Por el respeto a la voluntad democrática del pueblo peruano

/ /by

Pedimos a la Unión Europea que se manifieste y actúe ante las campañas mediáticas de odio que tensionan el clima social interno y representan una amenaza para personalidades públicas y activistas sociales en el Perú.

[Foto: Oficina Nacional de Procesos Electorales]

.

COMUNICADO: EU-LAT NETWORK, LA PLATAFORMA EUROPA-PERÚ y COEECI
EXHORTAN A LA UNIÓN EUROPEA A APOYAR EL ESTADO DE DERECHO EN EL PERÚ

Bruselas, Lima, 16 de junio de 2021

 

El martes 15 de junio de 2021, la Oficina de Procesos Electorales (ONPE) emitió el resultado al 100% de la segunda vuelta electoral para la presidencia del Perú. Pedro Castillo, del partido político Perú Libre, fue el ganador con el 50.125% de los votos.

EU-LAT Network, red de 40 organizaciones europeas de derechos humanos y desarrollo, la Plataforma Europa-Perú (PEP), red de 15 organizaciones que trabajan por los derechos humanos en el Perú, y la Coordinadora de Entidades Extranjeras de Cooperación Internacional –COEECI, gremio que cuenta con 48 asociadas, observan con preocupación la actual situación post electoral en Perú, ante los mensajes que señalan la existencia de un supuesto fraude, a pesar de que las distintas misiones electorales señalan que la segunda vuelta fue llevada a cabo de acuerdo con los estándares nacionales e internacionales. De hecho, la misión de observación electoral de la OEA felicitó al Perú por una jornada electoral pacífica y democrática.

En estos momentos, es necesario respetar el Estado de Derecho, dar por finalizado el proceso electoral y tomar medidas para terminar con las campañas mediáticas de odio que tensionan el clima social interno y representan una amenaza para personalidades públicas y activistas sociales.

Es por ello que, ante los cuestionamientos sobre la legalidad del proceso electoral, exhortamos a la Unión Europea a:

  • Mostrar públicamente su respaldo a los resultados electorales ratificados por las autoridades electorales peruanas, contribuyendo así a estabilizar la situación en el país, fortalecer la institucionalidad democrática y generar un pacífico relevo del poder ejecutivo en Perú.
  • Mantener en el país la misión de observación electoral y seguir vigilantes a los procesos legales emprendidos ante las autoridades electorales hasta su efectiva resolución.
  • Denunciar cualquier intento malicioso de usar el mecanismo de la impugnación de actas sin que existan fundamentos suficientemente sólidos que lo justifiquen, lo que genera un clima de incertidumbre generalizada que aumenta la inestabilidad política del país y fragiliza la institucionalidad democrática.
  • Hacer un llamado público a cerrar el proceso electoral de manera que el gobierno electo pueda concentrarse en los desafíos urgentes de este momento, particularmente en la pandemia que ha provocado una crisis sanitaria, socioeconómica y alimentaria sin precedentes

Qui va matar a Berta Càceres?

/ /by

En col·laboració amb l’editorial Icària, Entrepobles ha promogut l’edició en castellà del llibre “Who killed Berta Caceres?”, de la periodista de The Guardian Nina Lakhani. L’edició en anglès es va publicar al juny de 2020. Lakhani va acompanyar a Berta Càceres durant anys de lluites i amenaces, i va ser l’única periodista estrangera present en el judici de 2018. D’acord amb el moviment de solidaritat amb Hondures vam veure l’interès de donar a conèixer aquest llibre al públic de parla castellana. Us presentem un resum de la ressenya que en va fer Julia Zulver en Open Democracy.

“El 2015, l’activista hondurenya Berta Càceres va guanyar el Premi Goldman, el més alt honor internacional que es pot atorgar a una defensora del medi ambient. Quan un investigador del comitè del premi la va visitar a Tegucigalpa, Berta li va preguntar què passaria si ella morís abans de rebre els diners del premi, una pregunta que cap guardonat li havia fet abans.

Quién mató a Berta Càceres? segueix la vida i la mort d’una defensora el medi ambient que va contribuir a la reactivació dels moviments socials d’Hondures. La investigació documenta la participació de Càceres en el FMLN a El Salvador, la seva resistència contra les reformes neoliberals i la seva protesta pel cop d’Estat de 2009 contra l’expresident Zelaya.

El llibre de Lakhani deslliga meticulosament un nus gordià de corrupció. Detalla la participació de les elits econòmiques hondurenyes, institucions internacionals com el Grup de el Banc Mundial, polítics d’alt rang, violents traficants de drogues i sicaris, i l’exèrcit dels Estats Units, en tractes tèrbols que consoliden el poder i els diners en mans d’uns pocs.

La lluita de Càceres pel territori de la seva comunitat implicava necessàriament lluitar contra aquests poderosos actors. De fet, com un entrevistat li va dir a Lakhani: “Berta era inacceptable per a les elits el poder de les quals desafiava.”

El llibre està escrit amb cura; el reportatge de Lakhani inclou les veus d’un llarg elenc de personatges, des d’una camperola vídua fins al president enderrocat Manuel Zelaya, passant pels amics i col·legues activistes de la Berta, i els homes acusats del seu assassinat.

És important destacar que el llibre no se centra en la singular identitat de Cáceres com a defensora el medi ambient. Més aviat, Lakhani té clar que la seva posició com a dona i com a indígena va ser un factor important en el seu assassinat. Tot i les amenaces de mort i l’assetjament sexual, Càceres es va negar a guardar silenci. En un país governat per les regles del masclisme, aquesta no és una manera acceptable de comportar-se per a una dona. Per això una de les seves amigues més properes va categoritzar el seu assassinat com un “feminicidi polític”.

Al pujar a l’estrada després del judici, les filles de la Berta Càceres destaquen com segueix la lluita de la seva mare i com ens correspon a totes continuar la lluita de la Berta per un món més veritable, just i digne. Escribint aquest llibre, Lakhani ha contribuït significativament a aquest objectiu.


Presentació online del llibre

Qui va matar a Berta Càceres?        →

18 juny, 2021 a les 18:00

 

→ https://us02web.zoom.us/j/86329226019

#JusticiaParaBerta

Verdad, memoria y justicia para el pueblo peruano

/ /by

Entrepueblos como parte de la PEP nos reafirmamos en el compromiso con la defensa de los derechos humanos de todas y todos los peruanos. Mostramos preocupación ante la garantía de la defensa de la verdad, la memoria y la justicia, a lo largo del proceso electoral, por parte del gobierno peruano, los partidos políticos y medios de comunicación.

[Imagen de portada de Somos 2074 y muchas más]

C:\Users\geraldine\Desktop\Visuels\PEP_logo_ok.jpg

LA PEP EXHORTA A GARANTIZAR EL ESTADO DE DERECHO Y LA CELEBRACIÓN DE ELECCIONES IMPARCIALES Y  NEUTRALES EN EL PERÚ

La Plataforma Europa Perú (PEP) expresa su preocupación por el reciente clima de polarización y crispación que el Perú está viviendo en torno a la segunda vuelta electoral presidencial. A solo unos días de celebrarse las elecciones, la PEP exhorta a la candidata y al candidato a la presidencia, a los medios de comunicación y a todas las partes a evitar utilizar un lenguaje difamatorio y politizar cualquier hecho sucedido que afecte a la población peruana con el fin de obtener un beneficio electoral. Solicitamos también a los medios de comunicación garantizar una cobertura electoral imparcial y que no se difunda información parcializada que no haya sido expuesta a escrutinio e investigaciones debidas.

A las organizaciones que integramos la PEP nos parecen de suma gravedad las declaraciones públicas que apuntan a minimizar violaciones graves de derechos humanos ocurridas durante el conflicto armado interno, como las que han demeritado la lucha por justicia y reparación de las miles de mujeres que fueron esterilizadas forzosamente durante el gobierno de Alberto Fujimori. Tal como lo dijo el Tribunal de Ética del Consejo de la Prensa Peruana, la cobertura electoral, con información parcializada, ha provocado un clima de miedo con el fin de beneficiar a la candidata Fujimori. El Tribunal a su vez advirtió sobre la necesidad de “diferenciar claramente la opinión de la información y a cumplir con la cobertura imparcial y objetiva de los hechos noticiosos que la ética periodística demanda”.

Lamentamos también el uso político que se viene haciendo del trágico suceso del 23 de mayo, el atentado en el VRAEM donde murieron 16 peruanas y peruanos. Las personas responsables de estas muertes tienen que ser identificadas y sancionadas tomando en consideración la gravedad de sus actos; así mismo, esa tragedia no puede ser instrumentalizada con fines electorales. Coincidimos con declaraciones de la sociedad civil peruana que añade que las “estrategias ‘políticas’ de esta naturaleza cuestionan los fundamentos democráticos y ponen en riesgo el actual proceso electoral”.

La PEP reafirma su compromiso al respeto y promoción de los derechos humanos de todas y todos los peruanos y exhorta al gobierno peruano, los partidos políticos y medios de comunicación a  que se garantice la defensa de la verdad, la memoria y la justicia a lo largo del proceso electoral. Esperamos que cesen los cuestionamientos indebidos a los organismos electorales y que las elecciones se lleven a cabo de manera pacífica y con plena garantía del sistema democrático y el estado de derecho. Demandamos a las misiones electorales internacionales presentes en el Perú que tengan bajo consideración los graves hechos antes señalados, y que estén vigilantes a irregularidades antes y durante el día de las elecciones.

 

Plataforma Europa Perú 

  • Action Solidarité Tiers-Monde – ASTM (Luxemburgo)
  • Asociación Pro Derecho Humanos de España (España)
  • Broederlijk Delen (Bélgica)
  • Catapa (Bélgica)
  • Centro de Investigación y Documentación Chile-América Latina (Alemania)
  • Commission Justice et Paix (Bélgica)
  • Entraide et Fraternité (Francia)
  • Entrepueblos (España)
  • FOS (Bélgica)
  • Informationsstelle Peru e.V. (Alemania)
  • Kampagne “Bergwerk Peru-Reichtum geht Armut Bleibt”, Campaña Perú País Minero (Alemania)
  • Peru Support Group (Reino Unido)
  • Peru Kommiten för MR (Suecia)
  • Secours Catholique (Francia)
  • 11.11.11 (Bélgica)

Entrepobles presenta la web “Activistes per la Vida”

/ /by

De l’exposició fotogràfica de Gervasio Sánchez neix la web sobre activistes de drets humans i ambientals amenaçats de mort a Amèrica Central, específicament a Hondures i Guatemala, dos dels països més violents del món.

Què passa a Amèrica Central? Per què Hondures és el segon país més pobre de Llatinoamèrica? Per què desapareix la memòria històrica en països com Guatemala? Qui és Rosalina Tuyuc? I Rosalina Dominguez? Quin paper tenim les persones del Nord Global en la vulneració de drets humans al Sud Global? Són algunes de les preguntes que intentem respondre amb la web d’Activistes per la Vida.

La web d’Activistes per la Vida, disponible en català www.activistesperlavida.cat i en castellà www.activistasporlavida.org, fa un repàs per la història de Amèrica Central, d’Hondures i Guatemala, denúncia el paper de les grans empreses (hidroelèctriques, mineres, cimenteres, etc.) europees i estatunidenques en la vulneració de drets humans als països del Sud Global, ressalta la importància dels col·lectius, moviments socials i entitats locals que es deixen la vida per a defensar el territori, els rius, el cos o la memòria històrica, i ens acosta a la vida de les defensores i els defensors i els posa nom i cognom.

En temps d’emergència climàtica i ecològica, aquests rostres i aquestes veus ens plantegen la necessitat de qüestionar el creixement il·limitat del consum material com a base del benestar. Ens adverteixen que, esgotant els béns naturals i la biodiversitat, estem soscavant les bases de la nostra pròpia existència.

El projecte “Activistes per la Vida” és una eina més dins del treball que Entrepobles porta anys realitzant en suport a les organitzacions defensores de DD.HH., ambientals, feministes, indígenes a Amèrica Llatina. Amb aquest treball volem remarcar especialment la situació crítica en la qual desenvolupen el seu activisme les defensores i defensors a Hondures i Guatemala en contextos marcats per tota mena de violències impunes, una pressió asfixiant sobre el territori i les comunitats per part de l’extractivisme, i estats capturats per les corporacions i el crim organitzat.

Els materials de “Activistes per la Vida”, desplegats en formats audiovisuals, comunicatius i didàctics s’articulen entre si per a tendir un pont de solidaritat amb les persones defensores i les seves comunitats.

Aquest projecte ha estat possible gràcies al nostre amic i fotoperiodista Gervasio Sánchez, a les persones protagonistes d’aquesta història, a les que apareixen i a les que han preferit no aparèixer, a les estimades organitzacions i comunitats de Guatemala i Hondures que ens han brindat la seva confiança i la seva col·laboració perquè aquest projecte fos possible. Al Institut de Drets Humans de Catalunya que ens acompanya en el projecte. I a la Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament per finançar la proposta.

Protecció internacional per a les persones migrants climàtiques

/ /by

[FOTO: AFP]

Reclamem als nostres responsables polítics i governamentals, el compromís d’avançar i donar resposta a les persones que fugen del canvi climàtic.

MANIFEST

Entenem per migració climàtica aquella en què el deteriorament irreversible de l’hàbitat, provocat pel canvi climàtic, és la causa més destacada de la migració, encara que no sigui l’única. Es tracta d’un tipus de migració que ja s’està donant en les àrees tropicals del planeta. Hi ha zones en què els conreus agrícoles i les pastures perden productivitat, perquè les temperatures ja no són les idònies, o fins i tot desapareixen, transformant-se en desert; altres hàbitats es deterioren perquè ha augmentat la freqüència dels ciclons, les pluges torrencials i les inundacions; també la pujada del nivell del mar està fent desaparèixer hàbitats costaners.

Les persones que fugen d’aquests impactes climàtics van, majoritàriament, a les ciutats del seu propi país, esdevenen desplaçades internes; però una part d’elles emigra a altres països, convertint-se en migrants climàtiques. Aquestes, generalment, es queden en els països veïns, i només una petita part fa una migració de llarga distància (a l’igual que passa amb altres migracions forçades, com són les provocades per conflictes bèl·lics).

Quina resposta han de donar els governs a aquestes persones que arriben als seus territoris fugint dels impactes climàtics? Haurien d’estar obligats a donar-los una protecció similar a la que es dóna a les persones refugiades? Ara no ho estan: l’obligació de donar acollida i protecció a les persones refugiades es deriva d’un tractat internacional, la Convenció de Ginebra sobre Refugiats de 1951, que no inclou la causa climàtica, i no hi ha cap tractat internacional que obligui a donar entrada i acollida a les persones migrants (excepte per acords subscrits entre països). Tanmateix, els migrants climàtics tenen en comú amb els refugiats l’ésser víctimes d’una acció política.

El dret a la protecció internacional se’ls atorga a aquelles persones que són víctimes d’alguna acció política reprovable que les ha obligat a sortir del seu país; una acció política que posava en perill la seva vida o la seva integritat física, sigui una persecució (ètnica, religiosa, per opinions polítiques, etc.) o un conflicte bèl·lic. Ser víctimes polítiques és el que les vincula amb la idea que tenim sobre el que són les persones refugiades. Doncs bé, les persones que fugen dels seus països pels impactes climàtics també són víctimes d’una acció política reprovable, la dels governs que han vulnerat els tractats internacionals sobre el clima que han subscrit.

El canvi climàtic que ara estem vivint no és un fenomen natural, està provocat pels gasos d’efecte hivernacle que venim emetent des de l’inici de la industrialització. Això és una cosa que sabem des de fa bastants dècades, però, a més, en les tres últimes s’han anat succeint els tractats internacionals dirigits a reduir les emissions. El primer d’ells va ser la Convenció Marc sobre Canvi Climàtic de 1992 (després vindria el Protocol de Kyoto, l’Acord de París …). Aquests tractats han estat sistemàticament vulnerats, ja que les emissions de gasos d’efecte hivernacle no han fet més que créixer.

Hi ha una responsabilitat política dels governs que no pot ser eludida, i això és el que converteix les víctimes del canvi climàtic a mereixedores de protecció internacional. Si renunciem a incloure les migracions climàtiques en el dret a la protecció internacional, estem deixant un marge molt ampli als governs perquè eludeixin aquesta responsabilitat, estem afavorint que les identifiquen com migracions econòmiques i que no se sentin interpel·lats per l’obligació d’atorgar-acollida i protecció.

En les últimes dècades hem considerat de facto com a refugiades a les persones que fugen dels conflictes bèl·lics, tot i que no van ser esmentades en la Convenció de Ginebra sobre Refugiats de 1951 (com tampoc ho van ser en el desenvolupament que se li va fer amb el Protocol de Nova York de 1967). Aquest ha estat un pas molt important d’ampliació del dret a la protecció internacional.

Hem d’avançar per aquest camí per donar resposta a les persones que fugen del canvi climàtic. S’ha d’obrir el debat polític sobre el marc jurídic de què hem de dotar-nos per fer efectiva la seva protecció. Reclamem aquest compromís als nostres responsables polítics i governamentals, i ens prestem a ser part activa d’aquest debat.

 

Subscriuen * aquest manifest:

Àlex Guillamón (Entrepobles), Ana María López Sala (Instituto de Economía, Geografía i Demografía del CSIC), Ángeles Solanes (catedràtica de Filosofia del Dret, Universitat de València), Aurelia Álvarez (Dret Internacional Privat, Universidad de León), Beatriz Felipe (CEDAT, Universitat Rovira i Virgili), Blanca Garcés (coordinadora d’investigació del CIDOB), Cecilia Carballo (directora de Programes de GREENPEACE), Cristina Blanco (presidenta del Foro para la Integración Social de los inmigrantes), Cristina Monge (Sociologia, Universidad de Zaragoza), Daniel Ibarz (president de Red Acoge), Estrella Galán (directora general de la Comisión Española de Ayuda al Refugiado, CEAR), Fernando Mudarra (director general d’Ayuda en Acción), Ferran Camas (director de la Càtedra d’Immigració, Drets i Ciutadania, Universitat de Girona), Francisco Checa (catedràtic d’Antropologia Social, Universidad de Almería), Javier de Lucas (catedràtic de Filosofia del Dret, Institut de Drets Humans, Universitat de València), Jesús Marcos Gamero (Grup d’Investigació en Canvi Climàtic, Universidad Carlos III), José Antonio Oleaga (Fundación Begirune. Analítica en torn a les migracions), José Larios (president de la Fundación Transición Verde), José Luis Rodríguez Candela (Dret, Universidad de Málaga), Julia Fernández Quintanilla (presidenta d’ACCEM), Julia Shershneva (directora de Ikuspegi, Observatorio Vasco de Inmigración), Liliana Suárez-Navaz (directora del Instituto Universitario de Migración, Etnicidad y Desarrollo Social, Universidad Autónoma de Madrid), Macarena Vallejo (Antropologia Social, Universidad de Málaga), Miguel Pajares (GRECS, Universitat de Barcelona, president de la CCAR), Nuria Blázquez (responsable d’Internacional d’Ecologistas en Acción), Olga Jubany (directora de la European Social Research Unit, Universitat de Barcelona), Ramón Almansa (director executiu de la Fundació Entreculturas), Ricard Zapata-Barrero (catedràtic GRITIM, Universitat Pompeu Fabra), Rosa Aparicio (investigadora del Instituto Universitario Ortega y Gasset – G. M.) Sergio de Otto (Projecte Migracions Climàtiques d’ECODES), Sònia Parella (coordinadora de CER-Migracions, Universitat Autònoma de Barcelona), Susana Borrás (CEDAT, coordinadora del Máster en Dret Ambiental, Universitat Rovira i Virgili), Victoria Columba (portaveu del Moviment #RegularizaciónYa), Verónica Barroso (responsable de Relacions Institucionals d’Amnistía Internacional), Xabier Aierdi (Fundació Begirune. Analítica en torn a les migracions).

(*) Encara que figura l’entitat a la qual pertany cadascú, les firmes són a títol individual.

Recuperem el futur: Teixim alternatives

/ /by

Recuperem el futur | 2, 3 i 4 de juliol a Barcelona

 

La Xarxa per la Justícia Climàtica i entitats amigues convoquen la trobada “Recuperem el futur: teixim alternatives” per al proper mes de juliol. Es tracta d’una trobada oberta i àmplia de moviments per la justícia social, climàtica i feminista. Reserva’t la data!

L’arribada de la pandèmia ha accelerat una crisi que mai havia desaparegut. Vivim un moment d’intersecció d’emergències que no s’aturen –sanitària, econòmica, política, ecològica, de cures, humanitària…– i que han anat de la mà de restriccions i controls de mobilitat, alimentant els discursos d’odi, la criminalització i els tancaments de fronteres. Hem vist com s’han accentuat problemes en l’àmbit laboral amb ERTOS que s’han convertit en EROS, tancaments, reestructuracions i acomiadaments, en un context protagonitzat per una ofensiva contra drets tan bàsics, com el de l’habitatge, amb desnonaments continuats, normalització de la pobresa i un consecuent creixement de l’exclusió social. I en tot aquest temps, aquelles en primera línia, les que sostenen totes les esferes de la vida i que han estat imprescindibles per la supervivència, segueixen invisibles als ulls d’un sistema que mai les ha valorat.

Davant d’un escenari que ens omple de ràbia i d’impotència, ens neguem a resignar-nos. Volem recollir les lliçons de la crisi de 2008, els sabers i experiències de les mobilitzacions del cicle anterior i de l’impuls dels feminismes i moviments climàtics d’aquests darrers anys i, a través seu, construir col·lectivament l’horitzó cap a on volem transitar. Trobar-nos, apoderar-nos, organitzar-nos per avançar, reconeixe’ns entre nosaltres i posar les bases per una transformació col·lectiva

D’aquí neix la proposta de construir un espai obert, divers, interseccional i intergeneracional, que parli de vides dignes i utopies, que ens desbordi, obri i democratitzi debats estratègics de conjunt. Una trobada presencial, on combinar formació, estratègia, debat i cultura, amb la convicció que la transició ecosocial no és només cosa d’ecologistes i les lluites pel futur no només són de les joves. Necessitem de la força dels feminismes, sindicalismes combatius, antiracisme, moviments decolonials, ecologistes, de defensa del territori i de la solidaritat i tendresa internacional per avançar i no deixar a ningú enrere.

Per això, des de la Xarxa per la Justícia Climàtica i entitats amigues, fem una crida oberta a totes les que posen el cos per unes vides dignes, les que treballen per construir un futur que valgui l’alegria de ser viscut i les que saben de cor que una altra manera de viure és possible i desitjable. El 2, 3 i 4 de juliol de 2021 a Barcelona ens trobem per recuperar el futur i teixir aliances per seguir construint utopies!

Properament anunciarem el programa de la trobada. Estigueu atentes!

Diálogos Feministas y Ecologistas

Diàlegs Feministes i Ecologistes

/, , /by

Diàlegs feministes i ecologistes neix com una trobada d’intercanvis d’experiències i propostes d’alternatives des dels feminismes diversos, incorporant, entre molts altres elements, l’ecologisme social tan necessari per a la transició ecosocial a la qual hem de dirigir-nos, juntes, de manera col·lectiva per superar i desbordar la tan assentada pràctica capitalista, heteropatriarcal, racista, i que opera contra la base de la vida i el dret a les cures col·lectives que garanteixin vides dignes per a totes les persones i el planeta.

Caminant cap a les II Jornades Diàlegs Feministes i Ecologistes que celebrarem el proper mes de desembre d’aquest any 2021.

Aquests diàlegs feministes i ecologistes permeten que les nostres lluites tinguin inferència real, es realimentin d’esperança, de somnis i veus que interpel·lin noves formes de conducta humana, capaces de transformar-nos per un futur ple de reptes quotidians.

→Diàlegs feministes i ecologistes: justícia social i ambiental per a (re) conèixer sabers, accions i experiències que garanteixin vides dignes

Al llarg d’aquestes jornades de posada en comú i construcció de paradigmes emancipadors vam poder compartir les nostres experiències més significatives i les nostres capacitats reflexives per articular discursos i pràctiques, envoltades d’una vitalitat feminista plena d’energia i passió, rebel·lia i dignitat.

Intercanvi d´experiències de resistència, però també de pràctiques i agències feministes.

Tenim la possibilitat de posar aquestes pràctiques comunitàries al servei, no solament de les comunitats, sinó de la globalitat, del món. Construcció d’espais que ens permetin seguir intercanviant experiències de resistència, però també de pràctiques i agències feministes.

Una de les propostes d’aprenentatge més interessant [entre molts altres] va ser la d’imaginar davant de la crisi capital-vida noves formes d’organitzar la societat. Perquè els conflictes pels béns comuns no són fets aïllats, responen a un model capitalista neoliberal extractivista, que es repeteix i es retroalimenta entre el nord, el sud, el centre i la perifèria.

Com la usurpació, la despulla i la mercantilització dels béns comuns posen en evidència profundes violacions als drets humans, on fins i tot hi ha dones, en els respectius territoris, que estan exposant la seva vida per la defensa d’una cosa que és comunitària i pel bé de tot el planeta.

Les diferents ponències de les dones que ens van acompanyar ens han servit per mostrar, un cop més, la capacitat autosuficient dels feminismes i la seva interacció a diverses escales globals. D’aquí la importància de les relacions internacionals, de les aliances per poder enfrontar la defensa del que és comú i la intolerància reiterada de les violacions constants dels drets humans.

 

 

El nostre horitzó s’albira en la llunyania. És una qüestió comuna a totes les dones. Es tracta d’un horitzó de transformació emancipadora. Algunes de les estratègies que ens plantejaven les nostres companyes provenen d’una lluita activa i militant del sud. D’un sud global on la despulla i l’extorsió es perceben en l’ordre del dia junt amb la desobediència, la rebel·lia i la resistència.

 

 

Posar la vida de les persones i el planeta al centre sense deixar ningú enrere.

És per això que hem de desenvolupar estratègies de democratització del coneixement i la comprensió crítica de la nostra realitat social: difondre-la, comunicar-la, transmetre-la per inferir en noves polítiques feministes -econòmiques, culturals, socials, de les cures- que ens permetin desenvolupar un canvi real en els nostres espais de vida quotidiana, posar la vida de les persones i el planeta al centre sense deixar ningú enrere.

D’aquí, potser, puguem crear noves aliances insòlites. La nostra capacitat de polititzar a la ciutadania ha d’observar-se més enllà de la seva única realitat, en el cas d’occident, i aprendre noves formes d’activisme nodrint-nos de les experiències de resistència del sud.

Les nostres companyes feministes ja han bregat amb temes tan escèptics per la societat com la defensa del territori i béns comuns, per part de dones i homes que posen en risc la seva vida i els seus cossos, canvi climàtic, a través de diverses formes d’activisme de consciència, aconseguint mostrar la fractura que vincula el desenvolupament del model neoliberal al medi ambient. Donant evidència a aquesta crisi mitjançant el seu activisme, han aconseguit dotar de consciència al moviment per la vida, superposant l’estrat individualista del sistema polític i econòmic tradicional, cap a una nova lògica en la qual les relacions humanes i l’entorn s’anteposen al mercat, i que paradoxalment té a veure també amb el reconeixement de la saviesa i les cosmovisions dels pobles indígenes, en definitiva amb la sostenibilitat de la vida, de les persones i el planeta.

 

 

I és que pot no resultar tan paradoxal pensar i reconèixer que des dels feminismes comunitaris i pobles originaris fa molts segles que es viu en harmonia amb la natura sense causar danys irreparables en el seu entorn. Això hauria de servir per replantejar-nos: 

¿Cap a on dirigim les nostres lògiques productives?

Camins entrellaçats que ja ens mostren les dones que participen en aquests diàlegs a través d’intercanvis d’experiències des de diferents territoris, lluites i rebel·lies, alternatives i accions connectades que podem recuperar a través de la sistematització de les sessions i les càpsules audiovisuals de les Jornades Internacionals Diàlegs Feministes i Ecologistes, que van tenir lloc al desembre de 2020 i que pots visionar en aquest enllaç

 

Un dels objectius de recuperar tot aquest intercanvi de sabers i rebel·lies és avançar en aquestes articulacions i aliances feministes des de l’ecologisme social que ens permetin continuar construint des de la diversitat i la inclusió.

Seguirem connectades per poder trobar-nos de nou per aquesta posada en comú en el marc de les II Jornades Diàlegs Feministes i Ecologistes que celebrarem el proper mes de desembre d’aquest any 2021.

Pots revisar la relatoria de “L´acord comercial UE-Mercosur, un cop de mercat” 

«Construcció de nous paradigmes per la sostenibilitat de la vida, de les persones y el planeta»

«Juntes soms més forts: Imaginaris col.lectius i pràctiques comunitaries des del bon vivir»

«Rescatar l´esperança: No deixem el futur a les seves manos»

Per a més informació pots contactar-nos a través del nostre correu electrònic:

educacio@entrepobles.org

Río Gualcarque

Comunicat a la UE davant greus retrocessos a Amèrica Llatina

/, , , /by

EU-LAT Network, xarxa de 40 organitzacions europees de drets humans i desenvolupament, observa amb molta preocupació la reculada de l’Estat de Dret i la separació de poders en alguns països llatinoamericans, així com el deteriorament de l’ordre democràtic i la conseqüent acceleració del ja reduït espai per a la societat civil. Amèrica Llatina segueix ostentant els índexs més alts de violència contra persones defensores -el 75% dels atacs al món-.

Per això, fem una crida a la Unió Europea a:

a) mantenir el seu paper com a observadora internacional en drets humans, crucial en aquests moments,

b) incrementar la seva veu política en els diàlegs formals i informals i

c) augmentar els fons de cooperació amb la regió. 

A Colòmbia, les protestes de la ciutadania davant la reforma tributària han estat reprimides violentament, desfermant un caos sense precedent i el debilitament de les institucions democràtiques. D’acord amb la Defensoria del Poble, organitzacions internacionals de drets humans i mitjans, el tràgic saldo a 7 de maig és de 31 persones mortes en fets que involucren abús de la força i armes de foc contra civils (1). La implementació de l’acord de pau al país ha estat entelada amb la mort violenta de 272 excombatents en el que semblaria ser una eliminació sistemàtica dels signants de la pau. Les negatives del govern colombià a establir un diàleg inclusiu, i atendre de manera efectiva les necessitats de protecció als Drets Humans de comunitats, manifestants, líders i defensors de drets humans, fan que avui veiem una crisi acumulada i un esclat social sense precedents en els últims trenta anys (2).

Al seu torn, volem cridar l’atenció sobre el debilitament de l’Estat de Dret i els impactes que aquesta situació podria tenir en l’estabilitat democràtica de la regió centreamericana, en particular en països com El Salvador, Hondures, Guatemala, i Nicaragua, posant en perill també la independència judicial. Per exemple, a El Salvador (3), l’1 de maig a través de l’Assemblea Legislativa va decidir destituir els magistrats titulars i magistrats suplents de la Sala del Constitucional de la CSJ, així com el fiscal general de la Nació, la qual cosa evidencia la ruptura de sistema de pesos i contrapesos i una alta concentració dels poders públics per part de l’òrgan executiu, el que representa un perill latent per als pilars de l’Estat de dret.

Volem esmentar específicament Nicaragua, país que arrossega una crisi sociopolítica i de drets humans des de 2018. Al març d’aquest any, els Estats membres de el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides (4), van condemnar l’agudització de la repressió al país, instant l’Estat de Nicaragua a combatre la impunitat i a buscar justícia per a les víctimes de violacions de drets humans, considerant necessari que es duguin a terme investigacions independents i imparcials sobre les múltiples formes de repressió i violència, incloses les “presumptes” execucions extrajudicials ocorregudes en el context de 2018 i denunciades anteriorment per diverses organitzacions de drets humans. 

Un procés electoral pot permetre la transició cap a la sortida  de la crisi. En aquest context, ens preocupa la reforma electoral recent, que amenaça de repetir un frau electoral al novembre d’aquest any, el que negaria la possibilitat d’una sortida pacífica i democràtica a la greu crisi que ja viu Nicaragua i mantindria en el poder a l’ actual règim per temps indefinit. 

Sense oblidar que a Mèxic, organitzacions de drets humans, periodistes i organismes internacionals han estat blanc de difamacions per part d’Andrés Manuel López Obrador. Aquests assenyalaments públics contribueixen a una polarització social i a una forta estigmatització de la societat civil mexicana. Han provocat també atacs massius en xarxes socials contra les organitzacions assenyalades i preocupa que funcionaris públics de menor nivell repliquin aquestes pràctiques i fins i tot escalin a atacs més greus contra la integritat física i psicològica de les persones defensores. Al mateix temps, la militarització de la seguretat pública continua sent la principal estratègia de seguretat de l’Estat Mexicà, tot i que des del 2006, nombrosos informes han qüestionat aquesta fórmula per enfrontar les causes estructurals de la violència. 

Tota aquesta situació ha estat agreujada per l’actual pandèmia, que ha accelerat les desigualtats econòmiques, de gènere i racials; i l’accés just i equitatiu a les vacunes. El virus no ens afecta a tots els col·lectius per igual. Ha quedat en evidència la manca de polítiques públiques de qualitat, com en l’àrea sanitària, i la necessitat de comptar amb un sistema de protecció social universal. Les vacunes contra la covid-19 són una eina fonamental per a la sortida de la crisi. Tanmateix, segons l’Organització d’Estats Americans, el 90% de les persones en països de baixos ingressos no tindran accés a vacunes en 2021. Des de la Xarxa EU-LAT s’ha fet una crida a la solidaritat, fent-se ressò de les declaracions de la Comissió Interamericana de Drets Humans: “les vacunes han de ser un bé públic mundial i estar a l’abast de totes les persones.” Per a això, “els règims de propietat intel·lectual han de deixar de ser un obstacle que impedeixi la producció de vacunes segures i efectives” (5). 

Les desigualtats i els impactes diferenciats s’han exacerbat especialment sobre tres grups: les dones, els pobles indígenes i les persones defensores. Segons Nacions Unides, el 54% de les dones treballen en la informalitat, la qual cosa comporta un increment alarmant de la pobresa. “Lluny d’hospitals i atenció mediàtica, les persones indígenes emmalalteixen i moren sense accés als mitjans essencials per protegir-se. El 40% de llars indígenes no té accés a aigua. Les infraestructures sanitàries són molt deficitàries: al Perú, per exemple, tot just un 10% de les comunitats camperoles indígenes compta amb llocs de salut”. La formalització del treball informal ha de ser una prioritat per al continent, atès els beneficis que poden aportar a la reducció de la pobresa, l’accés a la protecció social. El treball digne ha de prevaler amb el ple respecte dels drets sindicals fonamentals (8 normes fonamentals de l’OIT). 

En aquest context, la Xarxa EU-LAT lamenta que s’estigui donant prioritat a les indústries extractives en els plans de recuperació econòmica, ja que aquestes activitats són focus potencial de risc i representen un perill ecològic significatiu a més de no oferir condicions de treball digne per als seus treballadors. El Perú, està actualment considerat el quart país del món més perillós per a defensores de la terra i líders ambientals. La defensa del territori per part de comunitats indígenes contra diferents economies d’extracció com la fusta o minera, els està costant la vida. Aquesta situació es veu agreujada per la crisi política que es manté tot i la primera ronda d’eleccions, on l’agenda de drets humans suposa un repte en la possible composició de el poder legislatiu.

La ratificació de l’Acord d’Escazú pels països d’Amèrica Llatina és fonamental. Al seu torn, recordem la importància de l’actual procés legislatiu europeu per a una Directiva sobre deguda diligència en matèria de drets humans i medi ambient, i fem una crida a la UE perquè la nova llei sigui prou forta i ambiciosa per prevenir vulneracions de drets humans i per reparar les víctimes. 

El paper de la Unió Europea com a cooperant, donant suport a la societat civil i com a observador internacional és crucial en aquests moments. Cal adaptar-se a la situació i buscar noves formes de seguir acompanyant processos com a observacions internacionals, si les condicions sanitàries no permeten fer-ho de manera presencial, aprofitant-se de les oportunitats de les noves tecnologies.

Comunicat d´EU-LAT Network de la qual Entrepueblos/Entrepobles/Entrepobos/Herriarte forma part

(1) Temblores & INDEPAZ, organitzacions de societat civil, reporten 47 morts a Fonts de societat civil s’indiquen a data 10 de Maig.

(2)  OIDHACO, https://www.oidhaco.org/wp-content/uploads/2021/04/National-Strike-Press-Release-April-2021.pdf

(3) FIDH, El Salvador: Ad portas del autoritarismo, el Estado de Derecho y la independencia judicial en peligro, 05/2

(4) Vegeu Resolució de Consell de Drets humans a Nicaragua

(5) Font: https://www.oas.org/es/cidh/decisiones/pdf/Resolucion-1-21-es.pdf 

(6) Font: Informe Oxfam 2020, “Evitar el etnocidio”.

Emergencia Climática

Una llei del clima insuficient, una oportunitat perduda

/, /by

Hem d’insistir en la lluita per corregir la seva falta d’ambició

Un centenar d’organitzacions ecologistes i socials se sumen al manifest sobre la recentment aprovada Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica. 

Les organitzacions assenyalen que el text actual no permetrà a l’Estat espanyol complir els seus compromisos climàtics en 2030, com reclama la comunitat científica. Per això segueixen reclamant una llei a l’alçada de l’emergència climàtica 

Fa més de dos anys que es va iniciar la tramitació de l’Avantprojecte de Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica que acaba de ser aprovat pel Congrés dels Diputats. Durant tot aquest temps les conseqüències de l’emergència climàtica avancen, el planeta dona cada vegada més senyals de greus alteracions climàtiques: les pluges torrencials, els episodis de sequera i els grans incendis forestals segueixen adquirint enormes dimensions i terribles conseqüències. De fet, l’any 2020 és de nou un dels més càlids mai registrats.

Després de cinc anys de la signatura de l’Acord de París la llei climàtica falla novament a atendre les indicacions científiques, el que ens portarà a un increment de la temperatura global molt per sobre de l’1.5C i 2 ºC. En 2019 la comunitat internacional i científica va advertir de la necessitat de reduir les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle (GEH) en un ordre superior al 7,6% anual. Un ritme de reduccions que hauria de portar l’Estat espanyol a una meta de reducció d’emissions GEH superior al 55% el 2030 respecte al 1990. Tanmateix, la llei recentment signada es limita a una escassa reducció del 23%, que es queda molt lluny fins i tot del que el mateix govern ha aprovat en les institucions europees. Aquest és un aspecte clau, que, per si sol, fa que la llei neixi clarament obsoleta.

La responsabilitat davant la urgència de l’emergència climàtica fa ser prou prudent com per admetre la necessitat d’aprovar una llei per fer-li front, però els continguts amb què se’ns presenta arriben amb més d’una dècada de retard. Hi ha avenços com la prohibició de la mineria d’urani i de les prospeccions de combustibles fòssils, la rehabilitació energètica o el càlcul de la petjada de carboni en el sector financer, així com la incorporació d’un objectiu 100% renovable, encara que només per al sistema elèctric i massa llunyana. Però, la falta de concreció d’algunes de les propostes, el deixar pendents els objectius fonamentals a normatives posteriors o la manca d’una aposta clara per autèntics mecanismes de participació ciutadana posen en risc els tímids avenços que es donin en els propers anys.

Al llarg d’aquests més de dos anys de tramitació, nombroses persones s’han mobilitzat als carrers exigint justícia climàtica, s’han traslladat nombroses observacions al text, s’han publicat nombroses notes de premsa i manifestos reclamant mesures a l’altura del repte que afrontem.

El text final no recull aquestes peticions. De fet, el projecte de llei s’ha debilitat durant aquest procés al deixar la porta oberta als combustibles fòssils i permetre l’ús del gas a tot el transport, la qual cosa és inadmissible. Tampoc contempla l’eliminació de les subvencions als combustibles fòssils i mesures necessàries per frenar l’increment dels viatges en avió o la creixent i insostenible industrialització de l’agricultura i la ramaderia.

Amb l’aprovació d’aquesta llei es tanca una finestra d’oportunitat per a enfrontar de forma real l’emergència climàtica. Un moment per respondre a la manca de mesures capaces de frenar un model de producció i consum que genera el canvi climàtic, i que a més, es demostra incapaç de satisfer les necessitats vitals de les persones, precaritzant-les i posant en situació de vulnerabilitat a gran part de la població mundial; els ecosistemes i la resta d’éssers vius que habiten aquest planeta.

En la llei es promet un procés de revisió dels seus objectius, que ja avui estan totalment desfasats, per 2023, reclamem que s’iniciï ja un debat públic i ciutadà sobre uns objectius climàtics molt més adients. En aquest sentit seguirem atentament la gestió que es faci de l’Assemblea Ciutadana pel Clima que contempla la llei, ja que, amb l’experiència dels precedents al Regne Unit i França, considerem important que es dugui a terme amb garanties de representativitat, independència respecte a partits i parts interessades, transparència, debat públic i compromís polític amb els seus resultats, i no es limiti a un simulacre.

La norma incorre a més en les atractives falses solucions del capitalisme verd, que ens parlen dels miracles impossibles i dels avenços tecnològics sense tenir en compte el seu elevat cost energètic i material ni els efectes sobre les nostres vides. Per contra, és imprescindible reduir el nostre consum de materials i energia, acompanyant-lo d’una redistribució de les feines que garanteixi llocs de treball compatibles amb una vida digna per a tothom, i amb la construcció de models basats en la cooperació, la solidaritat local i global, i la interdependència de les cures essencials.

Seguirem lluitant pel canvi necessari, un canvi que posi en el centre les persones, els cossos, els territoris i la Terra, sense deixar ningú enrere.

 

PLATAFORMAS FIRMANTES

Rebelión por el Clima

Xarxa per la Justícia Climàtica

 

ORGANIZACIONES QUE APOYAN:

Abrir Brecha
Abrir Fenda
Acció Ecofeminista
Acció Ecologista Muntanyera
Alianza por el Clima IBIZA
Almáciga
Alternativa Antimilitarista.MOC Las Palmas/ADNV
Amigos de la Tierra
Amycos.org
Arcó. Asociación Rural Cepeda Órbigo.
Asamblea Antimilitarista de Madrid
Asociación de Investigación y Especialización sobre Temas Iberoamericanos
Asociación Ibiza Conciencia
Asociación Ibiza Ecologic
Asociación Libélula Verde
Asociación NOVACT Instituto Internacional para la Acción Noviolenta
Asociación Pro Derechos Humanos de España (APDHE)
Associació Catalana d'Enginyeria Sense Fronteres
Associació de Veïnes i Veïns del Clot-Camp de l'Arpa (BCN)
Associació de veïns i veïnes barri Rei En Jaume d'Alboraia
Associació per la Solidaritat/Plataforma de Suport Pers. Refugiades (Santa Coloma de
Cervelló)
Associació Som del Barri
ATTAC España
Bosco Global
Bumerang Takeaway SL
Càtedra d'Agroecologia i Sistemes Alimentaris
CGT
CIDES
Climaccio
Col.lectiu Agudells
Colectivo Memoria Viva de los Pueblos
Colectivo Pensionistas de Avilés COSPA
Colectivo TURCÓN-Ecologistas en Acción
Consell de la Joventut de Barcelona
COODECyL Coordinadora de Organizaciones de Desarrollo Castilla y León
Cooperaccio
Coordinadora Balear en Defensa per les Pensions Públiques
Coordinadora d'ONG Solidàries
Coordinadora Ecoloxista d'Asturies
Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny
Creatives For The Planet
DonesXDones
ECOAR))) Global
Ecologistas en Acción
Ecoresiliencia
Edualter
El Brote Rebelde
Energetix Poble-sec
Entrepueblos/Entrepobles/Entrepobos/Herriarte

Eurosolar (seccions espanyola i catalana)
Extinction Rebellion Cádiz
Extinction Rebellion Cantabria
Extinction Rebellion Málaga
Extinction Rebellion Spain
Extinction Rebellion València
Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB)
Federación Gijonesa de AAVV
Feministas por el Clima
Fondo Verde
Fridays For Future Barcelona
Fridays For Future León
Fridays For Future Sevilla
Fridays For Future Vinaròs
Germanor Obrera d'Acció Catòlica
GOB Mallorca
Greenpeace España
Grupo de Consumo La Vida Buena
Hort Fortalesa
Ingeniería Sin Fronteras
Intersindical Región Murciana – Medioambiente
Intersindical Valenciana
Justicia Alimentaria
Justícia i Pau Barcelona
Juventud por el Clima/ Fridays For Future España
KEM–MOC Bilboko talde antimilitarista
La Transicionera
Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global
L'Animeta Associació per l’Agricultura Ecológica
La Villana de Vallekas
Loom Sustainable Experiences
Madres por el Clima
Marxa Mundial de Dones
Movimiento Ibérico Antinuclear
Mugarik Gabe
Mujeres de Negro contra la Guerra (Madrid)
Mujeres de Negro contra la guerra de Sevilla
Obrir Escletxa
Observatori DESC
ODG
Ongd AFRICANDO
Plataforma Antitérmica La Pereda
Plataforma Aprofitem els Aliments
Plataforma Aturem la C-32
Plataforma Emergència Climàtica Pla de L'Estany
ProuTransit
Rebel·lió o Extinció Barcelona
Rebel·lió o Extinció Girona (XRGirona)
Rebel·lió o Extinció Gramenet
Rebelión por el clima Málaga
Red canaria de entidades de promoción e inserción sociolaboral ANAGOS (REAS
Canarias)
Revo Prosperidad Sostenible
Salmorejo Rebelde
Secretariat diocesà de Pastoral Obrera de Barcelona

Servei Civil Internacional de Catalunya
SETEM Catalunya
Solidaridad Internacional Andalucía
Solidaritat i Comunicació
Som Energia, SCCL
Stop Ecocidio España
Te lo sirvo verde
TeachersForFutureSpain/ profes por el Futuro
Tenik, asociación canaria para el fomento de la bioconstrucción y la recuperación del
patrimonio arquitectónico
Verdegaia
Voluntaris Eivissa
Xarxa d'Economia Solidària
Xarxa Feminista (Catalunya)
XR Ibiza

Retroceso democrático y de vulneración de derechos en El Salvador

/ /by

[Foto de portada: EDH/ Jonatan Funes ]

Entrepueblos se solidariza con el pueblo de El Salvador ante la grave situación política que está viviendo el país, tras los hechos sucedidos el pasado 1 de mayo.

En la primera sesión de la nueva Asamblea Legislativa, en un acto ilegal e inconstitucional, se aprobó la destitución de las y los magistrados de la Sala de lo Constitucional de la Corte Suprema de Justicia y del Fiscal General de la República de El Salvador, con el nombramiento inmediato de nuevos titulares.

Estos hechos violentan la separación de poderes, el Estado de Derecho, los valores democráticos y los derechos humanos. En este sentido, nos adherimos al comunicado del Foro de Organizaciones de Cooperación Internacional Solidaria con El Salvador (FOCIS), del cual formamos parte.

San Salvador, 4 de mayo de 2021

El Foro de Organizaciones de Cooperación Internacional Solidaria con El Salvador (FOCIS) aglutina a una treintena de organizaciones internacionales que trabajamos junto a organizaciones sociales y comunitarias salvadoreñas, por el fortalecimiento del Estado de Derecho y la garantía de los Derechos Humanos en El Salvador.

Ante los hechos sucedidos el pasado 1 de mayo, realizados en la primera sesión de la nueva Asamblea Legislativa, en la cual, en un acto ilegal e inconstitucional, se aprobó la destitución de las y los magistrados de la Sala de lo Constitucional de la Corte Suprema de Justicia y del Fiscal General de la República de El Salvador, procedido por el nombramiento inmediato de nuevos titulares; estos hechos violentan la separación de poderes, el Estado de Derecho, los valores democráticos y los derechos humanos,

Por todo lo anterior:

  • Compartimos las preocupaciones manifestadas por las diversas expresiones de la sociedad civil salvadoreña, mostrando nuestra solidaridad, compromiso y acompañamiento.
  • Solicitamos a nuestros respectivos gobiernos y parlamentos estatales y territoriales, incluyendo la Unión Europea, que muestren su clara condena ante los hechos sucedidos y que insten a la Asamblea Legislativa y al Gobierno de El Salvador a respetar los mecanismos y principios de la democracia; así como a mantenerse vigilantes ante cualquier otro indicio de retroceso democrático y de vulneración de derechos por parte de instituciones del Estado, dando seguimiento a los mecanismos internacionales de derechos humanos que se han activado.
  • Invitamos a la sociedad civil internacional a realizar acciones para la defensa solidaria del Estado de Derecho en El Salvador, condición básica para que el país avance en justicia social y desarrollo.