Protesta frente a la sede de Repsol de Madrid de activistas ecologistas.

Comencen les audiències sobre la proposta de delicte d’ecocidi en el Parlament català

Dijous passat, 18 de gener, va començar en el Parlament de Catalunya el període d’audiències perquè organitzacions, grups socials i experts puguin realitzar ponències entorn d’una Proposta de Llei per a incorporar el delicte d’ecocidi al Codi Penal estatal, que ja va tenir el primer vistiplau en un debat a la totalitat el passat 26 de juliol. El tràmit de les audiències forma part del procediment d’aprovació al text final que qualsevol proposta de llei presentada en el Parlament català ha de travessar abans de ser portada a la Mesa del Congrés dels Diputats.

A la compareixença van acudir representants de cinc partits polítics (1), que van fer preguntes als ponents respecte als principis i els criteris sobre els quals es basa aquesta proposta de Llei d’Ecocidi. Stop Ecocidi va ser convocada a participar en aquesta primera audiència, i va ser representada per Jojo Mehta, Directora Executiva de Stop Ecocidi Internacional (que va tenir una intervenció en vídeo) i per Maite Mompó, Directora de Stop Ecocidi en parla hispana. També va intervenir Josep Maria Mallarach, President de l’associació Silene i Doctor en biologia.

La següent compareixença de la jornada va comptar amb la presència d’Antoni Pigrau Solé, del Centre d’Estudis del Dret Ambiental de Tarragona, i de Susana Borràs Pentinat, professora de Dret Internacional Públic i Dret de la Unió Europea de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Aquesta Proposta de Llei d’Ecocidi segueix de prop la definició jurídica d’ecocidi elaborada per un Panell d’Experts Independents en 2021, que va ser convocat per la Fundació Stop Ecocidi, i que s’ha convertit en el referent a nivell mundial per a la tipificació d’aquest delicte.

Segons Maite Mompó, “malgrat que en l’Estat espanyol està tipificat el delicte ecològic, és evident que la legislació penal amb què ara comptem no resulta eficient per a prevenir els pitjors danys al medi ambient. Prova d’això és que els greus danys extensos i duradors a valuosos ecosistemes han continuat produint-se, com evidencien els casos de la Mar Menor i de Doñana. La introducció del delicte d’ecocidi servirà per a reforçar la legislació ja existent ajudant a protegir el nostre medi ambient d’una forma més efectiva.”

Alex Guillamón, portaveu de Entrepobles, ha declarat que “Aquesta iniciativa parlamentària respon a la demanda de més de 80 entitats ecologistes i socials catalanes, i s’inscriu en un moviment internacional en que cada cop més països s’hi estan sumant, un dels darrers posicionments ha estat el del Parlament europeu.”

Precisament en aquests moments, es continua desenvolupant a les costes de Galícia una tragèdia de grans repercussions ambientals per la seva afecció als éssers i ocells marins, amb l’abocament d’unes 26 tones de pèl·lets de plàstic procedents d’un vaixell amb bandera de Libèria. Només disposant de legislacions internacionals més dures es podrà evitar que episodis com aquest tinguin lloc. Per això, és necessari tant el desenvolupament de lleis específiques de protecció i de prevenció, com succeeix en aquest cas per als oceans, com el reconeixement del crim d’ecocidi en la Cort Penal Internacional per a reforçar tota la legislació present i futura.

————————————————————————————————

(1) Silvia Paneque Sureda (Socialistes i Units per avançar); Eugeni Villalbi Godes (Esquerra Republicana); Salvador Vergés i Tejero (Junts per Catalunya); Dani Cornellà Detreill (Candidatura  D’Unitat Popular); i Marina Bravo Sobrino (Ciutadans)

 

Per a més informació (premsa i entitats ambientals):

Pablo Fajardo, en una reunión de la UDAPT el pasado mes de noviembre.

“Les transnacionals sempre gaudeixen d’impunitat”

Entrevista a Pablo Fajardo, activista i advocat equatorià

“La suposada moral de Chevron val per a tot el sistema molt més que tota l’Amazonía, que tota la vida de la gent, que els pobles indígenes”.

Fa cinc anys, la Cort Constitucional de l’Equador confirmava en última instància la històrica sentència que obligava a la petroliera Chevron (llavors Texaco) a indemnitzar amb 8.560 milions de dòlars a l’Amazònia equatoriana per abocar llots tòxics sense control durant dècades. És la multa més elevada a una transnacional per un delicte mediambiental i va suposar una gran fita per a la defensa dels drets humans dels pobles pagesos i indígenes equatorians.
No obstant això, aquest cas, liderat per l’advocat Pablo Fajardo, es veu aombrat pel fet que la petroliera no sols no ha pagat una multa que permetria reparar part del mal fet (parlem de 450.000 hectàrees de bosc tropical amazònic i 30.000 víctimes) sinó que continua pledejant contra l’Equador i amenaçant als qui van liderar la causa, utilitzant com a eina l’anomenada “arquitectura de la impunitat”, un entramat corporatiu i institucional, que Fajardo ens explica en aquesta entrevista.

Pregunta: Vist des de la perspectiva d’aquests trenta anys de causa judicial i 5 de la sentència definitiva, què va suposar per a la lluita de l’Amazònia equatoriana el ‘cas Chevron’?

És un dels precedents més importants del món, perquè fins a aquesta data no existia una sentència contra una transnacional d’aquesta naturalesa. Va retornar l’esperança als pobles d’accés a la justícia i per això volem continuar treballant per a aconseguir que paguin i es repari l’Amazònia. Però som conscients que el sistema que s’ha creat d’impunitat corporativa global és molt forta, molt poderós i dificulta el nostre accés a aquesta justícia.

P: Quines són aquestes dificultats?

El ‘cas Chevron’ és un dels reflexos més interessants de l'”arquitectura de la impunitat” i de com deixar en total indefensió als pobles. El nostre cas el plantegem als Estats Units, però Chevron va dir: “No m’agraden les corts nord-americanes, vull ser jutjada a l’Equador”. Posteriorment, a l’Equador, els seus representants legals van dir: “No m’agraden les corts equatorianes, són corruptes, són febles…”. I els preguntem: “On volen ser jutjats?” En el fons Chevron volia que el seu crim mai hagués estat jutjat i que mai hi hagués una sentència condemnatòria. Perquè no existeix una cort internacional que permeti jutjar a una transnacional.

“El mal és real, és evident…, a mi mai ningú podrà dir-me mai que aquí no va haver-hi un crim que, cinquanta anys més tard, es continua cobrant vides humanes”.

P: Malgrat això, els van jutjar i els van condemnar.

Sí, finalment va haver-hi quatre sentències condemnatòries de totes les institucions jurídiques de l’Equador, fins a la Cort Constitucional del país. Perquè el mal és real, és evident…, a mi mai ningú podrà dir-me mai que aquí no va haver-hi un crim que, cinquanta anys més tard, es continua cobrant vides humanes.
Però després de la sentència es va activar tota la maquinària de l'”arquitectura de la impunitat” de la qual parlàvem. D’una banda, tota una campanya mediàtica en contra nostra i de l’Equador. Chevron va contractar 2.000 advocats perquè la defensessin i per a atacar als qui formem part d’aquest procés. En segon lloc, es va activar la protecció dels Estats Units cap a la seva empresa transnacional, Chevron Corporation. I va començar un atac sistemàtic al govern equatorià a través dels arbitratges internacionals i un ús interessat del sistema financer internacional que es tradueix en el fet que el Fons Monetari Internacional li dona crèdits a l’Equador condicionats al fet que ajudi a Chevron a sortir d’aquesta situació.

P: Com s’articula l'”arquitectura de la impunitat”?

És el que han anat construint les transnacionals en els últims cinquanta anys, o fins i tot abans, amb molta astúcia, utilitzant tot l’entramat de les empreses hòlding o auxiliars i els denominats paradisos fiscals, que no sols usen per a evadir impostos sinó també per a evadir responsabilitats.
En paral·lel, s’han anat aprovant tractats bilaterals d’inversions o tractats de lliure comerç en els quals posen clàusules i regles al capital o al comerç que protegeixen les inversions, però deixen en indefensió als pobles víctimes de crims corporatius. I es crea tot un sistema d’arbitratges internacionals que garanteix aquesta “seguretat a la inversió” però desmantella els processos judicials de drets humans. Institucions com a Nacions Unides, a través dels grups regionals, també conformen aquesta arquitectura de la impunitat, així com els mitjans de comunicació servils i part del sistema acadèmic i les universitats, que acaben investigant el que convé a qui finança la recerca.
I finalment, una peça clau és tot el sistema financer internacional, amb el Fons Monetari i el Banc Mundial, que concedeixen crèdits condicionats. Tots aquests elements regeixen el planeta i l’entramat es tanca amb les portes giratòries, ja que membres de les empreses acaben formant part dels governs, suposadament en càrrecs de control.
Chevron usa moltíssim els elements d’aquesta arquitectura de la impunitat i aconsegueix exactament això: impunitat corporativa davant el crim comès a l’Equador.

P: Quant ha pagat Chevron fins avui?

No han pagat res. Han utilitzat tots els elements de l’arquitectura de la impunitat per a anar demorant el procés i, és més, avui són ells els que volen que l’Estat equatorià els pagui.
El juny de 2018, la Cort Constitucional de l’Equador, en ultimíssima instància, va emetre la condemna: una sentència executable, irrevocable i que conté tots els elements per a exigir a Chevron que pagui tot el que deu a l’Amazònia equatoriana. Però, dos mesos més tard, a l’agost, l’empresa va obtenir un laude arbitral d’un panell d’arbitratge internacional amb seu a La Haia, i en aquest laude es disposen algunes coses bastant aberrants, com ordenar a l’Estat equatorià que anul·li la sentència dels demandants del cas, és a dir nosaltres. Imagini’s, un panell d’arbitratge li ordena a un estat sobirà que anul·li una sentència de la Cort Constitucional d’un país! És un abús a la sobirania de l’Estat i trenca amb la divisió de poders.
A més, els àrbitres afegeixen que si no s’anul·la la sentència, l’Estat equatorià ha d’impedir-nos als demandants del cas que puguem executar la sentència a l’Equador o en qualsevol part del món.
I li diuen a l’Estat de l’Equador que ha de pagar a Chevron les costes judicials i el mal moral que li han causat en aquests 25 anys de procés judicial. És brutal. Un Estat sobirà, independent, amb un govern seriós mai acataria això. Aquí han mort milers de persones de càncer, leucèmia, hi ha pobles indígenes extingits, una naturalesa devastada… Però, la suposada moral de Chevron val per a ells molt més que tota l’Amazonía, que tota la vida de la gent, que els pobles indígenes.

“El que està en joc és que s’estableixi un precedent nefast que jugui en contra dels drets humans en tot el planet”.

P: Com ha respost el govern equatorià davant aquest cas?

La Procuradoria de l’Equador, en comptes de defensar les seves institucions, ha acabat per defensar els interessos de Chevron, l’Estat ha estat capturat per una transnacional, lloc al servei de gran una empresa i en contra de la seva pròpia població i institucions. És gravíssim, perquè el que està en joc no és solament l’Amazònia equatoriana, aquest no és un cas sol de la Unió d’Afectats i Afectades per les Operacions Petrolieres de Texaco (UDAPT) en contra de Chevron. El que està en joc és que s’estableixi un precedent nefast que jugui en contra dels drets humans en tot el planeta. Amb aquests antecedents, en el futur, quin jutge, en qualsevol part del món, s’atrevirà a condemnar a una transnacional?

P: Tenen previstes noves accions legals?

Tenim diverses accions legals previstes, en altres estats i no descartem interposar demandes davant el Sistema Interamericà de Drets Humans en contra de l’Estat equatorià, per interferir en un procés del qual no és part. Estem analitzant totes aquestes possibilitats, però un altre gran problema és l’econòmic perquè els pobles indígenes no tenen recursos.

P: La UDAPT participa en les converses per a un Tractat Vinculant de les Nacions Unides per a Empreses Transnacionals en matèria de drets humans. Com ha anat la vuitena conversa que va tenir lloc el mes d’octubre?

La informació que em van transmetre els meus companys és que va rumb a l’abisme. No volen un tractat vinculant per a les transnacionals.

P: Per què seria tan important avançar en la consecució d’aquest tractat?

Fins ara en el context global no existeixen regles ni institucions que permetin jutjar a les empreses transnacionals quan cometen una vulneració de drets humans. En les corts internacionals o regionals es jutja a les persones o estats, però aquestes empreses sempre gaudeixen d’impunitat.
I aquestes corporacions han anat crescuts tant que algunes són més grans econòmicament que molts estats junts. I són les que més incideixen en l’escalfament global, per exemple, i les que més vulneren els drets dels pobles indígenes, de la naturalesa, de la sobirania dels estats. S’espera que el tractat vinculant sigui aquest instrument que escurci la gegantesca asimetria que existeix entre transnacionals i drets humans.

P: En quin moment es va encallar el tractat?

Les empreses han anat capturant el sistema global de drets humans, dels grups regionals i del procés del tractat vinculant en compliment de la Resolució 26/09. Són molt forts en Nacions Unides i exerceixen una enorme pressió. No tinc la dada actual, però fins fa uns anys, quan anava a Europa i visitava la Unió Europea, em trobava a més lobbistes que eurodiputats. I en l’ONU ocorre igual, et trobes més lobbistes que delegacions dels estats oficials.
La Unió Europea en el seu discurs s’embeni com un grup regional en el qual es respecten els drets humans, la naturalesa i la vida, però, en la pràctica, les seves transnacionals són les que destrueixen gran part del Planeta i incideixen en la vulneració de drets. Per això, no volen un tractat vinculant, igual que els EUA, la Xina… Les grans potències, on més es vulneren els drets humans, són les que més s’oposen a la seva regulació.

Més info: Així dona suport Entrepobles a la UDAPT

Montse Barba, Comunicació Entrepobles

Cinc gràfics sobre el desastre ambiental del Tractat UE-Mercosur

Entrepobles i Ecologistes en Acció denuncien que, mentre la Unió Europea impulsa compromisos ‘verds’ al Nord global, als països de l’Amèrica del Sud no paren d’augmentar la petjada ecològica

Publicat a El Crític el dia 29 de juny de 2022

Aquest mes de juny s’han complert dos anys de l’anunci de l’acord del Tractat de comerç i inversió (TCI) entre la Unió Europea (UE) i els països del Mercosur, que conformen l’Argentina, el Brasil, el Paraguai, l’Uruguai i Veneçuela, com a estats membres, i Bolívia, Xile, Colòmbia, l’Equador, Guaiana, el Perú i Surinam, com a associats. La notícia es va difondre a la cimera del G20 celebrada al Japó, a la ciutat d’Osaka, i donava a conèixer un dels tractats comercials europeus més amplis que implica el 25% del producte interior brut (PIB) i el 37% de les exportacions mundials. Vint-i-dos anys de negociacions van culminar en un text que, a més del Tractat de lliure comerç en si, preveu un pacte en matèria ambiental que inclou el compromís de les dues parts de complir l’Acord de París sobre canvi climàtic.

Tot i els anuncis, però, l’Acord encara no s’ha ratificat fins avui. Precisament, el contingut relacionat amb les qüestions mediambientals ha provocat que la signatura s’hagi anat posposant. Països com França o Alemanya, que en els últims mesos han celebrat eleccions, no han volgut subscriure un text que genera polèmica i resistències per part d’organitzacions ecologistes i mediambientals i han evitat que la ratificació pogués passar factura als partits durant les respectives campanyes electorals.

CRÍTIC analitza els punts més controvertits del Tractat a través de cinc gràfics recollits a l’informe Una aproximació crítica a l’acord UE-Mercosur, elaborat pels investigadors Raúl Velasco i Juan Cadillo per Entrepobles i Ecologistes en Acció en el marc del projecte En temps d’emergència importa encara més la coherència. A través d’un enfocament basat en l’economia ecològica i feminista, els autors demostren “la contradicció” entre les promeses de la UE de reduir emissions i impulsar compromisos verds, per una part, i “la pressió per augmentar constantment la petjada ecològica al Sud global” a favor de les grans empreses agroalimentàries, per l’altra.

1. Productes agrícoles ‘versus’ maquinària

Tot i no haver firmat encara l’acord de lliure comerç, l’any 2020 la UE va exportar al Mercosur productes per un total de 36 milions d’euros. Quasi el 40% d’aquesta xifra (14 milions) correspon a maquinàries i equips de transport, seguits de productes químics, amb un 30,5% (11 milions). El Mercosur, per part seva, va obtenir 33 milions d’euros dels intercanvis comercials, en bona part de productes agrícoles que, amb un 57,5% (19 milions), concentren la majoria de les exportacions. Un cop firmat l’acord, la UE augmentarà les importacions des dels països del Mercosur de matèries primeres, aliments i recursos naturals (fusta, pedres, metalls, etc.) i exportarà al Mercosur productes industrials (químics, plàstics, vehicles de motor, productes elèctrics, etc.) i serveis basats en telecomunicacions, finances, construcció i assegurances.

Els països del Sud s’han especialitzat en activitats primàries amb rendiments decreixents, perdent una mínima sobirania industrial que els permeti desenvolupar activitats amb rendiments creixents i d’escala”, explica Raúl Velasco, investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona. “El Mercosur exporta productes sense valor agregat, mentre que la UE exporta productes d’alt valor tecnològic i biotecnològic, per la qual cosa l’acord perpetua la matriu extractivista als països del Sud i no promou una diversificació productiva”, hi afegeix Luciana Ghiotto, investigadora del Consell Nacional d’Investigacions Científiques i Tècniques (CONICET) de l’Argentina i acadèmica de la Universitat Nacional de San Martín.

Al bloc europeu, els beneficiats principals seran ciutats i regions amb una indústria tecnològica forta i altament desenvolupada, com Alemanya, França o Bèlgica, mentre que al bloc del Sud global els beneficiaris seran les elits latifundistes i les grans transnacionals agroalimentàries. “S’expulsaran els petits agricultors perquè no són competitius i augmentaran els grans latifundis, i les persones expulsades del món rural arribaran als cinturons de pobresa de les grans ciutats”, diu Velasco.

Els autors de l’informe sostenen que la dinàmica del lliure comerç “accelera i incrementa el saqueig dels béns naturals”, “prolonga les relacions neocolonials” i “fa evident l’intercanvi desigual entre els béns naturals” que s’intercanvien. Mentre la UE obtindrà rendiments de la indústria i productes amb alt valor afegit, el Mercosur els obtindrà de sectors menys rendibles com l’agricultura, la mineria o la pesca.

2. Xoc entre sectors

Segons el document de Velasco i Cadillo, si es concreta definitivament l’acord, s’eliminaran els aranzels per més del 90% del comerç bilateral de forma progressiva. Des del Sud global, el producte que més s’exporta a la UE, diuen els autors, és el bioetanol (650.000 tones), elaborat a partir de cereals i cultius de sucre. Tot i que la UE promou l’ús dels biocombustibles en el transport per lluitar contra el canvi climàtic, la Comissió Europea ha apostat per reduir aquells que s’elaboren a partir dels aliments pel xoc que es genera entre els sectors energètic i alimentari i els problemes de seguretat alimentària. Per això, la importació de bioetanol procedent, majoritàriament, del Brasil, el segon productor d’aquest biocombustible del món després dels Estats Units, entra en conflicte amb aquest punt. El país sud-americà prioritza el cultiu de la canya de sucre, la principal matèria primera utilitzada per produir-lo, en lloc de cultius alimentaris diversos. “Mentre estem optimitzant els processos, hi ha efectes sistèmics que estan augmentant el consum i no els estem veient perquè no es posa èmfasi en el consum absolut”, apunta Velasco. Segons ell, amb el canvi climàtic es consolida la idea que la productivitat millorarà, però s’oblida que a nivell absolut augmenti la frontera extractiva perquè no estem qüestionant el consumisme”.

El segon producte més exportat des del Mercosur a Europa és el pollastre (180.000 tones). Tot i que la UE no té necessitat d’importar-ne perquè en consumeix menys del que produeix, ho fa per adquirir un producte de més bona qualitat. De nou, el Brasil és un dels exportadors principals.

En tercer lloc, hi ha la carn de boví (99.000 tones), que també procedeix, principalment, del Brasil, el país que més n’exporta del món. Com en el cas del pollastre, la UE produeix més carn de la que necessita; però, tot i així, el TCI amplia la quota a 99.000 tones que, segons els autors, és carn d’alta qualitat destinada a restaurants gurmet que consumeixen turistes d’alt poder adquisitiu. Aquestes xifres posen en dubte els compromisos ambientals adquirits per la UE, ja que la producció de carn de boví augmenta les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, promou la desforestació i la pèrdua de biodiversitat i perjudica les poblacions rurals i indígenes, detalla l’informe.

3. Pressió ambiental associada als productes agrícoles de l’acord UE-Mercosur

Els intercanvis comercials del TCI comporten pressions ambientals a la terra, a l’aigua i al treball que augmenten els efectes de la crisi climàtica. Segons els càlculs de l’informe d’Entrepobles i d’Ecologistes en Acció, per obtenir les 650.000 tones d’etanol se’n necessiten 9 milions de canya de sucre que, alhora, necessiten 121.000 hectàrees de terra, una superfície equivalent a quasi dues vegades la mida de l’àrea metropolitana de Barcelona. Pel que fa a la carn de pollastre, l’ingredient principal del pinso és el blat de moro i, segons els investigadors, per produir les 180.000 tones de més acordades al Tractat, a part de les que ja s’exporten, es requereixen 288.000 tones de blat de moro que, a la vegada, necessitaran 71.000 hectàrees de terra per créixer. Per arribar a la producció de carn de boví acordada, cal sacrificar 360.000 animals, per la qual cosa es necessitarien 223.000 hectàrees durant dos anys i mig, una superfície que equival 3,5 vegades a l’àrea metropolitana de Barcelona; 1,5 vegades, a la ciutat de São Paulo, o a 318.000 camps de futbol. “L’expansió de la frontera agrícola avança sobre terres forestals o selvàtiques i provoca que s’avanci cap als territoris naturals i es cremin terres per utilitzar-les perquè mengin les vaques. Això té un impacte en la fauna, la flora i la biodiversitat”, diu Ghiotto.

“Es dona una pèrdua de la diversitat dels ecosistemes naturals perquè es promou l’expansió en superfície de les activitats productives“, sosté la biòloga ambiental de la Universitat de Xile Fernanda Salinas. L’acadèmica esmenta diversos efectes que aprofundeixen en el canvi climàtic en aquest tipus d’acords comercials, com la pèrdua de fertilitat del sòl, la pèrdua de capacitat d’emmagatzemar i fixar carbó, de regular el cicle hidrològic, de proveir aigua en quantitat i en qualitat i de mitigar els efectes de sequeres i d’inundacions.

Per produir les noves quotes, el Mercosur requerirà una superfície similar a dues vegades l’àrea metropolitana de São Paulo i unes altres dues la de Barcelona. En canvi, la superfície requerida pels productes exportats des d’Europa al Mercosur (formatge i llet en pols) serà quatre vegades inferior a la dels països del Sud.

Les proporcions invertides per cada un dels blocs amb relació a l’aigua, imprescindible en la producció dels béns intercanviables del Tractat, també són molt diverses. L’informe apunta que mentre que el Mercosur haurà d’invertir 4.230 hectòmetres cúbics d’aigua de pluja i 130 d’aigua superficial i subterrània, la UE destinarà un volum 20 i 22 vegades inferior, respectivament, per a l’exportació dels seus productes (formatge i llet en pols). En l’últim cas, el volum requerit podria abastir d’aigua, durant un any, 2,3 milions d’habitants del Brasil, que actualment passa una greu sequera.

Per productes, la quota d’etanol és el que més aigua superficial i subterrània requereix (48 hm³), en comparació, per exemple, amb la quota addicional de carn de boví (46 hm³). En relació amb l’aigua de pluja, la carn necessita 2.412 hm³, un volum que multiplica per 6 la precipitació anual de l’àrea metropolitana de Barcelona (416 hm³) o 124.000 piscines olímpiques.

El secretisme que de forma habitual envolta els TCI ha generat un grau considerable de desconeixement de l’acord per part de la ciutadania. El tema ha entrat a l’agenda en plena emergència climàtica i en una situació global de pandèmia per la Covid-19, de guerra a les portes d’Europa i de canvis de governs en països de pes al Sud com l’Argentina i, pròximament, també el Brasil. Per tots aquests impactes, el TCI entra en contradicció amb les polítiques reiteradament anunciades per la UE i la majoria dels estats membres per fer front a l’emergència climàtica. Però, més enllà de la complexitat del context, en paraules de Salinas, caldrà “imposar un model a través del qual els estats posin a disposició infraestructura, duanes, finançament i foment”, i evitar així perpetuar la injustícia ambiental, la desigualtat i els efectes del canvi climàtic.

En temps d’emergència importa encara més la coherència #MafectenElsTCI

El projecte es focalitza en la necessitat de fer passes més sòlides de coherència entre la declaració d’emergència realitzada per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Green Deal de la UE i les polítiques comercials, de consum i compra pública.

Per això, des d’Entrepobles i Ecologistes en Acció volem promoure, a través de sectors clau de la societat civil i del govern de la ciutat de Barcelona, l’impuls i implementació de respostes adequades i urgents per part de l’Ajuntament de Barcelona per a la construcció i enfortiment d’alternatives per el canvi de model econòmic, de comerç i consum que ajudin a fer més explícits i a viabilitzar els criteris de reducció d’emissions i la seva petjada externa i de Drets Humans en la compra pública.

Les actuacions que ja estem duent a terme permeten assolir l’objectiu de contribuir a consolidar la coherència de polítiques de Barcelona com ciutat declarada en emergència climàtica, responsable de la seva petjada exterior de carboni i DD.HH.

Entre aquestes accions destaquem el desplegament de la línia de treball de suport a la campanya catalana, estatal i europea contra els tractats de comerç i inversió, concretament en tot el que fa al procés d’aprovació i ratificació del tractat EU-Mercosur, assenyalant els impactes que tindran aquests tractats en l’augment d’emissions. També a partir de tot el treball que es realitza en el marc del Grup de Compra Pública Socialment Responsable (entre entitats i institucions públiques), junt amb tota la incidència social i procés de transformació cultural que estem desenvolupant a través de l’àmbit d’educació i accions orientades específicament a les joves generacions.

Per ara es pot entrar a la nova web amb accions i recursos enfocada a conèixer què son els tractats de comerç i inversió, concretament en tot el que fa al procés d’aprovació i ratificació del tractat EU-Mercosur, les seves conseqüències com: desforestació, pèrdua sobirania alimentaria, desigualtats… i el què podem fer nosaltres.

Entra a la web a través d’aquest enllaç.

UNA APROXIMACIÓN CRÍTICA AL ACUERDO UE – MERCOSUR: Análisis de las dinámicas estructurales y del nexo agua-tierra-trabajo de productos agrícolas clave.

UNA APROXIMACIÓN CRÍTICA AL ACUERDO UE – MERCOSUR: Análisis de las dinámicas estructurales y del nexo agua-tierra-trabajo de productos agrícolas clave.

Desde Entrepueblos y Ecologistas en Acción, que formamos parte activa de la Campaña Catalunya No als TCI y la Campaña Estatal No a los Tratados de Comercio e Inversión, presentamos este informe como herramienta para el debate crítico sobre el tratado UE-MERCOSUR.

El Tratado de Comercio e Inversión entre la Unión Europea y los países del Mercosur lleva 22 años de inciertas y complejas negociaciones, de arranques y frenazos prolongados. Finalmente, durante el 2018 y a inicios del 2019 las comisiones negociadoras entre ambas regiones lograron un nuevo impulso que culminaba en junio de 2019 con el anuncio de un texto de acuerdo. Aun así, cuando todo parecía prever una aprobación inminente por parte del Consejo Europeo, el proceso de tramitación para la ratificación del acuerdo se fue posponiendo una vez detrás de otra hasta la actual congelación “sine die” del proceso.

El TCI UE-Mercosur entra al debate social y político en el contexto de la emergencia climática y ecológica, de la pandemia de la COVID-19, el cambio de gobierno en Argentina y la caída de popularidad de Bolsonaro en Brasil. Y, aunque en nuestro país no ha entrado a formar parte del debate político y la agenda mediática como pasó con el TTIP, principalmente porque el actual gobierno español está a favor de la firma del tratado, en varios países de Europa diferentes parlamentos y gobiernos se han visto obligados a hacerse eco de las críticas, sobre todo en cuanto al impacto en la agricultura, el medio ambiente y la emergencia climática.

Por eso, en el contexto de emergencia climática y ecológica en la que nos encontramos,  este estudio nos parece clave para visibilizar las consecuencias de este aumento de la demanda de intercambios de bienes naturales entre los dos continentes, como la tierra y el agua, haciendo patente que las políticas económicas nunca están al margen de la materialidad y de la naturaleza que las sostienen.

Queremos mostrar la contradicción entre los anuncios y declaraciones sobre políticas de reducción de emisiones y del Green New Deal de la Unión Europea, y el aumento constante de nuestra huella ecológica en el Sur Global en beneficio de las grandes empresas que dominan las cadenas de producción y distribución alimentaria en el mundo, en detrimento de las comunidades indígenas, de la vida y la economía del campesinado de ambas regiones, así como de los consumidores y las consumidoras.

El tratado supone abundar en las mismas matrices: el Mercosur acentuaría su papel de exportador de materias primas agropecuarias y Europa le vendería coches y otros productos industriales, desarticulando el tejido industrial interno de la región. A grandes rasgos, ganan las multinacionales de un lado y otro del Atlántico, pudiendo producir de manera deslocalizada, a gran escala y a bajo precio, pero a un alto coste humano y ambiental, tal como analizamos en este informe.

Esperamos que este informe sea útil para aportar más elementos al argumentario de los movimientos sociales y las organizaciones que, a uno y otro lado del Atlántico, seguimos promoviendo la crítica a estos tratados, y para impedir que prospere la ratificación del TCI UE-Mercosur. Ante los beneficios de las multinacionales, ¡exigimos poner a las personas y el planeta primero!

 

Descarga a través de este enlace el informe

Descarga a través de este enlace las infografías

 

**Este informe ha sido publicado con la colaboración de: Fundación Rosa de Luxemburgo – oficina de enlace en Madrid, el Ajuntament de Barcelona y la Agencia Catalana de Cooperación al Desarrollo.

 

UNA APROXIMACIÓ CRÍTICA A l’ACORD UE – MERCOSUR: Anàlisi de les dinàmiques estructurals i del nexe aigua-terra-treballo de productes agrícoles clau.

Des d’Entrepobles i Ecologistes en Acció, que formem part activa de la Campanya Catalunya No als TCI i la Campanya Estatal No als Tractats de Comerç i Inversió, presentem aquest informe com a eina per al debat crític sobre el tractat UE-MERCOSUR.

El Tractat de Comerç i Inversió entre la Unió Europea i els països del Mercosur porta 22 anys d’incertes i complexes negociacions, d’arrencades i frenades prolongades. Finalment, durant el 2018 i a inicis del 2019 les comissions negociadores entre totes dues regions van aconseguir un nou impuls que culminava al juny de 2019 amb l’anunci d’un text d’acord. Així i tot, quan tot semblava preveure una aprovació imminent per part del Consell Europeu, el procés de tramitació per a la ratificació de l’acord es va anar posposant una vegada darrere d’una altra fins a l’actual congelació “sine die” del procés.

El TCI UE-Mercosur entra al debat social i polític en el context de l’emergència climàtica i ecològica, de la pandèmia de la COVID-19, el canvi de govern a l’Argentina i la caiguda de popularitat de Bolsonaro al Brasil. I, encara que al nostre país no ha entrat a formar part del debat polític i l’agenda mediàtica com va passar amb el TTIP, principalment perquè l’actual govern espanyol està a favor de la signatura del tractat, en diversos països d’Europa diferents parlaments i governs s’han vist obligats a fer-se eco de les crítiques, sobretot quant a l‘impacte en l’agricultura, el medi ambient i l’emergència climàtica.

Per això, en el context d’emergència climàtica i ecològica en la qual ens trobem,  aquest estudi ens sembla clau per a visibilitzar les conseqüències d’aquest augment de la demanda d’intercanvis de béns naturals entre els dos continents, com la terra i l’aigua, fent patent que les polítiques econòmiques mai estan al marge de la materialitat i de la naturalesa que les sostenen.

Volem mostrar la contradicció entre els anuncis i declaracions sobre polítiques de reducció d’emissions i del Green New Deal de la Unió Europea, i l’augment constant de la nostra petjada ecològica al Sud Global en benefici de les grans empreses que dominen les cadenes de producció i distribució alimentària en el món, en detriment de les comunitats indígenes, de la vida i l’economia de la pagesia de totes dues regions, així com dels consumidors i les consumidores.

El tractat suposa abundar en les mateixes matrius: el Mercosur accentuaria el seu paper d’exportador de matèries primeres agropecuàries i Europa li vendria cotxes i altres productes industrials, desarticulant el teixit industrial intern de la regió. A grans trets, guanyen les multinacionals d’un costat i un altre de l’Atlàntic, podent produir de manera deslocalitzada, a gran escala i a baix preu, però a un alt cost humà i ambiental, tal com analitzem en aquest informe.

Esperem que aquest informe sigui útil per a aportar més elements a l’argumentari dels moviments socials i les organitzacions que, a un costat i a l’altre de l’Atlàntic, continuem promovent la crítica a aquests tractats, i per a impedir que prosperi la ratificació del TCI UE-Mercosur. Davant els beneficis de les multinacionals, exigim posar a les persones i el planeta primer!

Descarrega a través d’aquest enllaç l’informe

Descarrega a través d’aquest enllaç les infografies

*Aquest informe ha estat publicat amb la col·laboració de: Fundació Rosa Luxemburg – oficina d’enllaç a Madrid, l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Defensa del territori
Economia social y solidària
Multinacionals i tractats
Protecció a defensores DD.HH.

Vides contra el capital

Vides contra el capital Lluites i exilis dels pobles de Mesoamèrica Aquest treball que presentem, Vides contra el capital. Lluites i exilis dels pobles…