones i altres del color de la terra, estan sortint a recórrer el món, navegant fins a terres, mars i cels remots, buscant no la diferència, no la superioritat, no l’ofensa, molt menys el perdó i la llàstima… i la primera destinació d’aquest viatge planetari serà el continent europeu.
Volen fer una “invasió consensuada”, és a dir que hi hagi un acord que serem envaïts, i per tant no aniran on no els hagin convidat. Aquesta invasió començarà per l’Estat Espanyol, on s’espera que l’”Esquadró 421″ arribi al port de Vigo a mitjans de juny al vaixell “La Muntanya”. Volen arribar a Madrid, el 13 d’agost del 2021, 500 anys després de la suposada conquesta del que avui és Mèxic. Per dir que no van ser conquerits i que segueixen en resistència i rebel·lia.
L’”Esquadró 421″ rep aquest nom perquè està conformat per quatre dones, dos homes i una persona que no s’identifica ni com a home ni com a dona, les set persones són mexicanes i descendents dels maies, que “comparteixen dolors i ràbies amb altres pobles originaris d’aquest costat de l’oceà” són Lupita, de 19 anys; Carolina, de 26; Ximena, de 25; Yuli, de 37; Bernal, de 57; Darío, de 47, i Marijose, de 39.
La gent que compartim aquestes mateixes preocupacions i lluites similars, totes les persones honestes i tota la gent d’abaix, que es rebel·len i resisteixen en els molts racons del món, hem enviat cartes d’invitació i estem preparant trobades, diàlegs, intercanvis d’idees, experiències, anàlisi i valoracions, des de diferents concepcions i en diferents terrenys.
Des d’Entrepobles hem participat en diferents coordinacions locals en diferents ciutats de l’estat espanyol, on els col·lectius s’estan organitzant per acollir la gira zapatista, la nostra participació és a través d’aquestes organitzacions territorials que s’estan coordinant per a la gira i ens sumarem a les activitats que s’organitzin en alguns dels territoris. De moment s’estan formant comissions d’agenda política, feminista, de comunicació, de finances, d’activitats prèvies, per donar a conèixer la gira i preparar les diferents activitats, també hi ha coordinacions a nivell europeu i dels diferents territoris per intentar coordinar-nos.
El vincle d’Entrepobles amb el zapatisme és antic i divers, i hem col·laborat amb la solidaritat amb Chiapas des de l’any 94, però en els últims anys s’ha centrat sobretot en l’acompanyament al Centre indígena de Capacitació Integral -CIDECI- Unitierra, amb qui venim executant projectes de cooperació des fa gairebé 20 anys. En aquest temps hem donat suport a la estratègia de treball del CIDECI-Unitierra en Educació i el Poder Local, de suport als/les joves indígenes, a les comunitats de les que procedeixen ia les organitzacions que lluiten pel reconeixement dels pobles indígenes com a subjectes del seu propi procés de desenvolupament.
El CIDECI-Unitierra va començar principalment com a centre alternatiu de capacitació per a joves indígenes (dones i homes) de comunitats i col·lectius organitzats. Tanmateix, a més d’aquest component d’educació tècnica, la missió marcada pel CIDECI de “contribuir a enfortir la capacitat de resistència i supervivència de les nostres comunitats i pobles, a prevenir i afrontar, interculturalment, els desastres que el sistema actual genera i construir una alternativa d’esperança des dels reclams i exigències de justícia i llibertat de Sud Profund”, ha estat portada a la pràctica de múltiples maneres al llarg d’aquestes dues dècades de treball. En els últims anys s’ha materialitzat, entre altres, en forma d’assessories de tot tipus a comunitats i organitzacions de la societat civil.
El CIDECI-Unitierra brinda suport a organitzacions i comunitats que necessitin un espai segur i de confiança per realitzar les seves activitats. En les seves instal·lacions es duen a terme activitats organitzatives i formatives, conferències, seminaris, presentacions de llibres, assemblees, reunions d’organitzacions. En els últims anys, el CIDECI-Unitierra ha acollit importants esdeveniments internacionals. A l’agost de 2013 es va donar inici a la Escuelita “La llibertat segons els i les Zapatistes”. Aquesta iniciativa, fruit de mesos de preparació interna, tenia com a objectiu compartir amb la societat civil nacional i internacional l’experiència zapatista, la seva manera d’autogovernar i el funcionament dels seus sistemes d’educació, salut i justícia. També s’hi ha realitzat el Festival mundial de les resistències i les rebel·lies, el Seminari “El Pensament Crític davant la Hidra Capitalista”, convocat pel CIDECI-Unitierra i la Comissió Sisena de l’EZLN, la Trobada “els i zapatistes i les consciències per la Humanitat”, el Festival de Cinema “Puy ta Jkuxlejaltik” o la Quarta Assemblea Nacional entre el CIG i els pobles que integren el Congrés Nacional Indígena (CNI). Tot això va portar al fet que en 2019 el CIDECI es converteix en el Centre de Resistència Autònoma i Rebel·lia Zapatista: Cargol VII “Jacinto Canek”.
Encara no sabem quantes delegacions zapatistes més arribaran després del desembarcament de “La Muntanya”, però des de les nostres geografies, territoris i espais, els estem esperant per trobar-nos en aquestes terres que no són només les del capital salvatge i transnacional, sinó que és el lloc des on lluitem, des de baix i a l’esquerra, per aconseguir que la vida, i per tant, el món, sigui un lloc digne on viure.
Des dels nostres territoris i petits espais de lluita, esperem amb impaciència l’arribada dels i les zapatistes, portadores del virus de la resistència i la rebel·lia, com elles mateixes diuen, en aquest viatge per la vida en el qual confiem es trenquin les fronteres, visibles i simbòliques.
César Apesteguía. Àrea Cooperació Entrepobles
[Imatge de portada: Isabel Mateo. Cuarto Oscuro]
