El moviment indígena de l’Equador s’aixeca davant de les mesures neoliberals del president Lasso
El moviment indígena de l’Equador s’aixeca davant de les mesures neoliberals del president Lasso
Els pobles indígenes de l’Equador s’han mobilitzat un cop més, com ja ho han vingut fent des de l’històric aixecament indígena de l’any 90, des d’aquest 13 de juny de 2022, per rebutjar les polítiques neoliberals del Govern equatorià que atempten contra el benestar de la població equatoriana en general.
Tal com ressalta la Confederació de Nacionalitats Indígenes de l’Equador (CONAIE) que, juntament amb altres organitzacions indígenes i moviments socials (feministes, moviment estudiantil, ecologistes) lidera les protestes, l’Aturada Nacional és l’única via que ha deixat el govern neoliberal de Guillem Lasso per avançar en la consecució de drets col·lectius i en la consolidació d’una democràcia real al país.
La mobilització social va començar als territoris de tot el país, per traslladar-se la nit del 19 de juny a Quito, on va ser rebuda multitudinàriament pels sectors populars de la ciutat al crit de “fora Lasso fora!”
L’últim aixecament social amb gran abast registrat a l’Equador va ser el també liderat pel moviment indígena l’octubre del 2019, un any de mobilització social a Amèrica Llatina. Equador no es va quedar enrere i durant aquell mes d’octubre va viure fortes manifestacions en resposta a l’anomenat “paquet econòmic” que incloïa l’eliminació dels subsidis als combustibles, entre altres mesures.
Aquestes mobilitzacions socials del 2019 van ser fortament reprimides per forces policials i militars, al govern aleshores presidit per Lenin Moreno, deixant un saldo d’11 persones mortes i prop de 100 persones amb pèrdua d’ulls per l’impacte de perdigons i bombes lacrimògenes. Segons l’informe elaborat per la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) “es van cometre greus violacions de Drets Humans en contra del moviment indígena”, però, avui dia, aquests fets continuen en la impunitat.
En un context de crisi social i econòmica a l’Equador, les polítiques del govern de Guillermo Lasso, dirigides en gran part per l’acord subscrit amb l’FMI pel seu predecessor, Lenin Moreno, suposen l’aplicació de retallades dràstiques als serveis socials bàsics i la despesa pública, especialment en salut i educació. La signatura de Tractats de Lliure Comerç (recentment amb la UE i amb Mèxic, en preparació per a l’entrada a l’Aliança del Pacífic, i actualment en fase de preparació del TLC amb la Xina), la promoció de l’agroindústria i la manca de cadenes de comercialització que garanteixin condicions justes per a petites productores i productors, ofeguen l’agricultura camperola i indígena que, paradoxalment, sustenta el 70% de la demanda d’aliments al país.
D’altra banda, l’augment del preu dels combustibles des de l’entrada del govern Lasso, aguditzat per la guerra d’Ucraïna, ha incrementat el cost de la vida i les condicions de pobresa de la població. D’aquesta manera, l’Equador del 2022 és un país on les desigualtats cada vegada són més feridores, el cost de la vida i la cistella bàsica segueix pujant, i aquesta carestia de la vida no troba una correspondència en un increment salarial de la gran majoria de la població, que difícilment arriba a cobrir les necessitats bàsiques. A això se suma la manca de medicines a hospitals, la deficitària educació i uns nivells d’inseguretat ciutadana en augment.
A més, el govern de Guillermo Lasso ha intensificat el model econòmic extractivista, amb el pretext de pal·liar la crisi econòmica. Així, durant el seu primer any de mandat, es va proposar duplicar la producció petroliera i promoure la inversió en projectes megaminers al país. Tot i això, gran part de les concessions mineres atorgades pel govern equatorià es troben en territoris de pobles i nacionalitats indígenes, i no han passat per un procés de consulta prèvia, lliure i informada, malgrat que aquest dret està recollit en convenis internacionals ratificats per l’Equador i en la pròpia Constitució equatoriana. A l’informe a la nació de maig 2022, el president afirmava que “ara que la tendència mundial és l’abandonament dels combustibles fòssils, ha arribat el moment d’extreure fins a l’última gota del nostre petroli”, cosa que augura una pressió més gran sobre els territoris i un augment de la conflictivitat socioambiental.
Tot i ser promogut com la solució per al desenvolupament i per a la “reactivació econòmica” per part del Govern equatorià, la imposició del model extractivista genera i aguditza les condicions de pobresa a les comunitats indígenes i rurals per les seves nefastes conseqüències. La situació és especialment greu en el cas dels pobles i les nacionalitats indígenes, que tenen amb els seus territoris ancestrals no només un vincle material, com a proveïdor de mitjans de vida i suport, sinó també un vincle identitari i espiritual.
Alhora, les recurrents massacres a les presons del país, que el 2021 van costar la vida almenys a 316 persones privades de llibertat, han donat lloc a la pitjor crisi carcerària de la història de l’Equador. En aquest context, la criminalització i judicialització de persones defensores de drets i de la natura és doblement amenaçadora, ja que les persones empresonades, encara en presó preventiva i sense sentència ferma, pateixen el risc de ser assassinades a les presons, com va succeir amb el defensor Víctor Guaillas, detingut durant les protestes socials d’octubre 2019 per delicte de “sabotatge” i assassinat a la massacre de la Penitenciaria del Litoral a Guayaquil, el novembre de 2021.
Aquestes circumstàncies es configuren com el detonant de l’Aturada Nacional que s’està desenvolupant a l’Equador des del 13 de juny. El moviment indígena, que es constitueix com l’actor amb més poder de convocatòria i d’organització en les protestes socials al país, i reivindica no només els drets dels pobles indígenes sinó també dels sectors populars, pagesos i empobrits, ha concretat les seves demandes en 10 punts prioritaris en matèria econòmica i de drets.
Les demandes inclouen aspectes com la congelació del preu dels combustibles; l’establiment de preus justos als productes del camp i la no signatura de nous TLC que destrueixen la producció nacional; la millora de l’ocupació i els drets laborals; la no ampliació de la frontera extractiva minera/petroliera, i reparació integral pels impactes socioambientals; el respecte als 21 drets col·lectius de pobles indígenes; i l’augment de pressupost urgent per a salut i educació, entre d’altres.
Aquestes demandes han estat plantejades durant més d´un any per la CONAIE, sense resposta per part del govern nacional. De fet, la CONAIE denuncia les burles, enganys, deslegitimació i narrativa racista i colonial, que s’ha instal·lat al país com a resposta a les seves legítimes reivindicacions, raó per la qual han engegat la mesura de fet de l’Aturada Nacional.
La resposta del govern nacional de l’Equador a la protesta social ha estat la repressió i la criminalització, mitjançant detencions il·legals i arbitràries de manifestants, inclosa la de Leonidas Iza, president de la CONAIE, que va mantenir en suspens gran part del país fins al seu alliberament; l’ús abusiu de la força per part de la policia nacional i forces armades, emparat en un Estat d’Excepció decretat de forma il·legítima pel president Guillermo Lasso, amb la pràctica sistemàtica de tortures i l’ús de bombes lacrimògenes i bales de perdigons directes al cos de les i els manifestants; l’atac amb bombes lacrimògenes a universitats que han estat establertes com a centres humanitaris i d’acolliment; així com la campanya d’estigmatització, racisme i odi en contra dels i les manifestants indígenes, titllats de vàndals, salvatges i terroristes per part dels discursos oficials i mitjans de comunicació majoritaris. Aquesta escalada de violència va tenir la seva culminació el 24 de juny, quan el Ministre d’Interior, Patricio Carrillo, anunciava el pas per part de policia i forces armades de repel·lir les protestes a la seva repressió, incloent-hi l’ús de carrabines amb munició múltiple (perdigons).
D’aquesta manera, segons les últimes dades que ofereix l’Aliança pels Drets Humans de l’Equador, el 24 de juny es registren 68 casos que suposen violacions de drets humans, 5 persones mortes, 6 desaparegudes, almenys 166 ferides i 123 detencions. En aquest context de repressió, es considera especialment preocupant el procés judicial que enfrontarà a partir del 4 de juliol el president de la CONAIE, Leonidas Iza, que es troba en llibertat preventiva amb càrrecs per paralització de servei públic, ja que actualment ingressar en el sistema carcerari equatorià constitueix un seriós risc de mort.
En el moment de tancament d’aquest article l’Assemblea Nacional d’Equador està debatent la destitució del president Govern Lasso, després de la sol·licitud de la bancada del partit afí a l’expresident Rafael Correa -UNES-, per aplicar l’article 130 de la Constitució equatoriana, que inclou la possibilitat de destitució del president de la República en cas de “greu crisi commoció interna”. Mentrestant, el moviment indígena es manté mobilitzat a la capital i als territoris fins a aconseguir que es doni resposta a les seves demandes, sota el lema de “El Paro no Para”. Des del 27 de juny el moviment indígena ha començat un dialeg amb el govern.
Davant la impunitat de la vulneració de drets s’ha engegat una campanya de contribució solidària de persones i organitzacions a l’Associació de Víctimes Inocencio Tucumbi, per al suport de víctimes i familiars de la repressió estatal exercida pel Govern equatorià. Per a més informació entra en aquest enllaç.
