La presente propuesta pretende generar condiciones que contribuyan a la mitigación y prevención de las violencias contra las mujeres y la niñez maya,…
Desde Entrepueblos y Ecologistas en Acción, que formamos parte activa de la Campaña Catalunya No als TCI y la Campaña Estatal No a los Tratados de Comercio e Inversión, presentamos este informe como herramienta para el debate crítico sobre el tratado UE-MERCOSUR.
El Tratado de Comercio e Inversión entre la Unión Europea y los países del Mercosur lleva 22 años de inciertas y complejas negociaciones, de arranques y frenazos prolongados. Finalmente, durante el 2018 y a inicios del 2019 las comisiones negociadoras entre ambas regiones lograron un nuevo impulso que culminaba en junio de 2019 con el anuncio de un texto de acuerdo. Aun así, cuando todo parecía prever una aprobación inminente por parte del Consejo Europeo, el proceso de tramitación para la ratificación del acuerdo se fue posponiendo una vez detrás de otra hasta la actual congelación “sine die” del proceso.
El TCI UE-Mercosur entra al debate social y político en el contexto de la emergencia climática y ecológica, de la pandemia de la COVID-19, el cambio de gobierno en Argentina y la caída de popularidad de Bolsonaro en Brasil. Y, aunque en nuestro país no ha entrado a formar parte del debate político y la agenda mediática como pasó con el TTIP, principalmente porque el actual gobierno español está a favor de la firma del tratado, en varios países de Europa diferentes parlamentos y gobiernos se han visto obligados a hacerse eco de las críticas, sobre todo en cuanto al impacto en la agricultura, el medio ambiente y la emergencia climática.
Por eso, en el contexto de emergencia climática y ecológica en la que nos encontramos, este estudio nos parece clave para visibilizar las consecuencias de este aumento de la demanda de intercambios de bienes naturales entre los dos continentes, como la tierra y el agua, haciendo patente que las políticas económicas nunca están al margen de la materialidad y de la naturaleza que las sostienen.
Queremos mostrar la contradicción entre los anuncios y declaraciones sobre políticas de reducción de emisiones y del Green New Deal de la Unión Europea, y el aumento constante de nuestra huella ecológica en el Sur Global en beneficio de las grandes empresas que dominan las cadenas de producción y distribución alimentaria en el mundo, en detrimento de las comunidades indígenas, de la vida y la economía del campesinado de ambas regiones, así como de los consumidores y las consumidoras.
El tratado supone abundar en las mismas matrices: el Mercosur acentuaría su papel de exportador de materias primas agropecuarias y Europa le vendería coches y otros productos industriales, desarticulando el tejido industrial interno de la región. A grandes rasgos, ganan las multinacionales de un lado y otro del Atlántico, pudiendo producir de manera deslocalizada, a gran escala y a bajo precio, pero a un alto coste humano y ambiental, tal como analizamos en este informe.
Esperamos que este informe sea útil para aportar más elementos al argumentario de los movimientos sociales y las organizaciones que, a uno y otro lado del Atlántico, seguimos promoviendo la crítica a estos tratados, y para impedir que prospere la ratificación del TCI UE-Mercosur. Ante los beneficios de las multinacionales, ¡exigimos poner a las personas y el planeta primero!
Descarga a través de este enlace el informe
Descarga a través de este enlace las infografías
**Este informe ha sido publicado con la colaboración de: Fundación Rosa de Luxemburgo – oficina de enlace en Madrid, el Ajuntament de Barcelona y la Agencia Catalana de Cooperación al Desarrollo.
Des d’Entrepobles i Ecologistes en Acció, que formem part activa de la Campanya Catalunya No als TCI i la Campanya Estatal No als Tractats de Comerç i Inversió, presentem aquest informe com a eina per al debat crític sobre el tractat UE-MERCOSUR.
El Tractat de Comerç i Inversió entre la Unió Europea i els països del Mercosur porta 22 anys d’incertes i complexes negociacions, d’arrencades i frenades prolongades. Finalment, durant el 2018 i a inicis del 2019 les comissions negociadores entre totes dues regions van aconseguir un nou impuls que culminava al juny de 2019 amb l’anunci d’un text d’acord. Així i tot, quan tot semblava preveure una aprovació imminent per part del Consell Europeu, el procés de tramitació per a la ratificació de l’acord es va anar posposant una vegada darrere d’una altra fins a l’actual congelació “sine die” del procés.
El TCI UE-Mercosur entra al debat social i polític en el context de l’emergència climàtica i ecològica, de la pandèmia de la COVID-19, el canvi de govern a l’Argentina i la caiguda de popularitat de Bolsonaro al Brasil. I, encara que al nostre país no ha entrat a formar part del debat polític i l’agenda mediàtica com va passar amb el TTIP, principalment perquè l’actual govern espanyol està a favor de la signatura del tractat, en diversos països d’Europa diferents parlaments i governs s’han vist obligats a fer-se eco de les crítiques, sobretot quant a l‘impacte en l’agricultura, el medi ambient i l’emergència climàtica.
Per això, en el context d’emergència climàtica i ecològica en la qual ens trobem, aquest estudi ens sembla clau per a visibilitzar les conseqüències d’aquest augment de la demanda d’intercanvis de béns naturals entre els dos continents, com la terra i l’aigua, fent patent que les polítiques econòmiques mai estan al marge de la materialitat i de la naturalesa que les sostenen.
Volem mostrar la contradicció entre els anuncis i declaracions sobre polítiques de reducció d’emissions i del Green New Deal de la Unió Europea, i l’augment constant de la nostra petjada ecològica al Sud Global en benefici de les grans empreses que dominen les cadenes de producció i distribució alimentària en el món, en detriment de les comunitats indígenes, de la vida i l’economia de la pagesia de totes dues regions, així com dels consumidors i les consumidores.
El tractat suposa abundar en les mateixes matrius: el Mercosur accentuaria el seu paper d’exportador de matèries primeres agropecuàries i Europa li vendria cotxes i altres productes industrials, desarticulant el teixit industrial intern de la regió. A grans trets, guanyen les multinacionals d’un costat i un altre de l’Atlàntic, podent produir de manera deslocalitzada, a gran escala i a baix preu, però a un alt cost humà i ambiental, tal com analitzem en aquest informe.
Esperem que aquest informe sigui útil per a aportar més elements a l’argumentari dels moviments socials i les organitzacions que, a un costat i a l’altre de l’Atlàntic, continuem promovent la crítica a aquests tractats, i per a impedir que prosperi la ratificació del TCI UE-Mercosur. Davant els beneficis de les multinacionals, exigim posar a les persones i el planeta primer!
Descarrega a través d’aquest enllaç l’informe
Descarrega a través d’aquest enllaç les infografies
*Aquest informe ha estat publicat amb la col·laboració de: Fundació Rosa Luxemburg – oficina d’enllaç a Madrid, l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.
UNA APROXIMACIÓ CRÍTICA AL ACORD UE – MERCOSUR: Anàlisis de les dinàmiques estructurals i del nexe aigua-terra-treball de productes agrícoles…
ACTIVISTES PER LA VIDA: ENTREPOBLES PRESENTA LA UNITAT DIDÀCTICA I L’ESPAI INTERACTIU D’ACTIVISTES PER LA VIDA ENTRA A L’ESPAI INTERACTIU…
Elaborada conjuntament amb La Periférica y Gustavo Castro, defensor mexicà i pedagog.
Presentem la nova unitat didàctica: Activistes per la vida, on acostarem la realitat dels Drets Humans a Guatemala i Hondures a les aules de secundària. Es tracta d’un projecte interdisciplinari sobre la criminalització de les defensores i defensors a Centreamèrica, especialment en contextos marcats per tota mena de violències impunes: des de l’extractivisme, dut a terme per grans empreses europees, fins a la violència patriarcal.
El principal objectiu d’aquesta proposta didàctica és ajudar a integrar en els currículums de secundària l’estudi de la vulneració de drets humans, tant al Nord Global com al Sud Global, posant l’èmfasi en les veus i experiències de les defensores i defensors amb l’objectiu de contribuir en la protecció i l’enfortiment de les seves estructures comunitàries.
El més important és que l’alumnat comprengui la importància dels drets humans i el seu defensa, tant al Nord Global com el Sud Global.
La unitat didàctica està enfocada a l’alumnat de primer, segon i tercer cicle d’ESO. La proposta proposa una seqüència d’11 tasques i activitats que es concreten en l’elaboració d’un vídeo col·laboratiu que expliqui el mapa de vulneracions de drets humans en el seu entorn pròxim.
El contingut de cada activitat està relacionat a conèixer determinades qüestions vinculades als drets humans i les situacions de vulnerabilitat que sofreixen els defensors i defensores a Hondures i Guatemala.
Les tasques se centren a fer que l’alumnat analitzi, aprofundeixi i reflexioni sobre els drets humans a Centreamèrica i desenvolupin actituds de defensa i promoció dels drets en els diferents contextos, globals i locals, i àmbits de la seva vida quotidiana.
L’espai interactiu acompanya a la unitat didàctica amb l’objectiu d’adaptar-nos a les noves realitats pandèmiques i les seves virtualitats. A través d’aquest enllaç trobaràs l’espai interactiu de l’unitat.
Consulta la nova unitat didàctica d’Activistes per la vida a través d’aquest enllaç.
L’unitat didàctica està a la disposició de professionals, docents, centres educatius, centres de formació, col·lectius, etc.
*Ara mateix la unitat didàctica està disponible en castellà amb la seva adaptació al currículum estatal. En breus estarà disponible en català, amb l’adaptació al currículum català.
Escriu-nos a educacio@entrepobles.org per a més informació.
Gràcies als ponts que ha anat creant Entrepobles al llarg dels anys, ha estat molt enriquidora la diversitat de mirades de les ponents: procedències,…
Un documental de SICOM i Entrepobles. Amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès i l’Agència Catalana de…
L’associació Entrepobles i Port de Tarragona inauguren l’exposició “Activistes per la vida”, del fotoperiodista Gervasio Sánchez. La mostra, que documenta la situació de defensors i defensores de la naturalesa i dels drets socials i humans a Guatemala i Hondures, es podrà visitar de forma gratuïta al Tinglado 2 del Moll de Costa del Port de Tarragona del 16 de setembre al 9 de gener de 2022.
“Activistes per la vida” explica la història de 40 homes i dones que lluiten pel seu territori i la seva naturalesa —per la riquesa de les seves terres i els seus rius— i pels drets de les dones i les llibertats ciutadanes. Aquesta defensa dels drets humans entra en conflicte amb els interessos d’inversors, empreses o grups transnacionals que extreuen amb impunitat els recursos naturals i les matèries primeres d’Hondures i Guatemala per vendre’ls al mercat mundial.
Les lleis d’Hondures i Guatemala afavoreixen els drets d’aquestes empreses, mentre que eliminen els drets de la ciutadania. Aquesta situació, lligada a la persecució i a les amenaces de mort constants, a l’elevat índex de violència i a la corrupció policial, política i jurídica de les regions, fa que milers de famílies se n’hagin anat dels territoris. No obstant això, hi ha comunitats indígenes i camperoles que lluiten enfront d’aquests poderosos interessos i aconsegueixen protegir les seves terres.
A través de fotografies, text i videoentrevistes, “Activistes per la vida”, de Gervasio Sánchez, explica la vida d’homes i dones que tot i estar amenaçats de mort lluiten pels seus drets.
“La realitat que s’explica en aquest projecte fotogràfic té a veure amb la vida quotidiana de persones que poden ser assassinades en qualsevol moment, persones perseguides per la defensa de la integritat dels seus llogarets, persones que lluiten com a defensors de la terra, persones que lluiten contra les grans empreses extractivistes, persones que lluiten per la naturalesa i la riquesa dels rius, i periodistes que intenten denunciar el que passa a Guatemala i Hondures”, explica Gervasio Sánchez.
“Activistes per la vida” està organitzada per Entrepobles i el Port de Tarragona, i compta amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. L’acte comptarà amb la presència de Gervasio Sánchez. Per assistir-hi és imprescindible confirmar a epoblest@tarragona.tinet.cat
Estem davant de la primera pandèmia realment global, que deixa al descobert les enormes mancances, supremacies, desigualtats d’un món globalitzat amb…
Carrer d’en Blanco, 73 1º pis
BARCELONA – 08028
+34 93 268 33 66 – +34 690 743 407
Projecte web finançat per: