El 19 d’octubre arrenca a Madrid la gira ‘Yasunitzem el Món’, que recorrerà 10 localitats espanyoles

/, , /by

El pròxim 19 d’octubre arrenca a Madrid la gira estatal ‘Yasunitzem el Món’ que, fins al 3 de novembre, recorrerà 10 punts de la geografia espanyola. Sota el títol ‘Trobades per a avançar en una transició ecosocial’, tres dels protagonistes de la Consulta del Sí al Yasuní compartiran amb entitats socials i ecologistes de cada ciutat com es va dur a terme el procés de mobilització de les organitzacions i els pobles indígenes de l’Equador i com es va desenvolupar la campanya per obtenir el suport de la ciutadania de l’Equador i aconseguir la protecció del Yasuní, el lloc amb major biodiversitat del Planeta.

La gira ‘Yasunitzem el Món’ té lloc dos mesos després de la històrica victòria del “Sí” en la Consulta Nacional sobre el Yasuní a l’Equador i vol avançar solidàriament i a escala internacional en la transició cap a un model econòmic i social que protegeixi la vida i la naturalesa, sense combustibles fòssils. El resultat del referèndum del passat 20 d’agost representa un important assoliment de la democràcia i de la voluntat popular enfront de la poderosa indústria petroliera. A més, assenyala el desig de la ciutadania d’un canvi social i polític que defensi els drets humans i el medi ambient.

Durant la gira, les participants buscaran també promoure el suport internacional perquè la Consulta es faci efectiva en els terminis previstos per la Cort Constitucional equatoriana, ja que l’empresa que actualment opera en la zona, Petroecuador, hauria de retirar-se de manera progressiva i ordenada del bloc 43 en el termini d’un any.

10 Dades Clau per entendre les conseqüències de la Consulta del Yasuní (PDF en cast)

La gira està coordinada per Associació Entrepobles, aliada internacional de les organitzacions equatorianes Yasunidos, Acción Ecológica, Conaie i UDAPT, quatre de les impulsores de la Consulta. En els mesos de juliol i agost de 2023, Entrepobles va col·laborar en la difusió de la campanya de Si al Yasuní i en la sensibilització i informació a la població equatoriana que viu en l’Estat Espanyol.

Participaran en la gira:

  1. Jorge Andrés Espinosa. Portaveu de la campanya #SíAlYasuní. Arquitecte i activista pels drets humans i de la naturalesa. Cofundador de Yasunidos en 2013 i membre del col·lectiu Quipa.
  2. Zenaida Yasacama. Vicepresidenta de Conaie (Confederación de Nacionalidades Indígenas de Ecuador). Forma part del poble kichwa de Pakayaku en Pastaza, on ha estat presidenta en tres ocasions consecutives. Va estudiar Economia en la Facultat de Ciències Econòmiques en la Universitat de Camagüey.
  3. Alberto Acosta. Economista i activista dels moviments socials. Professor universitari. Exministre d’Energia i Mines (2007). Expresident de l’Assemblea Constituent (2007-2008). Jutge del Tribunal Internacional dels Drets de la Naturalesa.

 

La gira Yasunitzem el Món visitarà Madrid, on tindran lloc unes jornades per a la ciutadania, Albacete, Valencia, Alicante, Murcia, Zamora, Burgos, Tarragona, Barcelona i Bilbao.

DESCARREGA’T AQUÍ TOT EL DOSSIER DE LA GIRA I LES JORNADES (CAST)

#YasunitzemElMón

La activista medioambiental Miriam Miranda

Denunciem l’intent d’atemptat contra la defensora hondurenya Miriam Miranda i les amenaces a la comunitat garífuna d’Hondures

/, , , /by

Ahir vam conèixer a través de l’Organització Fraternal Negra Hondurenya-OFRANEH, l’intent d’atemptat cap a l’activista ambiental Miriam Miranda. Quatre homes desconeguts, armats amb fusells d’assalt, van intentar accedir a la casa de la defensora a Vallecito, Colón. Van ser identificats pel seu equip de seguretat.

Per a Ofraneh, “aquest atemptat forma part d’un Pla de Genocidi i Extermini contra el poble garífuna que s’ha anat executant a través de múltiples agressions, que van des d’amenaces, assassinats constants fins a desaparicions forçades, que hem anat denunciant des de l’Ofraneh i que continuen incrementant els alts nivells d’impunitat i racisme que enfrontem com a poble“.

Des d’Entrepobles, que col·labora i acompanya a Ofraneh a Hondures, volem transmetre el nostre suport i solidaritat amb la companya Miriam Miranda i amb tota la comunitat garífuna. Denunciem aquesta agressió i exigim al govern d’Hondures la protecció i el cessament de la fustigació cap als defensors i defensores afro indígenes.

Set dies més tard, una altra membre de la comunitat garífuna, Norma Lino, i un altre 8 integrants més de Puerto Castilla, un d’ells menor d’edat, van ser també atacats per tres homes armats, causant-los ferides per les quals van rebre atenció mèdica, segons una informació de la Red Nacional de Defensoras de Derechos Humanos de Honduras.

Fa un mes, a Entrepobles vam denunciar que des de fa 3 anys, quatre activistes garífunes es troben desapareguts a la comunitat de Triunfo de la Cruz

Miriam Miranda és una de les protagonistes de l’exposició ‘Activistes per la vida‘, del fotoperiodista Gervasio Sánchez (l’imatge d’aquest article pertany a la mostra), que al desembre vinent s’inaugurarà a Madrid.

Miranda és beneficiària del Sistema Nacional de Protecció de Defensors, Defensores de Drets Humans, Periodistes, Comunicadors Socials i Operadors de Justícia (SNP), creat a Hondures a 2015.

Aquests dies, l’Ofraneh havia sol·licitat una reunió del Comitè Tècnic del Mecanisme Nacional de Protecció, implementat per l’Estat hondureny per a respondre a la violència estructural contra determinats grups socials i persones amenaçades, per a una revisió de les mesures de seguretat gestionades per la lideresa garífuna i altres dirigents comunitaris.

Considerem urgent que el govern de Xiomara Castro revisi aquest Mecanisme Nacional de Protecció per a garantir la seguretat dels qui defensen la seva vida i territoris.

Són moltes les organitzacions nacionals i internacionals que han enviat el seu suport a Miriam Miranda, qui, a través de les xarxes socials, ens ha fet arribar aquest missatge d’agraïment.

 

Volem un Centre català d’Empresa i drets humans!

/, , /by

El Grup català d’Empresa i Drets Humans, format per entitats de Lafede.cat i la Taula per Colòmbia, i en el que Entrepobles forma part amb altres entitats, donem suport a la  proposta de Llei per a la creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans, perquè volem un Centre que s’asseguri que les empreses que operen a Catalunya no vulneren drets humans a l’exterior.

La llei s’ha registrat ja dues vegades, una primera el 2020 – el canvi de legislatura va obligar a tornar a registrar la Llei – i una segona el 5 de juliol de 2021.

Ara volem incidir sobre els grups parlamentaris i diputades del Parlament de Catalunya perquè s’aprovi aquesta llei i, en particular perquè el Centre Català d’Empreses i Drets Humans sigui Independent, Eficaç, Compromès, Accessible i Valent.

En aprovar-se el Centre, Catalunya esdevindria pionera en la defensa dels Drets Humans a escala internacional, situant-se per davant de les Nacions Unides en el control de les empreses transnacionals. Les entitats de pau, cooperació i drets humans treballen des del 2014 per fer-lo realitat i, de fet, el Parlament de Catalunya ja ha mostrat en diverses ocasions el seu suport amb tres resolucions des del 2016, per unanimitat o majoria absoluta.

A més, aquest organisme públic suposarà un important avenç en la regulació del sector empresarial en matèria de drets humans i de defensa del medi ambient. Més de 3.000 empreses catalanes operen a l’exterior, de forma directa o mitjançant més de 7.500 filials. A més, augmentarà l’impacte estratègic de la política de cooperació internacional i es convertirà en un exemple de coherència de polítiques públiques, tal com estableix la Llei catalana de Cooperació i la Llei d’Acció Exterior.

La proposta ha estat elaborada pel Grup català d’Empresa i Drets Humans que el formen 20 entitats de Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, ambdues plataformes d’entitats del tercer sector.

Actualment, més de 8.000 organitzacions socials, sindicats i cooperatives hi donen suport.

Volem el Centre català d’Empresa i drets humans perquè la justícia global és justícia per a totes!

El grup català d’empresa i drets humans exigeix al Parlament l’aprovació d’un Centre independent. Noticia 9 de maig de 2023

Més de 700 persones i entitats signen en suport al Si en la Consulta pel Yasuní

/, , , /by

El pròxim 20 d’agost, coincidint amb les Eleccions Presidencials a l’Equador, els equatorians i equatorianes tenen l’oportunitat històrica de participar en la Consulta del Yasuní, d’àmbit nacional i que es realitzarà telemàticament. Es tracta de la primera Consulta en el món en què la ciutadania podrà decidir si vol posar fre a l’extracció petroliera, després de dècades d’explotació en l’àrea natural amb major biodiversitat del Planeta.

En concret, la ciutadania decidirà sobre la permanència sota terra del cru dels camps Ishpingo, Tiputini i Tambococha, el bloc petrolier 43, també anomenat ITT, en el cor del Parc Nacional Yasuní, declarat reserva de la biosfera per la Unesco en 1989, i en el qual habiten 150 espècies d’amfibis, 121 de rèptils, 598 espècies d’ocells, unes 204 de mamífers i prop de 3.100 tipus de plantes. En aquesta zona habiten a més els tagaeri i taromenane, últims Pobles Indígenes en Aïllament Voluntari.

 

 

Per al col·lectiu Yasunidos, que des de fa 10 anys defensa la celebració d’aquesta Consulta, la cita del pròxim 20 d’agost “és una fita històrica en la defensa dels drets dels pobles i nacionalitats, de la naturalesa i de la democràcia“. “Aquesta consulta és una aposta per un futur en el qual la ciutadania participa directament i pot decidir-se a protegir la vida per sobre dels ingressos d’una indústria en declivi“, afirmen.

El dictamen de la Cort Constitucional equatoriana que va donar llum verda a la Consulta després d’anys d’obstacles polítics i legals, estableix clarament els efectes de la pregunta, per la qual cosa de guanyar el Sí, l’empresa que actualment opera en la zona, Petroecuador, hauria de retirar-se de manera progressiva i ordenada del bloc 43 en el terme d’un any.

Suport d’entitats del Nord Global

Entrepueblos ha coordinat un Manifest Internacional en suport a la Consulta, que ha estat signat ja per més de 700 persones, a títol personal o com a representants d’organitzacions socials, acadèmiques o ecologistes. El manifest va sorgir per a recollir suports al SI al Yasuní en l’Estat espanyol, però, com a petició en línea, s’han sumat persones i organitzacions d’altres països d’Amèrica Llatina i Europa.

Entre les signants del Manifest estan Yayo Herrero, Olga Rodríguez, Núria Alabao, Joan Martínez-Alier, Amaia López-Orozco, Antonio Turiel o David Fernández, entre altres activistes, periodistes o especialistes en medi ambient.

Com assenyala el Manifest, “tantes dècades successives de model extractivista i d’explotació petroliera s’han demostrat totalment incapaces de complir les promeses i expectatives de prosperitat per al poble equatorià, i solament han collit desigualtats socials, pobresa, exclusió de les comunitats indígenes, camperoles i de les majories urbanes, emigració, dependència, destrucció del patrimoni ambiental del país i corrupció“.

Com votar des de l’Exterior

A més, els i les signants volen animar i fer costat a la diàspora equatoriana a Europa a participar en la Consulta per a aconseguir la màxima votació pel “SÍ AL YASUNÍ” i que hi hagi una observació transparent del procés d’escrutini.

 

La Consulta por el Yasuní “es un precedente extremadamente importante, que puede replicarse en todo el mundo y debería ser una señal de esperanza (…) de que la gente puede decidir en qué dirección quiere ir”, tal y como señala Helena Gualinga, activista kichwa sarayaku.

Els suports al Sí al Yasuní en l’últim mes han vingut de tot arreu del món, tant des de membres de l’Església com de celebritats com l’actor Leonardo DiCaprio, que han pres partit per a defensar aquest pulmó verd del Planeta.

9 d’agost de 2023

El Parlament inicia la tramitació d’una Proposició de Llei per incloure l’ecocidi al Codi Penal

/, , /by

El Parlament de Catalunya va iniciar ahir el procés per dur a la Mesa del Congrés dels Diputats una Proposició de Llei per incloure l’ecocidi al Codi Penal espanyol. La proposta, que ha estat redactada i registrada per la CUP, ha estat impulsada per Stop Ecocidio, la Xarxa per la Justícia Climàtica (la qual inclou més de 30 entitats i moviments, entre els quals hi ha Entrepobles) i SETEM Catalunya. Els grups parlamentaris ERC, JuntsxCat, En Comú Podem, i PSC hi han donat el seu suport.
Després d’un període de compareixences, la proposta es votarà defnitivament al ple del Parlament en els pròxims mesos, i ja es podrà presentar al Congreso a Madrid. Concretament, es demana la modificació de la Llei de l’Estat 10/1995, per reconèixer el crim d’ecocidi a l’ordenament legal de l’Estat espanyol,
i donar suport així a la incorporació del crim d’Ecocidi a l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional.

En cas d’aprovar-se la Proposició de Llei, l’Estat espanyol s’haurà sumat als països que ja han donat passes cap al reconeixement de l’ecocidi en els seus ordenaments legals, com són França, Bèlgica, Holanda, alguns Estats de Mèxic i Escòcia. Així mateix, haurà seguit les recomanacions del Parlament Europeu, el qual va aconsellar donar suport a la llei d’ecocidi a través de l’aprovació de l’Informe sobre drets humans i democràcia. Aquest informe recomana als estats membres de la UE que donin suport a la penalització de l’ecocidi en la Cort Penal Internacional (CPI) i que examinin la seva rellevància per a la legislació de la UE.

Convertir l’ecocidi en crim crearia un delicte que comportaria la detenció i, per tant, les persones responsables d’actes o decisions que provoquen greus danys ambientals, podrien ser sotmeses a un enjudiciament penal. A més, es tractaria de la creació d’un marc  jurídic internacional preventiu dels pitjors danys a la naturalesa i protector de les bases de la vida.

Més de 70 entitats s’han adherit al manifest ‘Prou Ecocidis’ per donar suport a la iniciativa presentada al Parlament. D’altra banda, més de 300 entitats, ONGs i empreses s’han adherit a la declaració  a l’estat espanyol.

Perquè la societat civil catalana dona suport al reconeixement de l’ecocidi com a crim

Actualment, existeix una triple crisi ambiental: climàtica, de biodiversitat i de contaminació. La globalització i la desregulació dels mercats han permès l’externalització dels costos socials i ambientals de l’activitat productiva per part de les transnacionals durant les últimes dècades fins al dia d’avui. És per això, que som testimonis de grans danys ambientals pels quals ningú assumeix responsabilitats penals.

L’ECOCIDI en sentit ampli és el mal massiu i la destrucció dels ecosistemes, és a dir, un mal greu a la naturalesa de forma generalitzada o a llarg termini. Això inclou danys relacionats amb les activitats extractives, la contaminació del sòl i l’aire per l’activitat productiva, les proves i desastres nuclears, els efectes de les armes químiques, els vessaments de petroli i la contaminació dels oceans pels plàstics, entre d’altres.

 

 

A Catalunya i també a l’Estat espanyol diverses empreses destrossen ecosistemes sencers a canvi de beneficis privats pels seus propietaris amb total impunitat. Parlem, per exemple, de casos com el perpetu runam salí de Sallent o el polèmic i fraudulent abocador de Vacamorta. També parlem del grapat d’empreses que assequen el parc de Doñana, les que van destrossar el Mar Menor o les que van causar el Prestige o tots els impactes econòmics, socials i ambientals de la Plataforma Castor. Així mateix, parlem d’aquelles que es lucren de les emissions contaminants i aquelles que trossegen el territori a través de tècniques
extractivistes com el fracking. I parlem també de propostes de projectes locals potencialment ecocides, però encara aturables, com l’ampliació de l’aeroport d’El Prat.

Barcelona, 27 de juliol 2023

Necessitem la teva signatura! Suport Internacional pel Sí al Yasuní

/, , /by

UNEIX-TE AL SUPORT INTERNACIONAL PEL SÍ AL YASUNÍ EN LA CONSULTA DEL 20 D’AGOST A L’EQUADOR 

Signa aquí

(Vegeu les signatures al final del manifest)

  • Es compleixen ja deu anys des que el col·lectiu Yasunidos va realitzar una extraordinària campanya recollint 750.000 signatures -legalment eren necessàries 508.000- per a exigir una Consulta popular que posés fre a l’explotació petroliera al Parc Nacional del Yasuní, declarat Reserva de la Biosfera per la UNESCO i habitat pels últims pobles indígenes en aïllament voluntari de l’Equador. El govern va intentar impedir la Consulta anul·lant amb raons inconsistents la majoria d’aquestes signatures, la qual cosa va iniciar un llarg i tortuós procés legal resolt finalment aquest mes de maig amb la sentència de la Cort Constitucional ordenant la celebració de la Consulta, que tindrà lloc el pròxim 20 d’agost al costat de les eleccions presidencials.
  • Volem donar la nostra enhorabona, reconèixer i agrair l’esforç sostingut pel col·lectiu Yasunidos, a les i els joves que el van promoure, als pobles indígenes, al moviment ecologista equatorià i a totes les persones i organitzacions socials, que des de 2013 han sostingut contra vent i marea aquesta causa legal per a la defensa del dret a la Consulta, dels drets de la naturalesa i dels pobles indígenes, reconeguts per la vigent Constitució de Montecristi de 2008.
  • Perquè tantes dècades successives de model extractivista i d’explotació petroliera s’han demostrat totalment incapaces de complir les promeses i expectatives de prosperitat per al poble equatorià, i solament han collit desigualtats socials, pobresa, exclusió de les comunitats indígenes, pageses i de les majories urbanes, emigració, dependència, destrucció del patrimoni ambiental del país i corrupció.
  • Un comunicat de l’organització ecologista equatoriana Acció Ecològica afirmava ja en 2013 que “l’Equador no és responsable de l’escalfament global, però la seva societat ha estat capaç de construir i defensar propostes enfront de la crisi climàtica, com és la conservació de la zona més bio diversa del planeta, el Yasuní, i respectar als pobles Tagaeri i Taromenane“. En l’actual context global extremadament crític d’emergència climàtica, energètica i de biodiversitat, aconseguir detenir l’explotació petroliera en el Yasuní és una qüestió que transcendeix l’àmbit local. Encara que és una decisió sobirana del poble equatorià, tothom es juga alguna cosa en el Yasuní. Com va dir recentment l’activista kichwa sarayaku Helena Gualinga a París al costat de l’activista sueca Greta Thunberg i la ugandesa Vanessa Nakate, la Consulta pel Yasuní “és un precedent extremadament important, que pot replicar-se a tot el món i hauria de ser un senyal d’esperança (…) que la gent pot decidir en quina direcció vol anar“.

La Consulta pel Yasuní “és un precedent extremadament important, que pot replicar-se a tot el món i hauria de ser un senyal d’esperança (…) que la gent pot decidir en quina direcció vol anar“. (Helena Gualinga, activista kichwa sarayaku).

  • Per això mateix també volem denunciar la hipocresia dels països del Nord global que, mentre proclamen plans i programes verds com els Green Deal, continuen incomplint sistemàticament acords i resolucions com les del COP que, des de 2009 reclamen el suport als països del Sud Global per a una transició ecosocial i energètica justa. En aquest cas, la millor manera de saldar el deute ecològic històric dels països del Nord global amb l’Equador és contribuir per a la superació del model extractivista, que fins ara continua sumint al país en una dependència insostenible de l’exportació de matèries primeres i combustibles fòssils.
  • Finalment, fem una crida a les organitzacions climàtiques, ecologistes, sindicals, pageses, solidàries, feministes, etc. a difondre la Consulta, a donar a conèixer els seus motius i implicacions i, de manera especial a fer costat a la diàspora equatoriana a Europa per aconseguir una observació transparent del procés d’escrutini i la màxima votació pel “SÍ AL YASUNÍ”.

Existeixen alternatives. El Yasuní depèn de tu. SÍ AL YASUNÍ!

Signa aquí

Fes una donació a la campanya

 

 

Signa aquí